EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LA CARMANYOLA 

Avui trec un objecte que torna a estar de moda degut a la crisis econòmica. 

Capsa de metall per a portar vianda cuita, com ara el que t’endús a la feina. Es va començar a fabricar al segle XX. 

Actualment aquest recipient el coneixem fabricat de plàstic conegut com a Tuppers. 

L'èxit que va tenir aquell primer recipient va ser tant que avui en dia és el més utilitzat per poder portar el treball ii recentment fins a l'escola.

LA PARLA DE LA VALL

CARNÚS

El seu significat es refereix a l’excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió. 

Específicament els vallers i valleres ho diem per indicar les amígdales. 

      - Vinc de treure’m els carnussos. 

Però donat el seu mal aspecte també en té d'altres significats i utilitzant-se com a insult i en al·lusió a les despulles d’un animal en putrefacció. 

I ja en sentit figurat li ho apliquem a una persona vulgar, barroera i poc desitjable de companyia, un home brut, deixat, de molta còrpora i poc enteniment. 

      · "A més d'arpioc és un carnús". 

      · "I amb aquell carnús et vols casar?" 

      · "És un fotut carnús"

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARDA 

1. Instrument de paraire, que consisteix en una post amb mànec, folrada de cuiro per una cara i armada d'una multitud de punxes de filferro un poc ganxudes, que serveix per pentinar la llana o el cotó i anar separant la borra de l'estam per tal de facilitar la filatura. 

La filatura de carda rep el nom de l’antic procés manual en què s’utilitzaven cards per desenredar i estirar les fibres de llana. Era un procés molt pesat però fonamental per a l’obtenció d’un bon fil. 

D’aquí ve la dita “ 

      · Uns s’enduen la fama i d’altres carden la llana. (Ve a dir que els teixidors obtenen la tela final i gràcies a la seva feina obtenen el reconeixement, però qui ha fet la feina imprescindible i dura són els cardaires). 

2. Màquina guarnida d'un puat que serveix per la mateixa finalitat que el dit instrument, en la filatura mecànica del cotó, llana o jute. 

* La filatura de carda comença amb l’obridora o llop que ha d’esponjar la llana procedent del rentat que ha quedat enfeltrada i compactada. Tot seguit passa a la carda obridora que amb un sistema de cilindres amb pues converteixen els flocs de llana en un vel o napa prim en el qual les fibres s’han estirat i situat en paral•lel. A continuació el vel passa a la carda repassadora que segueix estirant i orientant les fibres, aprimant el vel. Finalment la carda metxera procedeix a separar el vel en diferents metxes i bobinar-les per passar-les a la contínua de filar. 

CARDAR 

Passar la carda a certes matèries filamentoses, com la llana, el cotó, etc., per preparar-les per a esser filades. 

      · Abril carda la llana, i maig s'emporta la fama 

      · Del cardar ni molt parlar ni poc actuar. Pel que fa als homes ... 

      · El menjar i el cardar no est pot aconsellar 

      · Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure... 

      · Menjar i cardar, tot és començar 

      · Per cardar, tranquil, primer has de fer anar la mà

LA PARLA DE LA VALL

CASORI

Ho fet servir alguna vegada aquesta paraula en compte de casament o noces?. 

      - "Aquest festeig acabarà en casori". 

Etimologia.  De casar (de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CAPOLADORA

Màquina composta essencialment d'un cilindre horitzontal dins el qual roda un joc de ganivets que serveix per capolar carn o altres coses.

LA PARLA DE LA VALL

DESEMBOIRAR-SE 

Paraula que ve de boira i indica dues situacions referides a aclarir-se, asserenar-se el temps: 

      · Netejar de boira i 

      · Esvair-se la boira. 

Però en aquest apartat ens interessa més l’ús de la paraula en el seu sentit figurat per distreure's, divertir-se, prendre expansió del cos o de l'esperit per a aclarir el cap, per a descansar d’una faena o situació. 

      - Durant el confinament estava esperant l’hora d’eixida per anar a caminar i desemboirar-me de tant calfament de cap

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CANYÍS.

1.- És una planta gramínia de l'espècie "Phragmites communis L" També es coneix com a senill. 

Però el motiu pel que la trec és pel significat del seu us. 

2. Conjunt de canyes o de vergues entrelligades paral·lelament i reforçades amb bastons travessers, que serveix per sostenir teulades, per formar cel-rasos, per fer tancats o per posar-hi fruita a assecar. 

      - "He posat les figues damunt del canyís per a que s'assequen"

LA PARLA DE LA VALL

CANTONADA. 

1.- Angle o punt on es troben les voreres i les cases de dos carrers que s'encreuen. 

     -- "La farmàcia de la cantonada" I que com a conseqüència de la seva ubicació ha pres el nom de "EL CANTÓ) 

2. Festeig que fan els enamorats en un cantó. 

      -- "On està la xica? Està fent cantonada amb el nuvi"

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CANUT. 

1. Part intermèdia entre nucs i nucs de les canyes. 

2. Canonet de fusta, metall, etc., utilitzat per a diversos usos. Un d'ells és el que tradicionalment s'utilitzava abans al país valencià com a moneder i que guardaven sota la brusa.. 

      · "Salut i força al canut" (Salut i diners, ja que el canut es el moneder tradicional valencià, avui s’interpreta com salut i potencia sexual) 

      · "No saber fer la o en un canut" (Ser analfabet) 

3. Joc de xics, que consisteix a posar un canut dret en terra i monedes (xavos) damunt el canut en el centre d'un cercle, i tirar-li una pedra o moneda fins que el fan caure. 

Un cop decidit l'ordre de participació, els xiquets i xiquetes se situen després d'una línia marcada a certa distància (decidida pels participants) i cada un llança dues monedes. Es tracta de donar-li al "canut" i treure'l del cercle. 

Qui ho tregui, guanya totes les monedes que queden en el cercle. 

Si tira el "canut" però no ho treu del cercle, es queda amb les monedes que hi ha fora d'ell i es torna a posar vertical amb les monedes que queden o amb noves apostes. 

4. Beure. 

      · "Mullar el canut" (Beure).

LA PARLA DE LA VALL

CANELL 

Part del braç compresa entre l'avantbraç i la mà. 

Cal mantenir aquesta denominació en compte de MONYICA, paraula d’origen castellà o mossàrab (no està clar el seu origen). 

També podem trobar altres sinònimes que si estan en perill: BRAÓ i GOBANELLA. 

Derivada d'aquesta trobem un altre significat anatòmic en: 

* CANELLA o CANYELLA.- Os prim de la cama, i la part més prima d'aquesta.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CÀNTER/CÀNTIR. 

1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 

      · "Cànter nou fa l’aigua fresca" (Se sol dir per ponderar la il·lusió que es posa en tot allò que s'estrena, ja sigui objecte o situació). 

      · "Caure [alguna cosa] com un cànter d'aigua" (Molestar). 

      · "Cel a borreguets, aigua a canterets [o a grapadets, o cabassets]" (Es diu quan els núvols indiquen pluja). 

      · "Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca" (No es deu abusar de la paciència dels demés). 

      · "Anar a raig de càntir" (Anar molt bé, sense dificultats). 

      · "Anar-se'n com el broc del càntir" (Tenir diarrea continuada). 

      · "Ànima de càntir" (Persona curta d'enteniment i pusil·lànime). 

      · "Deixar-les anar a raig de càntir" (Enraonar molt i sense mirament) 

Al país valencià també se'l coneix per: 

2. BOTIJA. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet. 

I la variant de la: 

CANTERELLA. Cànter amb broc. Botija. (Es diu a Benicàssim i Vila-real). 

      · "Qui aboca l'aigua de cop en la cantarella, li'n cau més fora que en ella". 

També es refereix el càntir a: 

3. Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi. 

I per posar els cànters tenim el: 

CANTERER/CANTIRER/CANTELLER. 

1-- Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 

També es refereix al: 

2.- Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa.

LA PARLA DE LA VALL

CANDIR-SE 

Defallir, perdre les forces per consumpció gradual, una persona, animal o planta. 

      · "Si no menges, te candiràs" 

      · "Dona-li de menjar al teu ase que el tens tot candit" 

      · "Lo sol calfa la palla i eixa se candeix".

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CANTAL. 

Pedra de grossària variable, però difícil de manejar. 

      - Aquest camí està ple de cantals 

I una "cantalà" (ben dit, cantalada) és una pedrada, quan la pedra en qüestió és un cantal: 

      - Com et pegue una cantalà veuràs 

Tenim algunes dites: 

      · Com un cuc davall d'un cantal (Sense gens de llibertat per prendre decisions, per a ser subjugat per un altre). 

      · Vol dir que les adversitats no vénen soles, sinó que es repeteixen i van augmentant). 

     · Ser un cantalet (Es diu de la persona que repeteix les coses insistentment fins a der-se insuportable). 

      · Tindre el cap més quadrat que el cantal d'Arnau (Ser molt intransigent).

LA PARLA DE LA VALL

DESDIR-SE

Hi ha una norma no escrita que, en política, es fa servir molt: “donde dije digo, digo Diego”. Es a dir, “DESDIR-SE” d'allò que un ha dit. D’entrada, fot-li pel broc gros: “Ancha es Castilla”!, després ja ho salvarem. 

És el que ens diu expressions com aquestes: 

      - Ahir deia blanc i avui diu negre. 

      - Ara diu blat, ara diu ordi. 

      - Ara diu pa, ara diu coca. 

El significat d'aquestes situacions habituals en política es defineix com: 

1.- Dir el contrari d'allò que abans s'havia dit. 

Però també s'utilitza en altres significats semblants: 

2.- Negar, dir el contrari d'allò que diu un altre; desmentir. 

3.- Tornar arrera la paraula donada en promeses, contractes, coses convingudes abans. 

4.- Refusar, no acceptar de fer una cosa. 

Per últim també s'utilitza en l'expressió: 

5.- "A desdir". En gran abundància, en quantitat extraordinària.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CAMÓ
Cada una de les corbes que formen la roda del carro.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CAMETA 

Barra de fusta corbada que forma part de de l'aladre i va unida per un cap amb el timó i per l'altre amb el dental.

LA PARLA DE LA VALL

DESCONJUNTAR-SE. 

Desencaixar, treure del seu lloc un os o altra peça que estava unida i articulada amb altres. Luxació. 

      - "Se m'ha desconjuntat el colze". 

Eixa mateixa desconjunció es pot aplicar quen es desencaixen les juntures, les peces que componen un tot. 

      - Desconjuntar-se la taula

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CALIQUENYO 

EL cigar Caliquenyo és un cigar de tabac inferior, popular i de fabricació artesanal. És un producte valencià per excel·lència, fet amb tabac Burley. En l'actualitat, el seu consum s'estén a tota la península Ibèrica, però la zona tradicionalment més consumidora d'aquest tipus de cigar és el País Valencià. A Catalunya la seua fabricació s'ha donat, sobretot, a la zona de Lleida, i també a les Terres de l'Ebre. 

L'origen del cigar caliquenyo se situa al segle XIX, diversos segles després de la introducció del tabac, quan els colons espanyols a Amèrica van portar el cultiu i l'elaboració de productes de tabac. Tradicionalment, eren les dones les que fabricaven en tallers clandestins aquests cigars, gràcies que els agricultors de la zona reservaven una part de les seves parcel·les per al conreu de tabac, i posteriorment es distribuïen de contraban en bars i altres establiments dels pobles. Amb el comerç dels caliquenyos, les dones podien aportar ingressos extra a les economies familiars, costum que s'ha seguit mantenint fins i tot fins als nostres dies. 

A la comarca de la Canal de Navarrés han estat habituals durant dècades.

LA PARLA DE LA VALL

ARROBLIR 

      - Ves en compte quan et tires a la bassa de la “taud” que arrobleix 

      - No poses més aigua al got que està fins a arroblir 

Aquesta paraula és una deformació de la paraula reblir. Nosaltres la utilitzem generalment per referir-nos a omplir, o cobrir per complet d’aigua o altre element. 

Però també ho diem quan un arbre està ple de fruit. 

      - Les oliveres del Pinyal estan arroblides d’olives. 

Com he dit ve de la paraula reblir que s’usa en la construcció per omplir amb reble (els buits d'una estructura o d'un terreny) per a aplanar-ne la superfície. I és que el reble és precisament el conjunt de fragments de rajola o de pedra, eventualment mesclats amb morter, amb els quals s'omplin els buits que queden entre pedres grans quan es construeix o s'arregla un marge o una paret. 

I seguint en l’acció d’omplir, es diu quan l’espai està atapeït.    

      - Un bosc reblit de pins. 

I fins i tot per soterrar o colgar.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CALDERÍS 

Barra de ferro amb dents o mòsses, que serveix per penjar-hi la caldera o l'olla damunt el foc de la llar (Morella, Benassal).