La Vall d’Uixó, poble de ciutadans treballadors, i alegres,
amics de festes i diversions, té la seva
característica especial en la noble i gran afició per la bona música,
qualitat aquesta que podríem dir, innata en tot valler i vallera. Quin és el
poble apart d’aquest, en la que la majoria dels veïns saben tocar algun
instrument? Qui sinó aquest té millor predisposició i oït per a la música i el
cant. Quin poble pot vanagloriar-se com La Vall d’Uixó de tenir l'enginy i
soltesa suficient per a sense grans estudis obrar les meravelles en aquest art
que el nostre poble ha obrat.
Difícilment trobarem altre poble tan agraciat, com ho podem
demostrar remuntant-nos a temps de finals del S. XIX per veure com milers de
fills del nostre poble amb entusiasme i tenacitat han portat el nombre de La
Vall d’Uixó a ser conegut i admirat per tota Espanya. Un exemple d’aquesta
afició musical ho podem trobar a través de les bandes musicals, orquestres i
cors que han existit i segueixen existint i dels que farem un repàs.
Com sabem de la seva història, antigament La Vall d’Uixó estava constituïda per varis
poblats que es van agrupar en dos feligresies des de l’any 1902 en que Clement
VIII fundà les parròquies de l’Assumpció i del Sant Àngel. Ambdues estaven
regides per un mateix Ajuntament, ubicat aleshores en la nomenada Plaza de La
Fuente, avui plaça dels Xorros; però que no obstant cada parròquia posseïa qualitat i característiques diferents, Diríem
que tenien vida pròpia i independent. Per això alhora d’estudiar l’activitat
musical des dels inicis ho farem per separat.
La informació que vaig a compartir amb tots els oients l’he
replegat de les consultes a diferents fonts documentals com:
·
La
Revista Escuela de Aprendices Segarra
·
Publicació
“Àlbum de família cinquanta anys de la Schola Cantorum de La Vall d’Uixó”
·
Bibliografia
de les tres entitats musicals de La Vall d’Uixó L’Union Musical Valldeuxense,
Centre Instructiu d’Art i Cultura (La CIAC) i l’Ateneu Musical Schola Cantorum.
BANDES DE MÚSICA
Parròquia l’Assumpció
A mitjans del S. XIX, per l’any 1866, havia en la parròquia
de l’Assumpció, dos bandes de música:
·
Una
dirigida pel Sr. Vicente Salvador.
·
I
l’altra dirigida pel Sr. Vicente Tomás
Abad. Aquesta última banda i amb el fi d’unir els dos pobles en que estava
dividit antigament, es modificà i per l’any 1890 reaparegué amb el nom de BANDA MUNICIPAL CENTRO VALLENSE o UNIÓN DEL
CENTRO al front de la qual estava el
Sr. Abel Castelló Darós. Després el
substituí Vicente Fenollosa Casanova
a aquest el seguí D. José Mª Adrián Porcar, organista de la parròquia de l’Assumpció
ü Aquesta banda participà en 1897 a la Primera Secció del Certamen
de Castelló, obtenint el 2n. Premi.
ü I a l’any següent, el juliol de 1898, en la Tercera Secció del Certamen
de València, obtenint el 1r.
Accèssit.
·
i més tard pren la direcció D. Fulgencio Badal, pianista distingit,
prenent aleshores la banda el nom de la LIRA
VALLENSE o LIRA NOU CENTRE. El mestre Badal va dirigir la banda des de 1915
fins l’arribada de la II República (1931). Sota la seva direcció va guanyar dos
premis:
o
Primer premi de la Segona Secció al Certamen de
Castelló en juliol de 1926 (amb
35 músics). El segon premi fos per a l’Artística, també de La Vall.
o
Primer accèssit de la Segona Secció al Certamen de
València a l’agost de 1928 (amb
40 músics)
o
A
l’any següent, 1929, la Lira tornà a participar al Certamen de València, en aquest cas va
obtindre el Primer Accèssit (amb 40
músics); però dirigida per Alfredo
Garcia Campos que deuria de substituir a última hora a Fulgencio Badal, ja
que en la informació periodística prèvia al certamen anuncià com a director a
Badal.
·
Molt
prompte es desprèn de la Centro Vallense, una altra titulada FILARMONICA CENTRO VALLENSE, dirigida
pel D. Joaquín Rambla Castelló (fill
de la germana d’Abel Castelló Darós), perit agrònom i persona molt entusiasta
de la música. Rambla fos el director des de l’inici,l’any 1891 fins a la seva
mort, l’any 1942. Sent director honorari
de la mateixa el 12 de setembre de 1911, el mestre D. Francisco Peñarroja. Data
aquesta en la que amb motiu de la seva exaltació al càrrec que desenvolupava de
professor de Composició i Harmonia en el Conservatori de València, l’obsequià
dita banda amb un cordialíssim homenatge que organitzà D. Eleuterio Pérez Solernou,
gran amic de l’homenatjat i ànima de la Banda Filarmonica, on van participar
totes les bandes del poble i es va estrenar l’himne a La Vall.
Parròquia del Sant
Àngel.
A la parròquia de l’Àngel també existia allà per l’any 1890
una banda:
·
L’Artística Musical organitzada i
dirigida per D. José García. A qui
el va succeir el seu fill José García.
PREMIS
o
En
1919 i 1922 obtingué el 2n. Premi de
la 2ª secció en el certamen de
Castelló. Dirigida per Manuel Garcia
Segarra.
o
En
1925 dirigida per Vicente Salvador
participà en la 2ª secció del certamen de València (amb 40 músics)
sense premi.
o
En
juliol de 1926 (amb 40 músics), dirigida per Vicente Salvador i obtenint el segon
premi de la segona secció del certamen de Castelló, darrere de la Lira
Nou Centre.
o
Aquest
mateix any 1926 ho intentà novament al certamen de València participant en la 2ª Secció (amb 40 places) i obtenint el
1er. Accèssit. El seu director
continuava sent Vicente Salvador.
o
Premi
que repetí a l’agost de l’any següent en València.
o
Va
tindre que esperar a l’any 1928 per obtindre un 1er. Premi, en aquest cas en la Primera Secció del certamen provincial de Castelló dirigida per Vicente Salvador. Desprès va anar a
participar al certamen de València
en la Primera Secció (amb 58 músics)
i no va obtenir premi.
o
1929
repetí la participació al Certamen de
Valencia (amb 55 places) i també sense
premi. Situació que es torna a repetir l’any 1933, en aquest cas en la Segona
Secció.
Aquesta banda donà origen l’any 1906 a una altra banda
titulada del
·
Progreso dirigida per Vicente Ramón Castelló, Aquesta banda va tenir una efímera vida,
doncs actuà durant uns quinze anys i
allà pel 1921 es va dissoldre.
o
En
1913 participà en el Certamen de
Borriana (amb 38 músics) i aconseguint el quart premi.
o
En
1919 obtingué el 3er. Premi de la Segona Secció al certamen de Castelló.
L’Artística Musical, La Filarmonica Centro Vallense i la Lira
Vallense perduraren fins a l’esclafit de la Guerra Civil, en que amb
motiu de l’evacuació es van perdre moltíssims instruments que en acabar van ser
difícils de recuperar.
Com vegem quasi sempre han hagut en La Vall d’Uixó tres o quatre bandes de música reputades com
a excel·lents, que han participat en nombrosos certàmens, sent la més llorejada
La
Filarmonica. Repassarem la seva
trajectòria de participació i guardons aconseguits:
o
El
seu primer èxit començà l’any 1892,
aconseguint el Primer premi en Castelló
i segon en València (amb 36 músics). Tots dos en Secció Única. Van acudir en instruments vells i sense saxofons. El
Sr. Klein, crític musical de la “ Correspondència de València” i a propòsit de
la seva actuació en el Certamen de
València, escrigué: “La banda de Vall
de Uxó, dotada de un instrumental incompleto (si no recuerdo mal, ni saxofones
tiene) y bastante malo, hizo prodigios. Ejecutar la obra obligada (Poeta y Aldeano) y la obertura Banditeustreche de Suppé como ayer las
ejecutó. Lo que ha interpretado la banda de La Vall es cosa que no se comprende,
sino se admite la constancia ilimitada, el entusiasmo encumbrado y el sentimiento
artista tan natural en los valldeuxenses”.
o
En
1893 torna a participar en els dos Certàmens, obtenint el Primer Premi en Castelló;
però quedant-se sense premi en el de
València.
o
A
l’any següent, el 1894, es va
rescabalar del fracàs de l’any anterior i obtingué el 1er. Premi de la Secció
Segona al Certamen de València.
o
En
1897, aconseguí el 1er. Premi de la Segona Secció del de Castelló.
o
En
1899, obtingué el 1er. Premi de la Tercera Secció del Certamen
de Castelló.
o
En
1913 obtingué el Primer Premi en el Certamen de Borriana (Amb 40 músics). Premi que repetí l’any 1915.
o
En
agost de 1914 participa al Certamen de València en la Primera Secció (amb 49 músics) tocant
la peça obligada “El Carnaval Norvégien” de J.S. Svendsen. Se li va negar el
premi perquè es va fer córrer el rumor de que en la Banda Filarmonica figuraven
15 músics aliens a l’entitat vallera.
o
A
l’any següent, 1915, ho tornaren a
intentar en València i en aquesta ocasió
acudiren en 55 músics,
obtenint el 3er. Accèssit. De la Primera Secció. Premi que també repetí
l’any següent, 1916.
o
El
1917, millora els anterior
aconseguint el 3er. Premi de la Primera
Secció (amb 52 músics)
o
En
canvi el 1918 sols va poder
aconseguir un 2n. Accèssit.
o
El
1919 tornà a Castelló per obtindre un 4t.
Premi de la Primera Secció.
Resultat que millorà l’any 1922 en
el que obtingué el 2n. Premi.
o
En
1923 participa en Tarragona en la Categoria Nacional en el que obtingué el 3er. Premi.
o
En
1925 tornà a València a la Primera Secció
sense obtindre premi.
o
En
1926 aconseguí el 1er. Premi del Certamen de Castelló en la Primera
Secció (amb 60 músics). També participà a València en la Primera
Secció obtenint el 1er. Accèssit
(amb 54 músics).
o
L’
any 1929 (amb 63 músics) també
obtingué el Primer Premi en el
Certamen celebrat a València en la Primera
Secció, davant de dues bandes de Cullera: Santa Cecilia i Ateneo Musical.
o
Ha
recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats com Borriana, Tortosa, Castelló, València,
Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaroz, Massamagrell i inclòs en la pròpia
Barcelona l’any 1929. Amb motiu de l’Exposició Internacional, en el que
aconseguí el Primer Premi. Reberen
5.000 ptes en metàl·lic.
Executà primer l’Obertura de “Los
Maestros Cantores”. A continuació interpretaren “Mendy Mendiyan” i “Les
Danses Catalanes”
o
Els
anys 1930 i 1931 ho intenta en la Secció
Especial del Certamen de València
sense èxit ambdues ocasions.
Ha recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats
com Borriana,
Tortosa, Castelló, València, Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaròs, Massamagrell i Barcelona
Desfetes les bandes musicals en 1937 i perduts la major part dels instruments, es va refer després
d'un lapse de temps d’uns tres anys i amb components de les anteriors, una
altra banda municipal:
·
La
“Unión
Musical de Educación y Descanso” (1941-1965). Dirigida pel Sr. Vicente
Peirats i regida per una societat musical presidida pel Sr. José Borrás. Sense
arribar a la categoria de les anteriors, actuà en el Certamen Provincial de Castelló l’any 1949, aconseguint el primer
premi.
·
Posteriorment,
els seus integrants s’incorporaren a la Banda
Municipal de la Vall d’Uixó (1965-1972).
·
El
17 de setembre de 1969 a partir de dos antigues bandes que es van dissoldre, la
Unión Musical Vallduxense i la Municipal, passant molts dels seus membres a la
nova banda i que el novembre de 1972 es constituí la “Banda Simfònica del Centre Instructiu d'Art i Cultura”.
Directors de la Banda Simfònica:
o
D.
Vicente Peirats Montón - 1972-1973
o
D.
Vicente Alonso Brull - 1973-1974
o
D.
Jaime Rebollar Cueco - 1974-1993
o
D.
José Vicente Ramón Segarra - 1994-2001
o
D.
José Luis Civera Domínguez - 2002 - 2016
La "Banda Simfònica del
CIAC" ha obtingut a llarg de la seua història nombroses distincions que
acreditin el bon nivell de què gaudeixen. Han aconseguit diversos
o
1rs
Premis a la 1ra Secció dels certàmens Provincials de Castelló,
o
el
1r Premi de la XII Certamen de la Comunitat Valenciana, (1990),
o
el
1r Premi al Certamen ciutat de Leganés (1995),
o
1r
Premi al Certamen ciutat de Cullera (1998)
o
el
1r Premi al X Certamen Internacional de Bandes de Música vila d'Aranda celebrat
a Aranda de Duero al 2009
o
1r
Premi a la VI Certamen internacional Vila de Dosbarrios l'any 2013. a més a
més, el MATEIX dia que participaven en aquest concurs l'obra
"Pantocràtor" composada pel director de l'CIAC, José Luís Civera,
guanyava també un certamen a Itàlia.
La "Banda del Centre Instructiu
d'Art i Cultura de la Vall d'Uixó" està en possessió de la Medalla d'Or de
la Diputació de Castelló. L'any 1994 la Generalitat Valenciana va atorgar la
més alta Distinció per la tasca cultural, social i formativa que desenvolupa.
·
La Schola Cantorum va ser fundada el 19 de març de
1955.
o
En
principi era un Cor masculí,
integrat dins la parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció (participant durant
els anys 1958 i 1959 al Certamen Regional de Valencia de Cors, obtenint el segon premi en les dos ocasions),
o
però
no va tardar a aparèixer l’Orquestra
per recolzar el cor
o
i
immediatament després el Quadre Artístic,
que es va especialitzar en la representació de sarsueles, sainets i, al Nadal,
estampes bíbliques.
Es distingeixen dos etapes:
ü La dirigida per D, Miguel Arnau fins
la seva mort (1992). La primera sarsuela va ser La Alegria de la Huerta representades els dies 18 i 19 de març de
1956. A aquesta li seguiren una trentena
com:
o
El cantar del arriero, El chalenco Blanco, Gigantes i cabezudos, Katiuska, La
del soto del parral, La Dolorosa, La parranda, La
Rosa del azafran, Los claveles, Los gavilanes, , Marina,
Molinos
de viento... Luisa Fernanda(l’última representació va ser el 30 d’abril de
1991 en el II Centenari de les Festes del Camanar)
ü Etapa actual recuperada l’any 1977
amb la sarsueles El chaleco blanco i La alegria de la huerta. A la que
seguiren la recuperació d’algunes de l’etapa anterior i s’estrenaren de noves
com:
o
Aires de mar y verbena, La chulapona, La corte del Faraon.
o
El
7 de maig de 1961 enceta una nova sessió, La
Tuna
o
La banda. Va realitzar el seu primer concert
el 24 de novembre de 1963 presentant-se com a Secció de vent.
Ha estat dirigida pels mestres
següents:
o
Miguel
Arnau (1955-1992),
o
Juan
Andrés Abellán (1992),
o
Manuel
Segarra (1992-1994),
o
Francesc
Xavier Piquer (1994- 1995),
o
Llorenç
Mendoza (1995-2000),
o
Víctor
Alapont (2001-2004),
o
Lluís
Sanjaime (2004-2014),
o
Pablo
Marqués Mestre (2014-2016)
o
Actualment
està en procés de selecció del nou director
Societat musical amb gran prestigi, guanyat durant els anys
gràcies als alguns dels principals premis aconseguits:
§ Certamen Provincial de Castelló en la màxima secció. Aconseguint sempre primer premi i
menció d’honor. Anys 1976, 1977, 1978, 1985, 1995, 2002, 2005, 2009, 2014)
§ Certamen de la Generalitat Valenciana (Primera Secció)
o
1985:
primer premi
o
1995:
tercer premi
o
2002:
segon premi
o
2005:
primer premi i menció d’honor
o
2009:
primer premi i menció d’honor
o
2014:
primer premi
§ Certamen Internacional de València
o
1965:
primer premi de la Secció Segona i premi del Pasdoble per votació popular.
o
1966:
primer premi de la Secció Primera.
o
1969:
tercer premi de la Secció Especial.
o
1978:
tercer premi de la Secció Especial.
o
1986:
segon premi de la Secció Especial B
o
1997:
primer premi de la Secció Primera
o
2004:
primer premi de la Secció d’Honor
o
2006:
tercer premi de la Secció d’Honor
§ Certamen Nacional de Campo de Criptana
o
1975:
primer premi
o
1976:
segon premi
o
1977:
tercer premi
o
2006:
primer premi
§ Certamen Nacional de Leganés
o
1995:
tercer premi de la Secció Especial
§ Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia.
o
1998:
primer premi de la Secció Primera
·
La
Unió Musical Vallduxense, més antiga
que les dos anteriors, no està identificada amb el poble de Dalt o de Baix, de
fet, formada en 1939 amb els músics que van pertànyer a les tres bandes
existents a la Vall d'Uixó fins a 1936, sota la direcció de Leopoldo Palasí, gran músic i alumne
avantatjat del mestre Francesc Vila.
L'any 1941, es va fer càrrec de la
banda de la "Unió Musical Valldeuxense" Vicente Peirats Montón, enquadrant la mateixa en Educació i
Descans.
A mitjans de l'any 1965, per mediació
de les autoritats, va venir a fer-se càrrec com a director de la banda D. Salvador Seguí Pérez, formant escola
oficial de solfeig i instruments.
A poc a poc la banda es va anar
nodrint de joves valors fins arribar a les 55 places, constituint-se en banda
municipal en 1966.
El 1972, després d'anul·lar la
municipalitat de la mateixa, es va inscriure novament com a "Unió Musical
Valldeuxense" d'Educació i Descans, aquest fet va venir acompanyat de
l'escissió de part de la banda. Aquesta banda renovada va formar la seva Escola
de Música a càrrec del mestre José
Peñarroja Talamantes.
La banda de l'agrupació va continuar
endavant sota la direcció de Vicente
Peirats Montón, delegant al poc temps la direcció en Silvestre Esteve Roig.
El 1981, es va fer càrrec de la
direcció de la banda Manuel Salvador
Diago.
Des d'aquesta data la banda ha estat
dirigida, entre d'altres:
o
D. Juan Andrés Abellán López
o
D. Francisco Cano Torres
o
i
en l'actualitat el seu director és D.
Àngel Martínez
L'any 2005 la banda es
va traslladar al barri Carbonaire on va fundar l'Escola d'Educands d'aquest
barri, en ella s'imparteix ensenyament musical tant a nivell de solfeig com
instrumental.
Avui en dia l'escola
compta amb prop de 80 alumnes i ha aconseguit integrar-se plenament al barri i
formar musicalment als seus joves, preparant fins i tot per al seu accés al
Conservatori Professional de Música.
GUARDONS I PREMIS
o
En
1941 obté el primer premi al Certamen de Castelló -secció primera-,
o
1983:
Primer premi al Certamen Provincial secció tercera celebrat a Ribesalbes,
patrocinat per l'Excma. Diputació de Castelló.
o
1984:
Primer premi regional -secció tercera- celebrat a Santa Maria del Puig,
València.
o
1988:
Segon premi en el Certamen Provincial de la Diputació de Castelló -secció
segona- celebrat a Benicarló.
o
1989:
Segon premi en el Certamen Provincial -secció segona- celebrat al CEI de Xest
(València).
o
1989:
Primer premi al Certamen Provincial -secció segona- celebrat a Onda, Castelló.
o
Primer
premi i menció d'honor en quarta secció al Certamen provincial de bandes de
música celebrat a Castelló el 27 d'abril de 2013.
o
segon
premi, al certamen de bandes de la Comunitat Valenciana celebrat a València el
20 octubre 2013 al Palau dels Arts Reina Sofia.
Fins aquí la trajectòria musical de les diferents bandes que
formen la història musical de La vall
Però a més de la tradició bandística del nostre poble, la vida
musical de La vall s’estén a altres camps, disposant d’un gran ventall
d’agrupacions, entitats i aficionats. Les citarem.
Altres entitats musicals
·
Joventuts
Musicals
·
Orquestra
Vivaldi
·
Rondalla
Vallera
·
Banda
de Tambors (Confraria Santa Faz)
·
Banda
de Cornetas y Tambores
·
Grupo
de Danzas "Arcude"
·
Coral
Polifónica "Espadà"
·
Cors
Parroquials
·
Aurorers
·
Un
gran nombre de vocalistes lírics
·
A
més a més de tots els grups musicals que han existit i continuen havent i que
marquen la gran afició vallera per la música. Per anomenar alguns teníem a:
o
Adri
y los Weels
o
Los
Bob’s Tam’s
o
Los
Cromptons
o
Los
Diablos
o
Los
Uxó
o
Los
Kiobas
o
Joven
Grupo
o
Los
Libelulas
o
Los
Mobracs
o
Resurrección
o
Satanas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada