dimarts, 9 de juny del 2015

REFRANYS DEL CAMP (Eines, estris, aparells)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP
EINES, ESTRIS, MÀQUINES, APARELLS...

 Eines
Instrument de treball d'un ofici o professió.


 Aixada

Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, etc.)

Clica aquí per llegir més »
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes: ,

REFRANYS DEL CAMP (Els animals1)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS ANIMALS

 Bestiar
Conjunt d'animals quadrúpedes que s'aprofiten per al treball o per al consum.


Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

REFRANYS DEL CAMP (Els animals 2)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS ANIMALS
OVÍ
Bestiar de llana.

Anyell/Xai
Cria de l'ovella que no passa d'un any

Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes: , , , , ,

REFRANYS DEL CAMP (Productes del camp 1)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS PRODUCTES DEL CAMP
HORTALISSES
Cadascuna de les verdures i altres plantes comestibles que es conreen a les hortes.


Aller/Alls (Allium sativum)
L’all és una planta d’arrel bulbosa. La cabeça és arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.




Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

REFRANYS DEL CAMP (Els productes del camp 2)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP

 ELS PRODUCTES DEL CAMP

 PLANTES I ARBRES FRUITERS

 LES FRUITES
La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguin herbes, com ara la melonera, o arbres com ara l'albercoquer. Les fruites posseeixen una aroma i un sabor característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.


FRUITES DE PINYOL
Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol.


Albercoquer/albercoc (Armeniaca vulgaris)
Fruita de forma gairebé esfèrica de color groc ataronjat. El tacte de la pell és suau i sembla de vellut. La llavor interior és de color marró i té forma d’ametlla. El diàmetre és proper als 3 o 4 cm.



Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

REFRANYER DEL CAMP (El santoral)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP


EL SANTORAL EN ELS REFRANYS DEL CAMP
GENER
Reis Mags (6 gener)
Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.
La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts

 Sant Julià [màrtir] (8 gener)
Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa.

Sant Antoni [abat] (17 gener)
A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli.
Anar [o rodar[] més solt que el porquet de Sant Antoni.
Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni 
Per Sant Anton la gallina [o l'ocell] pon
Per Sant Anton, els ous a montons 
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer 
Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
Per Sant Antoni de gener, una hora més de civader 
Per Sant Antoni en gener, pon la gallina en la palla i el graner 
Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter. 
Sant Antoni plover per a les patates va bé. 
Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.

Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes: ,

divendres, 8 de maig del 2015

De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos

REFRANYS DEL JOC DE LES CARTES
En els jocs de cartes, la sort es combina amb l'habilitat i l'estratègia, igual que en tants jocs més. 
L'origen de les cartes no s'ha acabat de dilucidar. Si busquem precedents, es creu que els naips ja existien a la Xina allà per l'any 1120, quan empraven el gravat sobre fusta per l'estampat de les cartes. Després van arribar a l'Orient Mitjà durant el segle XIII, on es van trobar les primeres baralles de 52 cartes, acolorits a mà i dividits en 4 pals: ors, copes, espases i pals de polo.
En 1375, les cartes van arribar a Europa, i cada poble va substituir els pals i les figures orientals per aquelles més properes a la seva tradició cultural. En aquesta època apareixen símbols com els bastons, bastos, ceptres, cors, cascavells entre d'altres.
Centrant-nos en la baralla espanyola, és única al món a causa de l'absència de reines i a la riquesa dels seus dissenys. Les figures són d'inspiració medieval i els seus pals representen els estaments més importants de l'època: Els comerciants (Ors), el clergat (Copes), la noblesa (espases) i els serfs (Bastos). Poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc.
Va ser adoptada a Nàpols durant el domini d'Aragó i ha evolucionat posteriorment més a Espanya que a Itàlia, de manera que la baralla Napolitana és més semblant a l'antiga baralla espanyola.
A qui debem de seu disseny?
En 1868, un impressor burgalès d'origen francès, establert a Vitòria, Heraclio Fournier, va presentar la seva baralla litografiada, el disseny va ser premiat en l'Exposició Universal de París. Però el disseny definitiu de la "Baralla espanyola" que ha arribat fins avui sota diferents "visions" artístiques o rústiques és el que va realitzar August Rius per al propi Fournier. 
De jocs de cartes, n'hi ha un munt.
Vegem que ens diu el refranyer del joc de cartes:
Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes: ,

dimarts, 5 de maig del 2015

Va de bo!

EXPRESSIONS DEL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA
Els refranys sempre es fonamenten en la realitat diària viscuda per cada poble i, si bé és cert que en totes les llengües i els pobles es repetixen les mateixes temàtiques, cada poble les adapta a les seues peculiaritats culturals, de tal manera que hi veiem reflectida la seua experiència i les seues tradicions. Així, doncs, el poble valencià havia d'extraure, per obligació, bastants d'eixes expressions d'una de les seues experiències culturals i tradicions populars més representativa: el joc de pilota.
Tot seguit referirem algunes de les frases fetes i refranys, sense cap interés per fer un llistat exhaustiu, que han passat al valencià popular i que són el millor exemple de la relació històrica entre el joc de pilota, com a principal mostra de la cultura popular dels valencians, i la seua llengua.
Així, doncs, el valencià popular està amerat de referències al joc de pilota que conferixen to i color a la llengua, alhora que palesen abastament una simbiosi, que ha perdurat al llarg dels temps, entre el poble, la seua llengua i una de les seues manifestacions culturals més genuïnes, esteses i unànimement assumides.

A raó de quinze bufa-li al motle
A sets 
Abocar el pot
Acabar un quinze
Alçar la pilota
Allò que no està escrit
Amagar la pilota
Anar de rebot
Anar menjant calç
Anar per dalt de la parada
Anar-se'n la partida
Anar-se'n tot en pilotes i marxador
Arreglar-se una partida
Clica aquí per llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes:
Subscriure's a: Missatges (Atom)