dimecres, 23 de setembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CUTXAPANDER-ERA 
A La Vall d’Uixó tenim fama de bodins. Paraula genuïna per la que ens referim a les persones manifasseres, que es volen ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat. Però en aquest significat fem servir d’altres com la que avui trec. 
CUTXAPANDER-ERA. El o la que persegueix assabentar-se dels assumptes, fins i tot privats, dels altres. 
      - La meua veïna sempre està al carrer cutxapandant tot el que passa. 
      - No ho pot remeiar. És una cutxapandera. Ho tafaneja tot.


LA PARLA DE LA VALL

CUCAT-ADA. 
Avui en dia es va al dentista entre altres coses per tractar-se d’alguna caries; però els nostres avantpassats a aquesta malaltia infecciosa que afecta els teixits durs de la dent deteriorant-los per la seva manifestació en l'aparició d'unes taques en l'esmalt dentari, li deien que tenien el queixal CUCAT. 
El seu significat té relació amb la comparança en el rosegat de cucs. Preferentment s'aplica a la fruita i concretament, aquí a la mediterrània, el major causant del cucat de la fruita ve produïda per l'atac de la coneguda "mosca de la fruita" (Ceratits capitata). 
La mosca de la fruita és una espècie tremendament polífaga que afecta especialment a presseguers, tarongers i mandariners, tot i que també es detecten danys en pomer, perer, figueres, caquis, albercoquers, … En el cas dels presseguers, les varietats més afectades són les tardanes (de finals d’agost), mentre que als cítrics és ben al contrari, són les varietats més primerenques (de principis de setembre) les que presenten més sensibilitat als seus atacs. 
DANYS 
      * Els primers danys que afecten a la fruita són deguts a les picades que efectua la femella per dipositar els ous. La picada produeix, d’entrada, una via d’infecció de fongs que afavoreixen el deteriorament del fruit. 
      * El segon símptoma el produeixen les larves que s’alimenten de la carn del fruit i destrueixen completament la polpa.



LA PARLA DE LA VALL

CRISMA.- Cap. 
Possiblement haureu sentit en més d'una ocasió allò de 
      - "Com caiguis et vas a trencar la crisma!". 
Aquesta senzilla i popular frase ha fet creure a moltíssimes persones que la 'crisma' formava part del nostre cap. Però no és així. 
El crisma (que no "la") és l'oli consagrat que s'utilitza a l'església catòlica per ungir al front en actes com el sagrament del baptisme, la confirmació, la consagració de bisbes i altres actes d'índole religiós. 
La paraula crisma prové del llatí chrisma, i alhora aquest del grec khrisma. 
El "sant crisma", com és anomenat, és oli d'oliva barrejat amb bàlsam i és consagrat pel bisbe cada Dijous Sant. 
A causa de l'ús continuat en el llenguatge popular de la paraula crisma, com sinònim de cap, va acabar acceptant-se, per anomenar-la així col·loquial ment. 
D'aquí que tinguem lligat el concepte de "partir-se la crisma" amb "trencar-se el cap".




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOIXA 
Peça de ferro fus, cilíndrica o troncocònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell.


diumenge, 20 de setembre del 2020

LA PARLA DE LA VAL

CREURE 
Aquesta paraula a banda de usar-la per considerar o acceptar (alguna cosa) com a certa. 
      - No En Marc creu en els ovnis. 
O considerar (a algú) com a veraç en allò que diu, com a digne de crèdit. 
      - Encara no m'ho han dit, però crec que he aprovat tots els exàmens. 
El que fa que forme part d’aquesta secció és pel significat d’obeir 
      - Has de creure els pares, els mestres. 
      - Aquest xiquet no creu 
En aquest cas, vol dir més coses que obeir, vol dir fer bondat, ser bon xiquet, portar-se bé. En fi, qui tingui criatures ja sap de què parle. 
I és que la majoria de les expressions en el sentit d'obeir van dirigides als menuts que pel que sembla, no creuen. O, millor dit, no obeeixen a l’adult a càrrec. 
      -- "Que no creu aquest xiquet?" L’has de fer creure. Creu-me o rebràs!". 
En canvi la forma del participi CREGUT, a més de referir-se a la persona obedient: 
      - És més cregut amb sa tia que amb son pare 
Té un altre significat molt diferent quan es diu del vanitós, excessivament segur de la seua superioritat, de la seua vàlua. 
      - És un cregut, es pensa que tots el miren sempre.




LA PARLA DE LA VALL

COVAR 
Llevat de l’acció de posar-se una au (damunt dels ous) per a donar-los calor i fer que isquen les cries. 
      - La merla està covant els ous. 
      - La lloca cova. 
Coneixem el covar amb relació amb una malaltia, tan si s’està desenrotllant-la, des del moment en què es contrau fins que apareixen els primers símptomes. 
      - Feia dies que estava malament, i és que covava la pallola. 
Perfectament aplicable en aquests temps a la pandèmia del covid-19 
      - Cal guardar quarantena per tal d’esbrinar si estàs covant el covid-19 
I si la estàs patint l’acció de covar es realitza fent llit per a curar-se. 
      - Covar un constipat, la grip.






LA PARLA DE LA VALL

CONVENENCIER-ERA 
Egoista. Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada i amb pocs escrúpols. 
      - El meu gat és un convenencier i sols ve a menjar i a dormir a casa.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOGA/BOVA
1. Peix de l'espècie Box boops, que es fa de 20 a 30 cm. de llarg, de cos llarguer gairebé cilíndric, l'esquena grisa blavenca i els costats i el ventre argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals. 
2. Planta de la família de les tifàcies: Typha latifolia L. i Typha angustifolia L. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. 

3. Conjunt de fulles de la dita planta que formen un seient de cadira.




dissabte, 19 de setembre del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOCAMOLL/BOQUIMOLL 
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 
2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 
3. Qui té la boca salivosa. 
4. Qui xerra sense discreció coses que hauria de tenir secretes. 
· Moll de boca [o de llengua] 
· Ser fluix de llengua




LA PARLA DE LA VALL

CONSTIPAT-ADA
Refredat, especialment el caracteritzat per l'obstrucció de les vies respiratòries. 
      - Atxiiiiiiiiiiiiiim! M'he constipat! 
Ara que estem a les portes de l'estiu i que la calor es deixa notar durant el dia; però que per les nits encara refreda, davant la reacció de llevar-se roba ens aporta més d'algun CONSTIPAT, o refredat, com sembla s'usa més i espenta l'altre. 
Com a sinònim de constipat o refredat podem fer servir els mots calapàndria o derivats: calipàndria i galipàndria, definits com un 'refredat fort' 
Vos deixo amb la lletra d'una cançà infantil: 
Atxim! Atxim! 
Em sento el nas tapat, txim! el nas tapat, txim! 
els ulls em couen no puc respirar, txim, txim, txim! 
Ai, el nas em raja, txim! i les orelles no paren de xiular 
He anat a veure un doctor, txim! 
M’ha receptat un mocador, txim! 
Doneu-me un “Klee-nex” per favor!


divendres, 18 de setembre del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BLAVET 
Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada.


LA PARLA DE LA VALL

CONSENTIT-IDA 
Paraula que cal utilitzar en compte de mimat-da. 
S'aplica a la persona que està molt mimada i a la qual se li tolera que faci el que vulgui, especialment els xiquets i xiquetes. 
     - Si no la tinguessis tan consentida segur que no ho hagués fet. 
També podríem dir-li CONTEMPLAT-ADA 
Però no és aquest l’únic ús fem: 
      · Ho diem del marit que consent la infidelitat de la seva dona. 
      · De una persona tolerant 
      · En veure lleugerament clevillat, sense separació visible una paret. 
      · Tindre una part del cos adolorida 
      - Tinc el dit de la cama consentit
Com a conseqüència tenim al: 
CONSENTIDOR-A, com aquella persona que ho consent tot o que ho tolera tot.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BITLLA/BIRLA 

1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 
Joc de birles: Joc d'habilitat consistent a fer caure, amb l'ajuda d'un bastó o una bola, una sèrie d'objectes, anomenats birles, disposats verticalment a terra. 
   * Fer bitlles: Encertar a fer caure amb un cop totes les bitlles del joc. 
   * Rei de les birles ((Rei de burla)) 
2. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant. 
3. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins de la llançadora i que forma la trama del teixit. 
4. Quantitat de fil enrotllat que es col·loca dins la llançadora per esser esmerçat. 
Tot fent birles (Com qui no fa res)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BERBIQUÍ/FILABERQUÍ 
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.


dijous, 17 de setembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CODONY
Aquesta paraula ens ix de la boca quan ens trobem davant d’una persona d’un caràcter aspre, ruda i tancada.
Te a veure al sabor del fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre. 
Ja que mencione el codony, no vull deixar passar per alt que si bé no és mengívol com a fruita, si ho és quan es cou per fer-ne confitures casolanes. M’estic referint al:
CODONYAT
És una confitura dolça i tova feta a partir del codony
Elaboració: Un cop pelat els codonys, normalment partint-los pel mig, pelar-los i finalment treure el pinyol. Es mesclen a parts iguals amb sucre i es cou sense parar de remenar la barreja fins que es forma una pasta, com a mínim durant una hora. Quan agafa el color i la textura desitjada.
Finalment, es treu del foc i amb una espàtula es posa en un recipient adequat (plat, safata, etc.). S'ha de deixar reposar per a que s'endureixi fins que sigui prou consistent per poder ser consumit.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BAÜLET
Receptacle, capsa rectangular normalment de fusta, d’un pis o dos, amb una tapa solta i amb un o més compartiments, destinat a transportar o guardar les plomes d'escriure, els llapis, els bolígrafs i els colorets.


diumenge, 13 de setembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CLAPAR
Dormir fort.
      -- No clapar en tota la nit.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BATIDOR
Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BASTIDA
Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.


divendres, 11 de setembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CINQUETA 
Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig. 
Cadascuna de les cinc pedretes rodones que les xiquetes empren per a jugar a «cinquetes».Joc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries. 
Material: Cinc pedretes o tabes. 
Nombre de participants: entre 2 i 4. 
Situació inicial: Els participants seuen a terra. 
Desenvolupament del joc: 
Per triar l'ordre de participació, cada persona llança a l'aire les cinc tabes i les atura amb el dors de la mà. Qui més en recull és el primer en començar. 
El primer participant llança les cinc tabes a terra. Les tabes no es poden tocar de com cauen. 
Aleshores n'agafa una i la llança a l'aire. En el temps que triga a caure, n'agafa una altra i recull la primera abans que caigui. Si la primera cau a terra, perd el torn. 
Fa el mateix fins que ha collit d'una en una totes les tabes. 
Torna a llançar les cinc tabes a terra. 
En llança una a l'aire i en cull dues, abans que la primera caigui. 
Repeteix l'operació recollint les dues tabes restants. 
Es tornen a llançar les cinc tabes. 
En una primera tirada se'n cullen tres a l'hora i després la restant. 
Finalment es tornen a tirar totes les tabes. Es llança una a l'aire i es cullen les quatre que hi ha a terra d'una sola vegada.