PROGRAMA 3_4ª Temporada.doc
EL REFRANYER DE LA PAU
Recordar que el proper dijous, dia 30, es celebra el DIA MUNDIAL DE LA NO VIOLÈNCIA. Per tal vaig a mencionar una sèrie de dites, refranys i frases fetes que parlen de la pau i que moltes d’elles són encara de gran aplicació avui en dia.
Dites i refranys:
* Allà on no hi ha pa, no hi ha pau. (Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desordre a les famílies)
* Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita. (Significa que sense esperit de caritat i de bona harmonia és difícil ser bons)
* Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra.
En temps de pau, fan [o compren] armes (Vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència)
* La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau. (Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desordre).
* La clau és la pau. (Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe)
* La pau, Déu la vol. (Significa que convé molt estar en pau)
Més val u en pau, que dos en guerra. (Vol dir que és millor obtenir poc guany però sense discòrdia, que obtenir-ne molt a base de barallar-se)
* Porta'm pau i em donaràs or (Significa que la pau és el bé més preuat)
* Tinguem pau i morirem vells (Més clar aigua)
Frases fetes:
Començaré en una molt típica del nostre benvolgut amic Vicent Martínez Guzman
Fer les paus. (Posar-se en pau amb algú, ser amics).
i que malauradament ja ens ha deixat i com es sol dir:
EN PAU DESCANSI
Frase feta que junt a altres es diu piadosament en anomenar una persona difunta:
* La pau eterna (La mort)
* Descansar en pau. (Ser mort en gracia de Déu).
Seguint en altres frases fetes tenim:
* Ací pau i allí glòria (Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!)
* Anar-se'n amb la pau de Déu. (Anar-se'n tranquil·lament).
* Deixar en pau (Deixar tranquil, no molestar o importunar).
* En pau amb l'amo ( Es diu per a remarcar que en un assumpte o situació ja està tot clar)
* Enterrar la destral (Posar pau)
* Estar en pau. (Considerar-se satisfet i compensat respecte d'un altre).
* Posar pau o Posar en pau. (Acabar les hostilitats o baralles).
* Remetre's un la pau amb l'altre. (Passar-se d'un a un altre, successivament, la petició d'un favor, la culpa d'un fet, etc).
* Tindre [o acabar] la festa en pau (Es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat)
* Venir de pau o Venir en so de pau. (Arribar a un lloc sense intencions bel·licoses).
ELS MALNOMS
Com alguns sabran, fa unes poques setmanes es va emetre per Apunt Media un programa dedicat als malnoms de La Vall, del que vaig col·laborar.
Donat el gran ressò que ha tingut, vull avui fer un programa monogràfic dedicat als malnoms de La Vall.
En diferents programes anteriors, puntualment hem anat donant coneixement d’alguns.
Però avui tractaré de explicar el perquè de la importància que ha tingut els malnoms en la nostra vida local i el perquè hem de fer tot el possible per no deixar-los perdre.
És un fet cert que les nostres societats s'estan tornant cada vegada més fredes, que la convivència cada vegada té menys d'humana i entranyable, que ens estem convertint gairebé en autòmats que circulem pels carrers sense mirar ni tan sols a aquells amb qui ens creuem.
Però, per sort, aquesta situació, encara no es viu a La Vall d’Uixó. Podem escoltar en més d’algun racó del nostre poble el seu us.
Hem de dir amb tota rotunditat que els malnoms, formen part de la història del nostre poble.
L’Abobachics”, “Barrac”, “L’Esperança”, “El tio Lligona” , La Pera, del Xicote... i tota la resta en són els protagonistes.
Per tant els malnoms formen part del patrimoni.
És per açò que cap valler i vallera deuria ser un problema el portar un malnom, tot el contrari, deu ser un orgull, per molt despectiu que siga i fer tots els possibles per a què no desapareguin.
I es que els malnoms, són, sens dubte:
* Un retrat de la societat del moment.
* El reflex de la vida de un poble, d’una comunitat de gent que hi conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera
* Ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes.
El malnom neix en el fons de:
* Una intenció purament diferenciadora
* Una necessitat de comunicar-nos de contactar amb l'altre de referir a l'altre i estretar més els llaços
Els malnoms ha estat el mitjà d’informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d’alguna persona (Conxeta l’Ollera) o d’alguna casa del poble (Casa La Jesussa). El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar.
Fins a l'arribada de la ràdio i de la televisió, els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven a l'entorn de la vida local.
Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita,
de si Teresín la Morra s'havia comprat una màquina de cosir,
de si Pepe l' Hort havia collit una carabassa de 5 kg,
de si a, Paco l’ Herbero se li havia mort l’Haca,
de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla de La Cacaurera ,
de si Pepe Traca, era un malparit,
de si el diumenge feien ball al Casino del Noy,
de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.
L'arribada de la ràdio, primer, i de la televisió, després, va fer que la gent es tornés més individualista i es quedés més tancada a casa, i que els temes de conversa anessin canviant. La gent, a poc a poc, va anar deixant de parlar dels afers de la vida local per parlar de les notícies que arribaven d'arreu del món. Aquest canvi d'hàbits en els temes de conversa va propiciar que els malnoms s'anessin deixant d'utilitzar i que el seu ús quedés relegat a les persones grans. Així, doncs, quan aquestes persones hagin faltat, haurà desaparegut una cultura que ha format part de la nostra vida quotidiana durant un bon grapat de segles.
Vegem quin és el seu origen
Els malnoms es crearen en un ambient col·loquial, sense seguir les regles de la llengua culta i que tendeixen a fer curt el nom o a transformar-lo sense haver d’utilitzar el nom i el cognom.
El que si es pot dir és que els motius bàsics que porten a la creació dels malnoms en cada persona són fonamentalment de tres tipus:
• Culturals: La tradició, els costums, treballs o hàbits de les persones.
• De caràcter: Aspectes físics o morals de qui es parla.
• Anecdòtics: Qualsevol cosa dita, qualsevol succeït.
Característiques dels malnoms vallers.
Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie de característiques molt simples.
El veïnat no es coneix pel nom i cognoms, a vegades ni tan sols pel nom. Luriano
El nom “oficial”, si és conegut, apareix junt al malnom: Paco el Cabrero.
En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "El Tio, La Tia",
El tio llimero; La tia Braguetola
O els articles determinats el, la, les, l’: La Nofra; L’Oro.
Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus. La Marca (Del cognom Marco).
Altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills, encara que en aquests no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus avantpassats.
D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius.
Per exemple, coneixem a un "Paeller" o una «La Rulla» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient (o siga que els paellers que coneixem avui ja no fabriquen paelles ni les “rulles”, necessariament tindran els cabells rissats).
Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions:
En el cas que un fill presente «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família.
Roque de Catarrillo / Roget de Catarrillo. (en aquest cas, Roget de Catarrillo és el fill de Roque de Catarrillo; però al nàixer roig, adquireix el malnom de Roget i manté el Catarrillo de son pare).
De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom: "Betum", "Betumet".
Si l'hereu és dona, es feminitzarà el malnom afegint-li una "a" final: "El Corretger " La Corretgera" .
I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural: "Les Corretgeres".
Per últim caldria indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula: "Mandel", "Bolinches".
A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes: Chaleco"
Al marge d'aquells completament castellans: "Gorrumo" ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat.
Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta: "Manyet" "El tio Branquitas".
Classificació
Davant de la gran quantitat de malnoms vallers he fet una classificació de tots ells atenint a aquestes característiques que hem parlat i de la que diré alguns exemples de cada:
MALNOMS ACOMPANYATS D'INTRODUCTORS
* El corredor de paciència (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència);
* Doloretes la Muda (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els xiquets que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes).
MALNOMS ACOMPANYATS DE EL TIO Ó LA TIA
S'usa el tio, la tia. davant d'un malnom, en els casos següents:
— Si es tracta d'un individu especial.
— Si ens referim a la persona més vella.
— Si ens referim a la més representativa de la família.
— Si pertany a generacions anteriors.
* La tia Blaveta (s'explica que sovint deia:...la roba ben neta, sempre blaveta ..);
* El tio Lligona (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona).
MALNOMS PROFESSIONALS.
Ens serveixen per recordar aquells oficis que avui ja no perviuen.
* Amparito les Llimonaes (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses);
* El Tejero (tenia industria de teules).
MALNOMS DELS ASPECTES FÍSICS O DE CARÀCTER.
Destaquen un gran nombre originats pel físic de l'individu, bé assenyalant directament la descripció física, bé mitjançant una figura, bé destaquen el comportament de l'individu o relació social.
* L’Abobachics, (era una noia templada i parlava amb dolçor).
* Pascual Serrano Chaleco (Era corredor de bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarra, en una de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peiró era alt i Pascual´, baixet. Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tinc que córrer". Al que Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de guanyar i els diners seran per mi). Tan li va agradar aquest apel·latiu que s'ho va posar al quadre de la bicicleta) Un exemple de l’orgull de portar un malnom.
MALNOMS PROCEDENTS DE TOPÒNIMS.
Diuen l'origen del individu.
* Emilio Almenara (procedia d’Almenara);
* Paca la Castellonera (procedia de Castelló).
MALNOMS PROCEDENTS DE NOMS I COGNOMS
Noms:
* La Davita (la dona de David);
* La Malaena i El Malaeno (deformació de Magdalena);
Cognoms:
* Paco l' Esbrina (relacionat amb el cognom Esbrí).
* La Martina (del cognom Martín)
MALNOMS RELACIONATS AMB VEGETALS.
* Paco l' Anouero, (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-);
* Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta).
MALNOMS RELACIONATS AMB ANIMALS.
* La Rosquilla (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites).
* Mosca, El /La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca)
MALNOMS RELACIONATS EN LA FORMA DE VESTIR
* Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços"):
* El Senyoret de Font (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret).
MALNOMS RELACIONATS AMB LLOCS
* El Xorrero (vivia a la plaça dels Xorros);
* Amparo, Federico, Matilde, Milagros del Casino (propietaris d’un dels casinos de la Vall)
MALNOMS RELACIONATS AMB EL MENJAR.
* Pepe Tarbena (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre);
* Nelo Fartes (era molt fartador);
MALNOMS RELACIONATS AMB EL PARAMENT.
* Milia la del Comodí (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar).
* Panera (era baixet i gros comparant-lo amb el recipient fet de vímens, de joncs, d'esquerdes de canya, etc.,).
MALNOMS RELACIONATS AMB LA MÚSICA.
* Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueren el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial).
* Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor).
MALNOMS DE QUALITATS, HABILITATS I AFICIONS.
* Vicent Serenata (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”).
* Voltabarcos (jugava a futbol i tenia gran potència física).
MALNOMS FEMINITZATS, MASCULINITZATS I PLURALITZATS
Feminitzats:
Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza.
* La Bordila (dona de Bordils);
* La Creixaca (feminització de Creixach);
Masculinitzats:
Contràriament a la feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina. Generalment no es fa sovint.
* El Córdulo (sa mare era Córdula de nom).
* El tio Serrano (l'home de La tia Serrana).
Pluralitzats:
Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment s’apliquen a una família.
* Els Dotze, (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills)
* Els Meleros (elaboraven mel).
MALNOMS COMPOSTOS.
Encara que normalment els malnoms vallers consten d'una sola paraula, n'hi ha alguns, pocs, que estan formats per diversos mots:
* La Ricalbarrio (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques).
* Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca).
MALNOMS RELACIONATS AMB LA MANERA DE PARLAR.
* La Boatxa (no sabia dir butxaca i deia boatxa);
* Pepe Ofes (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica).
MALNOMS RELACIONAT AMB LA RELIGIÓ.
* Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta);
* Custodio (perquè es deia Àngel)
MALNOMS D'INFLUÈNCIA FORASTERA
* El Ratón (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!");
* El tio Sindinero, (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes).
MALNOMS D'ANÈCDOTES DE CAIRE HUMORÍSTIC O IRÒNIC.
En aquest cas els malnoms estarien relacionats amb un fet episòdic o anecdòtic o una dedicació no professional.
* Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió);
* El Peseto (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino);
* El tio Prevenido (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!),
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada