EXPRESSIONS VALLERES

COSTAR MÉS L’ESPART QUE L’ESCURÀ
Es diu quan els mitjans que invertim per a obtindre algun benefici, resulten ser més costosos que el propi benefici.
- “He volgut fer un cobert al corral i a la fi per no llogar un obrer m’ha costat més l’espart que l’escurà”.
Aquesta mateixa expressió la podem escoltar també amb els verbs pujar o valdre
• Puja més l’espart que l’escurà
• Val més l’espart que l’escurà
Aquesta expressió no és l’única que fem servir quan alguna cosa ens resulta més cara del que teníem previst. Totes elles comencen per “Costar més... que...”
• Costar més la salsa que el pollastre (sardina, caragols, peix...)
• Costar més el farciment que el gall.
-“En aquest llibre puja més el farciment que el gall. Molta enquadernació, però el contingut és molt dolent”
• Costar més la corda que l’ase.
Sembla, doncs, que totes aquestes alternatives contenen algun animal o altre.
Però encara ens queda una última que no té l’animal com a protagonista:
• Costar més el mall que l’enclusa.
-“Si duus la torradora a reparar et costarà més el mall que l’enclusa; val més que te’n compris una de nova”
Totes aquestes també tenen l’alternativa d’usar els verbs pujar i valdre.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ESCURADA.

Tres són els significats que tanquen aquesta paraula:

1.- Acte i efecte d'escurar o netejar fregant.

2. Conjunt de plats, olles, escudelles i altres atuells de cuina i menjador escurats o preparats per a escurar.

3. Conjunt d'atuells de terrissa usats en la cuina o en el menjador.

Fem ús d’algunes expressions que diuen:

· Costar més l’espart que l’escurada (Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa)

· Això és més clar que l'aigua d'escurar (No ésser molt clar).

· Escurar el calaix (Treure'n tots els diners que conté).

· Escurar les butxaques [d'algú] (Fer-li gastar tots els diners que porta)

· Escurar-li la panxa (Incitar algú a parlar per a obtenir la informació que interessa).

· Escurar la botella (Beure'n tot el contingut).

· Escurar-li la cassola (Fer a algú moltes preguntes, cercant d’indagar alguna cosa)

· Escurar-se la gola [o el coll] (Tossir per a llevar-se alguna molèstia, irritació, de la gola)

· Escurar-se les dents (Llevar-se els fragments de menjar que s'han ficat entre les dents)

· Escurar-se les orelles (Llevar-se la cera de les orelles)

· Escurar-se les ungles (Llevar-se la brutícia que s'ha posat entre pell i ungla)

· Deixar escurat (Arruïnar-lo)

· Estar [o quedar] escurat (Arruïnar-se)

· Xerrada que xerrada i l'escurà a la pica (Es refereix a algú que per parlar, deixa de fer la seva feina).

NOTA Cal no confondre l’acció d’escurar amb la de fregar.

En valencià, «fregar», en el sentit de netejar, és l´acció de friccionar amb un fregall, una baieta, un drap, una monya, etc., qualsevol superfície dura que es vulgui netejar. A més, té altres accepcions. Mentre que «escurar», a banda d´altres significats, és, específicament, netejar els elements de la vaixella: gots, plats, culleres, cassoles, tenedors, etc.

En castellà, els dos sentits esmentats, si s´assimilen en el verb «fregar».

En canvi si és habitual fer us del verb “rentar” en el mateix sentit d’escurar.

- “Rentar els plats”

I com a derivat tenim:

L’ESCURADOR.- Pica de pedra, poc fonda, on hi ha els gibrells o conques que serveixen per a escurar els plats i altres objectes de la cuina.

I fins i tot està la joguina

ESCURADETA.- Vaixella de joguina amb què juguen les xiquetes.