dijous, 3 de març del 2022

EL REFRANYER DE FEBRER

REFRANYS DE FEBRER

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

1 febrer: SANT RAMON DE FITERO o SANT RAMON DE CALATRAVA (Abat)
 * Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall.

Encadena els celebracions de les tres primers dies de febrer amb l’evolució de la posta d’ous de les gallines.

Recordar que la celebració de Sant Ramon s’ha traslladat al 15 de març.

El mes de febrer comença amb aquestes festivitats que estan molt arrelades a les nostres terres i farcides de dites populars.
* El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, el tercer Sant Blai, el quart nada i el quint Santa Àgata (2 febrer) (3 febrer) (5 febrer).

* El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, i Sant Blai el tercer dia.

* Els santets de febrer: Santa Brígida el primer; el segon, Caneler, i el tercer, gargameller [gargamella = campaneta, glotis] (Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola).

* En febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval (Ja ho sabeu)

* De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià). 


DIJOUS GRAS o DIJOUS LLARDER

El compte enrere per al Carnaval ja ha començat i la primera de les grans cites d'aquestes festes populars és Dijous Gras, també anoment Dijous Llarder. Durant aquest dia, és tradició menjar coca de llardons, botifarra d'ou (o altres varietats) i truita. La història explica que, el Dijous Gras t'havies d'atipar, igual que la resta de dies de Carnestoltes (fins al Dimecres de Cendra), per poder passar millor el període de dejuni de la Quaresma.

I és que just abans d'aquest període d'abstinència, la tradició cristiana del Dijous Gras permetia menjar tot allò que després estaria prohibit fins a l'arribada de la Pasqua, moment en el qual els àpats greixosos estaven prohibits per a tothom, ja que l'abstinència era obligatòria.

Hi ha diferents dites populars sobre el dia d'avui, com:
* Dijous Gras, coques de llardons.
* El Dijous Gras, botifarra menjaràs.
* El Dijous Llarder, botifarra menjaré.
* Pel Dijous Gras, carns fins al nas.
* Per Dijous Gras, botifarra fins al nas.



CARNESTOLTES EN EL REFRANYER

* De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer o
* Pel mes de febrer, Carnestoltes em de fer.

Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià; però que sempre cau en el mes de febrer.

Però la dita més significativa és la que diu:

* Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i la Quaresma mai vingués.

Aquesta dita popular descriu molt bé quines són les festes més estimades del calendari i carnaval les encapçala. Aquesta festa, caracteritzada per la transgressió, l’intercanvi de papers, la gresca i la rauxa també és una de les més estimades del refranyer. A vegades descriu simplement les característiques de la festa, però,essent com és una bona eina moralitzant, el refranyer també dedica molt d’espai a explicar que les conseqüències de tants excessos poden ser nefastes.

Aquest desordre temporal ens pot divertir, però també cal estar alerta perquè el refranyer adverteix que:

* Per carnestoltes, totes les bèsties van soltes.

Carnestoltes també és una festa en què els papers es capgiren i, escudats rere una màscara o una disfressa, tothom pot dir què pensa. Per això:

* Per carnaval tothom és igual.

En una situació temporal de desordre i gresca, sobretot cal no prendre’s gaire a la valenta allò que passi en aquesta festa:

* Del carnaval, no en facis cabal.

Fins i tot si ens hem deixat anar molt i hem acabat contraient matrimoni no cal patir perquè:

* Casament de Carnaval, casament que res val.

Per carnaval tot allò que durant la resta de l’any és malvist o moralment reprovable es pot fer. Per això és fàcil de deixar-se anar als excessos de menjar, de beure, de la carn… Per això es diu:

* Per Carnaval, més vi que pa.
* Pel temps de Carnestoltes, molt vi i molts poca-soltes o
* La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, és fang.

Però tants excessos festius tenen un preu. I qui l’hagi de pagar segurament estarà trist, farà:

* Cara de Dijous Sant però presentarà fets de Carnestoltes.

A vegades aquest preu és econòmic:

* El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit.

I a vegades té forma de problema familiar:

* Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma.

Però hi ha una seqüela on el refranyer posa un èmfasi especial: els embarassos no desitjats. Hi ha un bon reguitzell de dites que adverteixen que les conseqüències no són immediates, però sortiran al cap denou mesos:

* Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
* Les ballades de carnaval, surten per Tots Sants.
* Les bogeries que se sembren per carnestoltes, es cullen per Tots Sants.
* Les bromes de carnestoltes per Tots Sants surten a la llum.
* Les bromes de carnestoltes són penes de Tots Sants.
* Rialles de carnestoltes, ploralles de Tots Sants.


A més, antigament les consumacions i els embarassos sempre solien acabar amb un casament forçós:

* Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà.
* Amors de carnestoltes, casaments de revoltes.


Tots els refranys de Carnestoltes ho podeu llegir en aquest enllaç de la meua web:

http://elrefranyer.com/cerca?text=%20carnestoltes del http://elrefranyer.com/

DIMECRES DE CENDRA
Dia de cendra, [o Dia de la cendra]

El dimecres de cendra o primer dia de Quaresma. Són 40 dies de preparació per la Pasqua.

Es diu dimecres de cendra perquè a la celebració d’aquest dia el mossèn fa una creu de cendra al front dels creients.

* Dimecres de Cendra, lluna tendra.

I que s'anomena així, lluna tendra, a la lluna en la seua fase de quart creixent? Fase en la que estem ara en els seus inicis.

* Alegria, Carnestoltes, que demà es Cendra! (Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció).
* Adéu dimecres de cendra, que el dijous ja se t'endú, per quatre dies de gras, set setmanes de dejú.
* Fer el gori-gori (Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant)


2 de febrer: LA CANDELERA

Els refranys més coneguts sobre La Candelera evidencien que aquesta diada, el 2 de febrer, ha estat durant molts anys un dia en què s'ha observat de forma especial alguns elements de la Natura per tal de poder predir si el fred hivernal ha acabat o si, per contra, encara durarà.

El més popular en aquest sentit és:

· Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.

Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és relacionar pluja amb el 2 de febrer. El que es tracta és de saber si, depenent de si el dia de la Candelera plou o no, la primavera -el bon temps- tardarà més o menys en arribar. Així, s'entén que si el 2 de febrer plou (la Candelera "plora") el fred hivernal ja s'ha acabat, mentre que si és un dia assolellat (la Candelera "riu"), el fred encara durarà.

Malgrat que aquesta és la dita més coneguda, també hi ha segones parts:

* Tant si riu com si plora, mig hivern fora, o
* Tant si plora com si riu, el fred és viu.

El refranyer popular conté dites per a tots els gustos, algunes que fins i tot són ben poc comprometedores, com aquell que diu que:

*Tant si plora, com si riu, l’hivern encara és viu

o bé d’altres que no acostumen a fallar mai:

* Plourà o no plourà [per la Candelera], l’hivern s’acabarà.
Són tants els refranys sobre la Candelera que vos deixo aquest enllaç de la meua web per a que els consulteu:

http://elrefranyer.com/cerca?text=%202%20febrer de la web elrefranyer.com

3 de febrer: SANT BLAI bisbe.

* SANT BLAI gloriós lliura-nos de la tos.

Aquest és el refrany per excel·lència de hui, junt a altres variants:

* Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos.
* Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos.


Es diu que va salvar a un xiquet que morí ennuegat amb l’espina d’un peix. Arran d’eixa història, Sant Blai s’ha convertit en el protector dels mals de gola i coll.

Serveix la jornada (3 de febrer) també, en la creença i experiència popular, per calibrar com vindrà el temps i l'any.

* Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no la hi veus, senyal de neus
* Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut.(L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)


* Com és Sant Blai, per Setmana Santa i Carnestoltes
* Per Sant Blai gelada, tot un mes assegurada.
* Per Sant Ramón la bona gallina pon, Per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall.
* Per Sant Blai, la neu al pas.
* Si fa sol per Sant Blai, fred arrai!
* Si per Sant Blai fa vent, tot l'any se'n ressent
.

Més refranys de Sant Blai en aquest enllaç:

http://elrefranyer.com/cerca?text=%203%20febrer de la web elrefranyer.com

5 febrer: SANTA ÀGUEDA

Una festivitat dedicada a la patrona de les dones.

La festa prové de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones, sent també un bon moment per sembrar, com també diu una dita popular, les llavors de l'alfàbrega,
Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega.

Era tradició que les dones es posessin alfàbrega seca (i les seves llavors) als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors.

Segons el refrany, aquest era el millor moment per sembrar les llavors d'aquesta planta:

* Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada.

Santa Àgueda també s’apunta a pronosticar el temps futur en funció de com es presente aquest en el dia de la seva onomàstica.

* Si per Santa Àgueda plou, quaranta dies més d'hivern; si hi ha boira baixa, hi haurà pedregada.

La boira si ha estat present i ha tapat les dues muntanyes de La Vall d’Uixó que donen veu al refrany:
BOIRA EN PIPA, BOIRA EN EL CASTELL, PICA ESPART I FES CORDELL.

Doncs a esperar la pluja, que segons els pronòstics només serà testimonial i per tant res de pedregada.

En tot cas és una confirmació més del que fred continuarà i que aquest dies passats de bon temps han estat un regal inesperat.

Més dites en aquest enllaç:

http://elrefranyer.com/cerca?text=%205%20febrer de la web elrefranyer.com

6 febrer: SANT AMAND de Maastricht (bisbe) i SANTA DOROTEA de Tristany (Verge i màrtir)

* Per St. Amand, a caçar amb ram.

Caçar amb ram és una pràctica de caça avui il·legal i prohibida consistent en una branca esponerosa que els caçadors planten a terra, simulant un arbre, i que guarneixen amb creueres envescades per agafar-hi els ocells que hi acudeixen en sentir el reclam.

*Santa Dorotea de Tristany, la nit més clara de l'any.

El dia 6 de febrer sol tenir una nit diàfana i estelada perquè l’atmosfera està límpida. Hom creu que la nit de santa Dorotea és la més clara de l'any. Aquesta nit llueixen tots els estels, fins els més insignificants i, alguns d'ells no es veuen en cap altra nit. I és que avui governen els estels.

* Santa Dorotea gloriosa, deu-me una lluna de mel com si estigués al cel.


14 de febrer: SANT VALENTÍ

* Per Sant Valentí, floreix el romaní i la garsa s’enfila al pi.

Es a dir, que amb el retorn del bon temps ja revifa la vegetació i els ocells pugen dalt dels arbres a fer niu just en els primers indicis de la proximitat de la primavera.

En els darrers anys s’ha popularitzat enormement (pels interessos d’importants galeries comercials!) el dia 14 de febrer com la "festa dels enamorats". L’origen d’aquesta festa hem de situar-lo en el fet que, segons la tradició, el dia 14 de febrer hom el vinculà a les festes paganes de la fertilitat, ja que el 14 de febrer es diu que comença l’aparellament dels ocells amb la construcció dels nius i, per aquesta raó, en tal dia, no es podia sortir a caçar animals de ploma.

No sols el romaní anuncia l’arribada de la primavera:

* Per Sant Valentí, l’ametler florit.

També és el moment de treure el vi del cub i dipositar-lo en els recipients adients.

* Per Sant Valentí trascola ton vi

Podeu trobar un recull de refranys sobre els enamorats en aquest enllaç del meu bloc:

http://josegargallo.blogspot.com/2016/02/refranyer-dels-enamorats.html


24 de febrer: SANT MACIÀ o SANT MATIES.

Aquesta celebració s’ha passat al 14 de maig i molts dels refranys s’han desvirtuat, ja que aquesta data marcava el canvi d’estació i la influència sobre les aus migratòries. Recordem-les.

Un any més, Sant Macià o Sant Maties ens faria passar del Carnaval al Dimecres de Cendra.

Dels que fan referència a l’allargament del dia:

* Per Sant Macià, una hora més de claror fa.
* Per Sant Maties iguals són les nits com els dies. o
* A Sant Maties entra el sol per les ombries i tan llargues són les nits com els dies.
* Per sant Macià, una passa de ca
.

De cada dia anem sumant minuts de llum a la jornada de 24 hores. Són onze que n’hi ha de claror ara. Diu el refrany que:

* Sant Maties de febrer va a favor de l’amo i contra el jornaler.

Un altre recorda que:

Les parres s’han de podar per Sant Macià.

Dels que fan referència al moment de canvi de les aus migratòries:

* Per Sant Macià, l’oronella ve i el tord se’n va.
* Per sant Macià es puput ve i es tord se'n va.
* Per Sant Maties la garsa cerca son joquer i l'alosa també.

que servia per fixar la partida de les aus d’hivern i el retorn de les de primavera.

Per acabar un que és molt evident:

* Per Sant Maties, març al cap de cinc dies.

Però si és any de traspàs, cal ampliar-ho a:

* Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs


CADA DIA UN REFRANY

* Calor en febrer? En Pasqua tremolaré o
* Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs

Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit.
Pot ser que en temps passat açò fóra la realitat: però avui en dia no és normal, almenys amb les temperatures tan altes, que són més ve primaverals i en alguns punts d’Espanya, estivals.


CADA DIA UN REFRANY

Del febrer diem:

* De febrers n’hi ha pocs de bons o
* El febrer, el més mentider o
* El febrer nou cares té.
* Febrer és traïdor, borrascós i gelador.
* En febrer, molt incert el temps és.
* Febrer, un dia roí i l’altre bo.
* Febrer curt, brau i tossut

Aquesta mala fama ha arribat fins avui, amb una mescla d´evidència climatològica. Febrer sempre ha estat el temps de més hivern, gelades i fred,

Així és, aquest mes és traïdor de mena, els dies es van allargant, les hores de Sol augmenten, la “caloreta” es pot deixar notar…però encara hi ha grans masses d’aire fred al nord d’Europa que, si es decideixen a atacar-nos, podem passar grans fredorades amb nevades a cotes ben baixes.

CADA DIA UN REFRANY

* Al febrer cull la taronja i poda el taronger.

Estem a finals de campanya de cítrics. Ara és el moment de recollir les varietats de taronges (Navelines, navels i Lane-late) i les últimes mandarines (ortanique, afourer...)

A més a més s’inicia la poda de les varietats primerenques (Marisol, Clemenules...)


CADA DIA UN REFRANY

* Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar

Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les.

CADA DIA UN REFRANY

* Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res.

Amb el fred les persones més fràgils estan en major risc d'infeccions pel virus de la grip i altres bacterianes, com les pneumònies i al ser cròniques el metge sol pot que receptar i alleugerar els símptomes.

El fred pot a més descompensar patologies cròniques, típicament insuficiència respiratòria, malaltia pulmonar obstructiva crònica i insuficiència cardíaca "

Diversos estudis han demostrat la relació entre l'augment del fred i la mortalitat.

CADA DIA UN REFRANY

Arribat el febrer, eriçons caçaré

És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda.

CADA DIA UN REFRANY

El febrer ja és jornaler 
Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu.

I les seves variants:

* Al febrer, lloga jornaler
* Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener 
(Qui té algun interés és qui s’ha de menejar).
* Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar]
(No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques).
* Al febrer, ja pots llogar bracer.
* Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà 
(És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança).

CADA DIA UN REFRANY

* El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit

És un mes que acostuma a mostrar-se amable i assolellat al migdia però que de nit manifesta tota la seua gelor.

Enguany com la temperatura es manifesta per dalt dels valors normals, el solet del matí calfa de debò i per la nit, afortunadament no gela. Ara bé, està enganyant a la vegetació que floreix esplendorosament i si recordem que febrer és traïdor, no descartem encara alguna sorpresa i tot vagi a l’aire.

* El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador

LA BOIRA EN EL REFRANYER

Donat les dies de boira que el febrer ens està proporcionant durant aquest dies dedicaré la publicació d’avui a la BOIRA.

* Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors.

I així ho recorda aquesta dita:

* Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.
Encara que la d’aquestes dies es produeix al despuntar del dia i per tant:

* Boira de matinada, aviat acabada.
* Alba emboirada, sol de vesprada


És previsible que la calor del sol evapore la boira terrera que es forma per condensació de la humitat freda nocturna)
I tal vegada ens porte la pluja:

* Boira a les muntanyes aigua al pla
* Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell
* Boira pels tossals, aigua pels barrancs
* Boira per les serres, aigua per les terres
* i la boira pastura, pluja segura


Per acabar unes expressions:

* Anar [ o enviar] a escampar la boira 
( Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa). O
* Ves-te'n a escampar la boira 
(Expressió usada per engegar a algú de mala manera, per a desentendre-se'n).
* Cel lleganyós 
Cel emboirat de boira prima).
* Dia cluc [o dia gris] 
Aquell en què hi ha boira que no deixa passar bé la claror del sol).
* Escampar la boira 
(Anar a esbargir-se).
* Esser més tossut [o pesat] que la boira terrera 
(Ésser molt caparrut).


CADA DIA UN REFRANY

* El febrer té bon alè.

Aquest refrany utilitza la paraula alè com a metàfora de vent. I és que la seva presència es habitual durant aquest més, donat la seua característica de ser un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred.

Per això es diu que:

* El febrer, nou cares té.


CAFA DIA UN REFRANY 

* El febrer tira les ovelles al carrer

Els animals estabulats tenen ganes d’eixir a pasturar herba fresca. L’arribada de la primavera és a prop i l’oratge convida a treure el ramat de l’hivernacle.
El pastor podrà respirar

* Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada

Encara que més d’algú es lamentarà:

* Maleït febrer, que t'emportes l'ovella i el corder

I es que:

* El febrer no deixa ovella ni corder


CADA DIA UN REFRANY

Seguim amb un febrer calorós i cal buscar l’ombra:

El gos busca l’ombra en febrer, però no tot el mes sencer.

Refrany amb el qual es vol donar a entendre que és ja un temps calorós al menys al sol. Com no sempre sol ser veritable, de vegades s’afegeix "a finals, que no a primers"

Encara que semble un contrasentit, és així, ja que els gossos tenen més temperatura corporal que les persones.

Enguany també és aplicable a les persones.

CADA DIA UN REFRANY (El Sol de febrer)

Ja que tenim uns dies tan bons, amb un Sol escalfador, un Sol que no és el més normal per a l’època; sinó vegem que ens diu elrefranyer:

* Sol de Febrer, emmascara com un calderer
* Sol de febrer, mai dura un dia sencer
* El sol de febrer es posa a la gola
* No et fies de sol de febrer ni de coixera de llebrer
* Pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser


CADA DIA UN REFRANY

* El trasplant fet en febrer sol ser més certer

Aconsella trasplantar els arbre en aquest mes.


CADA DIA UN REFRANY

Obriu, obriu, que el febrer és curt i amb poc dies se'n surt

Fa referència al mes més curt de l’any, amb només 28 dies, o 29 si l’any és bixest.

* Febrer curt, és de vint-i-vuit, i si es mou, de vint-i-nou
* El febrer corre com un gos llebrer

Tot i així no té bona fama:

Febrer el curt, eres més mal [o pitjor] que el turc 
(Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)

Es sol dir:

Ser més curt que febrer 
(Mostrar poca agudesa)


CADA DIA UN REFRANY

* Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també

Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera


CADA DIA UN REFRANY

Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner

Si no plou quan correspondria, les plantes passen set.

No ha estat plujós el mes de febrer. Segons l’AEMET (agència estatal de meteorologia) ha plogut només un terç de la quantitat habitual recollida, convertint febrer en un mes molt sec.

Tampoc ha estat gelat. Al contrari, l’AEMET l’ha considerat molt càlid.


CADA DIA UN REFRANY (Any de traspàs)

Enguany febrer té 29 dies; per tant és any de traspàs = bixest = que té 366 dies.

El 2020 serà horrible si hom es refia a ulls clucs de dites i refranys. És un any de traspàs, com tots els múltiples de quatre i de quatre-cents i exceptuant els múltiples de cent.

La superstició popular creu que succeiran tota mena de malastrugances. Són eloqüents les expressions:

* Any de traspàs, guarda't d'ell i del que ve detràs
* Any de traspàs, no te'n refiïs pas
* Traspàs d'any, mal averany.

I encara més:

* Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te'n fiïs pas (si mireu al calendari voreu que enguany és el cas).

Tampoc ofereix bons auguris el refranyer en quant a les collites. Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals:

* L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp.
* Any de traspàs, cada raïm un cabàs.
* Any de traspàs, ni bóta ni sedàs
* Any de traspàs, ni bota ni cistell ompliràs.



CADA DIA UN REFRANY 

* Febrer acabat, nanses [o xarxes] a la mar.

La fi del febrer és el temps de pesquera del marisc i moltes espècies de peix.

Com a informació detallada del marisc i peix que es comença a pescar tenim:

MARISC: Llagosta rosa, gambeta, escamarlà, escopinyes, vieires, ostres i clotxines.

PEIX: Bacallà, besuc, verat, cap-roig, congre, gall, llenguado, mero, palometa o castanyola, ratlla i tauró.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada