diumenge, 15 de desembre del 2013

Amuntegar-se la feina [a algú]


Significat: Feina. Treballar.
Al fuster li comença a amuntegar-se la feina de tantes comandes que té.

Equivalents:
A tornajornals
A veure com es presenta el dia
Acabar el que filar
Acatxar el llom
Adormir-se sobre els llorers
Aturar-se sobre els llorers
Aferrar-se la pasta pels draps
Al corrent
Altra feina hi ha
Anar a cascar banquets
Anar a estall
Anar a jornal
Anar a l'obra
Anar a la dena
Anar a la part
Anar a rebolcons
Anar a tope
Anar a tornallom
Anar de bòlit
Anar de cap
Anar de corcoll
Anar de cucurrulla
Anar de cul
Anar de dena
Anar escopetejat
Anar llarg
Anar morros per terra
Anar per a llarg
Anar per feina
Anar sobre el ferro
Aquesta albarda per a un altre ase
Arribar i carregar
Arribar i empényer
Arribar i fényer
Arribar i moldre
Arribar i seure
Assotar l'aire
Batre l'empedrat
Batre per la palla
Bon llom, pa l'arena
Camp de treball
Caçar mosques
Calçar-se bé les sabates
Cap de ferro
Carregar el gegant [sobre algú]
Com un lladre
Començar la casa pel terrat
Condir-li la feina
Continua gotera, forada la pedra
Cremar oli [en una cosa]
Curt de faena
De sol a sol
Dia de cada dia
Dia de calçons amples
Dia de feina
Dia de festa
Dia de folga
Dia de missa
Dia de precepte
Dia de treball
Dia feiner
Dia fener
Dia festiu
Dia inhàbil
Dia laborable
Dia obrer
Doblegar l'esquena
Donar la boleta
Donar el sus
Donar més feina que un bou solt
Donar més feina que un porc de sis arroves
Donar més feina que una brossa a l’ull
Donar pa als obrers
Donar quefer
Donar un cop de mà
Donar una bona casaca
Dur sa post en es forn
El primer que s'alça es vist
Engreixar el porc que no han de matar
Escarrassar-se
Ésser llarg [de fer alguna cosa]
Ésser un corcó de treball
Estacionar-se sobre els llorers
Estancar-se sobre els llorers
Estar a la colla
Estar al corrent
Estar sobre el ferro
Fer bona fusada
Estar d'alta
Feina de negres
Fer anar els dits com uns boixets
Fer ceba
Fer de la nit dia
Fer del dia nit i de la nit dia
Fer el farcellet
Fer el fardell
Fer el ronsa
Fer el seu fet
Fer faena
Fer feina com un lladre
Fer feina com un negre
Fer i desfer, feina de matalasser
Fer i desfer, feina del dimoni
Fer la feina d'En Jafà, qui fa i desfà
Fer més feina que un patró pelut
Fer més hores que un rellotge
Fer oli amb dues bigues
Fer reixes dins d'aigua
Fer sirgar
Fer servir [algú] d'escarràs
Fer sortir la freixura [a algú
Fer una feta
Fer una mampresa
Fer-se una bona casaca de treballar
Garbellar aigua
Guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les mongetes
Haver de menjar moltes sopes
Haver-hi molta tela per tallar
Haver-n'hi per dies
Haver-n'hi per estona
Haver-n'hi per temps
Hi haver per matar-hi hores
La que l'espera
Les mans a la filosa, i els ulls a la porta
Llaurar en arena
Llaurar fondo
Mala nit i parir filla
Marcar el tall
No donar abast
No fer ni deixar fer
No saber on girar-se
No saber per quin cap posar-s'hi
No tenir demble ni galop
No tindre temps ni d'anar a pixar
No traure res a carregador
No traure's la pasta de damunt
No veure-hi de cap ull
No viure ni deixar viure
No viure [algú]
No vore's la faena en els dits
Parèixer l'obra de la Seu
Perdre el fil
Portar a coll
Portar les espardenyes ben cordades
Posar fil a l'agulla
Posar mà a l'obra [o mans a l'obra]
Posar-hi call
Posar-hi les mans
Posar-se a la faena
Posar-se al corrent
Prendre el senyal
Prendre el signe
Qui sembra cull
Rosegar [algú] l'os
Se t'aferrarà l'arròs
Secar-se el cervell
Semblar l'obra de la Seu
Semblar un sabre nu
Ser llarg de mans
Ser una màquina
Ser un escarràs de feina
Ser una formigueta
Ser [algú] el burro de la feina
Suc de bragó
Suc de braó
Suc de cadira
Tenir el cul llogat
Tenir molta pala
Tenir sempre melics per lligar
Tindré bon budellet
Tindre els collons pelats [de fer alguna cosa
Tindre més faena que el pont
Tindre més faena que els Reis d'Orient
Tindre més faena que un negre en un camp de canyamel
Tindre prou pa tallat
Tindre tela per estona
Tirar milles
Tocar-se els collons
Tomar un bon jai
Traure el fetge per la boca
Traure la freixura per la boca
Traure el lleu o la freixura per la boca
Traure [a algú] la masmarruga
Traure's de davant
Treball benedictí
Treball de sapa
Treballar a esclat de mort
Treballar a estall
Treballar com un corcó
Treballar com un negre
Treballar com una fada
Treballar en ferro vell
Treballar per al diable
Treballar per al dimoni
Treballar per la glòria
Treballs forçats
Trencar el glaç
Trencar el tap
Trencar-li les oracions
Tres en ralla i la pilota encalada
Tres per al sac i el sac en terra
Treure la freixura [a algú
Treure's d'entre mans
Un preu fet de mans i recapte
Viure la vida
Xerrada que xerrada i l'escurà a la pica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada