EL CAFÈ DE PIPA
(16/01/2017)
El gener festes té per triar, els
Reis, sant Antoni i sant Sebastià.
(6 de gener)
(17 gener) (20 gener)
LES NOSTRES TRADICIONS
Com diu la dita, hem deixat els Reis i els vallers i valleres
ja estem novament dins de les festes de Sant Antoni i si volem allargar-nos a
La Vilavella podrem gaudir de les festes a Sant Sebastià totes dues ja en la
seva plenitud.
Doncs comencem per la nostra.
Celebració de Sant
Antoni Abat.
Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions
festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest
sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat
durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les
feines del camp. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha
generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com
a patró del gremi dels carreters o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries
i presideix les cavalcades.
Però per què es beneeixen els animals
Sant Antoni, o Antoni Abat va ser un monjo cristià que va
portar una vida austera que al llarg de la seva perllongada vida (es diu que va
arribar als 105 anys d'edat) sempre va mostrar un enorme amor pels animals, els
cuidava i mimava amb cura. Per aquest motiu va ser nomenat Patró dels Animals i
des de llavors sempre se li representa vestit amb el seu hàbit de monjo i amb
un porc als seus peus.
Antigament, la gent del camp s'encomanava al Sant perquè
aquest protegís un dels seus béns més preuats, els seus animals, davant de
possibles malalties com la pesta o atacs de depredadors. La benedicció de Sant
Antoni es convertia en una protecció davant les amenaces externes, una tradició
que se segueix fent ara.
LA CELEBRACIÓ DE SANT ANTONI AL
NOSTRE POBLE
Començaré recordant una celebració desapareguda:
Celebració de Sant
Antoni al carrer l’Assumpció
A La Vall d’Uixó, durant molts anys, les festes que avuí es
celebren al mes de maig al carrer l’Assumpció i voltants, tenien lloc durant el
mes de gener i al voltant del origen del sant, la d’enaltir els animals. Cada
any eixien tres clavaris i es feia un cercavila encapçalats pels tres clavaris
a cavall d’unes haques engalanades. El clavari major anava al mig portant el
guió i els altres dos als dos costats portaven les cintes que eixien del guió.
Tot el veïnat hi participava desfilant amb les seves cavalleries, carros i tota
classe d’animals de companyia.
Quan va decaure, es continua mantenint la tradició per
iniciativa d’alguns veïns al front dels qual estava Colom que s’encarregaven de
fer la festa. Els veïns i veïnes s’abastien dels rotllos que per a l’ocasió
elaboraven els molts forns que aleshores hi havia per la zona. El dia 17 tots
acudien a la missa matinal que es celebrava a la Parròquia de l’Assumpció per a
la benedicció dels presents. La gent en un principi portava els rotllos en
paneres, cistelles. Aquestes cistelles s’amanien amb uns rotllos per als
xiquets i xiquetes, rosegons de pa dur, panís, segó pels animals de casa. A les
9: 30 el tio Colom ja anunciava amb coets el moment per anar a missa. Com
anècdota comentar, que amb el pas del temps i amb l’aparició de les bosses de
plàstic, aquestes van anar substituint a les paneres i era tots un esclafit
sonor quan s’acostava el moment de la benedicció i tots començaven a treure les
bosses, la qual cosa a qui més li molestava i li cremava era a mossèn Toni, els
que l’haveu conegut ja sabeu el caràcter que tenia. En acabar llençaven una
gran traca.
Avui en dia l’únic que queda d’allò és la celebració de la
Santa Missa i la benedicció dels rotllos.
Els rotllos de Sant
Anton
No hi ha una recepta única, sinó moltes i variades.
Centrant-nos en la tradició del carrer de l’Assumpció, segons m’han contat, en
feien de dues maneres, uns de pasta de rosquilleta que són durs, com els que he
portat al programa i els més tradicionals i altres de pa de llet que deien, més
mollets. Tots els forns de la contornà, el Pelaet, La Morra, Paco el forn, Els
de Tales, Granell... es coordinaven per veure qui feia cadascú.
Ingredients:
1 got d’oli d’oliva
2 gots d’aigua
Una mica de sal i sucre
Un tros de rem del forn
1 paperina blanca i una altra blava de llimonada
I la farina que admet.
Les llavoretes
Elaboració:
Es dissol el rem en aigua tèbia, S’afegeix l’oli, el poc de sal
i sucre, les llavoretes, els paperines de la llimonada i la farina fins que la massa adquereix la
textura adecuada. Es deixa reposar la massa durant una hora o més en lloc
calent.
Per fer el rotllos s’agafa un poc de massa i fas boles, a
continuació amb el dit fas un forat pel mig i comences a girar la massa fins
donar-li la forma redona.
Es posen al forn a 150ºvigilant-los fins que estiguen
daurats.
Explica la tradició que cal guardar un rotllo per a l'any
següent, beneït per suposat, com a mesura de protecció.
Recorde que la meua àvia repartia aquests rotllos beneits
també entre els animals que tenien a casa, que per alguna cosa Sant Antón és el
seu sant !. I tingueu en compte que abans a les cases hi havia molts animals,
ja que servien per treballar. I es creia que així es protegien de les
malalties.
Celebració de Sant
Antoni al voltant de l’ermita de Sant Antoni
A La Vall d'Uixó
es celebra el cap de setmana més pròxim al dia 17 i no coincident amb la
festivitat de Sant Sebastià a la veïna població de La Vilavella. Enguany s’està
celebrant des del passat 8 de gener fins el proper diumenge 22 de gener.
Es fan quatre actes principals (2 ja s’han celebrat):
· La Baixà del pi (Tradició molt recent, incorporada
l’any 2013). Ha tingut lloc el passat diumenge dia 8.
Doncs bé. L’acte consisteix en la baixada d'un pi que es planta a la plaça de l'Assumpció organitzada per l'Associació Cultural de "Genets i carreters".
El recorregut comença en el carrer 8 del barri Carbonaire,
davant de l'antiga fàbrica de Canós,
i passant per la carretera de Sogorb i
el carrer Assumpció, les haques enganxades als carros traslladen el pi i les rames fins a la plaça de l'Assumpció on,
un cop acabada la missa, es planta.
· El cercavila i benedicció dels
animals. S’ha
celebrat el dissabte passat.
L'Associació Cultural "Genets i carreters"
organitzen a la Plaça de Nostra Senyora de l'Assumpció la tradicional
Benedicció dels animals. Anteriorment, Cavalls, "haques", gossos,
gats, ànecs, canaris, tortugues ... i una infinitat d'animals participen de la
multitudinària cercavila de Sant Antoni pels principals carrers de la Ciutat. A
cada animal participant se li obsequia amb el pa beneït o rotllo, el qual i
segons la tradició és un present de prospera salut i benestar.
La cercavila es tanca amb una cavalleria enganxada a un carro
i amb el crit de "Visca Sant Antoni".
També s’encén la foguera que forma el pi
plantat la setmana anterior.
· Romeria a l'ermita de Sant Antoni I que enguany es trasllada a la
setmana següent i tindrà lloc el proper diumenge dia 22.
L’Ermita de Sant Antoni
Alçada sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Santa Bàrbara,
es troba a 214 mts. d'altitud sobre un xicotet turó enfront de la població i a
1 km. d'aquesta, a la partida de Sant Antoni i al costat de la colònia residencial
del mateix nom.
Construïda a finals del s. XVII o principis del XVIII, es
tracta d'un temple xicotet, senzill i d'aire rústic. S'accedeix al mateix per
tosca escalinata i té adossat al seu costat esquerre un recinte més modern per
acollir visitants i pelegrins, amb coberta a una sola vessant. El temple es
cobreix amb teules a dues aigües, i la seva façana és rectangular, rematada en
àmplia espadanya barroca amb campana i creu. La porta és adovellada, emmarcada
per dovelles irregulars i amb un retaule ceràmic de 15 taulellets pintats amb la
imatge del sant, rodejat d’animals (pollastre, cavall, porc, vaca, gos i aus
volant) en un paisatge de camp. Hi ha una inscripció que diu: ERMITA DE SAN
ANTONIO, RESTAURADA EL 17-1-72
L'interior és rectangular, amb suport corregut al llarg de
les parets de maçoneria. Només té un altar, en què es troba la imatge del
titular.
Aquesta ermita pertany a la circumscripció de la Parròquia de
Jesús Obrero.
Anècdotes: Comentar que la campana ha estat
robada dues vegades:
Una sobre els anys 70 i l’altra no fa molt, l’any 2014. Aquesta
ha estat reposada per una nova la qual va ser beneïda el dia de Sant Antoni de
l’any 2015.
També ressaltar que en la romeria de l’any 1986, la campana
va caure de l’espadanya ferint a una romera i es va col·locar en un xicotet
campanari que es va construir annex a l’ermita, fins l’any 2009 que tornà al
seu lloc originari. Això si protegint-la amb una reixa per evitar possibles
caigudes.
La romeria
Aquesta romeria va estar durant un temps desapareguda; però
es va tornar a celebrar amb l’aparició d’un clavaris que la van recuperar.
Quan jo era menut, recordo que la gent xicoteta pujava acompanyat
pels seus pares, els mes joves en colles i tots els veïns i veïnes del poble.
Pujàvem pel riu i per una xicoteta senda, que arribava al cim de la muntanya,
on es troba l'ermita dedicada al sant.
Era costum pujar, sentir la missa i el sermó, després el
capellà beneïa els pans i el vi i tothom es posava a fer fogates i es torrava
la carn, les botifarres, els xoriços i les llonganisses i s'anava a la font que
posaven davant de l'ermita a pel vi.
Es passava molt bé, ja pujava moltíssima gent. Ara les coses
han canviat bastant: ara no es pot fer foc a la muntanya i es fa d'una altra
manera.
Ara, el diumenge la "Associació Cultural de Sant
Antoni" organitza els actes del matí a l’ermita. Els vallers i valleres es
concentren de bon matí al paratge de Sant Josep. Tot seguit i amb la música de
la "Dolçaina i Taval" es realitza la peregrinació a Sant Antoni. El
sant a coll és pujat a l'ermita que porta el seu nom. Un cop a l’humil santuari
es realitza una missa oficiada pel rector de la Parròquia de Jesús Obrero.
Pe a aquesta
celebració fa uns anys es crearen els goigs a Sant Antoni amb lletra de Paco
Café i música de Antoni Melià, que no sé si es canten; però que nosaltres
escoltarem ara en la veu del mateix Paco Café.
Durant un temps la comissió repartia a tots els assistents amb
un suculent esmorzar patrocinat per l’Ajuntament. A més a més, les persones que
ho desitgin s'omplen les seves cantimplores de vi negre que brolla d'una font
que es troba al voltant de l'ermita i que any darrere any abasteix les dues
caixes rurals, Sant Vicent i Sant Isidre. Els allí congregats es reparteixen per la
xicoteta esplanada central i pels voltants per tal d’esmorzar.
· Festival de Cançons de Curruca.
L'any 2013 es va incorporar a la festa una nova activitat, la
recuperació dels cants de curruca, cants propis dels caçadors i que formen part
de les tertúlies en les casetes de camp després de cada menjar. Aquesta
recuperació s'ha instaurat com a Festival de Cançons de Curruca i té lloc el
dissabte de Sant Antoni en l'ermita. O siga el proper dissabte dia 21.
Cal recordar que és La Curruca
És un grup de caçadors, que normalment són amics i es
reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a
passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar
equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador, (hi
ha qui porta dos, quatre o set o vuit), Antigament es solia anar amb carro, ja
que aquest carregava amb tot el que necessitaven per passar aquests dies.
A causa de la gran afició que hi havia, ja que la Vall té
molt terme, era tot un espectacle veure marxar a totes les quadrilles de
caçadors cap a les muntanyes, cada un a la caseta de la seva
"Curruca", allà s'organitzaven copiosos sopars i dinars, normalment
sempre hi havia un membre de la quadrilla que sàvia guisar i preparava
veritables banquets, sempre guisaven la carn que caçaven.
Quan estaven de caça, es paraven a beure en els aljubs, lloc
on es recull l'aigua de pluja, aquest consisteix en una caseta menuda tapada i
al costat una basseta per beure els gossos.
Relació d'aljubs: Espardenyers - Novenes - Sindicat - Margarita -
Corral-Blanc - Vinanbros - Fons - Font de Cabres - Punta - Penya migdia - Murta
- Manyaneto - Garrut.
Al vespre es refugiaven a la caseta i se sopava el famós
"empedrao", hi passaven la nit i això portava la consistent xerrada
d'anècdotes i històries verdaderes o potser imaginàries, cantaven cançons
compostes per ells i altres. Aquestes vetllades eren fantàstiques. Vegem dues
exemples de:
CANÇONS DE CURRUCA
cantades per Pepe Xima i Vicent
Panera de la Curruca los Pinos
“Baix de la Peña Mig-día
a San Pau
van pillar
furtant
pomes de Gandia
a les cuatre
del matí,
cuando la
perdiz canta
tronada
viene
no hay mejor
señal de agua
que cuando
llueve.
Cançó de la Curruca
“Los Pinos”
“Tenen fama
estos artistes ,
de la curruca
el Corral Blanc,
son dos
musics de primera
que sempre
van davant,
toquen
platillos y bombos
la casa
queda escampà
i a la san demà
el matí
els forats
estan tapats.
Al matí següent continuaven caçant fins al migdia donant
voltes i més voltes per la muntanya, després acabaven la jornada menjant una
bona paella, salsa de conill o conill en cargols.
Posteriorment al caure la tarda es repartien la caça
aconseguida, cada caçador amb la motxilla ple o potser buit, i acompanyat dels
seus gossos, tornava a casa esperant la propera setmana de "Curruca".
Relació d'algunes
curruques
-Pechan – Raco – Figueretes – Cable – Esteve – Uitena –
Salseros – Canut – Calbo – Baló –Diago – Ferro -Corbata – Fenos – Correa –
Vetero – Millonaris – Ana – Menut – Roser -Guzman – Pecat – Bruts – Los Pinos –
El Tort.
Races de gossos de
caça.
-Bretona - Xarnego - Eivissenca - Portuguesa - Mallorquina -
Llebrer - Pachon - Bracco - Pointer - Seter - Podenc.
Dites i refranys:
· A
Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer
· Anar
[o rodar] més solt que el porquet de Sant Antoni
· Dels
porrats de gener, Sant Antoni és el primer
· En
Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs
· Per
Sant Antoni cargols amb allioli
· Per
Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni
· Per
Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
· Per
sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer
· Per
Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
· Per
Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó
· Per
Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu [o fa] solet
· Per
Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter
· Per
Sant Antoni, fa un fred de dimoni
· Sant
Antoni del porquet, és el primer mes del fred
· Sant
Antoni del Porquet de gener és el disset
· Sant
Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet
· Sant
Antoni del porquet, als xiquets un dineret, i a les xiques una surra, perquè
vagen a costura
· Sant
Antoni guarda'ns de foc i dimoni
· Sant
Antoni plover per a les patates va bé
· Sant
Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i
els rics es beuen el vi
· Si
naix en barba Sant Antoni i sinó la Puríssima Concepció
Festes de Sant Sebastià
de La Vilavella
De tots és conegut la costum dels vallers i valleres de
acudir a les poblacions veïnes amb motiu de la celebració de les seves festes
patronals. No fa molt, al mes de novembre,
vam comentar de la celebració de les festes de Fondeguilla. El divendres
dia 20 seran les festes de Sant Sebastià en La Vilavella. Durant mols anys, els
vallers i valleres, el diumenge pròxim al dia 20, acudíem en multitud a passar el dia. Enguany
ha segut ahir.
De bon mati, era tot un peregrinatge de colles d’amics i
amigues que omplíem la carretera que uneix els dos pobles. La companyia
d’autobusos Valldeuxense posava un autobús que durant tot el dia anava fent
viatges. Poc a poc la gent anava deixant d’anar a peu i feia us dels vehicles
que anaven entrant a format par de les cases. I com tot, ha acabat pràcticament
desapareixent. Ara qui vol s’arrima en el seu cotxe, fa una visita i s’entorna a
casa.
Dites i refranys:
· Per
Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga (El
temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)
· Per
sant Sebastià, mitja hora més si fa no fa. (El temps de llum diürna s’allarga
respecte a la nit)
· Per
Sant Sebastià, s'allarga el dia un pas de milà
(El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)
· Per
Sant Sebastià, un pas de marrà. (El
temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)
· Per
Sant Sebastià, una hora el dia sol allargar (El 20 de gener, la llum diürna ja
s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern)
· Per
sant Sebastià, una hora més de caminar. (El temps de llum diürna s’allarga
respecte a la nit)
· Per
Sant Sebastià, una hora s’allarga ja (El
20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici
d’hivern)
· Pels
Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (Comença a fer-se
notori que el dia creix)
· Entre
Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa. (És clar, estem
en ple hivern)
· Per
Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar. (És clar, estem en ple hivern)
· Per
Sant Antoni de gener, penja el perdigot on et vinga bé, i si no, per Sant
Sebastià (És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals
s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat)
· Per
Sant Sebastià, penja el perdigot, que bé cantarà (És l’inici de la temporada de cacera de les
perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat, que s’amaga
entre la garriga o entre el fullatge)
· Per
sant Miquel, el berenar al cel i per sant Sebastià torna a baixar (El 29 de
setembre els llauradors encara poden berenar al camp, mentre que per Sant
Sebastià ja ha acurtat tant el dia que han de sopar en casa)
· Per
Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va. (Indica que per aquesta
festivitat sol produir-se el pas d'aquestes aus)
· Per
Santa Caterina, ven-te la gallina, i per Sant Sebastià, torna-la a comprar (Recomana desfer-se de les gallines quan
deixen de pondre i de criar per a estalviar-se haver-les de mantenir durant mig
any)
· Qui
vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada