EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BAST
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia. El siti o llit del bast és de pell i va farcit de palla o llana perquè sia tou i no faça mal a la bístia; els arçons són de fusta. El bast va subjectat fort a l'animal per la cingla, corretja ampla que passa per davall la panxa; dels arçons davanters parteix el pitral, corretja de cànem o de pell que passa per davant els pits de la bístia i impedeix que l'ensellament reculi quan es fa el viatge costa amunt; als arçons de darrera van fermats els caps de la tafarra o rabasta, peça corbada de fusta que passa per darrera les anques de l'animal i atura l'ensellament de llenegar cap avant en fer el viatge costa avall. Damunt el bast hi poden cavalcar, però és més freqüent fer-li suportar els arganells, les beaces o altra càrrega.

BASTER

Persona que fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines.

LA PARLA DE LA VALL

CATXOTXES

Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor en la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres se solen aprofitar.

     • Ser un catxotxes (Es diu de la persona que actua o parla amb lentitud, ronsejant)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

 BASSIOL 

1. Recipient de fusta, de forma llarguera, on posen el menjar per als porcs i altres animals domèstics. 

2. Espècie de canal o recipient llarguer de fusta o de pedra, que umplen d'aigua per atreure-hi els moixons i caçar-los amb els filats. 

3. Piqueta on renten la roba. 

4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera.

LA PARLA DE LA VALL

CATXASSA.

1. Calma, lentitud, excessiva. Persona que es mou sense esma, amb posat fleuma. 

     - Amb aquesta catxassa no acabaràs mai els deures, ni arribaràs mai enlloc.

     - -En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa.

2. Persona que té catxassa. Pesat, plom

     • -En Joan tenia tanta catxassa quan parles amb ell que no hi ha manera de treure-te'l de damunt.

3. Fer catxassa: tenir bona presència, fer goig de veure.

     • -De tant fer cultirisme feia catxassa.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BÀSSIA

Recipient, generalment quadrangular i de poca fondària, de fusta forrat interiorment de llanda, que s'utilitza per a llavar plats, donar menjar als animals, pastar algeps o altres usos.

LA PARLA DE LA VALL

CATXAMONA

Una altra paraula de cop de mà. Varia segons es pegue al cap o a la galta:

1. Colp pegat al cap, especialment amb les dos mans juntes.

2. Colp suau pegat a la galta, especialment amb els dits índex i del mig

3. Cop suau que es dóna por diversió amb la mà oberta, tocant amb el dit polze un costat i amb els altres dits l'altre costat de la cara d'un noi, que infla les galtes a posta perquè amb el cop facin un soroll .

Tenim la variant del joc del rei-botxí, en què el xiquet-a que fa dues faltes ha de rebre una clatellada. 

Hi ha la dita següent: 

     • La primera, el Rei, perdona; la segona, catxamona; la tercera, coll a terra

 (Significa que es pot esser benèvol amb una primera falta, però la reincidència demana un càstig).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BARRIGUERA

Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce.

LA PARLA DE LA VALL

CARXOT

Coneixem aquesta paraula com una més de les moltes usades per a definir un cop amb la mà. En aquest cas el cop es pega al cap o al clatell.

     - "Fuig d'ací si no vols que et pegue un carxot".

Aquest cop aplicat al joc de la pilota valenciana consisteix en pegar a la pilota de bot de braç, quan la pilota s'ha elevat tan sols uns centímetres del terra. Per això el jugador replega el braç en espiral, inclina exageradament el cos i quan hi és a punt de caure la pilota, la colpeja.

     - "Li pega de carxot millor que ningú"

I si el cop ho fem al metxero tenim el 'Metxero de carxot': mistera de cordonera que s'encén fent xispa rodant una rodeta sobre la pedra.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BARRAL

Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull molt llarguer, per beure a galet.

     • Eixida de barral buit (Dita desbaratada, que no ve a propòsit, que surt de la qüestió)

     • Estar com un barral entre dos pedres (Veure's en una situació molt difícil)

     • Ser un tap de barral (Ser baix)

LA PARLA DE LA VALL

CARREGAR

No vaig a referir-me a l'acció de posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa.

     • "Han ajudat el carreter a carregar". 

     • "Carregar-se un sac a l'esquena". 

Més bé vaig a referir-me al seu significat figurat:

1. Assumir el pes d'una responsabilitat, d'una obligació, d'una culpa, etc.

     • "Carregar amb el mort i amb la caixa".

     • " Carregar-li els neulers".

     • " Carregar-s'ho tot al llom".

     • "Carregar sobre les espatlles" [d'algú] (Donar, algú, la feina o els maldecaps a les altres persones).

     • "Carregar la consciència" [d'algú] (Carregar-li la responsabilitat íntima d'un mal)

2. Molestar, importunar sobretot per burlar-se.

     • "No hi para de carregar-me de com vaig vestit".

     • "Carregar les tintes" (Extremar els defectes d'algú o d'una situació)

3. Provocar malestar en una part del cos, especialment inflar-se.

     • "Carregar el cap" (Atabalar. Marejar).

     • "Carregar en el feix" (Contreure una malaltia greu o perillosa).

     • "Carregar-se de cames" (Estar molt cansat).

     • "Carregar-se (algú) de pit" (Omplir-se-li els bronquis de secrecions).

     • "Carregar-se un malalt (Agreujar-se)

4. Tapar-se el cel amb núvols de pluja. 

     • "Carregar-se el cel, el temps".

5. Enrarir. 

     • "El tabac carrega l'ambient". 

6. Suportar un per moral

     • "Estar carregat de prejudicis". 

     • "Carregar d'improperis". 

     • "Carregat de diners". 

     • "Carregat d'anys".

     • "Carregar-se de paciència".

7. Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d'alguna cosa). 

     • "Carregar els preus".

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BARCELLA

1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera.

      • A barcella per garba (ho diuen del blat que ret molt, i per extensió ho diuen també de tota cosa que dóna profit)

2. Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar.

      • Agafar la barcella (Parlar sense parar. Irritar-se)

      • Tindre el cap com una barcella (Ser molt tossut)

3. Extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra.

      • Fer [algú] una barcella (Parlar, xerrar, amb algú)

4. Mesura per a oli, de 25 lliures.

LA PARLA DE LA VALL

CAPSOT

Una altra paraula relativa al cap, emprada tant en el seu sentit literal per indicar que una persona té el cap gran com en altres en sentit figurat, com la de caparrut d’ahir, per referir-nos a aquelles persones que:

Tenen  poc de trellat, o

Cabudes, obstinades en les seues idees o propòsits.

LA PARLA DE LA VALL

CARN FUGIDA

Quantes vegades en arribar a casa coix, queixant-me del peu, he sentit dir a la meua avia:

      - Això és que tens la carn fugida

Lesió que es produeix al turmell quan part del teixit o fibra muscular s’esgarra per haver fet un esforç, degut al torciment violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació.

És el que en el diagnòstic mèdic actual es coneix com Esquinç.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BANQUETA
1. Seient petit sense respatla.

     - Es va assentar en la banqueta i començà a tocar el piano
2. Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BANCAL
Tros de terra plana cultivada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges.

LA PARLA DE LA VALL

CAPARRUT-UDA

Segurament si dic CABUT, de seguida ho reconeixereu, ja que és la més usada; però tal vegada haureu escoltat també la paraula CAPARRUT-UDA. Totes dos es refereix a eixa persona obstinada i tossuda que quan se li fica una cosa en el cap, difícilment es deixa convèncer. Que manté amb tenacitat i fermesa una idea, una intenció o una opinió, generalment sense tenir en compte cap altra possibilitat.

     - És tan caparrut que no vol reconèixer que l’ha espifiada enviant aquell WASSAP.

També ho diuen en un sentit més generalitzat d’aquell que és curt d’enteniment.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BANC

1. Espècie de taula gruixuda, amb quatre cames robustes i un caragol d'estrènyer, damunt la qual treballen els fusters, ferrers i llauners.

2. Seient llarguer amb quatre cames, que a un cap té una post ampla amb una estaqueta, i que és allà on l'espardenyer treballa per fer les soles d'espardenya.

3. Taulell situat a l’altura de la cintura pera preparar l menjar.

4. Cavalló molt ample on hi ha plantats arbres fruiters.

LA PARLA DE LA VALL

CANYARET

      - Si s'assabenta del que ha passat, armarà un canyaret

No ho heu dit mai per indicar que algú-una arma un escàndol, o es fica en una disputa amb crits?

Res de utilitzar allò d’”armar un poll o pollastre”, una expressió col•loquial en castellà. Els valleres i valleres «ARMEM UN CANYARET»

Aquesta paraula es fa servir sempre que hi ha un girigall, generalment entre dones, acompanyats de paraules malsonants, d’arraps i tirons de grenya o en una reunió sense acord i que acaba en discussió amb rebombori i alçant la veu.

Aquesta paraula prové del sentit semàntic del mot CANYAR com a massa vegetal de canyes que forma una massa flotant i el soroll que produeix en ser arrossegades pel corrent d’aigua  

Diuen i conten que tant en les xarxes socials, com en les tertúlies de les televisions privades, com en els programes de “reality show” que miren 4 milions de persones, com amb eixos polítics als quals vam votar 24 milions de persones, i a dia de hui encara no s’han aclarit;  que tots parlen alhora, a crits, que acaba tot en disputes, escàndols i guirigalls “montando unos pollos”.

La forma original (i més correcta) d’aquesta expressió en castellà és “montar un poyo”. Sí, amb “y grega” perquè la locució no parla de la cria de la gallina. El “poyo” era un podi o xicoteta tribuna portàtil sobre la qual pujaven els oradors en les places públiques des d’on parlaven. Quasi sempre eren temes polítics que acabaven amb altercats entre els assistents i l’orador. La paraula prové del llatí “pòdium”...

...i que en la nostra llengua, ni el “poyo” ni el pollastre, no munten ni armen res. Que nosaltres tenim les canyes per ...“MUNTAR O ARMAR UN CANYARET”. 

LA PARLA DE LA VALL

CANDELETA

El seu significat és el diminutiu de candela, o sigui, un ciri menut.

Però el seu us és més conegut per les següents expressions:

     • Buscar amb candeleta [a algú ] (Buscar-lo amb dedicació, amb atenció).

     • Esperar amb candeleta [o amb candeletes] [a algú o alguna cosa] (Esperar que arribe amb molta il·lusió, desitjar vivament que ocórrega).

     • Estar en candeleta (Estar neguitós, esperar amb ànsia, amb gran desig)

    • Estar candeletes acabant. (Estar algú molt arruïnat de fortuna o de salut, estar alguna cosa a punt d'acabar-se).

     • Fer candeletes els ulls [a algú]. (Demostrar amb l'expressió un desig intens).

     • Moltes candeletes fan un ciri pasqual (S'usa per a indicar que accions xicotetes repetides poden arribar a tindre grans conseqüències).

     • No trobar ni amb candeleta [a algú o alguna cosa]. (Tindre dificultats per a trobar-ne de millors o d'iguals).

Però ja que candeleta ve de candela, vegem altres expressions amb candela:

     • Acabar-se la candela. (Acabar-se el termini per a obtenir o per a fer alguna cosa).

     • Anar [o dir-li] en candela (Anar a algú molt bé els seus negocis o altres assumptes, afavorir-lo la sort).

     • Dret en candela (En línia recta).

     • Més dret que una candela (Molt dret, completament recte).

     • Fondre's algú com una candela cap per avall ( Impacientar-se).

     • Cremar candeles. (Subhastar).

    • Encendre la candela. (En les subhastes o vendes a l'encant, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta).

    • En candela (En posició vertical. Es diu entre mariners i mestres d'aixa per designar la posició completament vertical d'un arbre de barca, que no s'inclina gens).

    • Encendre una candela a Sant Miquel i una al dimoni [29 setembre (Alternar les bones obres amb les dolentes).

   • No prendre candela a un enterro (Intervenir en un assumpte sense ser-hi demanat).

     • Prendre candela (Intervindre en un assumpte sense ser-hi demanat).

     • No tenir altra candela per anar al llit (No tenir altre recurs, altre mitjà).

    • Qui siga confrare, que prenga candela (Significa que en parlar d'un fet sense al•ludir expressament a ningú, el qui es considera al·ludit dóna prova d'ésser culpable d'aquell fet o d'haver-hi intervingut).

     • Tenir sa candela encesa, [o estar amb sa candela en sa mà] (Estar als ulls de Déu, a punt de morir).

     • Viure a la candela (Viure en el prostíbul, a l'abast de tothom).

Per últim recordar que a la candela també l'emprem per referir-nos a:

1.- Moc que penja en el nas. 

2.- Caramell de gel.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BANASTELL/TAIBOLA

Gabieta on els caçadors porten el furó. Sol estar fet de diferents materials naturals (verducs, suro, fusta)