EL REBOST DE LA VALL (Programa 1_3ª temporada_2018)

EL CAFÈ DE PIPA

El rebost de La Vall

PROGRAMA 1_3ª Temporada

(14/11/2018)

Avui he tornat a la Cadena Ser per seguir una temporada més com a col·laborador del programa vespertí, EL CAFÈ DE PIPA dirigit brillantment per Vicent Arnau amb l'espai El Rebost de La Vall.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç:
Àudio del programa

Hi de que hi parlem en aquesta secció?.

Pels que no ho sapigueu, el significat de rebost, i segons es pot trobar en els diferents diccionaris és:

“Una dependència de la casa amb unes característiques físiques adequades per a la conservació dels aliments, i en on es guardaven les conserves, els adobs, les confitures, parts del porc després de la matança, els formatges, licors i tots els productes per a la cuina que permetien ser emmagatzemats. A més es guardaven els estris necessaris en l'elaboració i els recipients determinats per poder conservar els productes en bones condicions, pots, tests, gerres, etc".

D’alguna manera, el rebost de les nostres cases ha conservat la nostra identitat gastronòmica on han quedat gravats els olors i sabors dels productes de la terra que ens han acompanyat durant tota la vida.

Doncs en aquest esperit de conservació vull utilitzar aquest espai com a símil de conservació d’altre tipus d’identitat, la que ens ve de:

· la llengua,

· la cultura,

· les tradicions o

· les costums col·lectives.

El programa una temporada més seguirà amb la línia inicial tenint com a centre el donar a conèixer el nostre patrimoni cultural preferentment en la vessant immaterial. Ja que la vessant material l’aborden els meus companys Juan i Jose Enrique, jo estaré més en la línia de Gabriel.

Dins d’aquesta línia, el principal i més important patrimoni cultural que rebem com a éssers humans és el de la llengua, que solem anomenar «materna». I en el nostre cas, el valencià.

Perquè no oblidem, i ara que es qüestiona molt i en particular per certs partits polítics, que la utilitzen com a instrument electoral, que:

“La llengua del nostre pensament i de les nostres emocions és el nostre bé més preuat. El plurilingüisme és el nostre aliat per vetllar per una educació de qualitat per a tots, per fomentar la inclusió i per lluitar contra les discriminacions.»

I és per això que val la pena de ser presa en consideració.

· pel caràcter de «bé rebut»,

· pel seu «valor per al present» i

· per la seva condició de fonament per a «l’auto-reconeixement»,

és a dir, la «identitat cultural».

Una tradició, un costum, un objecte, ÉS VALUÓS PERQUÈ FONAMENTA LA NOSTRA IDENTITAT CULTURAL». El valor d’identitat és un argument potent per a la preservació del patrimoni,

El vertader patrimoni és la CULTURA mateixa, que no és altra cosa que la manera en què, com a col·lectivitat, ens apropiem avui del nostre entorn, i que inclou des del territori i el paisatge fins al conjunt d’objectes, monuments o tradicions que anomenem patrimoni.

La CULTURA és la resposta a les interpel·lacions del nostre entorn i del nostre passat. Per això, la CULTURA és sempre un patrimoni invisible.

Però, com es gestiona? La resposta és aparentment fàcil: «la gestió de la cultura com a patrimoni invisible és l’educació».

Un altre element important és també la divulgació, i aquest programa és un exemple, començant per la llengua (aquest programa utilitza clarament el valencià com a llengua vehicular) , que és, com ja he dit, el bé patrimonial intangible fonamental.

Però també hauríem de considerar totes aquelles manifestacions: que al llarg dels diferents programes anirem donant a conèixer als nostres oients:

· Tradicions i expressions orals (La llengua):

     * Llegendes, cançons, poemes, refranys, dites i expressions, Malnoms.

· Usos socials, rituals, actes festius:

    * Festes populars

    * Esports i jocs tradicionals

    * Tradicions culinàries

    * Peregrinacions i romeries

    * Nomenclatura dels carres

·Tècniques d’artesania

    * Eines i oficis tradicionals

En cada programa anirem treien d’aquest rebost mitjançant diferents sessions els trets de la nostra identitat vallera i de l’entorn més pròxim, especialment aquells que han tingut una part important en les nostres vides i que malauradament han anat perdent vigència o estan en vies de desaparició.

Tindrem sessions del:

· EL REFRANYER. Una de les coses que més m’ha apassionat i de la que més temps he dedicat al seu estudi i recopilació, són els refranys. De fet tinc una web oberta on es troben recopilats més de 30.000 refranys, dites, frases fetes, locucions, etc. elrefranyer.com

Per molt que passin els anys i moltes siguin les innovacions que vagin instal·lant a les nostres cases i butxaques, hi ha una saviesa popular que sempre ens posarà els peus a terra. I de cop. Si ens endinsem, per molt poc que sigui, en els ensenyaments del nostre refranyer , aviat trobarem sentències contundents, sorneguers i, en alguns casos, contradictòries. Però en totes elles hi ha un factor comú: fer-nos pensar i aconsellar. Gràcies als refranys sabem que no som ni serem els primers ni els últims a patir o experimentar alguna cosa. I això, vulguis que no, tranquil·litza.

Escombrant cap a casa, acudiré a aquest pou de saviesa eterna i faré un repàs d’aquells que utilitzàvem per a expressar i transmetre idees i pensaments que reflectien els costums i formes de vida d'una societat, permetent que siguin difoses de generació en generació amb funcions que aportaven beneficis a l'ésser humà.

Hi ha refranys morals, supersticiosos o laborals, especialment de caràcter agrícola. Aquests enllacen amb els d'àmbit meteorològic. 

En aquest apartat tenim l'exemple de:

EL REFRANYER DEL MES DE NOVEMBRE

Ja som al novembre, l'onzè mes del calendari gregorià, el nostre actual, i el novè de l'antic calendari romà, del qual manté el nom. A títol meteorològic, novembre és un mes que mira directament cap a l'hivern i anuncia l'arribada de les primeres nevades importants que es mantindran a les muntanyes i duu sota el braç les primeres fredorades importants que ens fan córrer cap a l'armari a rescatar alguna peça de roba amagada al fons. Tot i que l'estiuet de Sant Martí dugui temperatures suaus i agradables, acabarem el mes duent alguna capa extra

Una gran quantitat de dites prenen com punt de partida el fred i la neu.

Refranys més genèrics:

♦ Novembre calent, maig gelat.

♦ Sant Martí porta l'hivern.

Dites associades al fred:

♦ Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí.

♦ Per Sant Climent el fred reganya les dents.

♦ Novembre acabat, hivern començat.

♦ De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.

També troben algunes dites referents a l'escurçament de les hores de sol:

♦ Per Sant Andreu, llarga nit i dia breu.

Tot i ser un mes una mica traïdor, similar al febrer, si el temps és assolellat...

♦ Any de profit, sol al novembre i pluja a l'abril.

♦ Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.

Els períodes de temps de bonança o de temporal repetits per les mateixes dates, any rere any, acostumen a agafar com a referència el sant o la santa més important per aquelles dates. D'aquesta manera tenim l'origen de l'estiuet de Sant Martí, un període de bon temps que sol aparèixer cada any pels volts de l'11 de novembre.

Curiositats sobre l'estiuet de Sant Martí

1 - L'11 de novembre és Sant Martí, d'aquí el nom d'aquest peculiar 'estiuet'

2 - Suposadament l'estiu de San Martín està lligat a una llegenda al voltant d'aquest Sant, que va partir la seva capa en dos per cobrir a un captaire nu i mort de fred. Déu va recompensar al Sant enviant una meteorologia agradable durant aquests dies per frenar el fred de l'hivern.

3 - Es tracta d'un temps estable que s'intercala entre les pertorbacions habituals de la tardor

4 - Es caracteritza per provocar temperatures més altes de l'habitual per aquesta època de l'any

5 - Aquestes xifres elevades duren només durant uns dies i després es restableixen

6 - Aquest supòsit episodi atmosfèric només es registra en l'Hemisferi nord

7 - Hi ha un altre estiuet, el de Sant Miquel al que se li coneix també com el Estiuet del codony o l'Estiuet dels arcàngels

8 - El refranyer diu: "

♦ De l'estiuet de Sant Martí a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet.

♦ Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred.

♦ L'estiuet de Sant Martí revifa els vells.

9 - En l'Hemisferi Sud ocorre un fenomen similar a l'hivern, conegut com Estiuet de Sant Joan

Per la banda contrària, el mal temps, trobem Santa Caterina el dia 25. Segons creença marinera, la roda de Santa Caterina és un núvol de forma circular que duu tempestes violentes, amb llamps i trons, i temporal de mar. Sol durar uns vuit dies, abans o després del dia 25.

Té el seu origen amb la llegenda de Santa Caterina, vinculada a una roda en què va ser torturada per no acceptar un casament desavantatjós intel·lectualment per ella.

♦ La roda de Santa Caterina, amb vuit dies no se fina.

♦ La roda de Santa Caterina, tota la mar terbolina.

Però és Sant Andreu un dels virtuosos que més dites meteorològiques protagonitza.

La més famosa és:

   · "Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu",

El cert és que aquest sant sembla que tingui de cognoms Fred i Neu. N'hi ha molts exemples:

   · Per Sant Andreu espera aigua i neu

   · Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral.

És un mes amb grans contrastos de temperatures, amb matins i vespres freds, i migdies suaus. Un temps ideal per agafar bons refredats.

♦ Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura.

També desenvoluparem l'origen i significat dels més populars.

Vegem un exemple:

QUEDAR-SE A LA LLUNA DE VALÈNCIA

Refrany: "Quedar-se a la lluna de València"

Significat: No aconseguir un desig, no obtindre una cosa esperada, quedar-se prop d'una meta marcada.

Origen.

Conta una llegenda que en el grau de València hi havia una platja en forma de mitja lluna i que popularment se la coneixia com la Lluna. Quan el rei En Jaume I va reconquerir la ciutat, els moros fugien cap a la costa i es refugiaven en aquesta platja des d'on anaven embarcant-se en les naus que els portarien cap als regnes àrabs de l'Àfrica. Però, els vaixells dels que disposaven no van ser prou per embarcar-los a tots i molts d'ells quedaren a la platja, esperant el retorn de les naus. I malgrat l'ordre del Rei de respectar als conquerits, alguns cristians fanàtics acabaren amb les seues vides i els morets es quedaren per tant a la lluna de València.

Altra llegenda ens parla que les ciutats medievals eren voltades de muralles per millor defendre's i les portes d'aquestes eren tancades cada vespre, per evitar que amb la foscor de la nit els malfactors feren de les seues. A la part de fora de les muralles de València hi havia un hostal anomenat "La Lluna" on havien de fer nit els que arribaven a la ciutat quan els portals eren tancats.

I una altra versió diu que d'hostal res, que el que hi havia davant de la porta dels Serrans de la capital del Regne era una plaça en forma de mitja lluna i en ella es quedaven al ras els que esperaven que obrigueren al dia següent. En tots dos casos la gent havia de "quedar-se a la lluna de València".

Però, els hòmens de la mar diuen que la lluna de València és el golf de València o golf de Sant Vicent que precisament té forma de mitja lluna.

Antigament els mariners li deien a aquell indret La Lluna on, per cert, es feia difícil la navegació i per tant s'enfonsaven i es quedaven moltes naus a la lluna de València.

· EL BAGUL DE LES PARAULES I OBJECTES OBLIDATS (parlarem d’una paraula que ha caigut en desús, bé pel que el seu us ha canviat de moda o perquè desapareix la cosa a la que representa).

Un exemple ho és ja la paraula rebost que dona nom a aquest programa.

PARAULES OBLIDADES

En aquest espai no pretenc intentar convèncer-vos que utilitzeu paraules valencianes en desús. Quan deixem d'usar una paraula, no deixem un espai en blanc en el discurs. Desapareix perquè la substituïm per una altra. Algunes vegades, el canvi serà resultat de la invasió lingüística, però -en el fons- tot canvi en el llenguatge ve del mateix lloc: d'un canvi en la manera de pensar i de fer la vida.

Per tant, potser no es tracta de si està bé o malament rebutjar unes paraules en pro d'altres. Potser només haurem de tindre clar si el nou terme és correcte i està ben utilitzat.

Els canvis socials ningú no els normativitza, ni se'ls pot aturar. El canvi és constant i imparable. Varis són els motius:

  o Canvien els nostres treballs. Si no et dediques a l'agricultura tradicional, és difícil que parles d'un camp "abancalat", que "abatolles" els fruiters per a arreplegar l'oliva, li prepares “l'abeurall" als porcs o sembres la "fanecada". Tampoc segaràs amb un "falç" ni tallaràs llenya amb “la destral"

   o Canvien les xicotets coses del dia a dia. A la cuina, pot ser que el menjar et quede dessaborit o insípid, però mai no et quedarà "sabater", o poc "salabrós". Les portes ja no porten "picaports", porten timbres o porters automàtics. És igual que el teu "canut" estiga buit i no portes un "ral", perquè ho pagues tot amb targeta o amb el mòbil. I si prens un refresc, no beuràs de la "marraixa" o del "colxo".

   o Canvien les relacions amb els altres. Quan un amic s'enfada no "partiu palletes", només deixa de seguir-te a Instagram, wassap o Facebook on tots vesteixen molt "pixavis" (presumits) i es posen molt "polits" (Endreçat, net, pulcre) o fan el "pocapena" (desvergonyit). Si eres un "malànima" (De mals sentiments, de naturalesa cruel) que fa "malifetes" (males accions) pot ser que algú et solte una "nespla"(colp violent, bugetada), encara que no sàpigues el que és. Per si de cas, millor ser "mel" (amable) i quedar "pagat" (content).

· El llenguatge no és independent de la cultura, del consum, de les relacions humanes. El vostre vocabulari és origen i resultat de com veus el món. Per açò des d’aquí vos convidem a conèixer velles paraules, o les que prompte ens diran adéu. De moment, el vocabulari dels qui ens van precedir és l'única manera de viatjar arrere en el temps, de conèixer altres mons i altres ments.

· LA PARLA DE LA VALL (Parlarem del llenguatge de comunicació). Mitjançant l’ús de:

      * Expressions

      * Frases Fetes

      * Locucions

      * Paraules valleres que no tenen traducció al castellà

PARAULES VALLERES QUE NO TENEN TRADUCCIO AL CASTELLA

· Poalà/poalada:

Qui no s’ha tirat una poalà d’aigua en estiu? En castellà “cubazo” no existix, però em diuen que a Aragó sí que hi ha gent que diu “pozalada” per a referir-se al contingut d’un poal. Una poalà és la quantitat que cap en un poal. En estiu quan fa calor bé pots dir això de “m’he banyat a poalades“, i en cas que la tassa del café siga format XXL pots dir allò de: “t’he demanat un tallat, no una poalà de café“.

Les poalaes és el que es fan en les Penyes en Festes tant en el cercavila del “Xupinazo” com en els descans de les vesprades de vaques a la plaça del mercat.

Un concepte que està molt de moda entre els famosos pel repte de conscienciar sobre la malaltia de l’ELA.

També s’està utilitzant en alguns llocs com la traducció al valencià del “botellón”

Expressions:

   * A poalades loc. adv. En abundància. Guanyava els diners a poalades.

   * Ploure a poalades loc. verb. Ploure diluviant.

  *Tirar una poalada d’aigua freda per expressar la contrarietat que provoca un fet en algú.

A més, coneixem una expressió boníssima per indicar que dues persones tenen una relació molt estreta, fins i tot de dependència mútua: “Allà on va la corda va el poal.”

En fi, el poal ocupa molt d’espai i les poalades encara ens poden servir per mesurar la indignació que ens provoquen algunes injustícies persistents.

Escoltem el que hi era una conversa d’aleshores i que avui pren actualitat: 

Bon dia fill meu!

Et tinc dit que home refranyer, gos i malfaener, així que no toques més la corfa, deixat estar de romanços i no em vingues amb músiques.

Que si vols ser un home de profit, i no un pocatraça o un cagabandúrries, és millor que et fiques mans a l’obra, que a la casa on es treballa, no falta pa ni palla.

Tu vas sempre darrere de la figa, que jo ja sé que no hi ha res més natural que una figa pal pardal, i que dels pecats del piu, Déu es riu, i dels pecats de la xona, la Mare de Déu les perdona.

I això està bé, fill meu, però cal que t’arremangues la camisa, acatxes el llom i tires de lligona.

Perquè braços aturats no porten jornal, i Déu ens dóna bones mans però no treballa els camps.

Si no tens ganes, t’aguantes, i quan sigues pare ja menjaràs ous, ara em toca donar-te un ofici, que la ganduleria és la mare del vici.

I encara que vols ser artista, ja et tinc dit que al fill del carnisser no el vulgues per a barber, i fill de gat, gatet.

I que tant ha treballat ton pare que tu has nascut cansat, i això al pas que anem, acabarà amb fill de pare estalviador, gastador.

Ja sé que per a tu val més una hora de festejar que dos de treballar, però et dic jo que el jove, per natural, més que al bé s’inclina al mal, i si vas a festejar al poble del costat, o vas a què t’enganyen o a enganyar.

I com tens el cap ple de borumballa, sempre pensant en la figa, és millor que apretes els matxos ara que eres jove, que a casar-te sempre estàs a temps, i home casat, home cagat.

Així que alçat del llit, no fases el gandul ni el manta, que matinar tres coses fa: ric i sa i bon cristià, i si vols ta casa guardar, procura matinar.

Ja saps que a bon segador mai se li oblida la corbella, però no digues res, calla, que home xerrador, poc treballador.

I no vull que sigues més malfaener que un gat d’hostal, jo sóc treballador com una formiga, i tu sembles més gos que manat a fer.

I quan tornes a casa amb faena feta diners aguaiten, perquè el peix és de qui el mereix, així que treballa i no menjaràs palla.

I deixat estar de novies que a l’home més savi, una sola dona el torna ximple.

Ja sé que no vols escoltar al pare, però a vegades val més un consell que un duro, i els consells dels pares són manaments.

· PATRIMONI IMMATERIAL (Faré un repàs a tot allò que constitueix "les pràctiques, representacions, expressions, coneixements i tècniques que es transmeten de generació en generació. La seva existència i reconeixement depenen essencialment de la voluntat dels éssers humans i es transmet per imitació i experiències viscudes.. Com són les:

   * Tradicions i costums

   * Jocs tradicionals

   *  Fets locals (L’escoladora dels moros).

   *  Els malnoms

ELS MALNOMS

És una altra costum en desús

És un fet cert que les nostres societats s'estan tornant cada vegada més fredes, que la convivència cada vegada té menys d'humana i entranyable, que ens estem convertint gairebé en autòmats que circulem pels carrers sense mirar ni tan sols a aquells amb qui ens creuem.

Però, per sort, aquesta situació, molt comú a les nostres ciutats tan poblades, encara no es viu als pobles. Viure en un poble és relacionar-se, contactar, comunicar, tractar diàriament uns als altres i, per què no, conèixer-nos pels malnoms.

Generalment, per a ningú és un problema el portar el malnom (jo estic molt orgullós de ser net de Joaquin de Rotxil i Dolores la Pistola, fill de José el Xurro, nebot de Pepe Mineta i el Nadalo i casat en la neta de Miguel de Patas i Paco el Rullo) encara que hi ha gent que no accepta de bon grau el malnom que arrossega i per a alguns és un insult el que se li digui amb ell; això ha donat lloc a més d'una discussió o fins i tot a la ruptura de relacions en més d'una ocasió.

Els malnoms, formen part de la història del poble. Quan parlem o sentim parlar de "L’Abobachics”, “Barrac”, “L’Esperança”, “El tio Lligona” , La Pera, del Xicote... ells són els protagonistes.

Els malnoms formen part del nostre patrimoni. Perquè els malnoms que anirem recordant programa a programa, són, sens dubte:

   · un retrat de la nostra societat del moment;

  · el reflex de la vida del nostre poble, d’una comunitat de gent que hi convim, que necessitem identificar-nos d’alguna manera i

  · que ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes i

  · que nosaltres hem d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a què no desapareguin.

Perquè el malnom neix en el fons d'una necessitat de :

   · comunicar-nos,

   · de contactar amb l'altre,

   · de referir a l'altre

i per això ens acosta i estreta més els llaços, com una teranyina, ens uneixen a uns amb altres.

Qui no s'ha creuat alguna vegada amb un iaio caminant pel poble i recolzat sobre el seu gaiato després de la precisa revisió ocular, de sobte diu...

Xiquet... i tu de qui eres?

A mi més d’una vegada.

Els que sou massa joves, pot ser no es reconegueu en una situació així, però molts altres tindreu un mig somriure pensant que vos ha passat moltíssimes vegades quan algú hi ha intentat escodrinyar el vostre llinatge.

El senyor o senyora que t'interroga no espera que li digues el teu nom, ni el de ta mare, ni el de ton pare, això no li val de res, no és una informació rellevant per reconèixer a les persones. No vol sentir un cognom com a resposta. En la Vall la majoria d'habitants compartim tres o quatre cognoms que es repeteixen constantment en diverses combinacions i no serveixen per diferenciar uns d'altres.

Ja ho diu el refrany popular... Joseps, Joans i ases n'hi ha en totes les cases.

Eixa persona que t'observa per damunt les ulleres vol conèixer el malnom amb el qual es coneguda la teua família en el poble amb la fi de poder ubicar-te dins del retrat familiar. Quan li contestes, de Jose el Xurro, l’encarregat dels camions de Segarra... automàticament diu... aaaahhh ja està clar mante!!! i de seguida t'ubica més ràpid que el Google Maps.

Els malnoms ha estat el mitjà d’informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d’alguna persona (Conxeta l’Ollera) o d’alguna casa del poble (Casa La Jesussa).

El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar.

FINS A L'ARRIBADA DE LA RÀDIO I DE LA TELEVISIÓ, els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven a l'entorn de la vida local. Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita, de si Teresín la Morra venia els millors barrets, de si Pepe l' Hort havia collit una carabassa de 5 kg, de si a, Paco l’ Herbero se li havia mort l’Haca, de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla de La Cacaurera , de si Pepe Traca, era un malparit, de si el diumenge feien ball al Casino del Noy, de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.

L'ús del malnom pràcticament formava part de qualsevol conversa que dues o més persones tinguessin. Això feia que fa uns 100 anys, quan la Vall tenia uns 5000 hab., tothom o la majoria de gent es conegués. Per tant, el malnom en aquelles èpoques era necessari per comunicar-se i per estar al corrent de qualsevol esdeveniment que afectés els vallers.

L'ARRIBADA DE LA RÀDIO, primer, i de la televisió, després, va fer que la gent es tornés més individualista i es quedés més tancada a casa, i que els temes de conversa anessin canviant. La gent, a poc a poc, va anar deixant de parlar dels afers de la vida local per parlar de les notícies que arribaven d'arreu del món. Aquest canvi d'hàbits en els temes de conversa va propiciar que els malnoms s'anessin deixant d'utilitzar i que el seu ús quedés relegat a les persones grans. Així, doncs, quan aquestes persones hagin marxat, haurà desaparegut una cultura que ha format part de la nostra vida quotidiana durant un bon grapat de segles.

Avui dia, com que ja no s'utilitzen tant els malnoms i tampoc no sabem el nom i el cognom de la majoria de la gent del carrer i del barri, quan volem parlar d'algun d'ells a una altra persona és tot un poema. Després d'una bona estona d'intentar explicar a l'altre qui és la persona en concret, com a últim recurs acabem dient: "si aquell que té un cotxe blanc i que la seva dona va tenyida de ros...

Al llarg dels programes aniré donant a conèixer alguns dels vora 3000 malnoms que hi podem trobar en La Vall: Tots ells segueixen unes característiques comuns:

Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie d'observacions molt simples.

Per exemple, un fet prou clar és el que els vallers es coneixien pel nom propi, a qui li segueix el seu malnom (Paco el Cabrero ).

En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "Tio ó El Tio", tan de moda hui dia (Tio Farra, El tio Lligona ).

Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus. Diaga, La

Altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills encara que en aquests no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus avantpassats.

D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius.

Per exemple, coneixem a un "Paeller" o un «Rotxil» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient.

Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions: en el cas que un fill presente «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família. Mut, Paco el / El Torero

De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar:

el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom ("Betum", "Betumet").

Si l'hereu és dona, es femenitzarà el renom afegint-li una "a" final ("El Corretger " La Corretgera" ). I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural ("Les Corretgeres" ). ;

Per últim caldria indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula ("Bocana").

A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes "El tio Chaleco" (al marge d'aquells completament castellans "Gorrumo" ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat).

Aquests fets són proves clares de la degradació i castellanització sofrida pel llenguatge local ja que els malnoms no estan creats amb paraules estranyes sinó emprant sempre els mots d'ús quotidià.

Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta ("Manyet" "El tio Branquitas".

Davant d’aquesta varietat de característiques el que es fa es agrupar-los en blocs i així anirem donant-los a conèixer en els propers programes:

CLASSIFICACIÓ

   · Malnoms acompanyats d'introductors. (els articles EL, LA, ELS, LES i L'; la preposició de, del): 

El Foradat, La Gila, Els Cistellers, Les Catalanes, Paco l’anouero, Vicentica de Boles, Mila la del comodí.

   · Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia. 

El tio Bajoca, La tia afaitagats.

   · Malnoms professionals. 

David el Matalaper, Amparito les llimonaes.

   · Malnoms dels aspectes físics o de caràcter. 

El blanco, Doloretes la Muda, Dolsura, El tio Codony.

   · Malnoms procedents de topònims. (Diuen l'origen del individu): Sento Alboraya, Paca la Castellonera.

   · Malnoms procedents de noms i cognoms. 

El Malaeno, La Davita; Samarra, La Porcara.

   · Malnoms relacionats amb vegetals. 

Figanegra, La Llimera

   · Malnoms relacionats amb animals. 

El Mosca, Amparo la Rabosa.

   · Malnoms derivats d'objectes inanimats.

          o Malnoms relacionats en la forma de vestir: 

Capa, La Pañuelitos.

         o Malnoms relacionats amb llocs: 

El Fondero, Milagros del Casino.

         o Malnoms relacionats amb el menjar.: 

El tio Cassoles, La Colate.

         o Malnoms relacionats amb el parament:

Panera, Quiquereta.

         o Malnoms relacionats amb la música: 

Benigualets, El Gallo.

   · Malnoms de qualitats, habilitats i aficions. 

El Caçaoret, Campana.

   · Malnoms feminitzats, masculinitzats i pluralitzats. 

La Benita, El Cordulo. Les coeteres.

   · Malnoms compostos. 

Maicalles. La Miracielos

   · Malnoms amb derivacions per sufixació. 

El Paludet, La tia Xoximeta.

   · Malnoms relacionats amb la manera de parlar. 

Melitón, La tia Honrades.

   · Malnoms relacionat amb la religió. 

L’escola. L’escolana, Nelo Corrent, Covasantetes.

   · Malnoms relacionat amb l'aristocràcia i d'influència forastera. 

El Governador, La Fiela, El tio Grasias, La Caminera

 · Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic i onomatopeics: 

El tio Clarinet, El Meliquero, La Rosquilla, Rosario la Canya.

· EL CALAIX DELS RECORDS

   * La vida social (Quefers dels hòmens i les dones, prendre la fresca, joc de la baralla, el món dels xiquets i les xiquetes (cants de bressol i jocs),

· NOMENCLÀTOR DE LA VALL (Carrers i places)

   *El ball de carrers (Amb aquest títol no vaig a fer referèncià de les verbenes populars que es feien antigament a La Vall d’Uixó. Vaig a referir-me a eixa obsesió de les Corporacions Municipals, en mans de polítics, que han estat canviant la nomenclatura dels nostres carrers i places en funcions de criteris partidistes).

   * Classificació dels carrer i places de La vall (382)

         o Noms de personatges locals (47)

       o Noms de personatges fora de l'àmbit local (Escriptors, militars, guerrers, reis, polítics,descobridors, personatges dedicats als arts, ensenyança, arquitectes, medicina... (70)

         o Noms relacionats amb el passat històric (11)

         o Noms religiosos (59)

         o Noms geogràfics (50)

         o Noms populars de la Vall (105)

         o Noms sense cap vinculació (26)

         o Barris / urbanitzacions (8)

         o Polígons Industrials i comercials (6)