dimecres, 27 d’abril de 2022

EL REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA

LLENÇOL

· A cada bugada perdem [o es perd] un llençol

També es diu:

A cada ruscada perdem un llençol.

En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent.

De la mateixa manera, i en sentit figurat, es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits. 

S’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords.


· Allargar més els peus que els llençols

Excedir-se, extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment o gastar més d’allò que es pot gastar.

Ara es troben que no poden acabar de pagar el cotxe que van comprar. Han volgut allargar més els peus que els llençols i així es troben amb dificultats.

·Agradar-li el suc de llençol

Ser molt dormilega.

- Al teu germà sembla que li agrada el suc de llençol; es passa cada matí dormint fins a les tantes.

· Enganxar-se-li el llençol a les anques

No despertar-se d’hora, llevar-se tard per excés de son o per peresa i, per tant, no fer gens de feina. Per extensió ser un gandul.

- Va arribar tard perquè se li va enganxar el llençol a les anques.

· Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seva efectivitat i no per la seva aparença.


· Saber més que el llençol de baix

Ser algú molt viu, molt espavilat. Saber moltes coses, sobretot coses que no són conegudes per la major part de la gent.

· Ser més gos que el llençol de baix

Tindre peresa extrema.


· Apegar-se els llençols [a algú]

Quedar-se al llit més del compte.

- No hi ha manera que matini; cada dia se li apeguen els llençols a l’hora de llevar-se.


· Fer-li la petaca

Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar.

Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.

- Als reclutes, els van fer la petaca i van tenir feina per poder-se ficar al llit.


· Llençols calents fan menjar les sopes fredes

Qui es demora en el descans (està calfant els llençols) arriba tard a l’hora de menjar.

· Val més espatllar sabates que llençols

És preferible passar el temps traginant, feinejant o caminant a desaprofitar-lo dormint o descansant o, encara pitjor, estant malalt.



SABATA

· A cal sabater, sabates de paper

Expressa que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar.

També es fa servir quan els fills no segueixen la mateixa via professional dels seus progenitors.

· Anar a pic de sabates [o de guants, de barret, etc.]


Portar magnífiques sabates, guants, barret, etc.

· Anar amb sabates de feltre

Obrar amb molt de secret i cautela. Reflexionant el que hom fa. Prevenir-se. Amb molta prudència, extremant les precaucions.

- Val més que vagis amb sabates de feltre; no et convé confiar-te.


· Trobar sabata de son peu

Trobar allò que es desitjava o la conseqüència dels seus actes. Rebre la rèplica adequada.

- Té un geni insuportable, però ara ha descobert sabata de son peu perquè s’ha casat amb una dona més geniüda que ell.

· No arribar els cordons [per a alguna cosa]

No tenir prou diners per a fer-la o adquirir-la.

- Ja m'agradaria comprar-me aquesta catifa oriental, però, no m'arriben els cordons; en demanen massa.


· Anar amb una sabata i una espardenya

Amb mitjans insuficients.

- Vam emigrar amb una sabata i una espardenya, però ens en vam sortir.

· Ser un sabata /sabatot /sabatasses

Ser un beneitot, de poc seny.

- Aquest noi és un sabata, li pots prendre el pèl fàcilment.

- En Pau és un sabatot, no pot anar enlloc perquè no sap mai res.

· Posar-se bé les sabates

Preparar-se, disposar-se així com cal, prevenir-se.

- Ja cal que et posis bé les sabates si vols aprovar la selectivitat, perquè no has fet res en tot el curs.


· Donar [a algú] sabata o sabateta de son peu

Donar-li allò que es mereix o allò que ell mateix es procura amb el seu comportament.

- Si es continua comportant així li donarem sabata de son peu.


· No arribar a la sola de la sabata o

· No arribar als talons (d'algú)

Ser molt inferior a algú

- Si li arribessis a la sola de la sabata no el tractaries tan malament.


· Allargar més el peu que la sabata

Extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment.

- Aquest allarga més el peu que la sabata, treballa massa hores i acabarà malalt.

· Posar-se les sabates a retaló


Desobeir, resistir-se a fer allò que altri mana.

- Mai no fa el que li manen, sempre es posa les sabates a retaló

Retaló: Part posterior del taló. Dur les sabates a retaló (Dur-les sense acabar de posar, sense cobrir la part posterior del taló).


· No guanyar per a sabates

Haver de caminar molt.

- Si hem de fer aquest camí tan llarg no guanyarem per a sabates.


· Cadascú sap on li estreny la sabata

Cada u coneix els seus problemes

· Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata

Es refereix als nou-rics, que no se'n recorden de quan eren pobres i volen actuar com si haguessin nascut dins l'alta societat i viuen enlairats sense mèrits propis.


· Anar als talons [d'algú]

Anar a la caça d'algú. Perseguir-lo o seguir-lo de molt prop.

- La policia trepitjava els talons als delinqüents.


· Pegar-se amb els talons per les anques (o pel cul)

Córrer a gran velocitat, sobretot per fugir.


· Picar de talons

Posar-se a caminar resoltament. Anar-se’n de pressa.

- Van picar de talons cap al cinema perquè, si no, no trobarien entrades.



BARRET
· A cap sense barret, tothom té dret; a cap desbarretat [o pelat], tothom té part

Anar amb el cap descobert era antigament signe d'esclavatge, al punt que quan entre romans un d'aquests servidors era alliberat, se l'autoritzava a portar pili, cosa que sols portaven els homes lliures.

Aquest refrany significa que cada persona és lliure de vestir com vulgui, però si algú no pot fer-ho és per alguna circumstància.

També es refereix al costum de donar un cop al clatell de la persona que s'ha tallat els cabells, sobretot entre infants. Cop qualificat d'«estrena».


·A on Deu [o Jesucrist, o Sant Pere] pergué el barret [o les espardenyes]

Molt lluny.

- No crec que hi anem pas al seu casament, perquè el celebren allà on sant Pere va perdre l'espardenya i no ens podem gastar tants diners en el viatge.

També es diu per anomenar un paratge isolat, despoblat o desconegut.

- Ni a poble no arriba. Quatre cases perdudes on Jesucrist va perdre l'espardenya.



· A tal cap, tal barret

Els fills solen assemblar-se als pares


·Allà on no hi ha cap no hi ha barret

Cap = crani, intel·ligència / barret = capell. Juga amb el doble sentit de la paraula cap i significa que quan no es pensen les coses no s’obté el profit que caldria.


· Anar barret alt


Anar molt excitat



· Anar fora barret


Anar molt excitat

· No em cabrà mai davall el meu barret

No ser comprensible o no agradar alguna cosa.

· Posar-se el món per barret

Despreocupar-se de tot.

- No se li’n dona res del que la gent pugui dir d’ell; es posa el món per barret.

· Ser un barret de rialles

Dit de la persona que no es pren res amb serietat, que tot la fa riure.

- En Joan és un barret de rialles; és molt bona persona, però no es pren res seriosament.

· Haver-n'hi per tirar el barret al foc

Dit per a expressar que hom sent una forta contrarietat; haver-hi motiu per a irritar-se molt.

- La seva actitud em molesta molt, n’hi ha per a tirar el barret al foc.

· Treure's [alguna cosa] de la barretina

Desistir. Treure’s del cap. No insistir en alguna cosa.

- Hauràs de treure’t de la barretina això d’estudiar, perquè nosaltres no ens ho podem permetre.



· Tindre més caps que barrets o

· Tenir molts caps i pocs barrets


Estar algú molt carregat d'obligacions i feines, sense trobar qui el pugui ajudar a complir-les totes

· Anar barret en mà

Amb tota cortesia i amabilitat.

- Sempre que hi anàvem, ens rebien barret en mà.


· Anar barret amb mà i peu enrere, o

· Anar barret avant peu enrere

Mostra de respecte i tal volta de subordinació. Anar amb molts compliments, miraments i reverències.


· Treure's el barret [davant d'algú o d'alguna cosa]

Fer aquest gest com a salutació o mostra de cortesia per demostrar o tindre molta admiració o respecte per algú o alguna cosa.

- El senyor Miquel sempre que ens veu es treu el barret, és molt amable.

- Felicitats per la visió teatral d'aquests senyors: em trec el barret!


· Posar-ho per barret


Rebutjar qualsevol acció fent riota del qui la produïda.

- Després d'haver-hi treballat tant, els van dir que s'ho posessin per barret.


· Anar com sant Jaume de barrets


Anar en desordre, no saber-se entendre. Trobar-se en una situació difícil i compromesa. La tradició diu que sant Jaume no tenia sinó un barret, que va portar tota la seva vida atzarosa i no cal dir que va arribar a ser ben tronat i malmès.


·  Tants caps, tants barrets

Es diu per constatar la disparitat d’opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre diferents persones.

També, a l'hora de pagar, o cadascú es paga el d’ell o paguen el conte entre tots.

- Érem quinze, tanmateix, tants caps tants barrets: cadascú opinava de manera diferent.

- Som 5, posa 5 copes, i a l'hora de pagar, tants caps tants barrets.


· Digues-li barret, digues-li sombrero


Es diu al qui vol distingir amb diferents noms coses que són idèntiques. Reprèn als que busquen diferències en les coses que no les tenen, i als que repeteixen una mateixa cosa amb diferent nom.

- Un deia d'anar-hi amb cotxe i un altre amb automòbil: digues-li barret, digues-li sombrero.


· No cabré en el barret (una cosa)

Estranyar-se. No entendre o resistir-se a entendre una cosa.

- No em cap en el barret que ell tot sol ho hagi pogut fer.


· Ser petit com un barret

Ser molt petit.



FIL

· A l'abril, no et lleves ni un fil o

· Fins a setanta d'abril no et lleves un fil


Els bruscs canvis de temperatura són temibles en aquest mes.

Fins ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern o eixir de casa en mànega curta per si de cas, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos.



· Estar ben filat

Estar de bon humor o tindre un dia bo.

Per contra, es diu:

· Estar mal filat


quan s’està de mal humor o es té un mal dia.


· Enviar a filar

Enviar a mal viatge, allà on no plou; deixar de tractar-se amb algú.


· No filar (un amb un altre)

No lligar bé, no avenir-se.


· Posar fil a l'agulla

Començar una obra, fer-ne els treballs o gestions preliminars. Posar-se mans a la feina.

- No cal pensar-hi més; posem fil a l’agulla i tirem endavant.

· Donar fil

Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú.

- Si no donés fil no abusarien tant de la seva confiança.


· Tenir l'ànima [o la vida] en un fil o

· Penjar d'un fil.

Estar suspès de por, d'angúnia. Estar en greu perill de morir. Tindre poca estabilitat, poca seguretat.

- Diu el metge que la seva vida en un fil; esperem que se salvi!
- Si ho deixem en mans d’una sola persona, l’èxit que esperem es pot dir que penja d’un fil; qui ens respon que ho farà com cal?



· No deixar a algú fil eixut

No deixar-li part sana, murmurar-lo sense pietat, descobrir-ne tots els defectes.

· Perdre el fil

Aquesta expressió és força transparent una vegada que entenem la metàfora en què es basa. Antigament, quan encara es cosia amb agulla i fil, podíem cometre algun error i fer que se'ns sortís el fil de l'ull de l'agulla. Això era, literalment, perdre el fil.

Ara calia tornar a enfilar l'agulla. Havíem de parar el que estàvem fent – cosir - per tornar a estar preparats per continuar amb la tasca.

L'expressió «perdre el fil» només es fa servir quan, durant una conversa, algú està parlant i sovint per culpa d'una interrupció no sap continuar amb el que estava dient. Pot passar fins i tot que no tingui ni idea del que estava explicant.

Imaginem que Pere està parlant amb la seva dona, Pilar, i, de sobte, ve Joanet, el fill de tots dos:

Pere: «Aquest matí m'he trobat Maria quan anava a l'oficina. Em va dir que tenia problemes perquè…».

Joanet: «Pare, mama, m'avorreixo!».

Pilar: «Ves a jugar amb la teva germana! Després anirem al parc. Pere, deies…?».

Pere: «No ho sé, he perdut el fil… De què estàvem parlant?».

Pilar: «Estaves dient que t'has trobat Maria aquest matí, que té dificultats…».

Pere: «Ah, sí! Doncs resulta que…».


· Ser filat en gros

Ser ordinariot, barroer.

· Fer fil blanc fil negre

Oposar una resistència tímida o passiva; no estar ben disposat a una cosa, però no estar tampoc decidit a la contrària.

· Fer filar a algú

Fer-li fer allò que se'n vol, manejar-lo amb facilitat.


· Filar prim

Buscar fins a l’últim sentit a una cosa. Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils, considerar molt els detalls.

- No cal que fileu tan prim: la qüestió és més simple del que sembla.


· No tocar un fil de roba

No prendre res, no robar ni una engruna, no posar les mans damunt algú.

- A la meva filla, mai no li ha tocat un fil de la roba.

· Puja aquí dalt que veuràs ta mare com fila


Es diu en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa.

- Què vols que t’ajudi a tu, que mai no mous un dit per ningú? Puja aquí dalt que veuràs ta mare com fila!

· Quin temps era aquell, que Na Marta filava

Es diu per indicar la gran diferència d'un temps passat amb el temps present. Es diu en to d'enyorança del temps passat, en què diuen que les coses anaven millor que en el present.

· Embullar fil

Promoure o manejar assumptes complicats, i procurar que es compliquin més.

· Embolicar [o enredar] la troca

Complicar un assumpte.

- A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.

Una troca és una madeixa i una madeixa és un fil, recollit en moltes voltes que es repeteixen l’una sobre l’altra, que serveix per guardar la llana o el fil sense que s’emboliqui.

· Amollar o donar fil

Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú.

· Venir d'un fil

Mancar un no res perquè succeeixi una cosa.

· No dur un fil de roba eixut

Estar molt remull.

- Plovia tant quan ha arribat que no duia un fil de roba eixut.

· Ros com un fil d'or o

· Més ros que un fil d'or


Referit a una persona que té els cabells de color daurat.

De menut era ros com un fil d’or.

· No dur un fil de roba
o

· Anar, o quedar sense un fil de roba

Estar o quedar despullat, tot nu.

- La Venus de l’espill de Velázquez apareix sense un fil de roba.

· Fil per agulla o

· Punt per agulla
o

· Fil per randa

Amb tota minuciositat. Amb pèls i senyals. Amb tots els detalls.

- Ens ho va explicar tot fil per agulla.

- Esbrinar-li punt per agulla els pensaments.

- Li ho va contar tot fil per randa, sense oblidar res.


MOCADOR

· A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador

Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor.


·Tirar mocadors

Llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades.



BUTXACA

· Riure per les butxaques

Riure molt.

- Era tan graciós explicant els acudits que ens feia riure per les butxaques.


· Tenir les butxaques plenes

Estar molt cansat.

· Dur [alguna cosa] a la butxaca

Tenir-la feta, aconseguir-la, estar segur d’aconseguir-ho.

- Ja duc el projecte a la butxaca, em pensava que mai no l'acabaria.



· Fica-m'ho ací que no tinc butxaques!

Expressió usada per a indicar despreocupació. Quan algú té l'esquena ampla, quan tot li és igual, ja se li pot dir el que sigui que ell seguirà fent la seva.

- L’han amenaçat de despatxar-lo, però com que té prou per a viure, et respon amb "fica-m'ho ací que no tinc butxaques!".
· Anar calent de butxaca

· Tenir la butxaca calenta


Disposar de molt diner. Ser molt ric.

- Des que va tocar la loteria al seu pare, que va calent de butxaca.

· Ficar-se a algú a la butxaca

Convèncer algú. Guanyar-se el voler d'una persona

- Amb les seves paraules se'm va ficar a la butxaca i vaig acabar fent el que ell volia.


· No ficar-se res a la butxaca


No traure cap profit d'una cosa.

- Va trobar car el meu treball, i t’asseguro que no em vaig ficar res a la butxaca; li vaig cobrar el més just.



· Omplir-se les butxaques

Enriquir-se. Obtenir guanys il·lícits.

- Ara que s’ha omplert les butxaques ja vol deixar el càrrec.

· Gratar-se la butxaca


Despendre diners, pagar, fer una despesa. S'utilitza sobretot en contextos en què aquesta despesa es fa de mala gana.

- Si vols quedar bé amb ell, t’hauràs de gratar la butxaca per fer-li un bon regal.


· Parlar per les butxaques

Parlar molt

· Tenir la butxaca foradada


Ser malgastador, excedir-se en les despeses.

- Son germà té la butxaca foradada: no té mai res.


· Ficar-se la llengua a la butxaca

Callar. Abstenir-se de parlar.

- En aquell moment no hauries d'haver parlat, el més convenient hauria estat ficar-se la llengua a la butxaca.


ROBA

· A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques

Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta.

Les millors persones estan en perill de caure en pecat o desgràcia. Com més grossa és la diferència entre dues persones o coses, més es nota.

Ningú està lliure d'injúries, maledicències o enveges, per just, honest o bo que siga.


· Amb la roba de l'esquena


Sense cap element de previsió o de recanvi; sense res més que el vestit que es duu posat. Sense diners.

Anava de ciutat en ciutat amb la roba de l’esquena; sense els mitjans necessaris per a viure.


· Amb la roba que porta

Sense posseir res. Sense res més que el vestit que es duu posat.



· Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent

No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred.



· Anar amb la pluja a l'esquena i la roba mullada


Sofrir totes les penalitats o molèsties.

- Fa una temporada que vaig amb la pluja a l’esquena i la roba mullada: no surto d’aquesta mala ratxa.



· Nedar i guardar la roba


Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res.


· Parlar pels descosits

Que parla amb excés.



ESPARFENYA

· A toc d'espardenya

Ho diem quan una cosa la tenim molt prop.



·Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues

Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament.


· Més cremat que una espardenya

Molt irritat, encès d'ira.

- No li diguis res que avui està més cremat que una espardenya perquè la grua se li ha endut el cotxe.

· Companyia d'espardenya

Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme.

- Val més que renunciïs a aquesta companyia d'espardenya. Ja veus que no te'n pots refiar.

· Lligar-se bé les espardenyes

Agarrar coratge.

- Si vol emprendre aquesta reforma, ja cal que es lligui bé les espardenyes; trobarà moltes dificultats.



· Ser més beneit que una espardenya

Molt curt d'enteniment.



· Calçar pocs punts


Ésser curt de gambals. Tenir facultats intel·lectuals limitades. Ser, una persona, poc avantatjada en alguna matèria.

- No t’hi enfadis; el pobre calça pocs punts


· El dia porta espardenyes

Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí.

També diuen que és l’època dels treballs al camp, ja que encara fa bon estar de dia i és el moment idoni per a plantar a l’hort. Tot i això, recordant que es tracta d’un mes de clima suau, en què es pot anar vestit frescament durant el dia.

L'espardenya és una peça de calçat, amb sola de fibra d'espart, cànem o jute, amb la puntera i taló de roba gruixuda, amb l'empenya feta o bé amb vetes o bé també amb roba gruixuda i quasi sempre amb dues vetes que la subjecten al turmell. Tradicionalment, ha estat el calçat de la gent del camp.



CAPA

· Abrigar-se amb capa d'altri


Dissimular els propis defalliments alliberant-se de la responsabilitat d'un acte carregant-la a un altre.

- Ella mai no s’equivoca, s’abriga amb capa d’altri


·Aguantar la capa

Acompanyar una parella d’enamorats quan festegen.

- La meva germana i el promès em van demanar que els aguantés la capa.

També es fa servir en haver d'escoltar una conversa desagradable sense poder-ne defugir.

- La Clara va haver d'aguantar una capa perquè el seu marit i en Pep discutien.


· Tirar la capa al bou

Decidir-se, arriscar-se. Prendre una decisió enèrgica, obrar amb resolució, prescindir de miraments. Decidir-se a obrar sense por del perill i de les conseqüències.

- Ho tenia tot en contra, però va tirar la capa al bou i se'n va sortir no sense dificultats.

· Gent de bona capa

Gent de casa bona, de bona posició social.

- Són una família de bona capa.


· No tenir més que la capa al muscle

Ser pobre, no tenir res. Trobar-se sense recursos. No tenir de què disposar en cas de necessitat.

- Han demanat un préstec, però els l’han denegat, perquè no tenen més que la capa al muscle i no es refien que puguin tornar-lo.

· Passejar la capa

Passar el temps sense treballar i anant d'una banda a l'altra.

- Si estàs passejant la capa, com a mínim podries fer la llista del que necessitem i anar-ho a comprar.




· Tallar-li una capa


Murmurar d'ell.

- Les dones del veïnat són de les que sempre li tallen la capa.


· Deixar-se tallar la capa o

· Deixar-se tallar un pam de sa capa

Tolerar, transigir, cedir una part dels drets propis.

- Sempre es deixa tallar la capa: mai no imposa la seva opinió.



· Fer una capa mal tallada

Fer una transacció, una avinença en què cadascú cedeix una part dels seus drets.

- Els nets van fer una capa mal tallada de l'herència de la seva àvia perquè se'n beneficiés una cosina.



· Guardar la seva capa

Defensar els drets propis


· Posar [a algú] una capa de totxo, o de tonto

Enganyar-lo. Ensarronar-lo abusant de la seva credulitat.

- Li han posat una capa de totxo i ni se n’ha adonat

- Segur que podràs posar una capa de tonto a qualsevol despistat que vingui a la reunió


· Mantenir-se a la capa

Esperar pacientment, per pròpia conveniència.

- Has de mantenir-te a la capa, sense desesperar-te.



CAMISA

· Acabar amb la camisa a l'esquena

· Quedar-se amb la camisa a 1'esquena

· Restar algú amb la camisa a l'esquena

Quedar desposseït de tot, molt empobrit.

- La crisi va deixar molts empresaris amb la camisa a l'esquena.


· Aixecar la camisa [algú]

Enganyar abusant de la seva credulitat

Té origen a l’edat mitjana, quan es marcava amb ferro calent a la gent que cometia delictes. El significat d’aquesta frase va anar derivant fins a dia d’avui.

- Que no ho veus que pretenen aixecar-te la camisa! Sigues més espavilat.

- Es pensen que som de poble i que ens poden aixecar la camisa així com així.



· Amb la camisa al revés, ningú hi pot res

Retreu una de les moltes pràctiques conjuratives usades per a preservar-se de mals donats, amb les mirades i del poder malèfic de les bruixes.

Antigament es creia que per dur una peça de vestir al revés hom esdevenia invulnerable a tot atac malèfic de bruixeria.

Qui es vesteix al revés, les bruixes no el toquen, com a creença que ni bruixes ni bruixots poden influir en qui porta alguna peça de roba al revés.

Altres creien que es cridava la pluja o el mal temps.



· Anar en cos de camisa


Anar sense portar de cintura per amunt cap peça de vestir que cobreixi la camisa.

- Fa tanta calor, que a l’oficina tothom va en cos de camisa.

També es diu:

· Anar en mànigues de camisa

Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa.

- En aquesta oficina no deixen anar en mànigues de camisa; obliguen a dur americana.


· No tocar-li la camisa a la pell [o l'esquena]

Estar molt espantat. Tindre por.

- Em van tirar un bac davant del bou; valga que no em va veure. Quan em vaig alçar la camisa no em tocava al cos.

· Deixar [algú] sense camisa

Prendre-ho tot a algú.

- Va anar al casino i el van deixar sense camisa.


· Empènyer la camisa

Fer tots els sacrificis possibles per obtenir alguna cosa.



· Perdre fins a la camisa

Arruïnar-se una persona en el joc o amb un negoci ruïnós

- No va parar de jugar fins que va perdre la camisa; ara no li queda cap finca.

L'expressió «perdre la camisa» significa perdre la major part de la riquesa o el valor d'una inversió.

Aquesta frase implica no sols pèrdua, sinó pèrdua final. Pot perdre alguna cosa important i valuós, però si va perdre la camisa de la seva esquena, aleshores li queda poc.

Els orígens del terme poden remuntar-se a la dècada de 1930 i la Gran Depressió, quan moltes persones van caure a la ruïna financera total.

La frase es pot fer servir fora de les finances, per exemple, en els jocs d'atzar, però la idea de pèrdua financera és la mateixa.

· Tirar a algú la camisa al coll

Subjectar-lo, dominar-lo i abusar d'ell; reduir-lo a la impotència.

· Anar en mànigues de camisa

Anar sense cap altra peça al damunt de la camisa.

- Fa tanta calor, que a l'oficina tothom va en cos de camisa.



· Tenir la camisa bruta

Tindre culpa.

- No li agrada que li facin preguntes sobre el seu passat; deu tenir la camisa bruta i té por de descobrir-se.


· Jugar-se la camisa

Arriscar-ho tot. Sobretot en el joc.


· No sentir-lo ni el coll de la camisa

Parlar excessivament baix.

Parla tan baix que no l’escolta ni el coll de la camisa.


· Canviar de camisa

Mudar sovint d'idees, de partit, o de conducta segons les seves conveniències.

- Són molts els polítics que canvien de camisa quan els convé mantenir el poder.



PANTALÓ

· Agarrat al camal!

Indica que cadascú s'ha de valer per si mateixa.


· Quatre calces vuit cuixots

Es diu dels homes menuts que porten pantalons folgats.



CALCES

· Això són altres calces

Això és una altra cosa, és quelcom completament diferent d’allò que s’havia dit abans o d’allò que es creia, se suposava, s’imaginava, etc.

- Està bé que reclamen més sou, però voler que es canvie l’horari, això són altres calces; no ho aconseguiran fàcilment.



·Amb les calces ben cordades

Saber-se governar sense ajut d'altri.

- No cal que el renyis, que ja va amb les calces ben cordades.



· Tindre les calces plenes

Estar-ne fart, estar-ne tip, molt molestat, estar cansat de suportar quelcom.

- Tinc les calces plenes d’haver d’aguantar les seves impertinències.

· Cagar-se a les calces [de qualcú]

Acovardir-se, desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada.

- Semblen molt valents, però quan és hora d'afrontar les adversitats es caguen a les calces.


· Cordar-se les calces

Agarrar pit, coratge.

- El torero s’ha cordat bé les calces abans d'eixir a l’arena.

L’origen està en el món del toreig. En el vestit de llums que vesteix un torero hi ha diverses borles repartides per tot el vestit: a l'armilla, la jaqueta i al calçó. I és precisament de les que pengen en aquesta última (a l'altura dels panxells) a què fa referència l'expressió, ja que són les últimes a estrènyer-se just a l'hora d'acabar de vestir-se de llums i sortir a l'arena. Per això sorgeix aquesta locució com a sinònim de “preparar-se acuradament per a una empresa difícil”.


· Desfer-se com una calça

Perdre's, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap.

- La hisenda, que es desfeia com una calça.



· Estar a les calces

Prestar atenció al que es diu.

- Sempre està a les calces quan li parlo: escolta i pren nota de tot el que li dic.


· Quedar-li com unes calces de capellà

Quedar molt bé (dit irònicament)

- Aquests pantalons et queden com unes calces de capellà. Jo si fos tu, me’ls canviaria.


· Portar les calces (o els pantalons)

Governar la dona, dominar el marit.

- En aquella casa és la dona qui porta les calces; l’home és un bonàs sense gens d’energia.


· Abaixar-se les calces

Moderar-se, desistir d'allò que es pretenia, cedir a l'adversari.

- No siguis tan exigent i abaixa les calces.


· Ser un calces o un calçasses

Home excessivament condescendent i mancat d’energia, que es deixa dominar per altres, especialment per la dona.

- Parla d’aquest negoci amb la dona, perquè l’home és un calçasses.

· Carregar les calces a la mula

Pujar damunt de la mula, cavalcar-la. En sentit figurat, sobre alguna cosa.

- Va carregar les calces a la mula tota la tarda i després no podia ni seure.

· Fer ses calces a un i ses sabates a un altre

Voler acontentar o atendre a dues coses oposades.

- En Marià fa ses calces a un i ses sabates a un altre; sempre intenta fer content a tothom.




VESTIT

· Amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem


Vol dir que fent les coses de la manera que es fan, no es pot anar bé.

- Així no farem res de bo, poc anem bé. Em penso que amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem.

· A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida.

· Traure els biaixos

Buscar economies, estalviar

- Sembla un autèntic miracle que la setmanada m'arribi: si no fos la meva dona, que de tot treu els biaixos.

Biaix: Cosa tallada de biaix, obliquament.
- Posar biaixos a un vestit.

· Ser una bona peça (algú)

Dit d’una persona de qualitats i, sobretot, de capteniments bons.

- Eren si fa no fa tan bones peces com jo.


· Quina peça! O

· Ser una bona peça (irònicament)

Dit d’una persona de qualitats i, sobretot, de capteniments dolents.

- És una bona peça! No l'hauríem d'haver contractat.

Peça: Tros llarg de roba, que hom fabrica d’un cop. Component d'una vestimenta.

- Es va comprar un vestit de dos peces: jaqueta i pantalons.

· Ser una mala peça

Gens bo com a persona. Tenir mal comportament.

- És un mala peça, amb el qual no es pot confiar.


· Tenir mala peça al teler

En sentit més general en diu en trobar-se en una situació difícil. I en una situació més concreta per fer referència a algú que pateix una malaltia que té mal final.

- Si algú els denuncia, tenen mala peça al teler; no s'escaparan d'una bona multa.

- El cor li falla molt sovint. Diu el metge que té mala peça al teler; no viurà gaires dies.


La peça és un teixit que es fabrica d’un sol cop en un teler. I la peça ha estat sempre una unitat de treball o producció bàsica en el món tèxtil, de manera que es cobrava a tant la peça, sobretot, la gent que feia de teixidor a casa.


· Anar de vint-i-un botó

Anar molt mudat

- El dia del seu aniversari, la Raquel anava de vint-i-un botons amb aquell vestit de seda.

L’origen d’aquesta expressió l’hem d’anar a cercar en els vestits de gala dels guardes nocturns, que tenien tres rengleres de botons de 7 cadascuna, és a dir, 21 en total.

A més, té un to irònic, perquè la ciutadania pensava que l’uniforme era desproporcionat respecte del càrrec i ho deien en to burleta.

Una altra teoria. Perquè vint-i-un botons són els botons que té l'acordió diatònic. En origen, doncs, qui "anava de vint-i-un botons" anava mudat per a ballar en alguna festa.

· Ser un jove molt peça

Persona elegant, ben plantat


· No tenir ni dalt ni baix ni mig ni vores

Dit de les persones que diuen coses fora del sentit comú, irracionals.


· Aplanar les costures

Bastonejar algú, pegar-li.

- A aquest xicot li haurem d’aplanar les costures, a veure si així escarmenta.


· Assajar un vestit nou [a algú]

Topar-lo, donar-li una pallissa. Pegar-li fort.


· Fer un vestit de blavet

Apallissar-lo. Donar-li una pallissa fins a deixar-lo cobert de morats.

- El van trobar quan robava i li van fer un vestit de blavet que li servirà d’escarment per sempre més.

Blavet: Roba de color blau fosc de què es fan especialment vestits de faena. “Anar de blavet”.




MITJA

· Anar amb mitja de seda i lligacama de jonc


Portar el vestit compost de peces desiguals, unes bones i les altres dolentes.

També es fa servir amb al·lusió a una bona casa mal moblada.

· Girar [algú] com una mitja

Fer-lo canviar radicalment de manera de ser o de pensar.

· Girar-se com una mitja

Canviar radicalment d’actitud.

- El fet de conèixer aquella noia el va girar com una mitja, ara és més amable amb tothom.



GEC

· Agafar el gec

Disposar-se a anar-se’n.

- Si agafo el gec, no em veuràs més.

Gec: Peça de vestir d’abric que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons.

· Aquí terra deixo el gec

S'usa quan les persones "no volen saber res d'un tema; que pleguen, vaja", o sigui, també que desisteixen.


GUANT

· Posar algú com un guant

Ablanir algú, fer-li perdre la irritació o la rebel·lia

- Li va tirar amoretes una bona estona fins que va aconseguir posar-la com un guant.

· Anar com un guant

De manera perfecta i adequada.

- Es va provar els pantalons i hi anaven com un guant; ni fet a mida.
- Em va com un guant que hagis vingut; necessito un expert en llengua italiana.

· Ser com un guant

Com un guant en sentit ambli s'usa d'una manera perfecta i aplicat a una persona es diu d'aquella que és amable, dòcil i pacífic.

- Em va com un guant que hagis vingut; necessito a gent tan bona com tu perquè em tires una mà.

· Així tiraven els guants al rei

Quan algú li tira una cosa que ha demanat i la lliura de manera incorrecta, sense cortesia i despectivament.

· Llançar el guant a algú

Desafiar-lo.
Originalment, la persona ofesa colpejava el rostre de l’ofensor amb un guant per desafiar-lo a un duel; també podia llançar-lo a terra davant d’ell.

Ara guants i duels solen ser metafòrics.

- Li va llançar el guant per a jugar una partida d’escacs.


· Anar a pic de guants

Portar magnífics guants



· Llevar el guant [a algú]

Impedir-li participar en les partides jugades en un trinquet o en un carrer determinats per haver tingut una actuació inadequada o per haver fet la pala o per haver-se venut en alguna partida.


· No prear un guant [alguna cosa]

No estimar-la gens, no donar-li gens d'importància.


· Aquest du guants!

Es diu referint-se a algú que pretén ser molt o figurar molt.

· Donar per guants, [o donar guants]

Donar propina.

· Per a tu són els guants, però et venen grans

Es diu a qualcú per fer-li saber que no obtindrà allò que espera.




BOTÓ

· Ser trau i botó

Ser molt amics, estar molt units.

- S'estimen més que germanes, són trau i botó.

· Botons d'or i traus d'estopa

Conjunt mal avingut d'una cosa bona amb una de dolenta


TELA

· Tenir [una cosa] al teler

Tindre-la a mig fer

- Encara tinc els teus exercicis al teler, no els he acabat de corregir.

MÀNIGA

· Donar-li llargues mànigues [a algú]

Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.

- Tu ves donant llargues mànigues a aquest treballador, que ja veuràs com t’enreda.

- Li van donar llargues mans a partir de la majoria d’edat.

· Fer mans i mànigues

Aquesta expressió té a veure amb l'ofici de sastre. Una bona peça de vestir ha d’anar ben ajustada a la nostra mida. Així la màniga ha d’ajustar-se en amplada i llargada al braç que ha de cobrir i mostrar només la mà. Aquest esforç per ajustar la peça a la mida exacta del client és el fonament del significat de la dita.

Mans i mànigues van ben relacionades, doncs, aquesta dita vol dir que posem tots els mitjans per aconseguir quelcom o que actuem amb tots els mitjans possibles, que ens esforcem molt per aconseguir una cosa.

- Han fet mans i mànigues per acabar la cursa a l’hora.

· No saber (o no tenir) de que fer mànigues

Ser pobre, no tenir res. Trobar-se sense recursos. No tenir de què disposar en cas de necessitat.

- Quan va tornar del casino no tenia de què fer mànigues. Va haver de demanar un préstec per tal de pagar el lloguer del pis.

· No en vull, no en vull, poseu-me'n dins la mànega

Es diu referint-se als qui refusen per cortesia o empegueïment, coses que realment desitgen.




· Anar amb dos jocs (o parells) de mànegues

Obrar amb astúcia, amb segona intenció



· No mocar-se amb la màniga

Ser molt deixondit, no badar.



· Ser de la màniga ampla

Ser excessivament indulgent amb les faltes alienes, ser tolerant.

- L’Eulàlia té la màniga ampla, tot li està bé.


· Ser de la màniga estreta

Ser excessivament sever, escrupolós.

- Era un observant meticulós de tots i cada un dels preceptes i tothom deia que era de la màniga estreta.


· No mocar-se amb mitja màniga

Gaudir de gran abundància.

S’han comprat un bon cotxe. No es moquen cap amb mitja màniga, en aquella casa!



· Estirar més el brac que la màniga

Fer, algú, despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica; extralimitar-se.

- Sempre estiraven més el braç que la màniga i al final del mes havien de demanar diners a tots els parents per pagar els deutes.




FAIXA

· Guardar la mà a la faixa

Reservar-se; obrar amb gran precaució, procedir cautament.

- Quan no saps amb qui tractes, faràs bé de guardar la mà a la faixa i no dir tot el que penses.


· Guardar-se un roc a la faixa

Estar a la defensiva. Anar previngut. Anar, estar, etc., amb vigilància, atenció. Tenir una resposta contundent, una rèplica enèrgica, per si cal discutir, defensar o combatre alguna cosa determinada.

- A ell no li prenen el pèl, sempre va amb el roc a la faixa.

També es diu quan es té diners estalviats, tenir riqueses guardades per a quan facin falta.

- Sempre va bé portar un roc a la faixa, perquè mai no se sap quan necessitaràs els diners.

Roc: Tros de pedra. M'han tirat un roc. Un colp de roc. Dur com un roc.


· Tenir tants anys... i els de la faixa

· Tenir (tants) anys i la faixa

· Tenir-los (als anys) mamats i portats faixa


Tenir una persona els anys que diu que té... i els que intenta amagar-se.

- Menteix; no té trenta anys. Té trenta anys i els de la faixa. Ben bé en deu tenir cinc més dels que diu

· Tenir (tants) anys, les dents i els butxacons plens


Sobrepassar de l'edat que hom confessa tenir

- L’avi sempre deia: «tinc vint anys i les dents», i encara afegia: «i els butxacons plens», però mai no ens deia la seva edat real.



BOSSA

· Allargar els cordons [de la bossa]

Generositat. Donar diners.

- Vinga, allarga els cordons i convida’m a una copa.

· Estrènyer la bossa

Estalviar. Guardar una part dels diners de què hom disposa.

- Quan hi ha crisi econòmica ens cal estrènyer la bossa i prescindir de compres supèrflues.

· Gratar-se (o afluixar) la bossa


Pagar, gastar.

- Si vol comprar-ho, no li queda altre recurs que gratar-se la bossa.


ARMILLA

· Anar calent d'armilla

· Anar folrat d'armilla

· Anar fort d'armilla

Tindre diners.

- Fa una temporada que es veu que va calent d’armilla perquè gasta els diners sense mida.

- En Joaquim va folrat d'armilla, així que ja pots deixar que et convidi

- D’ençà que ha heretat, va fort d’armilla; ha comprat dos camps.

Armilla: Jupetí. Peça de vestir, generalment sense mànigues, que cobreix el pit i l'esquena i que es porta sobre la camisa.

- L'àvia m'ha fet una armilla de punt que abriga molt.

· Anar fluix d'armilla

No tindre prou diners. Portar molt pocs diners al damunt.

- Ho sento, no et puc deixar diners, vaig fluix d'armilla.


· Tenir l'armilla malalta

Tindre o portar pocs diners.

- Fa dies que no rumbeja com abans; deu tenir l’armilla malalta i no pot gastar.




· Ser més curt que una màniga d'armilla o

· Ser més curt que una màniga de guardapits

Ser molt curt, especialment d'enteniment.

·Afluixar l'armilla

Donar diners, pagar.

- Aquesta compra em va fer afluixar l’armilla més que no em pensava.



VETA

· Fer veta


Fer via, obrar amb rapidesa; anar de pressa.


· Tindre una veta al cap

Tindre mal de cap

· Seguir la veta [a algú]

Es diu quan se segueix la conversa d'un altre sense gens d'interès, només perquè estigui entretingut explicant coses. Sense discutir i no portant mai la contrària. Donant la raó, sense creure que la té.

- Quan començava a parlar de la guerra sempre li havia de seguir la veta, perquè si no s’enutjava.



MANTELLINA

· Passejar [o Córrer] la mantellina

Passar el temps en visites inútils.


· Agafar la mantellina o

· Portar una mantellina

Beure alcohol en excés. Estar embriac. Agafar una borratxera.

- Cada nit agafa una mantellina a la taverna que ni s’aguanta dret.



CORDONS

· De la teva pell faràs cordons!

Es diu a qui no vol escoltar els consells que li donen pel seu bé.

- Jo li he recomanat el millor negoci; si no em creu... de la teva pell faràs cordons!


· Afluixar els cordons

Gastar, despendre, diners.

- Sempre hem d’estar afluixant els cordons per una cosa o altra: els impostos, les comissions, la hipoteca o els peatges.


DRAP

· Deixar com un drap brut o

· Tractar com un drap brut

Tractar algú de mala manera o de manera indeguda. Sense gens de consideració. Omplir algú d’improperis, denigrar-lo.

- Va deixar la veïna com un drap brut.



· Traure els draps [o drapets] al sol

Descobrir els seus defectes, malifetes, etc.

- En veure que tots anaven en contra de la seva proposta, els va treure els drapets al sol davant de tothom i va posar en evidència tot allò que els comprometia.


CORRETJA

· Ser llarg de corretja, o

· Tindre corretja

Tindre paciència. Saber-se dominar. Saber aguantar burles, molèsties, etc.

- Per més que el molestin no veuran que s'impacienti; té molta corretja.

· Tenir poca corretja

Tenir poca paciència. No saber-se dominar, que es cabreja de seguida per una broma, que té poca resistència o aguanti les jugarretes que li puguin jugar o broma que li puguin dir o ocurrències que li puguin insinuar sarcàsticament.

- A la fila de la compra del supermercat cada cop s'hi pot veure gent que té poca corretja.

- No se t'acudeixi gastar-li una broma que té poca corretja.

· Dur algú dins la corretja

Comandar d'ell


· Besar la corretja

Humiliar-se aquell a qui per voluntat no es volia subjectar.

ESCLOPS

· Un senyor calçat d'esclops

Un senyor molt mal vestit.

· Li podeu donar beure amb un esclop

Es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap.


GORRA

· Anar de gorra

Anar a despeses d'un altre, especialment abusant-ne.

Antigament, els estudiants vestien capa i gorra i eren amos d'una gana voraç. I com que no tenien recursos i les seves famílies vivien lluny dels seus llocs d'estudi, les havien d'enginyar per no passar gana. I un dels seus trucs era colar-se en festes i banquets saludant amb la gorra tothom.

I per això va sorgir l'expressió "anar de gorra" als llocs.


· Fer una gorra a algú

Fer pagar un altre. Fer una cosa per la qual hom hauria de pagar i que no li costa res perquè ho paga un altre.

- No sol anar a teatre, però avui farà una gorra perquè el seu germà l'ha convidat


JAQUETA

· No som la jaqueta d'En Mates

No som tan ximple, no em deixo comandar.



BOLQUERS

· Ser una criatura de bolquers

Infant que encara no es mou del llit.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada