EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BERBIQUÍ/FILABERQUÍ 

Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.

LA PARLA DE LA VALL

CODONY
Aquesta paraula ens ix de la boca quan ens trobem davant d’una persona d’un caràcter aspre, ruda i tancada.

Te a veure al sabor del fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre. 

Ja que mencione el codony, no vull deixar passar per alt que si bé no és mengívol com a fruita, si ho és quan es cou per fer-ne confitures casolanes. M’estic referint al:
CODONYAT
És una confitura dolça i tova feta a partir del codony
Elaboració: Un cop pelat els codonys, normalment partint-los pel mig, pelar-los i finalment treure el pinyol. Es mesclen a parts iguals amb sucre i es cou sense parar de remenar la barreja fins que es forma una pasta, com a mínim durant una hora. Quan agafa el color i la textura desitjada.
Finalment, es treu del foc i amb una espàtula es posa en un recipient adequat (plat, safata, etc.). S'ha de deixar reposar per a que s'endureixi fins que sigui prou consistent per poder ser consumit.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BAÜLET

Receptacle, capsa rectangular normalment de fusta, d’un pis o dos, amb una tapa solta i amb un o més compartiments, destinat a transportar o guardar les plomes d'escriure, els llapis, els bolígrafs i els colorets.

LA PARLA DE LA VALL

CLAPAR
Dormir fort.
      -- No clapar en tota la nit.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BATIDOR

Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BASTIDA

Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.

LA PARLA DE LA VALL

CINQUETA 

Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig. 

Cadascuna de les cinc pedretes rodones que les xiquetes empren per a jugar a «cinquetes».Joc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries. 

Material: Cinc pedretes o tabes. 

Nombre de participants: entre 2 i 4. 

Situació inicial: Els participants seuen a terra. 

Desenvolupament del joc: 

Per triar l'ordre de participació, cada persona llança a l'aire les cinc tabes i les atura amb el dors de la mà. Qui més en recull és el primer en començar. 

El primer participant llança les cinc tabes a terra. Les tabes no es poden tocar de com cauen. 

Aleshores n'agafa una i la llança a l'aire. En el temps que triga a caure, n'agafa una altra i recull la primera abans que caigui. Si la primera cau a terra, perd el torn. 

Fa el mateix fins que ha collit d'una en una totes les tabes. 

Torna a llançar les cinc tabes a terra. 

En llança una a l'aire i en cull dues, abans que la primera caigui. 

Repeteix l'operació recollint les dues tabes restants. 

Es tornen a llançar les cinc tabes. 

En una primera tirada se'n cullen tres a l'hora i després la restant. 

Finalment es tornen a tirar totes les tabes. Es llança una a l'aire i es cullen les quatre que hi ha a terra d'una sola vegada.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BAST
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia. El siti o llit del bast és de pell i va farcit de palla o llana perquè sia tou i no faça mal a la bístia; els arçons són de fusta. El bast va subjectat fort a l'animal per la cingla, corretja ampla que passa per davall la panxa; dels arçons davanters parteix el pitral, corretja de cànem o de pell que passa per davant els pits de la bístia i impedeix que l'ensellament reculi quan es fa el viatge costa amunt; als arçons de darrera van fermats els caps de la tafarra o rabasta, peça corbada de fusta que passa per darrera les anques de l'animal i atura l'ensellament de llenegar cap avant en fer el viatge costa avall. Damunt el bast hi poden cavalcar, però és més freqüent fer-li suportar els arganells, les beaces o altra càrrega.

BASTER

Persona que fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines.

LA PARLA DE LA VALL

CATXOTXES

Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor en la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres se solen aprofitar.

     • Ser un catxotxes (Es diu de la persona que actua o parla amb lentitud, ronsejant)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

 BASSIOL 

1. Recipient de fusta, de forma llarguera, on posen el menjar per als porcs i altres animals domèstics. 

2. Espècie de canal o recipient llarguer de fusta o de pedra, que umplen d'aigua per atreure-hi els moixons i caçar-los amb els filats. 

3. Piqueta on renten la roba. 

4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera.

LA PARLA DE LA VALL

CATXASSA.

1. Calma, lentitud, excessiva. Persona que es mou sense esma, amb posat fleuma. 

     - Amb aquesta catxassa no acabaràs mai els deures, ni arribaràs mai enlloc.

     - -En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa.

2. Persona que té catxassa. Pesat, plom

     • -En Joan tenia tanta catxassa quan parles amb ell que no hi ha manera de treure-te'l de damunt.

3. Fer catxassa: tenir bona presència, fer goig de veure.

     • -De tant fer cultirisme feia catxassa.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BÀSSIA

Recipient, generalment quadrangular i de poca fondària, de fusta forrat interiorment de llanda, que s'utilitza per a llavar plats, donar menjar als animals, pastar algeps o altres usos.

LA PARLA DE LA VALL

CATXAMONA

Una altra paraula de cop de mà. Varia segons es pegue al cap o a la galta:

1. Colp pegat al cap, especialment amb les dos mans juntes.

2. Colp suau pegat a la galta, especialment amb els dits índex i del mig

3. Cop suau que es dóna por diversió amb la mà oberta, tocant amb el dit polze un costat i amb els altres dits l'altre costat de la cara d'un noi, que infla les galtes a posta perquè amb el cop facin un soroll .

Tenim la variant del joc del rei-botxí, en què el xiquet-a que fa dues faltes ha de rebre una clatellada. 

Hi ha la dita següent: 

     • La primera, el Rei, perdona; la segona, catxamona; la tercera, coll a terra

 (Significa que es pot esser benèvol amb una primera falta, però la reincidència demana un càstig).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BARRIGUERA

Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce.

LA PARLA DE LA VALL

CARXOT

Coneixem aquesta paraula com una més de les moltes usades per a definir un cop amb la mà. En aquest cas el cop es pega al cap o al clatell.

     - "Fuig d'ací si no vols que et pegue un carxot".

Aquest cop aplicat al joc de la pilota valenciana consisteix en pegar a la pilota de bot de braç, quan la pilota s'ha elevat tan sols uns centímetres del terra. Per això el jugador replega el braç en espiral, inclina exageradament el cos i quan hi és a punt de caure la pilota, la colpeja.

     - "Li pega de carxot millor que ningú"

I si el cop ho fem al metxero tenim el 'Metxero de carxot': mistera de cordonera que s'encén fent xispa rodant una rodeta sobre la pedra.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BARRAL

Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull molt llarguer, per beure a galet.

     • Eixida de barral buit (Dita desbaratada, que no ve a propòsit, que surt de la qüestió)

     • Estar com un barral entre dos pedres (Veure's en una situació molt difícil)

     • Ser un tap de barral (Ser baix)

LA PARLA DE LA VALL

CARREGAR

No vaig a referir-me a l'acció de posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa.

     • "Han ajudat el carreter a carregar". 

     • "Carregar-se un sac a l'esquena". 

Més bé vaig a referir-me al seu significat figurat:

1. Assumir el pes d'una responsabilitat, d'una obligació, d'una culpa, etc.

     • "Carregar amb el mort i amb la caixa".

     • " Carregar-li els neulers".

     • " Carregar-s'ho tot al llom".

     • "Carregar sobre les espatlles" [d'algú] (Donar, algú, la feina o els maldecaps a les altres persones).

     • "Carregar la consciència" [d'algú] (Carregar-li la responsabilitat íntima d'un mal)

2. Molestar, importunar sobretot per burlar-se.

     • "No hi para de carregar-me de com vaig vestit".

     • "Carregar les tintes" (Extremar els defectes d'algú o d'una situació)

3. Provocar malestar en una part del cos, especialment inflar-se.

     • "Carregar el cap" (Atabalar. Marejar).

     • "Carregar en el feix" (Contreure una malaltia greu o perillosa).

     • "Carregar-se de cames" (Estar molt cansat).

     • "Carregar-se (algú) de pit" (Omplir-se-li els bronquis de secrecions).

     • "Carregar-se un malalt (Agreujar-se)

4. Tapar-se el cel amb núvols de pluja. 

     • "Carregar-se el cel, el temps".

5. Enrarir. 

     • "El tabac carrega l'ambient". 

6. Suportar un per moral

     • "Estar carregat de prejudicis". 

     • "Carregar d'improperis". 

     • "Carregat de diners". 

     • "Carregat d'anys".

     • "Carregar-se de paciència".

7. Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d'alguna cosa). 

     • "Carregar els preus".

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BARCELLA

1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera.

      • A barcella per garba (ho diuen del blat que ret molt, i per extensió ho diuen també de tota cosa que dóna profit)

2. Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar.

      • Agafar la barcella (Parlar sense parar. Irritar-se)

      • Tindre el cap com una barcella (Ser molt tossut)

3. Extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra.

      • Fer [algú] una barcella (Parlar, xerrar, amb algú)

4. Mesura per a oli, de 25 lliures.

LA PARLA DE LA VALL

CAPSOT

Una altra paraula relativa al cap, emprada tant en el seu sentit literal per indicar que una persona té el cap gran com en altres en sentit figurat, com la de caparrut d’ahir, per referir-nos a aquelles persones que:

Tenen  poc de trellat, o

Cabudes, obstinades en les seues idees o propòsits.

LA PARLA DE LA VALL

CARN FUGIDA

Quantes vegades en arribar a casa coix, queixant-me del peu, he sentit dir a la meua avia:

      - Això és que tens la carn fugida

Lesió que es produeix al turmell quan part del teixit o fibra muscular s’esgarra per haver fet un esforç, degut al torciment violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació.

És el que en el diagnòstic mèdic actual es coneix com Esquinç.