dilluns, 3 de febrer del 2020

EL REFRANYER DE GENER



REFRANYER DE GENER
LES CELEBRACIONS EN EL REFRANYER
1 de gener: ANY NOU.
El més clàssic:
   * Any nou vida nova
Es creu que el simple canvi d'any comporta millors expectatives.
Així mateix es diu com a fórmula de salutació per manifesta el desig que el canvi d'any porti millors expectatives.
I també és el dia dels propòsits:
Deixar de fumar. Anar al gimnàs. Aprendre anglès. Menjar més sa...
Aquests són alguns dels propòsits que molta gent es fa en començar l'any però... quants els compleixen?
PER QUÈ COSTA TANT CONVERTIR ELS BONS PROPÒSITS EN BONS HÀBITS?
Altres dites i refranys:
. Dos de la llargària del dia:
· Per Any Nou el dia s'estira un sou.
· Per Ninou [Any Nou] un pas de bou.
 Dos que marquen la continuïtat d’un any a l’altre:
· Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
· Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà

CADA DIA UN REFRANY
· El gener és el més vertader, perquè és el primer.
· El gener és el primer de tots i el més cavaller.
A no ser que faci vent:
· El gener és el mes vertader, si no és ventoler.
Antigament s’associava el gener amb el principi del món i de tot el que es creat. Aquesta creença lliga amb la que afirma que el principi va començar el primer dia de l’any del nostre calendari i que la fi del món es produirà el darrer dia de l’últim mes, el 31 de desembre.
Fen referència a tot això, altres refranys també ens diuen:
· El gener és l’hereu, i el desembre l’avi.
· Si el gener no naixia, l’any no s’acabaria.


CADA DIA UN REFRANY
· Al gener, tanca la porta i encén el braser
És un bon consell per combatre el fred.
Som en ple hivern; els dies són curts i les nits llargues i fredes.

CADA DIA UN REFRANY
· Cada dia que passa de gener, perd un all l'aller
Si no has plantat s'està passant el temps.
D'alls en podem trobar tot l'any. De secs, per suposat, i de tendres quasi també, però solen ser més de temporada.

LES CELEBRACIONS EN EL REFRANYER
5 de gener: NIT DE REIS
Aquesta nit arriben els Reis d’Orient. Xiquets i xiquetes tots il·lusionats estan impacients esperant el moment dels regals. Aixó ens ho diu aquesta expressió:
· Esperar amb candeletes la cavalcada dels reis (Esperar amb impaciència).
Aquesta nit màgica tots rebran algun que altre ragal:
· Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent.
I per tant, Melcior, Gaspar i Baltasar, ajudats pels seus patges, tindran molta feina. Una expressió ens ho recorda:
· Tindre més faena que els Reis d'Orient
I meteorològicament es diu:
· Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada.
El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora.


EL SANTORAL EN EL REFRANYER
6 de gener: L’EPIFANIA (Adoració dels Reis d’Orient)
Molts dels refranys del dia de Reis marquen la llargària del dia:
Als Reis, el dia creix.
· Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei.
· Pels Reis un pas dels vells.
· Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
· Per reis el dia creix i ase és qui no ho coneix.
I respecte a la meteorologia:
· L'hivern vertader, pels Reis el fred primer.
· Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.
· La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
9 gener: SANT JULIÀ màrtir
· Sant Julià patró de qui se'n va
Perquè és protector i guia dels que se n’han d’anar lluny de casa per a poder guanyar-se la vida, com han fet tants espanyols al llarg de la història i últimament amb la crisi en moltes famílies de la nostra contornada..
També és un Sant més que marca la llargària del dia:
· De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
· Per Nadal, un pas galant, i per Sant Julià, un cec ho veurà
· Per sant Julià un pas de ca.
· Per Sant Julià, cent passes de marrà.
Tots els refranys en aquest enllaç:

CADA DIA UN REFRANY
10 GENER: lluna plena
Diuen que:
· La lluna de gener és la més clara de l'any
I afegeix:
· La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
Els plenilunis solen ser molt bells perquè és quan més pròxima a la Terra i més gran es veu la Lluna. A més a més l’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa. I per això:
· Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
Vegem dues comparacions:
· Clara lluna és la d’agost, però la gener, encara ho és més
L’atmosfera és diàfana en hivern, mentre que d’estiu conté evaporació.
· Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida.
I un indicador de l’oratge que pot fer:
· De la lluna de gener, el cinquè dia veuràs quin any tindràs.
Gaudim a la llum de la lluna, però:
· No estiguem a la lluna, que significa ignorar alguna cosa.
Ni tampoc:
· Demanem la lluna, que equival a falta de sensatesa.
I encara menys:
· Lladrem a la lluna, que és lleig i equival a apostrofar algú molt superior a nosaltres.
I, per favor:
· No siguem uns llunàtics. I menys avuí, divendres, dia de la lluna plena.

CADA DIA UN REFRANY
· Col de gener, bona com el corder.
· En gener, la col, carn és
En temps hivernal, les verdures bullides escalfen panxes i substitueixen a les proteïnes de la carn en moltes ocasions. Resulta tan apetitosa com la carn més saborosa.
De segur que haure escoltat la dita que diu:
· Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol.
La dita ens indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols. També ens assegura que tindrem cols molt de temps.
Açò és així perquè podem escalonar la collita, amb un únic moment de sembra, utilitzant varietats amb diversos cicles de cultiu.
Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal.
Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors. I d’aquí ve la dita d’avuí.

CADA DIA UN REFRANY
· Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger.
Que passa, teniu fred? És normal. Estem en la setmana dels barbuts, la més freda de l'any. I vegis per on, a la nostra terra de taronges li ve ni que pintat, sempre que no geli, es clar.

CADA DIA UN REFRANY
· Com sol de gener, que així que surt ja es pon.
Molta és la saviesa del refranyer que descriu a gener com un mes de dies curts.
· El sol de gener, és el menys durador.
· Matiner de gener, que així que surt ja es pon.
Però el poc de temps que ens acompanya s’agraeix. El seu caliu ajuda a combatre el fred:
· El sol de gener emmascara més que un carboner.
· En gener, de dia al sol i per la vesprada al racó del foc. [o al braser]



CADA DIA UN REFRANY
· Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser
· Tos de gener alegra el fosser
Dos dites macabres; però ben certes. I és que el fred no senta bé als vells i als malats; sobretot els delicats de salut.

CADA DIA UN REFRANY
· De gener a gener el diner és del banquer
Va sorgir el refrany en al·lusió als jocs d'atzar, on el que té la banca, a la llarga, sempre porta avantatge. Avui es diu irònicament perquè si bé en els comptes bancaris apareix com a propietari de diners el que l'ingressa, qui ho maneja i muny en el seu profit és el banc.

CADA DIA UN REFRANY
· De gener, ni ovella ni corder
En el ple del fred, es convenient que els animals no crien. Fa referència a l'estació més dura per a l'activitat pecuària, l'hivern. La manca de pastures i la mala qualitat dels pocs que es troben en aquesta època de l'any, farien que l'ovella que parís no tindria prou llet per alletar la seua cria.


EL SANTORAL EN EL REFRANYER
17 de juny: SANT ANTONI ABAD
· Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset
Sant Antoni té un refranyer, ple de dites i refranys que fan referència a la festa.
N’hi ha que parlen de la llegenda del sant i donen especial protagonisme al dimoni, n’hi ha que se centren en la simpàtica figura del porquet i finalment hi ha un tercer grup que tracta de la intensitat de fred, de la setmana dels barbuts i del gradual allargament del dia.
DIMONI:
· L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.
· Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.
· Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u.
· Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.
· Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni.

PORQUET:
La iconografia de sant Antoni el pinta sempre acompanyat d’un porquet, a causa d’un passatge de la seva llegenda, on explica que va guarir un porc i que el va acompanyar sempre en senyal d’agraïment:
· Sant Antoni es va enamorar d’un porc, sant Joan d’un be i jo de vostè’.
· Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música’.
Aquest costum ha donat peu a tota mena de refranys, que fan referència a aquests porquets engreixats col·lectivament que es passejaven de casa en casa:
· Anar més solt que el porquet de Sant Antoni
· Tenir menys vergonya que el porquet de Sant Antoni
· Més brut que el porc de Sant Antoni’.
ORATGE I ALLARGAMENT DEL DIA:
Sant Antoni s’escau en ple mes de gener, una de les èpoques més fredes de l’any, i és un dels sants més destacats de la setmana dels barbuts:
· Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa
· Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
· Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred
· Tot i això, segons el refranyer el fred arriba al zenit:
· Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra
També són molt freqüents els refranys que parlen de l’allargament del dia:
· Des de Sant Anton, una hora més de sol
· Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu el solet
· Per Sant Antoni Abat, s’allarga el dia mitja hora per cap
Tots els refranys de Sant Antoni en aquest enllaç:

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
18 de gener: SANTA PRISCA Verge i màrtir.
   * Santa Prisca, sembradora de mongetes

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
19 de gener: SANT CANUT Rei i màrtir.
   * Si plou per Sant Canut, de tres mesos no veuràs eixut
Diuen que sant Canut és l'encarregat de la pluja i que té al seu càrrec les grans aixetes que obren els dipòsits de l'aigua. En vell català, canut vol dir aixeta. També diuen que el sant, per celebrar la diada, no obre mai les aixetes de la pluja. Però si per un descuit les obre, per poc que sigui, s'enfada i llavors fa ploure a desdir durant molts dies. (Paremiologia Catalana)

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
LA SETMANA DELS BARBUTS.
   * La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any
Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener).
També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).
Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen:
   * Quan venen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, venen els freds cascarruts.
   * Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans.
   * La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”.
Es creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra:
   * La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
21 de gener: SANTA AGNÉS (Verge i màrtir) i SANT FRUCTUÓS (Bisbe).
No s’ha enganyat enguany l’oratge:
   * Per Santa Agnès i Sant Fructuós, els freds majors.
   * Per Santa Agnès i Sant Fruitós, fa el fred més rigorós.
El que no li va tan bé és la pluja:
   * Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita.
   * Si Sant Fruitós passa núvol els sarments no carreguen.
Millor si no plou i fa bon temps:
   * Si per sant Fruitós fa sol, any de fruita, si Déu ho vol.
   * Si Santa Agnès duu bon temps les vinyes aniran bé.
Com que Santa Agnès és la patrona de les joves, les núvies, les promeses en matrimoni i de la puresa, hi ha una dita que diu:
   * Gloriosa santa Agnès, feu que el meu promès pensi en mi i en cap més.
I referent a l’allargament del dia ens diu que:
   * Per Santa Agnès el dia s'allarga una hora més.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
22 de gener: SANT VICENT (Màrtir)
Conegut popularment com Sant Vicent de la Roda, a causa de que el seu cadàver va ser llançat a la mar lligat a una roda de molí que miraculosament va surar tornant-ho a la costa.
Una molt clara sobre la llargària del dia:
   * Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora.
Seguim amb el mal oratge. Es clar estem en gener. Sant Vicent en les seues dites ens fa ressò:
   * Per sant Vicenç, el fred arriba a les dents.
   * Per sant Vicent, comencen els vents.
   * Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.
   * Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar.
   * Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.
   * Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.

EL REFRANYER DE LA PLUJA DE GENER
Ara que ja ha passat el temporal que hem patit els últims dies, amb la presència de la pluja, vaig a fer un repàs als diferents refranys i dites que ens parlen de la pluja de gener. Deixant a banda les conseqüències catastròfiques en alguns llocs, en trobarem que per general ens diuen que és beneficiosa per al camp:
   * La pluja de gener, al camp sempre fa bé.
   * Pluja de Gener, cada gota val diner.
   * Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també.
(Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i les oliveres).
   * El gener obre i tanca el graner (La pluja o la sequedat d'aquest mes és clau per a la futura collita cerealista).
   * La pluja de gener fa ric al vinyater.
   * Si sents tronar pel gener, engrandeix el graner i eixampla el paller
Encara que en excés sol ser perjudicial:
   * Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer (L’excés de pluja en temps fred podreix arrels i afavoreix la proliferació de paràsits i fongs en els vegetals).

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
25 gener: CONVERSIÓ DE SANT PAU APÓSTOL
És important no confondre aquesta festivitat amb la de Sant Pau que es celebra, juntament amb Sant Pere, el 29 de juny.
El temps que fa durant aquesta jornada estableix nombrosos vaticinis i auguris.
   * Si plou per Sant Pau, hivern adéu siau i, si fa sol, ve un hivern nou.
Estarem mirant el cel. Si compta l’aigua dels dies passats sembla que se’n va l’hivern: però si compta en el dia d’avui, sembla que l’hivern no s’ha acabat. I aquesta opció és la que pronostica les perdicions meteorològiques.
No és l’únic:
   * Sant Pau mullat, tot l'any esgarriat.
   * Sant Pau nevat, any de fam assegurat.
   * Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau.
   * Sant Pau ras, de collita omple el cabàs.
   * Sant Pau serè, tot l'any anirà bé; Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat.
   * Sant Pau ventós, fam, guerres i plors.
   * Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana.

LA NEU DE GENER AL REFRANYER
La paraula del mes és “neu'”
Hem passat la setmana dels barbuts més blanca en molts anys.
La neu és considerada com a un bon auguri, sempre que no siga en excés o fora de temporada. Refranys sobre la neu de gener
   * La neu de gener s'asseu com un cavaller. (Vol dir que en aquest me les nevades solen ser fortes i de gran durada).
   * La neu de gener tot l'any va bé, o
   * Amb neu de gener, cap any és groller.
(La neu del gener assaona els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts).
   * Bona és la neu quan ve al seu temps.
   * Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat.
   * La neu de gener, omple la bóta i el graner o
   * La neu de gener, aigua en un paner
(La humitat de la terra en aquest mes és clau per a la futura collita de raïm i cerealista)

CADA DIA UN REFRANY
   * Pel gener, floreix l'ametller.
Ens sorprèn el veure com una espècie com l'ametller s'atreveix a florir a tot drap pràcticament a la meitat de l'hivern, tot i ser extremadament sensible a les gelades.
L'ametller sap perfectament el que fa, per desgràcia dels agricultors que els exploten comercialment.
El clima mediterrani destaca per hiverns temperats i estius càlids i secs, la qual cosa fa que, al contrari d'altres parts d'Europa, l'hivern no sigui la pitjor estació de l'any sinó que ho sigui l'estiu.
És en aquesta circumstància que, coneixent la duresa del clima estiuenc, l'ametller decideix florir d'hora perquè, quan arribi l'època tòrrida, la llavor ja estigui desenvolupada i sigui viable. I això és així, perquè l'arbre prefereix arriscar-se a una possible gelada més que arriscar-se a una més que segura sequera.
En definitiva, l'ametller dóna preferència a la vida de l'arbre a la del fruit, mentre que l'ésser humà que els conrea prioritza el fruit a l'arbre. Així, mentre que l'ametller segueixi vivint on hi viu, preferirà embadalir amb la seva efímera bellesa floral i arriscar-se a perdre les seves llavors abans que perdre tot l'arbre, encara que per això hagi de posar els pèls de punta als agricultors cada hivern.
Per això:
   * No hi ha cap bon ametller, que no hagi florit el gener

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
28 de gener: SANT TOMÀS D’AQUINO
   * Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
Aquesta dita ve com a conseqüència de que Sant Tomàs és el patró dels estudiants. I abans, tal dia com avui les aules eren tancades i els estudiants feien festa. De fet, la vigília ja començava la gresca i acabava l'endemà del dia del patró.

CADA DIA UN REFRANY
   * Quan el gat miola, el gener s'acosta
   * Gat miolador, gener a la porta.
   * Pel gener els gats cerquen muller
Els miols amorosos insistents i els marrameus de les baralles solen produir-se en gener.
   * Pel gener bodes de gats i marrameus pels terrats
Una nota típica del mes de gener són les noces dels gats. les converses dels gats que ronden per les teulades durant les fredes nits anuncien l’època de cel.
D’aquí l’expressió:
   * Estar més mogut que un gat pel gener (Estar excitat sexualment)
També es creu que els gatets nascuts aquest mes són molt fins i bons caçadors de ratolins
   * Gat de gener, ratador i mioler.
   * Gat de gener, val molt diner.


LA PAU EN EL REFRANYER
30 de gener: DIA MUNDIAL DE LA NO VIOLÈNCIA.
Vaig a mencionar una sèrie de dites, refranys i frases fetes que parlen de la pau i que moltes d’elles són encara de gran aplicació avui en dia.
Dites i refranys:
   * Allà on no hi ha pa, no hi ha pau. (Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desordre a les famílies)
   * Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita. (Significa que sense esperit de caritat i de bona harmonia és difícil ser bons)
   * Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra.
   * En temps de pau, fan [o compren] armes (Vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència)
   * La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau. (Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desordre).
   * La clau és la pau. (Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe) 
   * La pau, Déu la vol. (Significa que convé molt estar en pau)
   * Més val u en pau, que dos en guerra. (Vol dir que és millor obtenir poc guany però sense discòrdia, que obtenir-ne molt a base de barallar-se)
   * Porta'm pau i em donaràs or (Significa que la pau és el bé més preuat)
   * Tinguem pau i morirem vells (Més clar aigua)
Frases fetes:
Començaré en una molt típica del meu benvolgut amic Vicent Martínez Guzman
   * Fer les paus. (Posar-se en pau amb algú, ser amics).
i que malauradament ja ens ha deixat i com es sol dir:
   * EN PAU DESCANSI
Frase feta que junt a altres es diu piadosament en anomenar una persona difunta:
   * La pau eterna (La mort)
   * Descansar en pau. (Ser mort en gracia de Déu).
Seguint en altres frases fetes tenim:
   * Ací pau i allí glòria (Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!)
   * Anar-se'n amb la pau de Déu. (Anar-se'n tranquil·lament).
   * Deixar en pau (Deixar tranquil, no molestar o importunar).
   * En pau amb l'amo ( Es diu per a remarcar que en un assumpte o situació ja està tot clar)
   * Enterrar la destral (Posar pau)
   * Estar en pau. (Considerar-se satisfet i compensat respecte d'un altre).
   * Posar pau o Posar en pau. (Acabar les hostilitats o baralles).
   * Remetre's un la pau amb l'altre. (Passar-se d'un a un altre, successivament, la petició d'un favor, la culpa d'un fet, etc).
   * Tindre [o acabar] la festa en pau (Es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat)
   * Venir de pau o Venir en so de pau. (Arribar a un lloc sense intencions bel·licoses).


CADA DIA UN REFRANY
S'acaba el mes... Com s'ha allargat el dia!
   * Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar, hora i mitja hi trobarà. o
   * A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també
Una manera irònica de determinar la llargària del dia.

dilluns, 27 de gener del 2020

EL REBOST DE LA VALL (Programa3_4ª Temporada_2019-2020)

PROGRAMA 3_4ª Temporada.doc

EL REFRANYER DE LA PAU

Recordar que el proper dijous, dia 30, es celebra el DIA MUNDIAL DE LA NO VIOLÈNCIA. Per tal vaig a mencionar una sèrie de dites, refranys i frases fetes que parlen de la pau i que moltes d’elles són encara de gran aplicació avui en dia.

Dites i refranys:
* Allà on no hi ha pa, no hi ha pau. (Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desordre a les famílies)
* Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita. (Significa que sense esperit de caritat i de bona harmonia és difícil ser bons)
* Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra.
En temps de pau, fan [o compren] armes (Vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència)
* La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau. (Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desordre).
* La clau és la pau. (Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe)
* La pau, Déu la vol. (Significa que convé molt estar en pau)
Més val u en pau, que dos en guerra. (Vol dir que és millor obtenir poc guany però sense discòrdia, que obtenir-ne molt a base de barallar-se)
* Porta'm pau i em donaràs or (Significa que la pau és el bé més preuat)
* Tinguem pau i morirem vells (Més clar aigua)

Frases fetes:

Començaré en una molt típica del nostre benvolgut amic Vicent Martínez Guzman
Fer les paus. (Posar-se en pau amb algú, ser amics).

i que malauradament ja ens ha deixat i com es sol dir:
EN PAU DESCANSI
Frase feta que junt a altres es diu piadosament en anomenar una persona difunta:
* La pau eterna (La mort)
* Descansar en pau. (Ser mort en gracia de Déu).

Seguint en altres frases fetes tenim:

* Ací pau i allí glòria (Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!)
* Anar-se'n amb la pau de Déu. (Anar-se'n tranquil·lament).
* Deixar en pau (Deixar tranquil, no molestar o importunar).
* En pau amb l'amo ( Es diu per a remarcar que en un assumpte o situació ja està tot clar)
* Enterrar la destral (Posar pau)
* Estar en pau. (Considerar-se satisfet i compensat respecte d'un altre).
* Posar pau o Posar en pau. (Acabar les hostilitats o baralles).
* Remetre's un la pau amb l'altre. (Passar-se d'un a un altre, successivament, la petició d'un favor, la culpa d'un fet, etc).
* Tindre [o acabar] la festa en pau (Es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat)
* Venir de pau o Venir en so de pau. (Arribar a un lloc sense intencions bel·licoses).

ELS MALNOMS

Com alguns sabran, fa unes poques setmanes es va emetre per Apunt Media un programa dedicat als malnoms de La Vall, del que vaig col·laborar.

Donat el gran ressò que ha tingut, vull avui fer un programa monogràfic dedicat als malnoms de La Vall.

En diferents programes anteriors, puntualment hem anat donant coneixement d’alguns.

Però avui tractaré de explicar el perquè de la importància que ha tingut els malnoms en la nostra vida local i el perquè hem de fer tot el possible per no deixar-los perdre.

És un fet cert que les nostres societats s'estan tornant cada vegada més fredes, que la convivència cada vegada té menys d'humana i entranyable, que ens estem convertint gairebé en autòmats que circulem pels carrers sense mirar ni tan sols a aquells amb qui ens creuem.

Però, per sort, aquesta situació, encara no es viu a La Vall d’Uixó. Podem escoltar en més d’algun racó del nostre poble el seu us.

Hem de dir amb tota rotunditat que els malnoms, formen part de la història del nostre poble.

L’Abobachics”, “Barrac”, “L’Esperança”, “El tio Lligona” , La Pera, del Xicote... i tota la resta en són els protagonistes.

Per tant els malnoms formen part del patrimoni.

És per açò que cap valler i vallera deuria ser un problema el portar un malnom, tot el contrari, deu ser un orgull, per molt despectiu que siga i fer tots els possibles per a què no desapareguin.

I es que els malnoms, són, sens dubte:

* Un retrat de la societat del moment.
* El reflex de la vida de un poble, d’una comunitat de gent que hi conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera
* Ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes.

El malnom neix en el fons de:

* Una intenció purament diferenciadora
* Una necessitat de comunicar-nos de contactar amb l'altre de referir a l'altre i estretar més els llaços

Els malnoms ha estat el mitjà d’informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d’alguna persona (Conxeta l’Ollera) o d’alguna casa del poble (Casa La Jesussa). El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar.

Fins a l'arribada de la ràdio i de la televisió, els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven a l'entorn de la vida local.

Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita,
de si Teresín la Morra s'havia comprat una màquina de cosir,
de si Pepe l' Hort havia collit una carabassa de 5 kg,
de si a, Paco l’ Herbero se li havia mort l’Haca,
de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla de La Cacaurera ,
de si Pepe Traca, era un malparit,
de si el diumenge feien ball al Casino del Noy,
de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.

L'arribada de la ràdio, primer, i de la televisió, després, va fer que la gent es tornés més individualista i es quedés més tancada a casa, i que els temes de conversa anessin canviant. La gent, a poc a poc, va anar deixant de parlar dels afers de la vida local per parlar de les notícies que arribaven d'arreu del món. Aquest canvi d'hàbits en els temes de conversa va propiciar que els malnoms s'anessin deixant d'utilitzar i que el seu ús quedés relegat a les persones grans. Així, doncs, quan aquestes persones hagin faltat, haurà desaparegut una cultura que ha format part de la nostra vida quotidiana durant un bon grapat de segles.

Vegem quin és el seu origen

Els malnoms es crearen en un ambient col·loquial, sense seguir les regles de la llengua culta i que tendeixen a fer curt el nom o a transformar-lo sense haver d’utilitzar el nom i el cognom.

El que si es pot dir és que els motius bàsics que porten a la creació dels malnoms en cada persona són fonamentalment de tres tipus:

• Culturals: La tradició, els costums, treballs o hàbits de les persones.

• De caràcter: Aspectes físics o morals de qui es parla.

• Anecdòtics: Qualsevol cosa dita, qualsevol succeït.


Característiques dels malnoms vallers.

Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie de característiques molt simples.

El veïnat no es coneix pel nom i cognoms, a vegades ni tan sols pel nom. Luriano

El nom “oficial”, si és conegut, apareix junt al malnom: Paco el Cabrero.

En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "El Tio, La Tia",
El tio llimero; La tia Braguetola

O els articles determinats el, la, les, l’: La Nofra; L’Oro.

Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus. La Marca (Del cognom Marco).

Altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills, encara que en aquests no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus avantpassats.

D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius.

Per exemple, coneixem a un "Paeller" o una «La Rulla» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient (o siga que els paellers que coneixem avui ja no fabriquen paelles ni les “rulles”, necessariament tindran els cabells rissats).

Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions:

En el cas que un fill presente «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família.
Roque de Catarrillo / Roget de Catarrillo. (en aquest cas, Roget de Catarrillo és el fill de Roque de Catarrillo; però al nàixer roig, adquireix el malnom de Roget i manté el Catarrillo de son pare).

De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom: "Betum", "Betumet".

Si l'hereu és dona, es feminitzarà el malnom afegint-li una "a" final: "El Corretger " La Corretgera" .
I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural: "Les Corretgeres".

Per últim caldria indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula: "Mandel", "Bolinches".

A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes: Chaleco"

Al marge d'aquells completament castellans: "Gorrumo" ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat.

Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta: "Manyet" "El tio Branquitas".

Classificació

Davant de la gran quantitat de malnoms vallers he fet una classificació de tots ells atenint a aquestes característiques que hem parlat i de la que diré alguns exemples de cada:

MALNOMS ACOMPANYATS D'INTRODUCTORS

* El corredor de paciència (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència);
* Doloretes la Muda (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els xiquets que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes).

MALNOMS ACOMPANYATS DE EL TIO Ó LA TIA

S'usa el tio, la tia. davant d'un malnom, en els casos següents:

— Si es tracta d'un individu especial.

— Si ens referim a la persona més vella.

— Si ens referim a la més representativa de la família.

— Si pertany a generacions anteriors.

* La tia Blaveta (s'explica que sovint deia:...la roba ben neta, sempre blaveta ..);
* El tio Lligona (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona).

MALNOMS PROFESSIONALS. 
Ens serveixen per recordar aquells oficis que avui ja no perviuen.

* Amparito les Llimonaes (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses);
* El Tejero (tenia industria de teules).

MALNOMS DELS ASPECTES FÍSICS O DE CARÀCTER. 
 Destaquen un gran nombre originats pel físic de l'individu, bé assenyalant directament la descripció física, bé mitjançant una figura, bé destaquen el comportament de l'individu o relació social.

* L’Abobachics, (era una noia templada i parlava amb dolçor).
* Pascual Serrano Chaleco (Era corredor de bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarra, en una de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peiró era alt i Pascual´, baixet. Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tinc que córrer". Al que Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de guanyar i els diners seran per mi). Tan li va agradar aquest apel·latiu que s'ho va posar al quadre de la bicicleta) Un exemple de l’orgull de portar un malnom.

MALNOMS PROCEDENTS DE TOPÒNIMS. 
Diuen l'origen del individu.

* Emilio Almenara (procedia d’Almenara);
* Paca la Castellonera (procedia de Castelló).

MALNOMS PROCEDENTS DE NOMS I COGNOMS

Noms:
* La Davita (la dona de David);
* La Malaena i El Malaeno (deformació de Magdalena);

Cognoms:
* Paco l' Esbrina (relacionat amb el cognom Esbrí).
* La Martina (del cognom Martín)

MALNOMS RELACIONATS AMB VEGETALS.

* Paco l' Anouero, (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-);
* Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta).

MALNOMS RELACIONATS AMB ANIMALS.

* La Rosquilla (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites).
* Mosca, El /La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca)

MALNOMS RELACIONATS EN LA FORMA DE VESTIR

* Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços"):
* El Senyoret de Font (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret).

MALNOMS RELACIONATS AMB LLOCS

* El Xorrero (vivia a la plaça dels Xorros);
* Amparo, Federico, Matilde, Milagros del Casino (propietaris d’un dels casinos de la Vall)

MALNOMS RELACIONATS AMB EL MENJAR.

* Pepe Tarbena (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre);
* Nelo Fartes (era molt fartador);

MALNOMS RELACIONATS AMB EL PARAMENT.

* Milia la del Comodí (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar).
* Panera (era baixet i gros comparant-lo amb el recipient fet de vímens, de joncs, d'esquerdes de canya, etc.,).

MALNOMS RELACIONATS AMB LA MÚSICA.

* Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueren el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial).
* Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor).

MALNOMS DE QUALITATS, HABILITATS I AFICIONS.

* Vicent Serenata (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”).
* Voltabarcos (jugava a futbol i tenia gran potència física).

MALNOMS FEMINITZATS, MASCULINITZATS I PLURALITZATS

Feminitzats: 
Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza.
* La Bordila (dona de Bordils);
* La Creixaca (feminització de Creixach);

Masculinitzats: 
Contràriament a la feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina. Generalment no es fa sovint.
* El Córdulo (sa mare era Córdula de nom).
* El tio Serrano (l'home de La tia Serrana).

Pluralitzats: 
Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment s’apliquen a una família.
* Els Dotze, (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills)
* Els Meleros (elaboraven mel).

MALNOMS COMPOSTOS. 
Encara que normalment els malnoms vallers consten d'una sola paraula, n'hi ha alguns, pocs, que estan formats per diversos mots:
* La Ricalbarrio (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques).
* Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca).

MALNOMS RELACIONATS AMB LA MANERA DE PARLAR.

* La Boatxa (no sabia dir butxaca i deia boatxa);
* Pepe Ofes (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica).

MALNOMS RELACIONAT AMB LA RELIGIÓ.

* Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta);
* Custodio (perquè es deia Àngel)

MALNOMS D'INFLUÈNCIA FORASTERA

* El Ratón (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!");
* El tio Sindinero, (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes).

MALNOMS D'ANÈCDOTES DE CAIRE HUMORÍSTIC O IRÒNIC. 
En aquest cas els malnoms estarien relacionats amb un fet episòdic o anecdòtic o una dedicació no professional.

* Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió);
* El Peseto (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino);
* El tio Prevenido (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!),

dissabte, 4 de gener del 2020

LA PARLA DE LA VALL


BEATO ROÏN. Són les que van a missa, es confessen i diuen: "Senyor he pecat” i en anar-se’n: “A veure avuí a qui Fotre".
És el que s’anomena hipocresia religiosa: Anar a l'església; resar, pregar, donar-se cops de pit, confessar-se, combregar i en sortir de la missa jutjar, criticar i envejar.
A qui enganyen?
Tenim una altra manera de referir-nos a aquesta gent hipòcrita dient-los “Rata de sagristia” (Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat)
La seva peculiar concepte de la Religió li permet castigar els seus semblants amb les pitjors canallades, mentre assisteix amb embadaliment místic i gran desplegament de cops de pit a tota mena de misses, rosaris, processons i trisagis. Encara que va estar a la vora de la desaparició després del final del franquisme, en els últims anys s'ha registrat una notable recuperació de l'espècie, detectant petites però puixants colònies beates roïns entre grups de la dreta més rància i entre els moviments religiosos més radicals.
Tornen les beates ...
El fenomen de les beates ataca de nou amb formes diferents. Aquest cop són éssers, homes i dones, tocats per la puresa i la saviesa ideal que es dediquen a assenyalar amb el dit la vida personal i familiar de qui no viu segons els mandats dels catecismes escrits per experts, teòriques, místics, professors universitaris i psicòlogues. Pensen que han de salvar el món de la seva ignorància quan, en realitat, haurien de escombrar casa abans de dedicar-se al assenyalament i al linxament d'altres persones concretes o intentarem conduir al "bon camí" a la gent que ha caigut en el pecat.
També em fa molta gràcia, arrel dels últims enfrontaments dels líders polítics això de que diuen que són uns "professionals" de la política ... Dic: Doncs si ser professional és atacar desaforadament als teus oponents, envoltar-se de lladregots, i intentar convèncer de les seves bondats a tothom a força de donar-se cops de pit gairebé com abans les beates, doncs sí vostès són uns grans professionals. Si són professionals de la incompetència.
El mateix Iglesias, deia als seus crítics: És preferible governar a donar-se "cops al pit"
Governar amb el PSOE té "riscos" però, els ha dit, cal assumir les contradiccions: "El nostre objectiu és canviar la vida de la gent, no donar-nos cops al pit".
Repassem algunes expressions que critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes:
   * Beata farinera, ara per davant, ara per darrera o
   * Beata, fadrinera o falsa
   * La beata bruixa amaga el peu i mostra la cuixa
   * La beata Sus, amaga la cara i ensenya el parrús.
   * La beata Sus, es riu quan parla i plora quan tus.
  * Cara de beat i ungles de gat (Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions)
   * Fieu-vos de monges negres! (Es diu referint-se a persones beates o aparentment religioses, que fan accions indignes de llur virtut)
Per acabar unes expressions de comparança:
   * Bagassa [o prostituta] primerenca, beata tardana (Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos anteriors)
   * Beata, si l'amor no et desbarata (L’enamorament canvia el comportament de les persones) 
   * Llenya de mata, foc de beata (La llenya prima fa molta flama però poca brasa)


LA PARLA DE LA VALL


MONIATO
   --“A eixe no li ho encomanes, que és un moniato”
Quedar-se de pasta de moniato
   -- “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
Tots sabem que el moniato és un tubèrcul comestible de la moniatera semblant a la creïlla, però de forma allargada. Té la polpa de color rogenc o groguenc, segons les varietats, i és de sabor dolç.
Però els vallers i valleres, que som molt donats a fer metàfores amb els productes de la terra, la paraula «moniato» la utilitzem també com a insult per a referir-nos a aquells que, amb una actitud petulant, volen fer creure als altres que són persones importants o que saben molt més del que realment saben. En definitiva un ignorant amb poc de trellat. 
El moniato compta a més amb una llista de sinònims d'origen hortolà (bleda, figa, Bacora, fava, etc.) tan extensa que donaria per muntar una fruiteria.
Tenim una expressió que fem servir quan algú es queda molt sorprès o quedar-se sense saber què dir o què fer davant de determinada situació.

   * Quedar-se de pasta de moniato   * “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
També dir “moniato” és equivalent a tractar algú de borinot, tararot, etc.
No cal recordar que és també un dels mil maneres amb què ens referim els vallers al membre viril.