El Cafè de Pipa
14-11-2016
14-11-2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
He començat el programa rememorant una tradició vallera, que té lloc amb la celebració de les Festes Patronals de la població veïna de Fondeguilla:
1.- La romeria.
He començat el programa rememorant una tradició vallera, que té lloc amb la celebració de les Festes Patronals de la població veïna de Fondeguilla:
1.- La romeria.
Hem seguit parlant d'una altra tradició que forma part de les festes dels pobles:
2.- La fira
3.- Expressions de la fira
4.-Ofici ambulant típic de la fira: El neuler (barquillero)
Per finalitzar hem continuat anomenant:
2.- La fira
3.- Expressions de la fira
4.-Ofici ambulant típic de la fira: El neuler (barquillero)
Per finalitzar hem continuat anomenant:
5.- Els malnoms professionals (continuació)
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 9:30):
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 9:30):
LES NOSTRES
TRADICIONS
ROMERIA DE FONDEGUILLA.
Aquesta
romeria forma part d’una sèrie de costums en que el poble de La Vall participa
en les celebracions de les festes dels pobles veïns. En el mes de setembre ja vàrem parlar de la
romeria de a la Cova Santa. Les altres romeries són la de La Vilavella, que serà
la propera en vindre, al mes de gener en honor a Sant Sebastià i al mes
següent, febrer, a la de Sant Blai de Boriana. Hi havia una altra desapareguda,
com la de la Cova Santa, que era a la del Salvador d’Onda.
Encara que avui la gent de La Vall continua
participant en aquests desplaçaments a les veïnes poblacions, res a veure en
com es feia abans i cal recordar-ho.
La romeria a
Fondeguilla, al principi, es feia cada segon dilluns del novembre i actualment
en diumenge. I
nfinitat de
persones es desplaçaven, sense distinció de classes, sexe, ni edat. Uns en
carros, altres en cotxes i la major part a peu, transitaven durant tot el dia
la carretera que uneix les dues poblacions, alegres i contents, per assaborir
tan típica i reanomenada festa.
La primera
vegada que vaig anar, recorde que era menut, ho vaig fer en el carro tirat per
una burreta dels meus avis. Ja després en colla i l’última vegada amb els meus
fills.
Recorde
que poc abans d’arribar a Fondeguilla, a
mà esquerra ens trobàvem amb “La Penya
la Novia”. Sempre s’obria la típica conversa del perquè d’aquest nom.
A mi per
explicar el seu origen, sempre m’ha arribat d’una manera o altra la versió que
responia a una manera tràgica d’acabar en la seva vida una parella de nuvis.
Quan m’he
posat fer investigacions m’he trobat en tres versions:
Dues ens ha
arribat de boca de Manolo “Rodri” que li la va comptar el seu avi Salvadoret de
Callau (el tio Callau), ambdues sense tragèdia.
1- Els “quintos” d'Alfondeguilla, quan s'anaven a la
mili, els acompanyaven els familiars i la núvia fins a la penya que hi ha a la
dreta de la carretera que baixa d'Alfondeguilla a la Vall d'Uixó, que
transcorria arrimada al riu més estret que el hi ha actualment, i la carretera
(en aquell temps pista de terra). Doncs bé, era el lloc ideal perquè els
familiars s'acomiadessin del “quinto” i allà deixaven sols a la núvia i el nuvi
per fer un comiat com bé es mereixien. No cal explicar que la parella
treballaria bé el seu amor, ja que seria molt llarg el temps sense veure. Com
veureu no hi ha tragèdia sinó afecte i amor. I per tant felicitat.
2- Quan a
Alfondeguilla es casaven, la "Penya de la Novia", era el lloc on
després del casament i el convit s'anaven de viatge de nuvis a Castelló o
València, el més normal. Era el punt d'on tots els convidats acompanyaven a la
núvia i el nuvi i allà feien el comiat deixant-los marxar sols o acompanyats
per l'amic o familiar més proper.
3.- La
tercera versió ja és la tràgica i que correspon a la que jo he citat al
principi i que amb detall ens diu que és la història d'amor entre un musulmà, Nager
i una cristiana, Agna. El destí els va fer coincidir en una època convulsa,
plena d'odis i ressentiments després de la revolta de Germanies, encara recent.
Un amor impossible els portarà finalment a llançar-se del penyal conegut com la
Penya de la Novia.
Ja en passar
aquesta Penya, el poble quedava en no res, diguem que en salvar aquest lloc la caminada
estava a la seva fi.
En arribar
al poble es feia la visita a la tradicional fira i després repartits pels
voltants del poble dinàvem. Més voltes i voltes per la fira fins que era l’hora
de tornar carretera per avall.
La fira
d’avui tampoc té res a veure de les d’abans. Ara s’ha convertir bàsicament en
fires tradicionals de venda de productes, desapareixent les atraccions i tan
sol enn veuen algunes paradetes de joguines.
Recordem com
era la fira que hem viscut de menuts.
Poques coses
hi ha que facin més feliç a un xiquet que escoltar dels seus pares aquestes
paraules: 'Vinga xiquet, que ens anem a la Fira !. Anar a la fira, a muntar en
aquelles ingènues i de vegades tosques atraccions era una de les millors
aventures que la vida infantil podia oferir-nos .
La fira era
un màgic i captivador univers de llums, sons, aromes i sabors que mai
s'obliden, per molts anys que passin. Sirenes estrepitoses que anuncien la fi o
el principi dels viatges, l'olor del cotó de sucre, el gust d'aquells cocos
frescs submergits en aigua ... Amb els anys, quan un torna a aquests llocs
(que, en honor a la veritat, no han canviat massa), ja amb els seus fills, es
meravella de com aquestes atraccions tan diminutes ens podien semblar un immens
món aleshores. Perquè encara un descobreix algun carrusel o cavallets dels anys
60 que ha seguit funcionant i fent feliços diverses generacions durant tot
aquest temps només que ara, a 3 euracos el viatge !!
Recordo
algunes de les atraccions estrella.
Un dels
clàssics de les fires de l'època era
EL TREN DE LA BRUIXA, i encara
ho podem veure en algunes d'elles, encara que lamentablement, no sembla gaudir
de massa popularitat en aquests temps, on busquen més les sacsejades i la
velocitat que el viatjar en un trenet veient-se fustigat per una bruixa armada
de petites graneres, obstinada a sacsejar-te amb elles a la més mínima
oportunitat (la veritat, és que, si ho analitzes, sona bastant absurd, ja que
un, no acaba d'entendre molt bé la relació que pot haver-hi entre les bruixes,
els trens i els cops de granera)
El que més
recordo d'aquesta atracció és com, de molt xicotet, em passava tot el viatge
arraulit, molt espantat d'aquella bruixa que ens intentava enganxar amb
l'escombreta ... I que, quan el tren entrava a la zona fosca del túnel, encara
em feia més por) Amb el temps, un aprèn a veure els texans i les bambes sota de
la túnica, i ja em feia el valent situant-me en el vagó de cua per tal d’arrencar-li
la granera a la bruixa per aconseguir un viatge gratis!
ELS CARRUSELS O CAVALLETS, com els coneixíem aleshores -de fet, nosaltres li dèiem 'anar als
cavallets', a anar a la fira) eren una de les atraccions més representatives
d'aquest lloc. Un podia seure allà al volant d'un cotxe de bombers o d'una
ambulància (fins i tot d'una diligència, subjectant les cobejades regnes)
mentre donava voltes tranquil·lament, i saludaves els teus pares cada vegada
que el carrusel donava una volta completa (amb l'edat, he pogut comprovar el
pesat que pot arribar a ser haver de saludar el xiquet cada vegada que arriba a
la teva alçada, com unes 8 vegades per viatge, però els fa i ens fèiem molta
il·lusió) Les motos tampoc estaven gens malament, i els avions i les naus
tenien el seu què, però, els camions de bombers, amb aquelles campanetes i
escales cromades ... Eren el més! I vinga a tocar els botonets dels cotxes,
sovint guirigall. Els més atrevits (o els que no anaven llestos i lleugers a
l'hora d'escollir vehicle, tècnica depurada on les hagués), escollien les
cadiretes. I el tipus del carrusel els feia donar voltes i més voltes sobre si
mateixos ...
I qui no ha
pujat a la "LA BARQUETA", amb fins a cinc barques subjectes a un eix, de
forma artesanal i precària, on els xiquets competíem en volar el més alt
possible fins a donar les vares que ens suportaven en l'improvisat sostre del
muntatge. L'encarregat de l'atracció donava la primera "empenta" i
cada un feia, ja en peu i no assegut, que la inèrcia i poc sentit comú de tots,
ens posés per uns minuts en situació de volar mentre quedaven expectants baix
els que esperaven torn .
També hi
havia una altra semblant que era LA
BARCA en forma de cistella. Es tracta d'una barca rectangular i de petites
dimensions. L'única cosa que feia aquesta atracció era balancejar d'un costat a
un altre. El bo i millor d'aquesta atracció, a part d'aquest entranyable sabor
clàssic, era el sistema que utilitzava per balancejar i la nul·la subjecció
dels passatgers.
Dins de les
barques només havien uns simples bancs sense cap tipus de subjecció. Quant al
sistema que utilitzava aquesta atracció era una simple corriola que accionava
l'operari a través d'un pedal.
Recordo que
en aquesta atracció ens posàvem a la punta i de peu, sense cap tipus de
subjecció, només tenies que tirar el cos cap enrere i la gravetat cap a la
resta. Les sensacions eren molt bones i tinc un grat record d'aquesta època.
Una altra de
les atraccions estrella de les fires:
ELS COYXES DE XOC ... A veure ...
Qui no s'ha deixat gairebé els dents en un d'aquells xocs frontals? Perquè,
llavors, els cotxes no portaven cinturó de seguretat, com ara ... I a més,
deixaven muntar a qui volgués, sense importar ni l'altura ni l'edat. La majoria
de les vegades es muntava amb un altre amic, cosí o adult, un conduïa, i
l'altre, trepitjava l'accelerador (perquè les dues coses al mateix temps, com
que no arribàvem directament). Com envejàvem a aquell tipus que corria per la
pista apartant els cotxes que acabaven el seu viatge, i quina ràbia donava que
se't pugés al teu. I les espurnes que deixaven anar els controls en forma de
ganxo, a la xarxa del sostre? I les primeres fitxes metàl·liques, en lloc de
les de plàstic que després es van imposar ...
I com no.
LA TÓMBOLA. Què seria de la
Fira sense les emblemàtiques tómboles. Els estridents i distorsionats
comentaris dels tombolistes és una cosa que tampoc s'oblida fàcilment.
Que alegria que alboroto y otro perrito piloto
Señora, quien dice que no toca, si no es un peluche es una pelota
Señora, siempre toca, sino un pito una pelota
Y otro jamon y otro jamon y una botella de vino y una botella de vino
Señora! que mona que mona y una muñeca chochona y una muñeca chochona
Madre mia que alboroto, y otra mini moto, y otra mini moto
Señora, el de la perilla, se ha llevao una vajilla se ha llevao una vajilla
I on totes
les esperances estaven dipositades en ella i en la confiança que té un en si
mateix a l'hora d'agafar el que creu que pot ser la butlleta guanyadora. Des
d'un pernil fins a una mini moto, passant per peluixos gegants o ampolles de
vi, són els premis a què podia optar tot aquell que participi en aquest joc
En els anys
60 i 70, la tómbola era una de les atraccions més populars. Fins va arribar a
encunyar dites com:
“A aquest li han
donat el carnet de conduir a la tómbola!”, Per
designar un mal conductor ... La gent comprava bitllets i esperança en veure si
els havia tocat alguna cosa. Jo crec que aquells pernils, els comediscos i tots
els regals bons eren vells ja, mai vaig veure ningú guanyar un d'ells. Com a
màxim, et podies portar un peluix enorme. Això sí, ho deixàvem tot perdut de
les restes d'aquells sobres i butlletes de colors no premiats ...
Però la meva
preferida sense cap dubte, quant vaig tenir edat de sostenir la carabina, era
la CASETA DE TIR. Tombar aquelles
boles i rebre a canvi un grapat de caramels! Què més podia demanar un? Bé, que
els canons de les escopetes estiguessin rectes ... Donar-li a les boles era
fàcil, però partir un d'aquells escuradents i aconseguir un pur per al meu pare
era pràcticament impossible! Mira que tenia ganes, eh? Però no hi va haver
manera mai ....
I per fi,
una passejada pels sabors de la fira: Martells de caramel, pomes de caramel,
xupets de caramel, cotó de sucre ... Tramussos, xufes, coco fresquet ...
La compra de joguines, aquella màquina de fotos
que, en estrènyer, deixava sortir del seu objectiu un simpàtic pallasset amb la
llengua fora, la pistola d’aigua, els instruments musicals (tambor, trompeta,
platerets, xilofon, guitarra, ...), retallables i nines (mariquita perez, la
pepona), joguets de corda o resort: vehicles (cotxes i motos); animal (gossos,
gats); les cuinetes d’alumini, indis,
vaquers, cavalls i el Forty; arquitectures de fusta; els articles de broma (fulminants per a
cigarrets, taques de tinta... ).
En fi, les
fires sempre em evoquen records d'infància, tot i que ara em dóna la sensació
que les veig des de les altures
Per cert, un
dels moments més tristos en la vida d'un xiquet, potser sigui aquell en què
descobreixes que, de sobte, un bon dia ja no caps al cotxe de bombers ... Adéu
campaneta, adéu!
EXPRESSIONS DE LA FIRA
· A fira, qui res no porta, res no tira (Per a obtenir algun benefici s’ha
d’invertir o arriscar capital o treball)
· A la fira no vages si no tens diners;
veuràs moltes coses i no firaràs [o compraràs] res (Es refereix a la importància dels
diners en la vida)
· Anar a fira ( Esperar un xiquet)
· Avindre's com els lladres a la fira (Estar d'acord i ajudar-se mútuament
els qui tenen males intencions)
· Cada u conta la fira segons li va (Cada persona parla dels temes que
l’afecten segons la seua personal visió, que és diferent de la dels altres)
· El primer dia de maig a la fira me'n
vaig
· Estar més net
que l’home dels cavallets (Estar sense diners)
· Fallar com una escopeta de fira (Actuar de manera contrària o
diferent de com s'espera o es considera correcta)
· Fer fira (o firar-se) (Comprar alguna cosa)
· Ja ve la fira de Tots Sants
· No donar d'una cosa dos doblers en
dia de bona fira
(Menysprear-la, considerar que no val res)
· No ho duria a fira (Es diu referint-se a una cosa de la
qual no estem gens segurs)
· Partida de fira (Partides de pilota de carrer o
trinquet que es disputen a les festes o fires dels pobles)
· Per Sant Lluc, la castanya salta del
palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc. (18 d'octubre)
· Qui va a la fira sense diners és un
embarassacarrers
· Rodar com una nòria de fira (Anar a una banda i a una altra
sense aturar gaire temps enlloc)
· Semblar l'endemà de la Fira (Fa referència a una persona
despistada, absent, distreta, etc.)
· Si la fira és dolenta, quina culpa en
té el ventre? (Es
diu quan algú atribueix la culpa a qui no la té)
OFICIS AMBULANTS DESAPAREGUTS
Ja que estem
parlnt de la fira parlarem d’un ofici curiós desaparegut. Els neulers. (per entendre-ho millor “el barquillero”
EL NEULER (barquillero) era aquell venedor ambulant que duia neules (barquillos) en
les seves cistelles i una ruleta perquè els compradors poguessin provar sort. De
tant en tant per cridar l’atenció ho feia dient:
¡Al rico barquillo! ¡
Barquillos de canela y miel que son buenos para la piel!
Els compradors feien girar la ruleta, en un recipient
de metall, d'aproximadament un metre d'alt, cilíndric, molt semblat a les grogues
bústies, que col·locava en el sòl mentre era envoltat pels xiquets i xiquetes,
que pugnaven per ser atesos.
La neula (barquillo).
Es denomina neula (barquillo) a una fulla prima de pasta feta amb farina sense
llevat i sucre o mel i, comunament, canyella. La neula (barquillo) escalfada en
motlles rebia en altre temps la figura convexa o de vaixell (d'on procedeix el
seu nom) i avui sol prendre la de canó més ample per un dels seus extrems que
per l'altre.
Si repassem el nostre refranyer en trobem expressions
com:
· Per Nadal, capons, neules i torrons
(És la tradició culinària)
· Prim com una neula (Molt prim)
· Ser un neula (Ser un beneitot, mancat de
discreció, talent, importància, esperit)
Era el recipient per a la conservació, transport i venda de les neules. La seva cabuda és de 5 a 6 quilos. Es compon d'un recipient cilíndric metàl·lic, pintat normalment de color vermell brillant amb algun dibuix o amb el nom del neuler, i amb dues tires de cuir per transportar-lo a l'esquena.
En la seva tapa superior, que serveix de tancament hermètic, té al
centre el mecanisme d'una ruleta que s'acciona donant
un impuls amb la mà a un dels seus
poms daurats que la
fa girar i fregar la seva llengüeta flexible, elaborada partint de
la banya d'una vaca, amb un
cèrcol concèntric subjectat per clauets verticals que
surten de la tapa i creen l'espai de
cada divisió que té assignat un nombre del 0 al
9, quedant entre ells espais sense numerar.
El gir de la llengüeta feia sonar
una carrasqueo que s'anava silenciant fins a
marcar la sort obtinguda en el tiratge.
També el refranyer ens diu:
· Carregar [o endossar o fer pagar] els
neulers [a algú] (Fer assumir a algú la
càrrega més enutjosa en un afer)
Tirades a la ruleta.
La ruleta, com sempre, era un joc.
Aquest tenia diverses modalitats, entre
les quals:
· El que tregui la xifra més baixa,
paga les neules per a la resta del personal.
· En el cas de jugar sol, unes monedes
donen dret a indeterminades tirades a la ruleta, tenint cada jugada una neula
de premi, excepte quan la ruleta s'aturi a les caselles marcades amb un clau.
En aquest cas, el jugador perd tots les neules guanyats fins al moment.
· Hi
havia gent que li agradava el “juego del clavo”, en el que podies
tirar totes les vegades que volguessis però, si et sortia un clavo (
un dels quatre cargols que subjecten la ruleta a la tapa de
la barquillera), perdies tots els barquillos i diners que havies
jugat.
En el moment que el barquillero cridava ¡Clavo! estaves
perdut!
Previ pagament anticipat, el client triava el
sentit de gir del tiratge.
Es feien tres tirades i s'anaven sumant la
xifra, que era la quantitat de neules guanyats fins aleshores,
però si en una de les tirades queia en un espai en
blanc o pintat amb una ratlla, el client perdia la
xifra acumulada. Podia ser plantat abans de finalitzar les
tres tirades.
MALNOMS QUE TENE ORIGEN EN ELS OFICIS
O PROFESSIONS
(Continuació)
· Pastor, Pepe
el;
· Pastorillo, El
tio;
· Peix, El (els seus
avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro);
· Pellera, La;
· Perero, El;
· Perolera, La/Perolero,
El (tenia indústria de calders, olles
i perols);
· Pesaora, La tia,
· Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa);
· Pintorico,
Juanico el (era pintor);
· Piquer (fabricava piques per als rentadors públics);
· Planchaor, El tio;
· Platera, La tia (venia quincalla);
· Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia);
· Potsbuits (havent
exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps,
espardenyes, pots buits. . .!");
· Pouero, El;
· Rajoler, El (tenia
una fàbrica de rajoles);
· Rellonger, Baldayo
el (rellotger d'ofici);
· Rosca, El tio (era Forner);
· Sabater, Pedro
el;
· Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la
seva dona);
· Sastre, El tio (era sastre),
· Seno, El (era sereno i
deia: “seeee…noo”);
· Sereno, El;
· Sereno, Rosarito
el;
· Serraor, El/Serraora,
La;
· Sindinero, El
tio (personatge que, arribat a
la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients.
Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar
les corresponents deutes);
· Sirucano, El
(Per deformació de "cirujano",
ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també
de "metges cirurgians");
· Tabalet, El
tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible
referència a una persona molt xerraire o pesada);
· Tafarrero, El tio (feia
rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta,
que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la
bístia);
· Tejero, El (tenia industria de teules);
· Teniente, Pepe
del (el seu pare era tinent de la
guàrdia civil);
· Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per
escurar la vaixella- pel poble i la comarca);
· Tintorer, El (fabricant
de tints);
· Tintorer,
Severino el (té
tintoreria);
· Torera, La/Torero,
El;
· Tortillero, El (feia
i venia truites);
· Uanos, Els (venien
“guano”);
· Varilla (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el
ferro);
· Vetera, La/Vetero,
El;
· Xiringa, Manolo (possible
relació amb la professió de practicant);
· Xocolatero,
El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de
xocolata)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada