dilluns, 28 d’octubre del 2019

EL REBOST DE LA VALL-EL CAFÈ DE PIPA (Programa 1_4ª Temporada 2019 -20)

EL CAFÈ DE PIPA
El rebost de La Vall
PROGRAMA 1_4ª Temporada
(28/10/2019)

Avuí he retornat a la Cadena Ser de La Vall d'Uixó per reprendre la secció del Rebost de La Vall dins de la programació del Cafè de Pîpa, que he degut de deixar aparcada per un contratemps de salut.
Ho he fet ja en la nova temporada, la 4ª, Les seccions constaran d'una miscel·lània de temes i que abordarem durant els diferents programes amb presencia mensual en horari de dilluns a partir de les 15:20h.
En el programa d'avui hem parlat al voltat de la festivitat de Tots Sants.
TOTS SANTS
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:
EL REFRANYER
Aquesta setmana entrem en novembre hi ho fem amb la celebració de Tots Sants. Fem un repàs a algunes dites:
Fred, foscor, castanyes, panellets i bolets: tot el que ens explica el refranyer sobre la festivitat de Tots Sants
L’arribada del mes de novembre marca un punt d’inflexió en el calendari: s’escurça el dia i arriba el fred. Antigament, en les societats ramaderes i agràries, aquesta data marcava el final del cicle. Per això Tots Sants és una festa tan assenyalada. I la millor prova de tot ens la proporciona el refranyer, un recull de saviesa popular que ens parla de les feines del camp, de l’arribada de la foscor i del fred i també ens anomena un bon reguitzell de productes típics d’aquesta època.

Tot i que cada vegada hi ha més poca gent que es dediqui a l’agricultura, la nostra societat és una societat llauradora que durant mil·lennis s’ha dedicat al conreu del camp, a la ramaderia i a la pesca. Per això en el refranyer són tan abundants les dites que es refereixen a aquestes feines, un coneixement oral que es transmet de generació en generació a través de dites i refranys.

Així podem saber que pels pastors, el mes de novembre és el moment de baixar els ramats de les muntanyes i és quan se’ls acaba la feina:
      · De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys.
I amb els ramats a casa, és l’època de filar:
      · Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira.
Al camp és el moment de llaurar i sembrar
   · Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
   · Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar
Però de fer poca cosa més:
   · Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
És hora de recollir-se i proveir-se per a passar l’hivern, una època poc productiva en les feines del camp.
Pels caçadors també s’acaba la temporada perquè amb l’arribada del fred i la foscor, els animals hivernen:
   · Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
Un altre tema central és l’escurçament de les hores de sol i l’allargament de la nit. Els celtes, els precursors de la festa actual de Tots Sants, dividien l’any en dues etapes: la de claror i la de foscor i, precisament, a principi de novembre començava aquesta darrera.
Fins al solstici d’hivern, el 21 de desembre, el dia s’escurçarà cada vegada més. La cristianització va saber lligar molt bé aquest període a partir de dues festes:
   · De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l’any.
I també:
   · El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà.
I l’arribada del fred:
   · De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
És un dels refranys més coneguts del calendari, que es completa amb un bon reguitzell de variants que conviden a abrigar-se bé:
   · Per Tots Sants abrics i guants o
   · Per Tots Sants, capes i guants [o mocadors grans]

Això vol dir que, almenys antigament, el fred començava a fer-se més intens el mes de novembre:
   · Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí (11-11) és al camí, per Santa Caterina (25/11) és dintre la cuina.
També hi ha moltes dites que marquen l’entrada de l’hivern entre Tots Sants i Nadal: 
   · De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
   · Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat
   · De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s’hi val.

Temps ha, un dels senyals inequívocs que havia arribat el fred era que els insectes, sobretot mosques i mosquits, es morien:
   · Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades.
Però actualment això és difícil d’aplicar perquè amb la climatització de la majoria d’edificis hi ha mosques tot l’any.

Però Tots Sants també és època de moltes menges típiques. Les més conegudes són les castanyes i els panellets, tal com diu la popular cançoneta:
   · Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons.
També hi ha
   · Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Perquè l’arribada de la tardor porta un bon reguitzell de fruites del bosc com ara castanyes, caragols, glans i, sobretot, bolets:
    · Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
i també
   · Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs.
PER TOTS SANTS, MONSTRES VALENCIANS
A la casa on hi haurà xiquets i xiquetes, a hores d'ara de mes segur que ja s'haurà adonat que tot just falten tres dies per a la nit de Halloween. La tarda de dijous hi haurà aldarull als carrers i places del nostre poble. Així ocorre tots els 31 d'octubre i, enguany, encara més. De tots és conegut la implantació a la nostra societat del Halloween. Doncs davant de la proximitat d’aquesta celebració forana, i com a contrapartida a la seva invasió, vull aprofitar per divulgar entre els xiquets i xiquetes l'imaginari tradicional dels monstres valencians entorn de la festivitat de la vespra de Tots els Sants. Per tant, sabent el difícil que és guanyar la batalla a Halloween, al menys el que si podem fer és que els nostres personatges imaginaris puguen conviure amb les importacions ianquis.
Doncs és un moment idoni per a parlar i donar a conèixer alguns monstres, de la gran quantitat que deambulen pel País Valencià, alguns són molt genèrics i altres molt locals. A La Vall d’Uixó tampoc ens hem lliurat d’ells.
Des de fa uns anys s’han iniciat iniciatives en aquest sentit com el que organitza la Biblioteca i Departament de Didàctica del Museu Valencià d'Etnologia, amb el programa “Espanta la por” amb els monstres valencians protagonistes de moltes rondalles i llegendes valencianes per a parlar de la por, de la nostra por. Aquesta campanya també ha arribat a la nostra biblioteca i està a la bast de tota la ciutadania i forma part de la programació d’algunes escoles de la Vall. O en el cas de Benicarló, amb el programa “de por” faran un recorregut pels carrers del poble rememorant els Bandolers binicarlandos del segle XVI i XVII.
Al nostre poble han programat que els pirates del Carib tafanegen per les grutes de Sant Josep. La Vall d’Uixó també té els seus propis figures mitològiques que de la mà de Josep Font i Nel·lo Navarro estan recuperant mitjançant la publicació de les llegendes del nostre poble i que després nomenarem.
Repassem doncs els nostres espantacriatures que han estat els que ens han generar la por de menuts i que les nostres majors han emprat per fer-nos obeir:

Genèrics:
HOME DEL SAC.- Camina pels carrers amb un sac al coll. Si veu un xiquet sol pel carrer, el clava dins del sac i se l’emporta. Només apareix si els pares, avis o algun adult els invoca quan no es porten bé: Que vinga l’home del sac! Porta't Bé, o vindrà l'home del sac i es t'emportarà.
HOME DE LA CAPA t a l’home del sac, actuava de nit amb l’oscuritat.
EL COCO Monstre pelut en cara i peus que es passejava pels carrers furtant xiquets de les seves cases per a la posterior digestió.
Era el que recorria la nostra mare arrullant-nos per aconseguir amb una cançó de bressol per tal de fer-nos dormir.
ELS DONYETS.- Passegen per la casa amagats. Són esperits d’avantpassats, les ànimes dels difunts familiars que es mantenen a prop dels vius i vetllen pels seus descendents.
EL BUTONI.- Ningú l’ha vist, potser entre els arbres. S’emporta els infants que ploren i no s’adormen. També, els que no s’acaben el dinar o el berenar. Entra a les cases pel forat del pany o el badall de la porta.
LES BRUIXES.-
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.
Les bruixes eren dones que conservaven la saviesa antiga per a poder posar remei a malalties físiques i espirituals. Per tindre aquests poders intrínsecs es vinculava la seua saviesa al dimoni. Però hi ha bruixes bones i dolentes en la tradició popular valenciana.
Les bruixes bones acostumen a ser velletes amables i aparentment desemparades. Les bruixes malvades tenen aparença més sofisticada, com de reina o dona de gran bellesa.
La bruixa Curruixa o Pirula és de les més conegudes. Es tracta d’una bruixa, lletja i malcarada, amb nas ganxut, berrugues, desdentada i rialla macabra. S’utilitzava pels adults per a espantar els xiquets, amb l’amenaça de convertir-se en el dinar o el sopar.
BUBOTA.- Fantasma de llençol que ronda pels carrers i cementeris per espantar els vius. Tenen l’aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que els tapen el cap i els braços.
GAMBOSINS.- Criatures voladores pràcticament imperceptibles, que xiulen a les nits de vent i ataquen els xiquets incauts que ronden per on no deuen.
EL MORO MUSA, Utilitzem l’expressió “Que ve el Moro Musa” “Ni que vinga el Moro Musa”
Ocult en la penombra de coves, vells magatzems i cases abandonades, el Moro Musa atrapava als xiquets que es colaven en llocs prohibits. Si el xiquet intuïa la seua presencia en la foscor el podia conjurar ajuntant els punys ben tancats amb els dits polzes molt junts i dient: “Vés-te’n moro Mussa o moriràs com una puça”.
Esta basat en la llegenda del rei de la València musulmana. Rahman Mussa ibn Nussayr, conegut popularment com el moro Musa o Mussa, que va dirigir la conquesta de la Península Ibèrica en el 711. Després de la conquesta cristiana, es va quedar per aquestes terres amb ànim de venjar-se.
Locals:
Però al nostre poble tenim la nostra pròpia versió editada en el llibre “Vora el riu d'Uixó”, de Josep V. Font i Nel·lo Navarro i continuada en la segona publicació “Els fils de la memòria”.
La llegenda del moro Mussa narra una increïble història protagonitzada per un ésser malvat i repulsiu que acompanyat de la seua serp i el seu gat negre, i després raptar a un bella donzella, s'acabarà enfrontant, transformat en un ésser fantàstic amb cap de drac i cua de serp, al cavaller cristià Jaume Ferrisa.
Dins d’aquest llibres podem trobar tota una sèrie de llegendes i que dins de la campanya d’animació lectora aniran arribant a totes les escoles. Algunes de les llegendes són referides a éssers fantàstics o mostres com:
L’AGÜELA MARETA a molts ens la han presentat com a una bruixa malvada, amb la qual els pares amenaçaven als xiquets quan no es portaven bé.
Tot el contrari de com ens mostra la seva llegenda, una història d'amor ambientada en l'època de la Reconquesta, entre una jove musulmana, Meisuma, i un jove cavaller cristià, Ferran. i que algun altre dia, si us sembla bé la podria contar.
CAPNEVAT És una serp de cabellera blanca. Entrava dins les cases on hi havia xiquets de bolquers i adormia a la mare amb el seu xiulet i la seua mirada, apartava el xiquet i es posava a mammar.
EL GEGANT PEGABRAMS Després de les menjades pantagruèliques, buscava un lloc estratègic i llençava uns grans brams que arrasava en tot allò que abastava. Va ser superat per Milhomes, un pastor, que amb ingeni, va aconseguir llençar-lo fora de la Vall.
ESGALLABRAÇOS Vivia en les muntanyes i de tant en tant baixava al poble i es dedicava a fer maleses. Era utilitzat per fer por als xiquets.
Com veieu hi ha molt per a elegir i utilitzar com a disfressa i faria el mateix efecte que el Halloween ianqui; però estaríem fent us de la nostra tradició.

LA PARLA DE LA VALL
MERDER.
Una paraula vallera groera que junt a altres, sempre tenim a la boca.
I és que els valencians tenim fama de malparlats i nosaltres fem honor a això. I potser és una fama justa. Potser tenim una mentalitat que ens fa rebutjar els eufemismes o altres recursos retòrics que emmascaren el que volem dir. Potser és degut a un passat rústic del qual no ens hem després, ja que un "merder" és un femer (en valencià recorrem molt a l'escatologia. Abans de constructors, érem agricultors i, és clar, el fem ens tira molt ...).
Segurament, són moltes les raons que fan que usem paraules grosseres.
Siga per la raó que siga, el cas és que, efectivament, és constatable que usem profusament la paraula merder per a referir-nos:
1- A una situació on regna el desordre i la confusió.
   -- "En temps de rebaixes, aquella botiga és un merder".
També la fem servir per referir-nos a:
2.- Un desastre, un lloc ple de merda o de brutícia.
   - “Després de la festa el carrer és un merder”.
I fins i tot quan fem:
3.- Un embolic tan gran que té molt difícil solució.
   - “Xe quin merder ha deixat l'alcalde”.
Però tot açò ho resum en una expressió:
* MAL MERDER!.- És la descripció d'una situació plena de confusió i embolic que no se sap bé com acabarà. Una mica, per què no dir-ho, en el que s'han convertit la situació política espanyola i agreujada per la situació que es viu a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada