dilluns, 17 d’agost del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

AIXOVAR
Es pot referir al que per tradició patriarcal feia que normalment fos la dona qui aportés aquest aixovar sumant-lo al béns que tenia el marit, ja que era ella la qui acostumava a anar-se'n del domicili patern per incorporar-se a la família del marit. Tanmateix no era rar que en aquells casos en què la dona era filla única i per tant hereva del patrimoni de la seva família (és a dir: pubilla) fos el marit fadristern qui aportés el petit aixovar al ser ell qui s'incorporava a la llar de la dona.
O també el que és més habitual en els darrers anys com el conjunt de roba d'ús personal i d'ús comú de la casa, que la dona aporta al matrimoni.
     -- La meua filla ja té l'aixovar fet
     * Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna.
L'aixovar en l'actualitat, davant de la quantitat de divorcis, ha pres protagonisme en el marc de l'impost sobre successions i donacions, l'addició de l'aixovar domèstic és l'última operació que cal efectuar per determinar el valor de la massa hereditària a partir de la qual es calcularà l'impost sobre successions que, si correspon, hauran de pagar els successors.
L'aixovar és el conjunt de mobles, estris i robes d'ús comú a la casa, així com altres béns d'ús domèstic sempre que no tinguin la consideració de béns sumptuaris i que no produeixin renda. Així, no es consideren com a aixovar els béns sumptuaris com les joies, els vehicles, les embarcacions i les aeronaus, els objectes d'art i les antiguitats.




diumenge, 16 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BELLUGAR  
Paraula que fem servir en compte de moure. Aquest bellugar es produeix en situacion com:
1. Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. 
     - No parava de bellugar les cames.
2. Moure's, no estar quiet. 
     - Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen. 
Si ho apliquem a una persona li diem que és molt BELLUGADISSA. 
     - Belluga't, que no arribarem a hora!
I en el cas d’un xiquet-a li diem que és un BELLUGUET
     - Els xiquets no paren de bellugar-se. 
3. Fer passos o diligències per a aconseguir alguna cosa. 
     - Si vols trobar faena, hauràs de començar a bellugar-te.
4. Fer moviments que desplacen lleugerament, ser capaç de moure's per no estar ben fixat, per no estar privat de moviment. 
     - A la cadira, li belluga una pota.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

AIXARETA
Trena de més de tres ramals feta amb espart per fer la sola de les espardenyes.

dissabte, 15 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BECEROLES
Aquesta paraula en desús ha estat la utilitzada per a referir-nos a aquells que començaven a aprendre a llegir i inclús a les escoles infantils es coneixien així, abans d’anomenar-les parvulets, cagons, preescolar...
Per això diem:
     • Estar en les beceroles (d'alguna cosa), als que estan en els inicis.
     • Ensenyar les beceroles (Ensenyar a llegir i escriure)
La paraula beceroles és un derivat de abecé, les tres primeres lletres de l’abecedari, que en un primer moment, amb l’addició de la terminació -oles (present també en altres paraules de formació popular, com cagueroles o verteroles, ‘angines’), donà lloc a la variant abeceroles, que posteriorment perdé la vocal inicial.
El significat inicial apuntava als rudiments en l’aprenentatge de les regles de lectura, de vegades eren completades amb les xifres. Sèrie ordenada de les lletres d'una llengua; primer llibre de lectura, on aprenen de llegir l'alfabet i de confegir les lletres.
     - Feia molts anys que havia aprés les beceroles
     - Encara li costa de sumar: és a les beceroles del càlcul.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

AGRAMA
Aparell consistent en un banc de fusta de figuera, amb la superficie superior acanalada i una maça també de fusta amb una llengua de ferro, que encaixa dins la canal, i serveix per cascar-hi la canya del cànem i treure'n el bri.
Tenim l’acció:
AGRAMAR
Batre i cascar el cànem amb l'agrama, per separar la canya del bri.



divendres, 14 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BATXILLER-A
Una paraula que he escoltat molt a la meua avia quan mencionava a una persona que parlava molt, fora de lloc i  donant-se-les de saberut. 
     - Joan, no sigues tan batxiller, no saps fer la o en un canut i te les dones de saberut.
A més a més tenim també a la persona que li agrada saber dels assumptes dels altres per simple curiositat. El que coneixem com xafarder. Que té una llengua viperina.
      - Tinc una veïna molt batxillera
El seu us te a veure en el significat de la persona que ha rebut el grau acadèmic concedit quan s'acaba el batxillerat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

AIGUADER-ERA
1. Qui té per ofici traginar o vendre aigua.
2. Ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen mitat a cada banda d'una bístia i s'empren per traginar gerres d'aigua.

dijous, 13 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BATISTOT 
La paraula batistot ha estat d’ús molt habitual en la nostra parla per a fer referència a una commoció provocada per un disgust o per un contratemps molt gran que sol anar acompanyat de plors o gemecs
     - Quin batistot li hauria agarrat a ta mare si t'haguera vist fent això!
De vegades la commoció pot anar acompanyada d’un desmai, afluixament de les forces vitals o pèrdua dels sentits, especialment en les dones. 
     - Ha tingut un batistot i se l'han endut a l'hospital.
De fet hi ha una expressió que diem:
     • Agarrar un batistot  (Tindre un atac al cor o d'un altre tipus).





EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

AFERRASSAR
A les terres del País Valencià, aquesta paraula es la que fan servir els llauradors per a vendre en gros les taronges d'un taronger, després de calcular a l'ull aproximadament llur nombre, sense haver-les collides.





dimecres, 12 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BATECUL 
No ho dit mai aquesta paraula quan ho vist donar un colp pegant al cul amb la mà o amb algun assot?. 
     - El xiquet mereix un bon batecul.
Doncs tot i no ser tan comú, conserveu-la que és una joia.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ABEURALL
1. Menja consistent en una barreja de segó o farina de blat de moro o patates esclafades, amb aigua, i que es dóna als porcs, a les vaques de llet i als vedells.
2. Menjadora de porcs, feta de pedra.




dimarts, 11 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BATACADA/BATACÀ
Una altra paraula de les diferents que fem servir per referir-nos a un cop fort que es rep en una caiguda o topada violenta.
     - Es va pegar una batacada baixant les escales.
Aleshores , en sentit figurat ho apliquem a un fracàs gran i inesperat que s'obté en un procés o activitat en la qual s'havien posat moltes esperances.
     - No posis massa il·lusions en això, no fos cas que després et peguis una batacà.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES.

ABEURAR
Donar beure abundantment (especialment al bestiar).
     • Camí d'abeurada (Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar)
ABEURADOR
1. Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros.
Els abeuradors públics, element tradicional força importat al segle passat, eren utilitzats per donar de beure als animals de càrrega que arribaven o sortien de la vila. 
En Abeuradors, cal distingir els situats a les Ciutat i Pobles i els de muntanya, la finalitat de fet es la mateixa, donar aigua als animals o ramats sencers.
Antigament fins hi tot era necessari tenir abeuradors dintre de les ciutats en punts estratègics, segles en rere, tota l’atracció era gràcies a la força animal, cavalls, asses, bous…amb el seus carruatges transportant tot tipus de mercaderies i fent la distribució als petits comerços, es van construir abeuradors on havia algun pou públic i mes tard, al disposar de fonts, les van construir al seu costat.
Son de diversa construcció, es mes antics, son construïts gracies a un tronc d’arbre que s’ha buidat en part, i l’aigua entra constantment, provenint d’una font o rierol proper.
Ja d’obra, tenim fetes amb pedres del mateix lloc, fetes amb totxanes
2. Vas de terrissa o de vidre, on posen aigua perquè hi beguin les gallines, coloms o altres ocells.
3. Bassa o rec d'aigua on els ocells del camp solen anar a beure





dilluns, 10 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BARROER/A
Aquesta paraula ho diem tan per indicar els que treballen malament, són poc mirats en la faena, matussers, grossers, com del resultat de la faena mal feta, mal deixada.
     - Els empleats d'Obres Públiques han fet una pintada molt barroera
En aquest sentit ho fem extensiu a les persones vulgars



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

XERRI/EIXERRI
Excrements del bestiar de llana i de cabrum




LA PARLA DE LA VALL

BARRABASSADA
Disbarat gros, acció insensata o dita contrària a la llei moral o a la raó, que ofèn o molesta perquè és desmesurada, temerària o totalment fora de lloc.
Derivat de Barrabàs, el malfactor jueu indultat en lloc de Jesús
De la qualitat de malfactor del personatge deriven també les expressions en el sentit de ser molt dolent, entremaliat.
     • Fer una barrabassada
     • Ser pitjor que Barrabàs 
     • Ser de la pell de Barrabàs 
No deixa de ser curiós que, no sabent pràcticament res d'aquest personatge, sinó només que era un malfactor empresonat, el fet que Pilat el presentés com a alternativa de Jesús en oferir al poble l'alliberament d'un presoner, ha comportat la seva identificació amb el dolent de la pel·lícula per part del cristianisme. (segons la narració de Marc [15.6] de la Bíblia)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

XAVO
1. Moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, l'octava part d'una peça de quatre.
2. Moneda de 10 cèntims de pesseta.
     • Anar de xavo (Beure aiguardent de bon matí)
     • Córrer [o rodar] més que un xavo  fals (Anar d'un lloc a un altre sense parar)
     • De xavo (Mala persona, un canalla, una persona sense escrúpols. Si ens referim a un xiquet, significa que és molt revoltós, que fa moltes maldats, que no fa cosa bona)
     • No tindre ni un xavo (Ser molt pobre, no dur diners damunt)
  • No valdre [ni] un xavo (No valdre res; ser, una cosa o una persona, inútil, menyspreable)
     • Per quatre xavos (Per pocs diners)
     • Tindre més cara que un sac de xavos (Tindre molta cara dura)



divendres, 7 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BARATAR
No ho utilitzat mai la paraula baratar en compte de permutar en l’acció de donar o rebre una cosa a canvi d'una altra.
Ara tal vegada no, doncs ja no s’estila; però abans, quan no existia la moneda o no es disposava fàcilment, era el més normal.
     - Abans que existís la moneda la gent baratava unes coses per unes altres.
També en el negoci de comprar o vendre s’abaratava en donar o rebre una cosa a menys preu que l'ordinari
     - Portaven la seua mercaderia a vendre-la o a baratar-la.
Solem dir aquestes expressions:
     • A barata de (A canvi de; en compensació de; com a paga de).
     • En barata de parenostres (A un preu molt baix, gairebé regalat).
    • Qui barata, el cap se grata (Ho diuen per significar que moltes vegades el fer barates surt malament).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

XAVETA/XAPETA
1. Moneda de cinc cèntims de pesseta.
2. Perdre el seny.
     • Perdre la xaveta (Perdre l'enteniment)



LA PARLA DE LA VALL

BARANDAT
Paraula pròpia de la construcció d’una casa que defineix a la paret prima constituïda generalment per rajoles posades de cantell o plaques d'obra prefabricades i que normalment no sosté pes.
Del seu poc espessor ho comparem també en algunes parts de nostre cos, com el que separa les dues fosses nasals:
     - Barandat nasal
També s’escolta l’expressió:
     • Parar-se en el barandat  (Quan el menjar, entrant en part per la laringe, produeix molèsties).
     • Parar-se-li a un el bocí en el barandat de la gola (Ofegar-se en el menjar)