dilluns, 15 de març del 2021

EL REBOST DE LA VALL (Programa 6_5ª Temporada 2020-2021)


PROGRAMA 6_5ª TEMPORADA (Març - Abril) 

ARRIBADA DE LA PRIMAVERA

NO PODEM DEIXAR PASSAR PER ALT QUE EL FET MÉS INMINET QUE S’ACOSTA ÉS L’ARRIBADA DE LA PRIMAVERA.

El dissabte 20 de març a les las 10:27 hores el planeta Terra es trobarà al centre exacte de l’òrbita solar i l’hemisferi nord entrarà en la primavera. És una de les estacions més esperades de l’any perquè significa el final de l’hivern, l’allargament del dia i el renaixement de la natura.

Per això el refranyer tradicional va ben carregat de dites i refranys que parlen de l’arribada de les orenetes, la floració i també de la inestabilitat meteorològica lligada a aquesta estació.

La primavera és l’època de l’any que té més connotacions positives associades. Quan diem que algú:

· ÉS A LA PRIMAVERA DE LA VIDA

volem dir que és jove i que té tot un futur al davant. Això és perquè la primavera és una època de renaixement de la natura que ho revitalitza tot després del rigor hivernal. Aquest renaixement també el nota el nostre cos i el nostre comportament i hom creu que:

· LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA.

L’arribada de les orenetes i les flors són un parell de senyals inequívocs que el temps primaveral s’acosta. Per això hi ha tants refranys com ara aquests:

· ‘Oreneta arribada, primavera començada’,

· ‘Oreneta primerenca, primavera calorenca’,

· ‘Una flor no fa estiu, ni dues primavera’.

També en trobem un altre que se centra en els hàbits de les formigues, uns insectes especialment atents als canvis de temps:

· ‘Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga’.

Però en l’àmbit meteorològic la primavera també pot ser molt traïdora: és una època de gran inestabilitat en què tan aviat pot ploure com fer sol, tant pot fer una calor estival com un fred de desembre. Per això el refranyer s’ha dedicat molt al temps primaveral. Així trobem dites de l’estil:

· ‘Març, falsa primavera que enganya el bestiar’,

· ‘Si trona per la Mare de Déu de març, la primavera és freda’ o

· ‘Aigua de primavera, si no és torrencial omple la panera’.


ENTRE PALMES I MONES EN TEMPS DE PANDÈMIA

He elegit aquest títol per al programa d’avui per ser la Setmana Santa l’altre esdeveniment més proper que tenim i que comença el Diumenge de Rams i acaba els dies de Pasqua i que a més a més desperta tota una sèrie d’inquietuds, que el fan prendre un any mes d’un protagonisme excepcional.

Bé, sembla que enguany ens hem d’oblidar de les celebracions de Setmana Santa tal com les veníem celebrant en els darrers anys on l’oci ha desplaçat el seu significat d’origen religiós pel qual va ser concebut.

Per tant hem d’organitzar-nos i dins de la mobilitat que ens està permesa deurem dedicar-nos a recuperar velles tradicions segons les creences i maneres de entendre les relacions socials en el nostre entorn més proper o tot lo més el que puguem abastir de la nostra Comunitat. Valenciana.

De tots és sabut que la Pasqua té les seues arrels en les festes religioses tant del judaisme com del cristianisme. Els jueus commemoren l’alliberament del poble hebreu de l’esclavitud d’Egipte, el principi del camí cap a la Terra Promesa guiats per Moisés; el que celebren és la llibertat.

Els cristians festegen la resurrecció de Jesús el tercer dia després de mort; per a ells és la festa de l’alegria, un dia de gran joia. Ambdues festes estan relacionades: la Setmana Santa cristiana comença el Diumenge de Rams, en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem per a celebrar la Pasqua jueva.

Com en totes les celebracions importants trobem una gastronomia pròpia, com ara el potatge de cigrons amb espinacs, l’abadejo i les llesquetes d’ou, el Divendres Sant; i la mona, els ous i la llonganissa els dies de Pasqua.

Cal recordar que estem en període de Quaresma, que va començar el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua. Tradicionalment abans es practicava el dejuni i abstinència. El menú a la majoria de les llars consistia en menjar escudella amb bacallà.

Set setmanes de Quaresma
Només n'hem pogut menjar
Arengades rovellades
Sardines i bacallà

La classe mitjana era la que més complia amb la «vigília», encara que no sense dificultat. El peix arribava a la Vall «poc i malament». Els peixaters conduïen de nit per tornar a l'alba amb el peix comprat a última hora del dia anterior donat que nosaltres es trobem a prop de la costa. En aquells dies no hi havia refrigeradors en què conservar-lo. Es menjava molta sardina i arengada, tot i que el rei era el bacallà.

I per a postre, les llesquetes de pa arrebossades amb ou (conegudes en castellà com a torrijas), conegut almenys des del segle XVI i consumit popularment de manera especial al temps de la Quaresma, aprofitant les sobres de pa i creant un plat que alimenta i ompli ràpidament, evitant la predisposició al consum de la carn, prohibida als fidels catòlics a causa de les disposicions penitencials durant aquell període litúrgic.

D’aquelles restriccions de menjar carns ens va quedar l’expressió que diu:

· AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE LA QUARESMA, per indicar que una cosa dura massa.

Això era perquè no els havia arribat el que ens ha caigut a nosaltres, la pandèmia. Tal vegada la podem canviar per:

· AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE LA COVID-19

Però tornant a les celebracions que s’acosten, al nostre poble podem recordar i destacar tradicions molt arrelades. Algunes un any més tornaran a estar aparcades i d’altres les podrem fer amb la prudència que marquen la normativa governamental vigent.

Cal recordar que ací perviuen tradicions religioses, com el Diumenge de Rams i les processons de Setmana Santa, de gran impacte visual per les imatges i les confraries; el fervor i el silenci que les acompanyen són respectats inclús per aquelles persones que només les contemplen des d’un punt de vista folklòric.

Durant generacions els il·licitans han transmès la tècnica ancestral de treballar la palma blanca. D’alli ens ha anat arribant les seves palmes que any rere any hem lluït en l’acte religiós que commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un acte principal com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons.

Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es guarden a casa com a elements de protecció. Per exemple, les fulles de llorer beneïdes s'empren a la cuina o es guarden per cremar quan hi ha tempesta i les palmes i palmons es posen al balcó com a mesura de protecció de les cases. Algunes palmes s’utilitzen en l’ornament del monument i que després es cremaran per obtenir la cendra que s’usarà en el dimecres de cendra de la Setmana Santa del proper any.

A la Vall d'Uixó es celebraria en els diferents llocs de culte: Així, al Convent, a l'Església de Sant Antoni (Colònia Sant Antoni), a les Parròquies de Sant Jaume (Barri Toledo), del Crist (Barri Carbonaire), i de Lourdes. La Parròquia de l'Assumpció ho faria des de l'Ermita de Sant Vicent, per acabar a la Parròquia, el mateix ocorre a la Parròquia de Jesús Obrero que la iniciaria a la Capella dels Desemparats (Colònia Segarra). I des de l'Ermita del Roser, a la Parròquia del Sant Àngel Custodi.

Les confraries del nostre poble deixaran de processionar pels carrers. Des del divendres de Dolors amb la processó que organitzaria la Confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores, continuant per la del dimarts Sant en que la confraria de "Ecce-homo" realitzaria el trasllat del pas de l’Ecce-homo des de la seua seu a l’avinguda Cor de Jesús, fins a la Parròquia del Sant Àngel Custodi per tal d’estar disponible per a la participació de la Processó General de Confraries del dimecres sant. Processó amb totes les Confraries on participarien els passos del Ecce Homo, de Jesús Natzaré i la Santa Faç, la Mare de Déu al Peu de la Creu, amb la confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre, així com la Dolorosa, representada per les confraries de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors i Mare de Déu dels Dolors, amb les seves respectives Bandes de Bombos i Tambors i que tornarien a eixir totes elles el divendres sant en la processó del Sant Enterrament.

I finalment el Diumenge de Resurrecció, que començarà amb el volteig de Glòria i es faria la processó de l’Encontre, en la que participarien totes les confraries amb els passos de Jesús Ressuscitat i de la Immaculada Concepció. Com de costum, primer les confraries acompanyarien pel recorregut anomenat "A" al pas de Jesús Ressuscitat sortint des de l'Església de l'Àngel en direcció a la Plaça del Centre, per a continuació dirigir-se al carrer Cova Santa. Tot seguit, acompanyada pels Granaders, eixiria la imatge de la Verge, que fa el recorregut "B", en direcció a la Plaça Silvestre Segarra. Ambdues processons s’ajuntarien just a la cruïlla on es troba la imatge de la Cova Santa. Allà s’entonaria el cant del Regina Coeli en el moment que es trobarien la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. A més, es descobririen les cares dels confrares, i començarien a tirar-se caramels. Amb la música solemne de tambors, bombos i de la banda de música, interpretant ritmes alegres i pasdobles acompanyarien a les dues imatges de retorn a l'Església del Sant Àngel Custodi.

També notarem a faltar la presència de les nombroses confraries de la província de Castelló, amb les seves seccions de bombos i tambors, participant en la Tamborada, organitzada per la Junta Coordinadora de Confraries de la ciutat i on un cop tots reunits en la placa del Centre, tots els implicats, a l'uníson, realitzarien el ja tradicional cop a la vegada, el primer d'ells, protagonitzat per l'alcaldessa, i la presidenta de la Junta Coordinadora de Confraries local.

I arribarem a les dies que es poden presentar més conflictives, les del Diumenge i Dilluns de Pasqua, que conviden a l’esbargiment i on la concentració pot fer perillar la protecció de les persones sinó respecten les indicacions. Per tan una crida al sentit de la responsabilitat.

El nostre entorn ens proporciona molts d’espais per repartir-nos i gaudir de la menja de la mona.

Antigament, com ja és sabut, La Vall estava dividia en dues Parròquies, divisió que no solament ho era pels seus límits geogràfics o punts de referència, sinó que en el punt on acabava una Parròquia i començava una altra canviaven totalment les persones en els seus gustos, maneres, distraccions i fins a les seves ocupacions i diversions.

Per això cada parròquia tenia els seus llocs d'expansió i esbarjo, sent notòries aquestes divisions en la Pasqua de Resurrecció, ja que mentre el poble de baix (parròquia de l'Assumpció) tenia el costum d'anar a menjar-se la mona als "Poalets" i el "Arquet", el poble de dalt (Parròquia del Sant Àngel) acudia a la "Sequieta del Roig" i a "Sant Josep" portant a aquests llocs als xiquets i xiquetes a berenar en els dies de Pasqua.

Però ara no tenim aquestes premisses i el terme és molt ampli, podem acostar-nos a Pipa, el Castell, Penyalba, Sants de la Pedra, Garrut i altres pintorescs llocs que circumden el poble.

Cal parlar doncs de la LA MONA

I en especial de l’ou de Pasqua, un símbol d’origen pagà que significa el ‘renaixement’, adoptat pel cristianisme per a celebrar la Pasqua, com a icona de la resurrecció de Jesús. La mona de Pasqua pot adoptar la forma d’un ou de xocolata en record d’esta tradició. Els ous de Pasqua més antics de què es té notícia es pintaven a l’Antiga Pèrsia per a celebrar l’Any Nou, que queia en una data similar a l’actual celebració.

Però al nostre territori i des de fa segles, hi ha el costum entre els pastissers, i també a les cases, de fer coques amb ous durs incrustats a la superfície, que els padrins regalaven als fillols el diumenge de Pasqua Florida o l’endemà. Segons la tradició, el dolç havia de tindre tants ous com anys tenia el xiquet o xiqueta a qui anava destinat, fins que ja havia fet la primera comunió. Amb els anys, els ous es van fer de xocolata, passant a formar part de la tradició de Pasqua.

ESCLAFAR L’OU

La mona, quan porta un ou dur, és a dir, bollit, pot ser l’excusa perfecta per a fer una broma típica: esclafar-lo al front d’una altra persona. Açò tradicionalment es considerava una curiosa declaració d’amor, però amb el temps ha perdut eixa característica i ha quedat com a episodi d’una broma innocent.

Al mateix temps es deia:

“Ací em pica,
ací em cou
i el dia de pasqua
et trenque l´ou”


LA LLONGANISSA DE PASQUA

La llonganissa de pasqua és un embotit típic de la Comunitat Valenciana. Com el seu nom indica, si bé ara és possible consumir-la durant tot l’any, era un aliment típic de la Pasqua; ja que, després del període de quaresma, l’Església permetia tornar a consumir carn. En aquest període de temps és un costum eixir a berenar al camp a envolar el catxirulo, per la qual cosa, la llonganissa de Pasqua, com no necessita ser cuinada, era un aliment ideal.

Dins d’aquest tarannà territorial també hi ha lloc per a la infantesa. I enguany és un bon moment per celebrar la Pasqua en família, ja que així ho aconsella la normativa de que les reunions permeses són la dels convivents.

És un bon moment per recuperar els jocs tradicionals. Grans i menuts hem de seguir jugant, perquè els jocs tradicionals són una part de la cultura popular en perill d’extinció. Els dies de Pasqua són una ocasió perfecta perquè els majors recorden els més xicotets com es divertia la xicalla abans de l’era tecnològica.

Jocs com el canut, les birles, les boletes, la mare carabassera, el mocador, la corda o el sambori no necessitaven cap APP, només ganes de jugar a l’aire lliure. I no estaria de més, com he referit abans, volar el catxirulo que hauríem construït abans amb paper, varetes i fil.

Podem aprofitar estos dies de Pasqua per a mostrar els xiquets i les xiquetes els avantatges de deixar de costat tanta tecnologia i recordar, amb els nostres jocs tradicionals, qui som i d’on venim.

Així ens ho diu la dita:

Hui és dia d'empinar el catxerulo, botar a la corda, berenar la mona i cantar la Tarara:

El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.


Algunes dites i refranys

SETMANA SANTA i PASQUA

· Diumenge de Rams, la mona entre mans

Quan arriba el Diumenge de Rams ja falten pocs dies per a les vacances i la gent ja pensa que dins d’una setmana ja tindrà la mona de Pasqua entre les mans per tal de menjar-se-la.

· No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de Rams

Cada cosa té el seu moment i no cal botar-se passos, per a arribar a la festa de Pasqua cal passar per la penitència de la Setmana Santa. També s’aplicava quan una parella esperava una criatura abans de casar-se.

· Ser com les palmes d’Elx (que vingueren el matí de Pasqua)

Arribar tard o quan ja no és hora.

· De Pasqües a Rams

Fer coses amb molt poca freqüència.

· La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l’era granellosa

Aquest refrany ensenya l’oratge que convé per a aquestos mesos, amb l’objectiu de tindre bones collites.

· El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Amb la Pasqua era costum estrenar roba amb el canvi d’estació

Després de Nadal, Pasqua és la segona festa religiosa més assenyalada del calendari i això, en el refranyer tradicional, significa que és festa grossa:

· Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral

· Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val

També sabem que Pasqua és una festa molt assenyalada si ens fixem en la gastronomia, que dicta que s’ha de menjar corder:

· Bon dia i bon any que Déu nos dó, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó

· Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner.

Les menges dolces d’aquesta festa –els ous i la mona–també apareixen esmentats en el refranyer:

· Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!

· Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons

· Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca

Ara, cal no oblidar que Pasqua és una festa catòlica i que això, en altres temps, es podia fer servir com un argument racista. Un bon exemple té a veure amb el costum de fer bunyols:

· Qui no fa bunyols per la Setmana Santa és que és jueu

Tot i això, en general, s’associen a Pasqua tot de connotacions positives, i es diu que:

· està content com unes pasqües

· va mudat com les pasqües

· és dolç com les coques de Pasqua.

També es;

· es pot fer la pasqua a algú, que és sinònim de fer-li festes.

Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que

· Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia

i recorda que

· Cada dia no és Pasqua’.

També és molt popular la dita

· fer Pasqua abans de Rams’,

que en general es refereix al fet que no es pot alterar l’ordre natural de les coses i que en concret se solia aplicar a la norma moral de no tenir fills abans del matrimoni.

Depenent del calendari lunar, la Pasqua s’escau entre els mesos de març i abril. Així i tot, el refranyer recull la creença popular que si la festa s’escau al mes de març portarà tota mena de desgràcies com ara fam, malalties, mal temps i mort:

· Pasqua marcenca, fam i pesta primerenca

· Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques’ o

· Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts’.

Per tot això, és millor que la Pasqua caigui al mes d’abril:

· Altes o baixes, per abril les Pasqües

· La Setmana Santa per l’abril fa l’any gentil

Però una de les preocupacions més freqüents relacionada amb la Setmana Santa és el temps que farà. I el refranyer també en té opinió, senyal que la inestabilitat meteorològica d’aquesta època amoïna des de fa segles. Per això es diu

· Per Setmana Santa, pluja o vent, altrament, no és santa’,

· Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció’ o

· El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les lledànies 
(Processó celebrada per Sant Marc i tres dies abans de l'Ascensió, en què es van cantant les lletanies.) i per Tots Sants’.


JOCS TRADICIONALS

EL CANUT

Es planta el canut al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm de diàmetre. A uns 4-5 m d’aquest, s’hi marca la ratlla de llançament.

Damunt el canut es posen 3 xapes o monedes. Per a ordenar el llançament de cada persona cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla.

Una vegada establert l’ordre, cada persona llançarà contra el canut, tot intentant tombar-lo al terra i procurant que, al caure, aquest es quede fora del rogle i les xapes es queden dins. Per cada xapa que es quede dins del rogle s’aconseguix 1 punt.

Per a aconseguir-ho, cada persona disposa de 2 telles.

Una vegada cada persona acaba la seua tirada s’anota el resultat i passa el torn a la següent.

EL SAMBORI

Una vegada tinguem pintat el quadre de joc i posats els números (mínim de 7 caselles, amb caselles simples i dobles) cal establir l’ordre de joc. En les caselles simples cal anar a peu coix; en les dobles es deixen els dos peus a terra, un en cada casella. Cal llançar la tella al número que corresponga, sense que toque ratlla. Cal fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni amb el peu ni amb la tella. Llança la primera persona al número 1, fa el recorregut així com ha estat pactat; si no fa cap falta, passa al número 2, i així fins que falla. Ara és la segona persona qui intenta fer el màxim recorregut en el quadre (casella 1, 2, 3...). Així totes les persones fins que de nou li toca a la primera.

LES BOLETES

Es fa un clot al terra, en el qual cal que entre la boleta pròpia per intentar matar després les dels companys de joc. Una vegada fet el clot, a una distància pactada, cal fer la ratlla de començar.

Per establir l’ordre de joc, cal tirar des de darrere del clot a la ratlla, sense passar-se’n. En el primer llançament, cada persona intenta posar la boleta dins el clot. Si ho aconsegueix està en disposició de matar altres boletes que encara no hagen entrat dins del clot. Així van tirant tots fins que no queden boletes en joc. Aquella persona que més boletes haja matat, guanya la partida.

LA MARE CARABASSERA

Qui fa de mare posa números a les persones. Una vegada totes tenen el seu número, comença la recitació (pregunta i resposta), la qual haurà de ser dinàmica i sense equivocar-se.

Comença la persona que fa el paper de mare carabassera, tot dient:

• Tinc una carabassa que la regue i la regue i sols que em dóna 2 carabasses.

• Com que dos?, li pregunta el número 2.

• Què quantes?, li pregunta la mare.

• Dotze, diu el número 2.

• Com que dotze?, pregunta la persona que té aquest número.

• Què quantes?, replica el número 2.

• Set, contesta qui té el 12.

• Com que set?, contesta esta.


EL CATXIRULO

Els catxirulos, originaris de l’antiga Xinesa, proporcionen centenars d’hores de jugabilitat. Això sí, requereixen materials lleugers per a poder solcar pels cels. A continuació confeccionarem un casolà amb els següents materials:

fil blanc,

paper de seda,

tisores,

ganivet,

cola,

2 varetes de bambú (o d’altre material lleuger).

Comencem per retallar les dues varetes a la mateixa longitud utilitzant un ganivet per a evitar estellar-les.

Les col·loquem en forma de creu i les lliguem amb un nus pel centre. Lliguem el fil a un dels braços de la creu -allunyant-los un poc de la meitat d’esta. Agafem un tros de fil i el lliguem a l’altre braç deixant aleshores la mateixa distància del centre que en el pas anterior. I lliguem l’altre cap al primer fil, de manera que, quan l’estirem, es forme un triangle isòsceles.

Agafem el paper de seda i retallem un rombe de manera que la superfície del paper tape les varetes quan les col·loquem damunt d’aquest. Aboquem un poc de cola al llarg de les varetes i les enganxarem sobre el paper de seda.

Agafem un altre tros de paper de seda i retallem tires per a confeccionar la cua del catxirulo, el doble de llarga que el rombe de paper. Enganxem les tires en la part inferior del catxirulo amb cola.

Ara ja és el moment de fer-lo volar: que un company subjecte l’estel en posició vertical i un altre subjecte el fil a una distància de 5 metres. Qui té el fil que comence a córrer mentre l’altre, abans de sentir l’estirada del fil, solte el catxirulo cap amunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada