EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

JOU.- Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro.

A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga. El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins. El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda.

I com a conseqüència de l’opressió que suposa aquest objecte, també es diu en sentit figurat que el jou és:

Allò que subjecta, que priva de llibertat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

JORNAL DE VILA.- Dia de feina sense cobrar que es fa per contribuir a les càrregues del comú d’un poble.

Tots coneixem amb el nom de jornal el sou que es guanya pel treball d’un dia, setmana o mes, els beneficis econòmics obtinguts per la feina feta en un determinat espai de temps; també al treball realitzat d’acord amb un sou diari determinat s’anomena treballar a jornal.

Generalment és un terme emprat majoritàriament des de l’antiguitat per designar el sou de diferents tasques principalment agrícoles, de manera que des de temps immemorials es distingien diferents tipus de jornal, de cavar, de vinya, de sembrar, de llaurar…

Doncs dins d’aquest context existia al mateix temps i cada cert temps, segons necessitats comunes, els ciutadans, de manera gratuïta, dedicaven uns dies al servei de la comunitat, en allò que s’anomenava jornal de vila, feines que es feien per contribuir a les càrregues comunes.

LA PARLA DE LA VALL

BORINOT

Tots coneixem al borinot com l'insecte himenòpter del gènere Bombus, voluminós, molt pelut, de vol brogent, que viu en societats poc nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o obreres.

Però aquesta paraula la fem servir també per referir-nos a la:

   * Persona que mai no calla, que hom es troba sempre al davant, etc.

El borinot és empipador per partida doble: perquè no calla i perquè no marxa. Per la seva qualitat de xerraire (Bocamoll), es mereix ser comparat a tal himenòpter perquè la seva xerrameca, de tan seguida i insubstancial, ens acaba sonant a l’orella com el continu brunzir que fa aquest insecte, atenció, no solament amb les ales sinó també amb la boca.

Pel que fa a la simple presència, el borinot sempre troba la manera de fer nosa. Si no diu res, perquè es posa al mig com el dijous i entorpeix el normal funcionament de l’activitat; si bada boca, perquè té la gràcia de ficar-se sempre allà on no el demanen.

Exemple paradigmàtic de borinot és el donjoan de discoteca, capaç de rondar una mossa tant de temps com calgui sense deixar-se desanimar per les negatives del llenguatge corporal de la víctima.

El borinot és bona gent, encara que escàs de llums. És essencialment un tipus rude, amb bona voluntat, però poc dotat per a les subtileses de la vida social. Aquesta mancança es manifesta en èpiques ficades de pota: el borinot és el tipus que sempre felicita la noia grossa creient que està embarassada, provocant la depressió de la víctima i el "terra trágame" de tots els assistents a l'incòmode trobada.

El borinot també s`ha fet mereixedor d’algunes dites i expressions:

   * Ser un borinot (Persona que mai no calla)

   * A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot (Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents)

   * Fer el borinot (Remugar en veu baixa. Comportar-se destrellatadament)

   * Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.

  * Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plorós [borinot = bajoc, badoc] (És una caricatura de la cara de les persones) Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot

LA PARLA DE LA VALL

SOMORDO-A

La paraula somordo significa allò que costa de percebre perquè té poca vitalitat, poca força o poca intensitat. 

      -  Un soroll somordo o un vent somordo. Per exemple el que fa un ventilador

   - Foc somordo: foc ofegat, gairebé apagat. Alerta amb les cendres, perquè mal apagades poden ser l'origen d'un nou foc, ens diu el sentit comú.

Hi ha una expressió que diu:

     • El foc somort és més perillós que l'altre [somort = bovo)

La brasa imperceptible, el caliu o una simple espurna poden revifar el foc que creiem apagat, igual que el mínim gest, una sola paraula o una simple sospita poden reactivar conflictes pendents

A partir d’aquí, en la nostra parla popular ho diem quan tenim un dolor poc viu però continu, sobre tot en el cas de mal de queixal.

     - Dolor somordo: el mal de queixal que molesta un poc, sense esser molt agut.

I referint-nos a una persona ho diem d’aquella persona que sembla que li ha menjat la llengua el gat i que sol fer-les per darrera tot i semblar no haver trencat un plat.

      - Mireu que somordo és Joan, ahí on el vejeu, va a la d’ell ni escolta. Quina mosqueta morta està fet!

També ho diem d’aquell que té la sensació d'estar cansat, endormiscat, com si li hagueren pegat una pallissa.

     - A la meua iaia li he sentit dir que no sé quines pastilles la deixen "una miqueta somorda".

El somordo seria la persona en la qual concorren les característiques del sompo que parlarem l'altre dia.

L'individu tècnicament és viu però té la mateixa sensibilitat que "una figa molla'. O dit d'una altra manera és algú amb tan poca vitalitat i falta de força que qualsevol diria que és mort però se li ha oblidat tombar.

El principal problema de la somordez és que se pega. Allò que toque o gestioni un somordo (igual que li passava al rei Mides) es convertirà en somordo al seu torn.

Un perill d'això ho podem tindre amb els polítics actuals, que puguen gestionar un govern i una oposició somorda, convertint-nos en una societat somorda.

LA PARLA DE LA VALL

LLEPÓ-ONA

Llepó és la paraula que utilitzem els vallers i valleres per referir-nos a adulador, que afalaga servilment.

També fem servir en aquest sentit dient: llepaculs o rentacares.

Prompte prompte es manifestem com a llepons, des de la més tendra infància, quan es xivem a la senyo del parvulari sobre els abusos dels altres nens i en dir-li a la mestra lo templada i jove que està.

Un altre espai on el llepó ha trobat un magnífic hàbitat de supervivència en el món de la política. Si prospera la seva elecció, pateix una ràpida transformació: la crisàlide es converteix en papallona i apareix en tota la seva esplendor la figura de l'endollat. Algunes llepones excepcionals han arribat fins consellers i qualsevol dia d'aquests acabarem dedicant-li un carrer.

En el sentit de llepó o adulador, també hi ha diverses maneres de referir-se a l'acció d'adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple les locucions:

   -- Ballar els nanos [a algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan és davant per quedar bé.

Aquesta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa del Corpus.

   -- Doblegar l'esquena (Adular, mostrar-se servil. Treballar)

   -- Donar cova (Xerrar molt i falsament, sia per adular, per enganyar, etc.)

   -- Donar sabó [a algú] (Adreçar a algú lloances falses o exagerades, adular-lo per obtenir-ne beneficis).

   -- Llepar el cul a algú (Mostrar-s’hi baixament servil.)

   -- Fer la gara-gara (Tractar d'atraure's l'afecte o la benvolença d'algú amb afalacs o compliments).

LA PARLA DE LA VALL

TROMPELLOT

La paraula trompellot antigament s'usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.

En algunes comarques, també s'ha utilitzat la paraula trompellot per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.

Però, amb la mecanització de les feines agrícoles, aquets usos de la paraula trompellot han quedat com a relíquies històriques que adornen museus.

L'ús actual del vocable trompellot està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.

   -- "Fuig d'ací! Deixar-ho estar i no fagis res!, que eres un trompellot i ho faràs malbé".

Aquest seria un trompellot que té uns altres sinònims molt coneguts a la Vall: BORINOT i APARDALAT.

Em venen al camp alguns trompellots polítics que aprofiten el mateix que els ninots.

LA PARLA DE LA VALL

SOMPO-A.

Una persona que no aprofita per a res, lent i indiferent, pesada de moviments, sense espenta, que fa poc cas del que li diuen. Apardalat. Que no té vivor ni gràcia, que és avorrit.

   -- "El teu company és molt sompo”

   -- "No sigues sompa i pregunta els dubtes!"

Una persona que mereix aquest qualificatiu es mou a càmera lenta, com si encara no s'hagués descobert la gravetat. Parla amb la parsimònia d'una cinta de casset que està a punt de enredar-se en els capçals i camina com si tingués ous de plom o patís reuma en una fase avançada. El sompo també és lent alhora de reaccionar mentalment, de manera que a un li dóna temps de matar un ruc a cops de figa tova abans de fer-li comprendre qualsevol cosa evident per a la resta dels mortals.

Fem servir l'expressió:

   -- Ser un sompo o

   -- Anant fent-se el sompo

Quan algú fa com qui no s'assabenta d'alguna cosa per fugir d'obligacions.

LA PARLA DE LA VALL

POTRÒS-OSA.

Es refereix a un quan es posa molest o llandós, i especialment a un xiquet i a més a més, acompanyat de plors.

   -- El xiquet es posa molt potrós quan té son.

El que si té una traducció en castellà es "potroso" però en aquest cas es refereix a algú afortunat o que té molta sort.

   -- Quin xicot més potrós! És que tot li ix bé!

La traducció més pareguda és “quejica” però un pot tindre potra en valencià sense queixar-se de res, simplement per “fer la mà”

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

JOQUER.- Barra o embarrat on dormen les gallines.

Gallines al “joquer” que no al “jòquer”(de moment les gallines no juguen a cartes) vol dir que les gallines s’han “ajocat”, és a dir, que se n’han anat a dormir. El lloc on dormen és el “joquer” o el “jóc” o el “jaç”.

Per això diu la dita que:

   · La gallina de dalt, caga la de baix. Que ve a dir que els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors. Una dita molt adequada per a descriure la lluita de classes, el desequilibri nord-sud, la immigració de supervivència...

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

IGUALA

La iguala, era un import mensual que la família pagava directament al metge que permetia tant poder-se visitar a la seva consulta com per demanar-li que vingués a casa si el malalt no es podia desplaçar.

Era una relació directa entre la família i el metge, sense entitats asseguradores ni sistemes públics de per mig. Quan la malaltia és complicava i pels medicaments, el mateix metge et facilitava l’accés a la sanitat pública.

A mesura que el sistema públic sanitari va començar a ser efectiu i es va anar ampliant, les iguales van passar se ser un tema residual, fins a desaparèixer, que permetia a poder anar a la visita privada del metge. Els metges ara treballaven a la sanitat pública

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GIBRELL/LLIBRELL .- Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GERRA.- Atuell de terrissa cuita (i també de vidre o de metall), la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

HERBASSER.- Antic ofici lligat al conreu, a la recollida i al tractament de l'herba com aliment per als animals (el bestiar).

Treballaven al camp cultivant i segant l’herba, però el seu punt fort n’era la distribució, tant seca com tendra, pel poble o ciutat. Repartien tant per a casernes i hostals com per a cases privades on es criaven conills per al consum o tenien cavalleries. Cada dia anaven en carro amb més de cent càrregues d’herba. Cada herbasser tenia els seus clients fixos, als que cobrava cada dia en diners.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

HACA.- Cavall menut i vigorós, l'alçada del qual no passa de metre i mig; però amb molt de nervi.

Aquest animal és el més usat en l’esport valencià del tir inarrossegament.

Vegem algunes dites i expressions:

   * Bona està l'haca, però està flaca [o Encara és viva l'haca, però molt flaca] (Es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se)

   * Del burro burrades, de l'haca potades

   * Ets més pesat que una haca morta (Es molt molest, carregós, difícil de suportar)

   * Fer l'haca (Ser brusc)

   * Haca jove, carro vell: desfet el carro (El significat està relacionat amb la impetuositat de la joventut)

   * No hi ha tal haca (No hi ha tal cosa, no és veritat això)

   * Sense haca ni barraca (Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa)

   * Ser una haca mossegadora (Es diu de les persones en mal geni)

   * Ser [algú] més animal que una haca (Ser brusc, poc considerat)

   * Una haca l'ha treta; l'atra haca, la trac? (Calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase)

   * Anar l'haqueta (Funcionar be una cosa)

   * Si que va l'haqueta (Quan una persona fa una cosa estranya, inusual o va massa ràpidament en alguna cosa)

   * Et passarà com a l'haqueta del senyor retor, que quan s'havia acostumat a no menjar, es va morir (Quan determinat comportament incorrecte i repetitiu d'algú li pot ocasionar conseqüències negatives per a la seua salut o per a la seua economia)

   * Eixa haca arre, uo! (És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar)

   * De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro (Ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi).

LA PARLA DE LA VALL

CONDIR/CUNDIR.

Aquesta paraula la fem servir en dos situacions, o bé per referir-nos a quan una cosa:

1.- Rendeix o dona molt de si.

   -- "El pernil condeix molt" és a dir que dura o s'allarga molt de temps.

En aquest sentit fem us una expressió que diu;

   -- Condir més que l'arròs caldós.

Condir, alguna cosa, molt, ser molt productiva.

Hi ha un altre producte com la farina que segons el tipus condeix més o menys:

   - Farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa

Destaca que la farina integral condeix més que la refinada.

També la fem servir per indicar que:

2- Un treball material o intel·lectual progressa, avança o no.

   -- "Una faena que no condeix gens"

També hi ha una expressió per aquesta situació:

   -- Condir-li la feina

Treballar a bon ritme, avançar per millorar la producció.

I el rendiment de la feina va associada al temps. Per això escoltem allò de "Condir el temps". I una dita ho expressa molt bé:

   - El que s'ha de fer, prompte o

   - D'anar de bon matí, ningú no s'ha de penedir.

A qui matineja, el temps li condeix, perquè fa més llarg el dia.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GUIX.

El seu origen és el mineral més conegut com algeps, format per sulfat de calci hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que es usat en construcció 0btenint-se per calcinació del sulfat de calci.

Però aquest material ha donat utilitat a diferents objectes i usos:

1.- Pastilla d'esteatita, generalment de color blanc, usada pels sastres i les modistes per a marcar en la tela el lloc per on s'ha de tallar o cosir.

2.- Clarió. Pasta blanca composta d'algeps i de greda que, en barretes, s'utilitza per a escriure en la pissarra.

3.- Escaiola. Amb dos usos en medicina:

   a) Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants.

   b) Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada d'una solució d'escaiola que posteriorment se solidifica.

LA PARLA DE LA VALL

AMOLLAR

Generalment ens referim a: Cedir, afluixar, desistir, soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules.

Per tant segons la situació en que la fem servir pren un significat diferent.

1.- Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia).

   -- "Han amollat els gossos"

2.- Deixar anar afluixant.

   -- "Amollar una corda".

3.- Pegar (un colp) a algú.

   -- "Tenia ganes d'amollar-li una galtada".

4.- Pagar o donar (diners).

   -- "M'hagué d'amollar els cinquanta euros que em devia".

5.- Disparar un tir

   -- "Li va amollar quatre tirs"

6.- Dir (alguna cosa que es retenia)

   -- "Em va amollar una barbaritat"

7.- Afluixar, perdre intensitat, una cosa.

   -- "La pluja comença a amollar"

8.- Afluixar, esforçar-se menys en l'execució d'una faena, en una empresa, etc.

   - "Si volem aconseguir la victòria, no podem amollar"

Aquesta paraula dona lloc a moltes expressions:

Per exemple quan es tracta de pagar diners sense ganes de fer-ho diem:

   * Amollar la mosca.

   * Amollar el mos.

Si es fa alguna cosa molt abundantment, o amb facilitat diem:

   * Amollar com els burros els pets.

Si es fomenta la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú, aleshores diem:

   * Amollar fil.

Per deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc. diem:

   * Callar i amollar.

Per mantenir-se ferm i cedir alternativament diem:

   * Tirar i amollar.

En una conversa, per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible es diu:

   * Amolla-ho en banda.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GUARET.

1. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè reposi.

2. Llaurada primera d'un camp que ha de sembrar-se.

Hi ha una expressió que diu:

   · Anar xafant guaret (Caminar malament, com si s'anara xafant la terra solta recent treballada)

3. Fondària de la llaurada, del solc que es fa en llaurar.

Es diu quan la llaurada té poca fondària;

   · Fer poc guaret

LA PARLA DE LA VALL

FIGAMOLLA

Forma part d'un dels tants insults que fem servir per referir-nos a una persona.

En un to una mica masclista, molt propi dels nostres llenguatges, s'aplica sobretot a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb poca espenta.

Encara que s'utilitza normalment per a dones, no és necessari tindre figa per a ser una figa molla. Per extensió s'aplica a tota aquella persona sense energia ni caràcter.

L'equivalent masculí seria “panfígol“. Però en aquest cas representa a una persona tranquil·la.

Tenim altres expressions semblants per indicar eixa manca de caràcter i energia:

   * Pàmfil, bleda assolellada, figa tova, figa blana, gallina banyada, fava, embenat, fleuma, beneit, babau, tros de carn batejada, de mata morta, fluix de rem, titella, neula, de sucre, més delicat que ungla d'ase.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GAVETA

1.- Caixó de fusta o de goma quadrangular amb les parets inclinades, que els paletes o mestres de cases empren per a pastar-hi la massa d’obra.

2.- Ferrada de fusta o de llauna, de forma cilíndrica o lleugerament cònica invertida, per a tenir-hi aigua.