L’EVOLUCIÓ DE L’EDUCACIÓ DES DE FINALS DEL S. XIX A LA VALL D’UIXÓ EN QUANT A LES INFRAESTRUCTURES. CONCRETAMENT ALS EDIFICIS DEDICATS A L’ENSENYAMENT.
Ho faré a partir de la publicació de la Llei Moyano, llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano i que estigué vigent fins a la Segona República Espanyola. Fou la primera llei en què l'Estat regulava els plans d'estudis intervenint en l'educació. Sobre el paper convertia l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a única a estudiar.
La Vall d’Uixó a finals del S. XIX posseïa dos escoles de cada sexe situades en cadascuna de les parròquies dels seus antics Ajuntaments i una de pàrvuls que més tard es desdoblà en dos.
POBLE DE DALT
· La de xiquetes del poble de dalt estava instal·lada al carrer que actualment es diu de Castelló i Tárrega.
· La de xiquets en la plaça de la Torre (anomenada per estar la Torre de Benigafull) que actualment s’anomena Plaça Silvestre Segarra, on després s’obrí la Escuela de Aprendices Segarra.
Ambdues escoles es traslladaren a un edifici nou que per a tal efecte es construí, on:
· Les escoles de xiquetes tenien l’entrada pel carrer Tetuán, núm. 20, actualment carrer Matilde Bel i
· Els xics pel carrer Ave Maria.
Seria l’edifici que ocupa avui és el Centre Social Les llimeres (anteriorment seu de l’antiga O.J.E). Posteriorment, en els anys 40 funcionaria com escola de pàrvuls.
· L’escola de pàrvuls més antiga estava en el carrer de la Sèquia, avuí Sanchis Tarazona i que després passà al carrer Joaquín Costa.
POBLE DE BAIX
Les escoles del poble de baix estaven emplaçades en:
· Les xiques al carrer de la Enseñanza, núm. 9, actualment carrer Pio XII, i
· Els xics en un local on estava l’Ajuntament, actualment edifici de telefònica, plaça dels Xorros. Posteriorment en passar l’Ajuntament al edifici actual de la Plaça del Centre, es convertí en Grup Escolar.
Com vegem, l’ensenyament oficial estava prou abandonat i aquestes sis escoles van funcionar fins l’any 1931 en que es crearen més fins a un nombre de vint. Els mestres estaven carregats d’alumnes amb la conseqüent desatenció.
Així que l’Ajuntament, en sessions celebrades els dies 15 i 22 de juny de 1931, acordà:
· La construcció en el centre de la població d’un Grup Escolar Cervantes de 12 graus, l’actual C.E.I.P. Cervantes.
· A més d’altres dos de 6 graus cadascú, instal·lats en cada parròquia,
· Així com la petició al Ministeri de varies escoles que més tard es crearien.
Per aquesta mateixa època i amb l’ocasió de traslladar-se l’Ajuntament al nou edifici aleshores de la plaça del Caudillo, actualment Plaça del Centre, l’antic local de la Plaça de La Fuente, actualment plaça dels Xorros, s’habilità per a escoles (edifici que avuí és telefònica). Allí quedaren ubicades cinc escoles amb el nom de “Grupo del Ayuntamiento Antiguo”.
Com hem dit que l’oferta era insuficient, paral·lelament a aquestes escoles nacionals mencionades, existiren d’altres ESCOLES PARTICULARS, que autoritzades per l’Estat, funcionaven sota la direcció de mestres nacionals. Entre aquelles podem citar;
· El “Colegio de San José” fundat per l’any 1906 i dirigit pel mestre D. Ramón Pallarés, amb una matrícula de 60 alumnes.
· Una altra era la “Escuela Balmes” a la qual assistien gratuïtament els fills del Sindicat Agrícola San Isidro. Aquesta escola catòlica fos fundada per D. Joaquín Balaguer en 1934 al front de la qual estava el mestre D. Antonio Prats. El mateix sindicat posseïa també d’una escola nocturna, on se’ls ensenyava a més a més de cultura general altres ensenyances típiques per la dona de casa.
Aquestes dues escoles van romandre fins l’any 1936 en que amb motiu de l’inici de la Guerra Civil, es van dissoldre.
Altres escoles que també existiren en el nostre poble, foren:
· La dirigida pel mestre Eleuterio Pérez que fundà a principis de segle passat amb el nom de “Escuela Moderna” de xiquets al que acudien aproximadament 50 ó 60 alumnes.
· I des de l’any 1884 funcionava el “Colegio de las Monjas Clarisas” denominat de la Divina Providencia, que si bé pagaven una quota les persones benestants que a ell anaven, també es donava ensenyament gratuït als pobres de solemnitat.
Però dins de l’ensenyament a més de les escoles de Primera Ensenyança hem de fer constar que en l’any 1929 es fundà:
· La “Acadèmia” particular de D. José Nebot, farmacèutic i mestre nacional, dotada de molt bon material i nodrida d’un excel·lent professorat, on es preparava als joves per cursar estudis de Comerç, així com de Primera i Segona Ensenyança. També es va dissoldre en 1936 per la Guerra Civil.
Després d’un parèntesi de quatre anys es va fundar una altra:
· “Academia de Segunda Enseñanza”, on es preparaven als joves de ambdues sexes, per cursar diferents estudis del grau de Batxiller.
· Com a cosa molt particular de l’Empresa Segarra es fundà també en l’any 1940 la “Escuela de Aprendices”, que si bé en un principi donava sols ensenyament de cultura general, després i a causa del progrés i superació anaren ampliant la formació per preparar els obrers amb les diferents especialitzacions que requeria l’Empresa.
“Si una Empresa así, si unos hombres como éstos, proyectaran su protección al pueblo total... ¡Que maravillosa Obra podría realizarse”.
I D. Ernesto Segarra, tan apte per a comprendre, va veure tota possibilitat i li respongué:
“Si, ésto se hace si Vd. se pone al frente”
I he aquí que emprengué una àrdua i difícil tasca de portar a cap la transformació radical de l’ensenyament de La Vall d’Uixó. No podia passar sense deixar empremta l'esperit ambiciós i també generós d'un home en que la seva història pedagògica era una de les mes fecundes en relació amb el que anava de segle.
I així per la seva influència i a petició de l’Ajuntament d’aquesta ciutat, es creà el “Consejo de Protección Escolar” afecte a la Escuela de Aprendices, per decret de 28 de febrer de 1945, signada per un Ministre valencià, D. José Ibáñez Martín, Aquesta Ordre es publicà en el B.O.E de 21 de març i el 5 d’abril quedà constituït el Consejo de la manera següent:
President Honorífic: D. Romualdo de Toledo, Director General de 1ª Ensenyança.
President: D. Juan Aragó Moliner, Alcalde.
Vocals: D. Juan Capó Valls de Padrinas, Inspector de 1ª Ensenyança; Rvdo. José Pous Solà, Capellà Rector; D. Gabriel Cortés Ibáñez, Cap de la Falange i D. Ernesto Segarra Bonig, Gerent de les Industries Segarra i Director de la Escuela de Aprendices.
Secretari: D. Juan Viruela Carreras, Mestre Nacional i Professor de la Escuela de Aprendices.
Aquesta Junta del Consejo es completa el 5 de febrer de 1946 amb els vocals: Dª Asunción Viciano Nácher, Directora de las Escuelas femeninas i D. Mateo Bauzà, Director de las Escuelas de niños.
A partir d’aquesta creació, comença una nova etapa distinta a l’anterior en la Instrucció Pública del nostre poble. Les primeres manifestacions que d’aquest Consejo de Protección Escolar sortiren foren:
MILLORES DE CARÀCTER DOTACIONAL (Edificis, mestres, mobiliari i material).
· La petició al Ministeri d’Educació de 8 escoles i la proposta de 6 mestres (homes) i dos mestres (dones). Aquesta petició fos aprovada segons l’Ordre de la Direcció General de Primera Ensenyança de data 20 de desembre de 1945.
· Així també, per Ordre Ministerial de 25 de gener de 1945, foren organitzats tots en règim graduat de xiquets i xiquetes, sent anomenats després els seus respectius directors.
· Aquest Consejo, que funcionava en règim de Patronat, proporcionà la residència de l’Inspector de Primera Ensenyança, D. Joan Capó instal·lant-se al nostre poble. Això facilita un clima de treball on la instrucció del nostre poble estigués regida i dirigida per persones que amb claredat penetraren en els més recòndits problemes de l’ensenyança i pogueren donar-li solució a molts d’ells, donant un caire distint al que s’havia tingut fins ara. I en eixa direcció treballava aquest Consell, amb la finalitat de donar una formació integral a les futures generacions valleres.
· Com hem dit, abans de la creació d’aquest Consejo de Protección Escolar La Vall d’Uixó contava en quant a edificis escolars:
* Un Grup Escolar de 12 graus en el centre de la població, anomenat “Grupo Escolar Cervantes”(1942).
* El “Grupo Escolar de la Plaza de la Fuente” conegut també com del “Ayuntamiento antiguo” de 6 graus, i les dos escoles en cases de la veïnatge.
* L’ensenyament que es feia en el Convent de la Divina Providència, a conseqüència de la seva destrucció durant la guerra civil funcionava en una casa particular amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.
A partir de la creació d’aquest Consejo de Proteccón Escolar es produeix una transformació important en l’ampliació d’escoles i en la dotació de mestres.
* Les recents escoles inaugurades de la Colonia Segarra (1945).
* S’estava construint el “Grupo Escolar Centelles” de 12 graus i inaugurat a l’any 1949.
* L'Auxili Social. El diumenge 21 de setembre de 1947 tingué lloc la inauguració de la nova institució, l'Obra d'Auxili Social, amb un Centre d'Alimentació Infantil (metge, consulta i Registre), Guarderia (per als més menuts), Jardí Maternal (per a més majors) i Cuina de germandat (pels ancians). A aquesta inauguració assistí tota la població escolar encapçalada per l'Inspector D. Joan Capó, les Autoritats local, Provincial, formada pel Governador Civil, Luis Julve i el Delegat Provincial d'Auxili Social, José Ferrandis. i Nacional, representada pel Delegat Nacional d'Auxili Social, Sr, Martínez de Tena, acompanyat per la seva dona Sra, Etelvina Rodríguez i el seu fill, Manolo Martínez. Per part de l'Empresa Segarra acudiren tots els seus gerents; D. Silvestre, D. Amado, D, Ernesto, D. José i D. Silvestre Segarra Garcia, amb les seves respectives dones. I com no tot el veïnat de La Vall d'Uixó. Avui funciona com a Escola Infantil Sagrado Corazón.
* Un Saló d’Actes junt al Grup Escolar Cervantes, inaugurat el 29 de juny de 1952, complint-se una promesa feta pel Director General d’Ensenyança Primària, D. Romualdo de Toledo quan va visitar el nostre poble l’any 1948.
* Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
* També la Caixa Rural S. Isidre va construir un local especialment per a que funcionara coma escola nocturna i atenia a 40 obreres a càrrec de dos mestres nacionals.
* Construcció de 20 vivendes per a mestres en aleshores Avda. Jose Antonio, actualment Avga. Jaume I, també sufragades per Regiones Devastadas
* Creació del Centro de Enseñanza Media y Profesional de modalidad industrial – Minera (decret del 9 de març de 1951 i publicat al BOE del 16 de maig de 1951), i actualment convertit en l’IES Botànic Cavanilles on s'imparteixen ensenyaments de: ESO, Batxillerat i Formació Professional.
La seva construcció començà el mateix any 1951. El 25 de setembre de 1952 es van realitzar els primers exàmens d'ingrés, tenint lloc l'acte d'obertura l'11 de gener de 1953. Simultàniament van continuar les obres fins a quedar finalitzades en 1954.
El 29 d’abril de 1958 tingué lloc la inauguració dels tallers pel Ministre d’Educació Nacional, D. Jesús Rubio García-Mina. Inicialment es van impartir classes de Batxillerat Laboral Elemental i Superior, per això es coneixia com a Institut Laboral Des de llavors ha passat per successives fases, com a "Institut Tècnic d'Ensenyament Mitjà", "Col·legi d'Ensenyament Primari", "Institut de Formació Professional" i finalment, "Institut d'Educació Secundària", impartint diferents estudis en funció del pla d'estudis en vigor.
* L’any 1956, davant del creixement de la població per la continua arribada de gent a treballar a les Indústries Segarra, l’Ajuntament acollint-se a la Llei de Construcción Escolars de 22/12/1953 sol·licità la creació d’un nou Grup Escolar per ubicar-ho a la zona Est de la població. El projecte va ser aprovat fent-se càrrec de la seva construcció l’Ajuntament en règim de subvenció i sota la direcció dels prestigiosos arquitectes castellonencs Sres. Traver.
El lloc elegit va ser la bassa dels ferros, lloc emblemàtic i sent rebuda amb polèmica aquesta decisió, donant les autoritats com a motiu que aixi s’eliminava un focus pestilent que atemptava a la salut pública.
L’obra comptà amb un pressupost de dos milions i mig de pessetes.
Definitivament el Grup Escolar començà a funcionar l’any 1959 amb el nom de Grupo Escolar Ntra Sra de la Asunción.
* Des de la construcció de la primera casa al carrer Azucena en 1.948, els veïns del barri Toledo començaren a reivindicar per al seu barri una xarxa d’infraestructures essencials, juntament a uns serveis socioculturals bàsics. Després de reiterades peticions per la creació d’una escola que evitara el desplaçament dels seus fills al col·legi de “L’Assumpció”, es procedeix, a principi de 1.963, a la col·locació de la primera pedra de les futures aules a les quals s’haurà d’accedir pel carrer San Pedro. Un any després, exactament el 25 de gener de 1.964, en acte solemne, el bisbe de la Diòcesi, el doctor Pont i Gol, procedia a la benedicció del Grup Escolar, acompanyat entre altres personalitats, del Governador Civil de la província, en Carlos Torres Cruz i de l’alcalde de la localitat el senyor Eleuterio Abad Martín.
El 2 de febrer s’inauguraven les dues aules unitàries que pertanyien a la Agrupación Escolar Mixta “Nuestra Señora de la Asunción”. Els primers mestres que van impartir-hi classes foren En Vicent Palasí Diago (aula de xics) i Na Mª Consuelo Solá Llorca (aula de xiques).
L'augment de la població infantil (recordem que en el curs escolar 1.966/67 ja hi havia 86 xiquets matriculats), va propiciar l'ampliació progressiva del nombre d'aules.
En 1.975 el grup Escolar del barri Toledo s'independitza de la abans esmentada Agrupación "Na Señora de la Asunción". Serà en el curs 75/76, essent director el senyor Eduardo Cardells, quan se li canvia el nom de Colegio Nacional de E.G.B. "Inmaculada Concepción" amb el que provisionalment se li havia designat, passant a continuació a denominar-se Colegio Público Leonardo Mingarro, en memòria d'aquest polifacètic mestre local, autor de «l'Himne a la Vall».
L'antic col·legi fou substituït en 1987 per unes noves i modernes instal·lacions, situades en la Travessera Albacete s/n. El disseny i posterior construcció del nou edifici, dotat amb dependències no habituals en escoles de 8 unitats d'E.G.B. s'adaptava com un guant al disseny d'escola a jornada completa.
A mesura que les necessitats anaven creixent, el nomenat ara Consejo Escolar Primario, sol·licità l’ampliació de places escolars:
* Elegint per a la nova Escola un solar de la nova via transversal inaugurada, l’avinguda Sud-Oest. L’Escola es va constituir el 1964 i segons la primera documentació oficial existent, es va certificar al BOE del 27 de desembre d'aquest mateix any la construcció de tres aules per a xiquets i altres tres per a xiquetes sense direcció. En aquell moment la nova Escola es va denominar XXV Años de Paz (per coincidir en el 25 aniversari de l’acabament de la Guerra Civil. Al mateix temps s’estava construint el barri de Sant Antoni, popularment conegut per Texas que contava amb una església i dues aules adossades. Aquestes pertanyien a aquesta Escola.
Ja en 1968, amb més infraestructures i edifici, l’escola va canviar la seva denominació per a dir-se Generalísimo Franco, nom que va tenir fins a la democràcia quan va adquirir l'actual denominació d'Ausiàs March. Aquest col·legi, després de moltes reivindicacions fos enderrocat per construir-ne un de nou i l’any 2007, es van estrenar les actuals instal·lacions que van ser inaugurades pel llavors president Francisco Camps, el que l'ha convertit en un col·legi d'avantguarda, i innovador dotat amb les últimes tecnologies, immers en el contracte-programa de la Generalitat.
* Durant el curs 1969-70 les Escoles de la Colonia Segarra que funcionava amb la separació dels alumnes per sexes, on la part esquerra de la Capella estava ocupada pels xics i la part dreta per les xiques, passa a convertir-se en mixta.
* Aquest creixement també afectava als joves que volien cursar estudis superiors. Fins ara existia un Institut Tècnic des de 1952, però el creixement de la població i les necessitats educatives de molts alumnes locals que es tenien que traslladar a d’altres poblacions per a cursar estudis de Batxillerat Superior i Preu, feu que, envoltat de polèmica, es creara un Institut Nacional Mixte d’Ensenyament Mitjà, que començà la seua tasca educativa el curs 1970-1971 en el mateix Institut, amb un total de 115 alumnes i 15 professors.
El curs següent es produí el transvasament d’alumnes des de l’Institut Tècnic, en aplicar-se la reforma educativa de 1970. Aquesta reforma substituïa l’antic batxillerat elemental per la segona etapa d’EGB, i el batxillerat superior i el PREU pel BUP i el COU. El nombre d’alumnes continuà creixent per l’expansió demogràfica del municipi, però també perquè l’institut exercia una funció educativa comarcal sobre les localitats veïnes.
Al maig de 1975 el claustre de professors decidí per votació que l’Institut passara a denominar-se “Honorio Garcia”, en honor al ciutadà de la Vall d’Uixó, notari de professió, però figura de referència en el panorama cultural valencià del segle XX. El 1985, també el claustre de professors prengué la decisió de normalitzar el nom de l’Institut, que passà a nomenar-se Honori Garcia.
El 2011 per un problema d’aluminosi va ser desallotjat i els seus alumnes i professors ubicats en aules prefabricades fins la data d’avui a l’espera de que acaben les obres que estan realitzant-se.
* La Vall creixia ara pel Nord i per dalt de la carretera de Segorb creant-se el Barri Carbonaire. Els xiquets acudien al Grup Escolar Cervantes que cada vegada anava augmentant unitats, fins arribar a tindre tres línies i massificant-se. Els seus orígens foren unes aules repartides pel Centre del barri Toledo i unes aules habilitades a l’Istitut Laboral (i que per la qual cosa se li coneixia com el Col·legi fantasma) fins la construcció del col·legi actual del Rosario Pérez (1974).
Coincideix en el temps de l’arribada de la democràcia i els famosos acords del pacte de la Moncloa (1977) i que en matèria educativa suposa la creació de totes les places necessàries i la evident construcció d’escoles. Es construïren:
* 1978 L’Eleuterio Pérez i La Cova (enderrocat i tornat a fer. 2011).
* També durant aquest període s’enderrocaren les Escoles de la Colonia Segarra per construir-ne un nou centre cosa que ocorregué l’any 1979. El nou col·legi, ocupa ara la part esquerra de l’església i la part posterior.
Posteriorment i ja assolint les competències educatives La Generalitat Valenciana construí la resta de Centres Educatius:
* El Blasco Ibáñez (1984 - segregat de la Cova) al barri Sant Antoni.
* El nou centre del Lleonard Mingarro (1987) al barri Toledo.
* El Col·legi Públic La Moleta (1987), creat per cobrir la demanda de l’ensenyament en valencià per un nombre important de pares i mares de la població vallera, i alleugerant el C.E.I.P Recaredo Centelles passant a ser d’una línia. Comparteix les seves instal·lacions amb F.P.A. Jordi De Sant Jordi
* El Col·legi Sant Vicent (segregat de l’Assumpció), en l’àrea 6.
* El CEIP Cervantes que va ser construït en l’època de la postguerra, en 1942, sent el primer centre escolar en construir-se en tota la localitat. Des d’aleshores ha sigut reconstruït diverses vegades. L’actual centre està en funcionament des del curs 2003, i ha passat de ser un centre de tres línies a ser un centre d’una sola línia.
* El mateix ha ocorregut en el CEIP Recaredo Centelles
* L’última construcció educativa ha estat la del tercer institut, l’ I.E.S Benigasló
Aparició de les guarderies. El moviment d'educació infantil és un moviment lligat a la transició i la democràcia a Espanya. La Llei General d'Educació (1970) reconeixia el tram de pre-escolar (De 4 a 6 anys) i el de la llar d'infants el tram anterior (de 2 a 4 anys), deixant fora als nadons de 0 a 2 anys. Va ser la primera llei que reconeixia l'existència de xiquets menuts i recordem que la LGE va tenir una vigència de 20 anys. Les associacions de veïns, les associacions de mestresses de casa, els partits polítics en la clandestinitat, els sindicats, encara clamaven per la construcció d'equipaments per als barris. En la Vall, en l’any 1975, els primer que donaren un pas endavant foren les associacions de veïns dels barris de
o La Unión (primerament es deia AAVV Francisco Franco i Colonia Segarra (19/2/1975) per l’any 1977 passar a dir-se la Union, utilitzant locals de l’església i el 29/6/1984 passar a l’edifici actual),
o El Carbonaire,
o Santiago Apostol del Toledo i
o La Parreta de Sant Antoni.
o En el nucli del poble aparegué la de Angelines.
A aquells inicis seguiren l’aparició de noves i la desaparició d’altres i l’adaptació de les mateixes a les noves lleis que anaven regulant el seu funcionament. En l’actualitat la Vall compta en les següents escoles infantils:
v Escuela Infantil el Carbonaire (17/6/1975). Carrer 5, num 3.
v Els nuvolets petits (11/8/2005). Carrer Filipinas 14.
v Los gorriones. Carrer Honori Garcia, 6
v Los Pitufos (27/9/2010), Carrer Octavi Ten i Orenga, 66.
v Centro maternal infantil (2012). Polígon Industrial Belcaire Calle A, parcel·la 415A
v El niu (20/6/2016). Carrer Juan de Austria, 115
Açò configura un mapa escolar educatiu a La Vall d’Uixó de 12 centres educatius de primària, tres instituts, Centre Públic De Formació De Persones Adultes Jordi De Sant Jordi i una escola Infantil del Sagrado Corazón de caràcter públic i una sèrie d’escoles infantils de caràcter privat.
Molt interessant aquest article, de veritat, m’ha agradat moltissim conèixer la història de les escoles de la vall.
ResponEliminaUn únic incís, com a antiga alumna del CEIP La Cova , he de dir que la imatge de l’antic centre que hi ha correspón al Rosario Pérez.
Tot i que em repeteixc, un article genial.