RECER
1. Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps.
2. Allò que serveix per defensar contra el vent o altres inclemències del temps.
• A recer [de] (A l'abric de. Protegit de l'oratge
divendres, 27 de març del 2020
LA PARLA DE LA VALL
SALAT-ADA
Tots sabem que salat és que està impregnat de sal, que conté sal, amb gust de sal
- Abadejo salat.
- L'aigua del mar és salada.
O que conté sal en demesia.
- La paella està massa salada per al meu gust.
I ja se sap allò de:
• Qui guisa dolç guisa per a molts i qui guisa salat guisa per al gat
S'usa per a indicar que és preferible preparar els aliments amb poca sal, perquè sempre se n'hi pot afegir.
Però no és el significat que ens porta a aquesta sessió de la nostra parla.
SALAT-ADA Ho diem de una persona que sap dir les coses amb gràcia.
- És una xica molt salada que no para de contar acudits.
També haureu utilitzat la paraula salat en un altre sentit que no té rés a veure amb el sabor de la sal.
M’estic referint a quan algú arriba tard a un lloc:
• Fer salat
O si no encerta en alguna cosa:
• Fer-ho salat
o Ho hem fet salat!
O simplement salar, quan deixem d'assistir (a un lloc on cal anar)
- Avui m’he salat la classe de matemàtiques.
- Si et sales tantes classes, no aprovaràs el curs.
dijous, 26 de març del 2020
LA PARLA DE LA VALL
TRESULLAT-ADA
Ullerós. Que, a causa de la fatiga, de l'insomni, d'una malaltia o de qualsevol altre motiu, té ulleres (ulls afonats).
- La vaig trobar pàl·lida i tresullada.
LA PARLA DE LA VALL
TRENC
Ferida fonda produïda en el cos, especialment en el cap, amb un objecte agut o per un colp violent.
- Va caure un bac i es va fer un trenc en el front.
LA PARLA DE LA VALL
TRAVETA
Ho diem dins de l’expressió:
* Fer la traveta.- Posar-li la cameta. Acció de posar un peu encreuat amb la cama d'una altra persona que camina o corre, per fer-la caure.
- Un altre jugador li va fer la traveta i va caure.
També la fem servir en sentit figurat quan impedim a algú que aconsegueixi el seu desig.
- Els companys de treball li fan la traveta perquè no aconseguisca l'ascens.
LA PARLA DE LA VALL
TOPETIA
Ho diem quan dos persones es tenen antipatia o tirria.
- Els dos germans sempre s'han tingut topetia.
I també quan hi ha rivalitat o competició entre dos persones.
- Eixos dos atletes sempre han anat de topetia.
Ho diem quan dos persones es tenen antipatia o tirria.
- Els dos germans sempre s'han tingut topetia.
- Eixos dos atletes sempre han anat de topetia.
LA PARLA DE LA VALL
TÒFOL
Es diu de la persona parada, sense iniciativa, fava.
Solem dir-ho dins de l’expressió:
• Fer-se el tòfol (Fer-se el desentès, simular ignorància).
També és la reducció del nom d'home Cristòfol. Encara que en aquest cas diem més TÀFOL.
LA PARLA DE LA VALL
TESTARRUT-UDA
Obstinat. Que no es deixa convèncer. Que sempre vol tenir raó, o que es faci allò que ell proposa.
- No siguis tan testarrut i baixa del burro alguna vegada.
Amb el mateix significat també fem servir la paraula;
TOSSUT-UDA. Ho diem amb expressions com:
- És més tossut que un estellador.
- Ser més tossut que una banya de bou.
- Més tossut que la boira terrera.
- Més tossut que una mula
LA PARLA DE LA VALL
TENORETA
Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
- M’he quedat endormiscat a la tenoreta del braser.
Quines becades més guapes ens hem pegats més d'algú en els peus baix la tela de la taula braser (mesa camilla en castellà). I quantes hores de raonaments, jugar a les cartes o labors de les dones.
LA PARLA DE LA VALL
TEMPLAT-ADA
Ho diem d’aquella persona molt atractiva. També li diem ben plantat.
- Les xiques de la Vall són molt templades
LA PARLA DE LA VALL
TAT?
La utilitzem en lloc de veritat. És la reducció vulgar
de veritat, usada per a demanar la conformitat dels altres amb allò
que s'acaba de dir.
LA PARLA DE LA VALL
TASTAR
Els vallers ens agrada més dir tastar que provar quan:
1.- Prenem una quantitat reduïda (d'un menjar o d'una beguda), posar-se'n un poc en la boca per apreciar el gust que fa.
- Tasta el meló i si és bo, el comprem.
2.- Si Mengem molt poc (d'una cosa).
- T'has deixat quasi tot el pastís, a penes l'has tastat.
3.- Quan mengem per primera vegada (una cosa).
- Hui ha tastat les peres al vi, però no li han agradat.
4.- Experimentar o sentir l'efecte (d'una cosa).
- Tastar el garrot
- Tastar els punys
LA PARLA DE LA VALL
TARAMBANA
Persona poc seriosa, de qui no convé fer massa cas.
- Fa dos mesos em va venir a demanar feina per l’amor de Déu, i ahir no s’acostà, que no vingui més aquest tarambana!
LA PARLA DE LA VALL
TANDA
Cada un dels moments o estones d'una activitat que s'assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament.
- Ja pots entrar-hi, que és la teua tanda.
• Anar per tanda o per tandes: Obrar quan pertoca segons l'ordre establert.
• Tocar o Venir la tanda (a algú): Arribar-li el moment d'actuar.
• Prendre o Agafar tanda: Disposar-se a observar l'ordre establert i a actuar en venir l'oportunitat o el temps designat.
• Demanar tanda: Demanar per a participar en una activitat que s'exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones.
• No donar tanda: Parlar molt i sense deixar parlar els altres.
Tenim també dos accions que han estat en us no fa massa:
1.- Cada un dels grups de persones que alternen en un treball.
- Treballa en la primera tanda.
2.- Part de temps que toca de regada a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una sèquia o d'un riu segons la reglamentació establida.
Es tracta del sistema més antic de repartiment de l’aigua de reg. Es divideix cada sector en seccions o tandes corresponents als dies de la setmana, de manera que els agricultors solament poden regar eixe dia. Cadascuna de les sèquies té la seua divisió marcada per una sèrie de mollons o fites amb la inicial del dia de la setmana que li correspon. És el dia en què podran regar i prendre les aigües tots els canals i filloles que arranquen d’allí. En les operacions de l’atandament no intervenen regadors. Les fan els propietaris sense necessitat de cap encarregat, ni tan sols del seu permís.
LA PARLA DE LA VALL
TAMBORINADA
Novament traiem una paraula referent a un cop. En aquest cas es refereix a un cop fort donat amb la mà.
I també el que es produeix per la caiguda violenta.
LA PARLA DE LA VALL
TAFANEJAR
Una altra paraula sinònima de BODINEJAR, consistent en exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.
- El vaig trobar tafanejant els meus calaixos.
I evidentment tenim al TAFANER, com la persona que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.
- Quina manera de fer el tafaner: tot el dia indagant què fem, on anem i amb qui eixim.
En aquest sentit tenim unes expressions que solem utilitzar prou sovint:
• Ficar el nas (en alguna cosa).
• Ficar-se on no el demanen.
• Ficar-se on no li importa.
• Ficar el nas pertot arreu.
• Ficar el nas allà on no el demanen.
• Ficar cullerada (en alguna cosa).
• Ficar-se en tot.
LA PARLA DE LA VALL
TABALADA
Una manera més per a indicar que algú ha rebut un fort cop com a conseqüència d’una caiguda violenta.
LA PARLA DE LA VALL
SOSTOVAR
Els vallers i valleres la fem servir en lloc d’estovar. Però amb el mateix sentit de fer més tou o bla alguna cosa.
- Sostovar el coixi.
O quan un aliment cuit, es fa tou a causa d'haver-lo deixat reposar massa temps abans de menjar-se'l.
- L'arròs s'ha sostovat massa.
Però on més ho escoltareu és quan el utilitzem en sentit figurat per referir-nos a eixa persona que es col•loca en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut.
- Apartat d’aquí i deixa’m lloc, no estiguis tan sostovat, que ocupes tot en el sofà.
LA PARLA DE LA VALL
SORIER-A
Quan parlem de persones censurables per la seva conducta verbal, tenim a l’abast un lot ben variat de qualificatius: Finestrer, Cutxapander, fisguet-a, Manifasser, Tafaner-era, Xafarder-a i la més nostra, BODI-INA.
Doncs la paraula SORIER, és una més per referir-nos a eixa persona que li agrada posar-se en la vida dels altres i escampant per tot arreu les seves indiscrecions.
- Tinc una veïna que sembla ser una miqueta soriera. No hi ha manera que em la traga de damunt.
Per la seva impertinència també la podem considerar com una persona pesada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)