ALABAT SIA DÉU
Aquesta expressió es solia dir a l’entrar a una
casa com a salutació, al temps de senyal de la seva presència, quan les cases
tenien les portes obertes. Té el seu origen en la manera de salutació
religiosa, conventual.
-
Alabat sia Déu! Hi ha algú en casa?
També la fem servir com a mostra de satisfacció
per un fet llargament esperat.
-
A la fi han arribat al cim sense cap contratemps; alabat sia
Déu!, tant que ens han fet patir!
O en senyal de resignació quan s'ha perdut una
oportunitat que tal vegada ja no torni
- Quan va veure que s'havia escapat una altra bona oportunitat, va dir: “alabat sia Déu!, ja no tornaré a tenir alguna altra més”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada