dimecres, 27 d’abril de 2022

EL REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA

LLENÇOL

· A cada bugada perdem [o es perd] un llençol

També es diu:

A cada ruscada perdem un llençol.

En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent.

De la mateixa manera, i en sentit figurat, es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits. 

S’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords.


· Allargar més els peus que els llençols

Excedir-se, extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment o gastar més d’allò que es pot gastar.

Ara es troben que no poden acabar de pagar el cotxe que van comprar. Han volgut allargar més els peus que els llençols i així es troben amb dificultats.

SABATA

· A cal sabater, sabates de paper

Expressa que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar.

També es fa servir quan els fills no segueixen la mateixa via professional dels seus progenitors.

· Anar a pic de sabates [o de guants, de barret, etc.]


Portar magnífiques sabates, guants, barret, etc.

· Anar amb sabates de feltre

Obrar amb molt de secret i cautela. Reflexionant el que hom fa. Prevenir-se. Amb molta prudència, extremant les precaucions.

- Val més que vagis amb sabates de feltre; no et convé confiar-te.


· Trobar sabata de son peu

Trobar allò que es desitjava o la conseqüència dels seus actes. Rebre la rèplica adequada.

- Té un geni insuportable, però ara ha descobert sabata de son peu perquè s’ha casat amb una dona més geniüda que ell.


BARRET

· A cap sense barret, tothom té dret; a cap desbarretat [o pelat], tothom té part

Anar amb el cap descobert era antigament signe d'esclavatge, al punt que quan entre romans un d'aquests servidors era alliberat, se l'autoritzava a portar pili, cosa que sols portaven els homes lliures.

Aquest refrany significa que cada persona és lliure de vestir com vulgui, però si algú no pot fer-ho és per alguna circumstància.

També es refereix al costum de donar un cop al clatell de la persona que s'ha tallat els cabells, sobretot entre infants. Cop qualificat d'«estrena».


·A on Deu [o Jesucrist, o Sant Pere] pergué el barret [o les espardenyes]

Molt lluny.

- No crec que hi anem pas al seu casament, perquè el celebren allà on sant Pere va perdre l'espardenya i no ens podem gastar tants diners en el viatge.

També es diu per anomenar un paratge isolat, despoblat o desconegut.

- Ni a poble no arriba. Quatre cases perdudes on Jesucrist va perdre l'espardenya.



· A tal cap, tal barret

Els fills solen assemblar-se als pares


·Allà on no hi ha cap no hi ha barret

Cap = crani, intel·ligència / barret = capell. Juga amb el doble sentit de la paraula cap i significa que quan no es pensen les coses no s’obté el profit que caldria.


· Anar barret alt


Anar molt excitat



· Anar fora barret


Anar molt excitat

· No em cabrà mai davall el meu barret

No ser comprensible o no agradar alguna cosa.



FIL

· A l'abril, no et lleves ni un fil o

· Fins a setanta d'abril no et lleves un fil


Els bruscs canvis de temperatura són temibles en aquest mes.

Fins ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern o eixir de casa en mànega curta per si de cas, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos.



· Estar ben filat

Estar de bon humor o tindre un dia bo.

Per contra, es diu:

· Estar mal filat


quan s’està de mal humor o es té un mal dia.


· Enviar a filar

Enviar a mal viatge, allà on no plou; deixar de tractar-se amb algú.


· No filar (un amb un altre)

No lligar bé, no avenir-se.


· Posar fil a l'agulla

Començar una obra, fer-ne els treballs o gestions preliminars. Posar-se mans a la feina.

- No cal pensar-hi més; posem fil a l’agulla i tirem endavant.

· Donar fil

Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú.

- Si no donés fil no abusarien tant de la seva confiança.


MOCADOR

· A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador

Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor.


·Tirar mocadors

Llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades.



BUTXACA

· Riure per les butxaques

Riure molt.

- Era tan graciós explicant els acudits que ens feia riure per les butxaques.


· Tenir les butxaques plenes

Estar molt cansat.

· Dur [alguna cosa] a la butxaca

Tenir-la feta, aconseguir-la, estar segur d’aconseguir-ho.

- Ja duc el projecte a la butxaca, em pensava que mai no l'acabaria.


ROBA

· A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques

Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta.

Les millors persones estan en perill de caure en pecat o desgràcia. Com més grossa és la diferència entre dues persones o coses, més es nota.

Ningú està lliure d'injúries, maledicències o enveges, per just, honest o bo que siga.


· Amb la roba de l'esquena


Sense cap element de previsió o de recanvi; sense res més que el vestit que es duu posat. Sense diners.

Anava de ciutat en ciutat amb la roba de l’esquena; sense els mitjans necessaris per a viure.


· Amb la roba que porta

Sense posseir res. Sense res més que el vestit que es duu posat.



· Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent

No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred.



· Anar amb la pluja a l'esquena i la roba mullada


Sofrir totes les penalitats o molèsties.

- Fa una temporada que vaig amb la pluja a l’esquena i la roba mullada: no surto d’aquesta mala ratxa.



ESPARFENYA

· A toc d'espardenya

Ho diem quan una cosa la tenim molt prop.



·Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues

Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament.


· Més cremat que una espardenya

Molt irritat, encès d'ira.

- No li diguis res que avui està més cremat que una espardenya perquè la grua se li ha endut el cotxe.

· Companyia d'espardenya

Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme.

- Val més que renunciïs a aquesta companyia d'espardenya. Ja veus que no te'n pots refiar.

CAPA

· Abrigar-se amb capa d'altri


Dissimular els propis defalliments alliberant-se de la responsabilitat d'un acte carregant-la a un altre.

- Ella mai no s’equivoca, s’abriga amb capa d’altri


·Aguantar la capa

Acompanyar una parella d’enamorats quan festegen.

- La meva germana i el promès em van demanar que els aguantés la capa.

També es fa servir en haver d'escoltar una conversa desagradable sense poder-ne defugir.

- La Clara va haver d'aguantar una capa perquè el seu marit i en Pep discutien.


CAMISA

· Acabar amb la camisa a l'esquena

Quedar desposseït de tot, molt empobrit.

- La crisi va deixar molts empresaris amb la camisa a l'esquena.


· Aixecar la camisa [algú]

Enganyar abusant de la seva credulitat

Té origen a l’edat mitjana, quan es marcava amb ferro calent a la gent que cometia delictes. El significat d’aquesta frase va anar derivant fins a dia d’avui.

- Que no ho veus que pretenen aixecar-te la camisa! Sigues més espavilat.

- Es pensen que som de poble i que ens poden aixecar la camisa així com així.



· Amb la camisa al revés, ningú hi pot res

Retreu una de les moltes pràctiques conjuratives usades per a preservar-se de mals donats, amb les mirades i del poder malèfic de les bruixes.

Antigament es creia que per dur una peça de vestir al revés hom esdevenia invulnerable a tot atac malèfic de bruixeria.

Qui es vesteix al revés, les bruixes no el toquen, com a creença que ni bruixes ni bruixots poden influir en qui porta alguna peça de roba al revés.

Altres creien que es cridava la pluja o el mal temps.



· Anar en cos de camisa


Anar sense portar de cintura per amunt cap peça de vestir que cobreixi la camisa.

- Fa tanta calor, que a l’oficina tothom va en cos de camisa.

També es diu:

· Anar en mànigues de camisa

Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa.

- En aquesta oficina no deixen anar en mànigues de camisa; obliguen a dur americana.


PANTALÓ

· Agarrat al camal!

Indica que cadascú s'ha de valer per si mateixa.

CALCES

· Això són altres calces

Això és una altra cosa, és quelcom completament diferent d’allò que s’havia dit abans o d’allò que es creia, se suposava, s’imaginava, etc.

- Està bé que reclamen més sou, però voler que es canvie l’horari, això són altres calces; no ho aconseguiran fàcilment.



·Amb les calces ben cordades

Saber-se governar sense ajut d'altri.

- No cal que el renyis, que ja va amb les calces ben cordades.



· Tindre les calces plenes

Estar-ne fart, estar-ne tip, molt molestat, estar cansat de suportar quelcom.

- Tinc les calces plenes d’haver d’aguantar les seves impertinències.


VESTIT

· Amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem


Vol dir que fent les coses de la manera que es fan, no es pot anar bé.

- Així no farem res de bo, poc anem bé. Em penso que amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem.

· A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida.

MITJA

· Anar amb mitja de seda i lligacama de jonc


Portar el vestit compost de peces desiguals, unes bones i les altres dolentes.

També es fa servir amb al·lusió a una bona casa mal moblada.

GEC

· Agafar el gec

Disposar-se a anar-se’n.

- Si agafo el gec, no em veuràs més.

Gec: Peça de vestir d’abric que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons.

GUANT

· Posar algú com un guant

Ablanir algú, fer-li perdre la irritació o la rebel·lia

- Li va tirar amoretes una bona estona fins que va aconseguir posar-la com un guant.

· Anar com un guant

De manera perfecta i adequada.

- Es va provar els pantalons i hi anaven com un guant; ni fet a mida.
- Em va com un guant que hagis vingut; necessito un expert en llengua italiana.

BOTÓ

· Ser trau i botó

Ser molt amics, estar molt units.

- S'estimen més que germanes, són trau i botó.

TELA

· Tenir [una cosa] al teler

Tindre-la a mig fer

- Encara tinc els teus exercicis al teler, no els he acabat de corregir.

MÀNIGA

· Donar-li llargues mànigues [a algú]

Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.

- Tu ves donant llargues mànigues a aquest treballador, que ja veuràs com t’enreda.

- Li van donar llargues mans a partir de la majoria d’edat.

FAIXA

· Guardar la mà a la faixa

Reservar-se; obrar amb gran precaució, procedir cautament.

- Quan no saps amb qui tractes, faràs bé de guardar la mà a la faixa i no dir tot el que penses.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada