Tenir la butxaca foradada

Tenir la butxaca foradada

Significat: Malgastar.
No té cap control dels diners, sembla tenir la butxaca foradada.

Equivalents:
Abocar tot el cabàs
Afluixar els cordons
Allargar més el braç que la mànega
Allargar més el peu que la sabata
Allargar més els peus que els llençols
Anar a dojo [algú]
Anar barca davant nau
Anar-se'n com fruita
Arreplegador de segó i escampador de farina
Cagar gras
Cop de bossa
Destruiria la duana
Disparar] en pólvora de rei
Dur a malbarat
Eixugar el vent tant com en plou
Els doblers li tornen carbons
Es menjaria el llevant i el ponent
En gran
Es menjaria el sol abans de sortir
Es menjaria els blens dels llums
Es menjaria els ferros dels fogons
Es menjaria Ifac i Montgó
Es menjaria les barres de son avi
Es menjaria les barres del tàlem
Es menjaria les cames d'un bres
Es menjaria les claus de sant Pere
Es menjaria Poblet i Santes Creus
Es menjaria un albat de vuit dies
Es menjaria un bou amb les banyes
Es menjaria un llinatge
Escurar les butxaques [d'algú]
Estacar els gossos [o els cans] amb llonganisses
Estirar més el braç que la mànega
Estirar els peus més que la flassada
Fer un extra
Fermar els gossos [o els cans] amb llonganisses
Fer-se'n l'estella
Ficar l'olla gran dins de la xica
Fregint i menjant
Gratar-se la bossa
Gratar-se la butxaca
Haver de mester set doblers per fer un sou
Hereu escampa
Llançar els diners
Lligar els gossos en llonganisses
No deixar criar rovell
No fer cas d'un pa ni d'un penjoll
No fundarà cap missa d'onze
No mocar-se amb mitja màniga
No tenir vinya i veure raïms
No veure's mai cera en l'orella
Nugar els gossos [o els cans] amb llonganisses
Passar les coses a la trampa
Replegar la cendra i escampar la farina
Ser un afonacases
Set doblers no li fan un sou
Tindre la butxaca solta
Tindre la mà foradada
Tindre les mans foradades
Tirar de veta
Tirar del tros
Tirar el gat pel fumeral
Tirar en pólvora de rei
Tirar l'ase per la finestra
Tirar la casa pel fumeral
Tirar la casa per la finestra
Traure's tot l'estam (Excedir-se molt)
Treure al sol més del que hi ha a l'ombra
Viure al dia
Viure del tros

En ma vida

En ma vida 

Significat: Mai.
En ma vida he vist una persona que menje tant.

Equivalents:
A cap preu
A les calendes gregues
Botifarra!
Com ara plouen gínjols
De cap manera
En absolut
En cap concepte
En cap cas
En cap manera
Encara que m'ho prediquin dalt una trona
Encara que m'ho prediquin teatins
Farà bon sol quan
I un be negre!
L'any d'en Quirze
L'any de la picor
L'any de Mariacastanya
L’any xeix
La setmana dels set diumenges
La setmana dels tres dijous
La setmana que no farà vent
Mai de la vida
Mai del món
Mai dels mais
Mai més
Mai per mai
Ni a la de tres
Ni a tirs
Ni als mils
Ni amb fum de sabatots
Ni de bon tros
Ni per ara ni per suara
Ni per la vida
Ni per medecina
Ni per remei
Ni per saber morir
Ni per un botavant!
Ni per un Déu
Ni per un mal de morir
Ni regalat
Ni un punt ni una hora
No mai en ma vida
Pel segar del mes de maig
Per cap concepte
Per cap diner
Per cap diner del món
Per cap manera
Per cap vent del món
Per cosa del segle
Per cosa en el món
Per ninguna manera
Per res del món
Per tot l'or del món
Pus mai
Quan les gallines pixen
Quan les gallines trauran dents
Quan ploguen granotes serà
Sota cap concepte
Un dia no i l'altre tampoc

No tindre més que ossos

No tindre més que ossos

Significat: Magre. Prim.
Com que no vol menjar per no engreixar no témés que ossos.

Equivalents:
Anar prim de ventre
Ballar el ball de sant Prim
Ballar els gojos de sant Prim
Begut de cara
Begut de carns
Buidar-se com un calàpat
Cantar els gojos de sant Prim
Caure l'ànima [a qualcú]
Clarejar com un cuc de filar
Clarejar-li les orelles
Deixar [algú] amb la pell i l'os
Dur el ventre aferrat a l'esquena
Dur molt de greix fuit
Eixir-se'n pel colleró
Eixut com una arengada
Eixut de carns
Ésser de mal pedreny
Esser secanyós com un carquinyoli
Ésser tot pell i ossos
Ésser un carquinyoli
Ésser un gastament
Ésser un secall
Ésser una mòmia
Estar amb la pell i els ossos
Estar amb la pell i l’os
Estar begut de galtes
Estar com un dijous sant
Estar com un gànguil
Estar més eixut que la moixama
Estar mes prim que un esparrello
Estar més prim que un espinac
Estar més prim que un garrot
Estar passat
Estar prim com un garrot
Estar sec com un gaig
Estar sec com una canavera
Estar un més prim que fil d’aram
Estar [algú] com una ascla
Flac com un espigó
Flac com un llagostí
Gras com una post
Llarg i prim com un gànguil
Magre com un rupit
Més eixut que l'ídol
Més prim que un garrot
Més sec que l'ídol
Més sec que un bruc
Més sec que un carquinyoli
Més sec que un clau
Més sec que un os
No fer ombra
No fer ombra a sa terra
No pesar la cara
No pesar la carn
No pesar ni un boriol
No pesar [algú, o alguna cosa] una palla
No tenir cara per a senyar-se
No tenir més que la pell
No tenir més que la pell i els ossos
No tenir sinó la pell i l'os
No tenir ventre ni entranyes
No tindre ni tripa ni moca
No tindre (algú) ni panxa ni budell
No tindre més que la pell i l'ós
No tindre ni moca ni budell
Paréixer un boixet
Paréixer un esquelet
Paréixer una canya d'haure nius
Penjar l'ànima [a qualcú],
Perdre les carns
Pla com una post
Portar cotilla
Prim com el dit
Prim com la canya de la doctrina
Prim com un fus
Prim com un paper de fumar
Prim com una flauta
Prim com una neula
Quedar amb la pell i l’os
Quedar-se com una canya
Quedar-se un més prim que les rates de sagristia
Semblar un esquelet
Semblar un fideu
Semblar un gat escorxat
Ser com un telet de ceba
Ser prim com un fideu
Ser prim com un tel de ceba
Ser prim com una anguila
Ser sec com un bacallà
Ser sec com un bacallà ranci
Ser sec com un clau
Ser un boixet
Ser un clau 
Ser un sac d'ossos
Ser un sac de mal profit
Ser un canyauli
Ser un pardal esquat
Ser un " ximirlino"
Ser una canya al marge
Ser una canya d'haure nius
Ser una vara de fer ametles
Tenir el ventre a l'esquena
Tenir la panxa a l'esquena
Tenir la panxa encastada a l'esquena
Tenir les galtes xuclades
Tenir poca carn damunt
Tindre cos d'agulla
Tindre la panxa com una guitarra
Tindre poca carn damunt
Tindre xitxa com un caragol
Veure's l'ànima a contraclaror
Xuclat de galtes
Xuclat de queixos

A la quinta força

A la quinta forca

Significat: Lluny.
El pic de la muntanya es troba a la quinta força i no sé si podré arribar.

Equivalents:
A fer la u
A l'altra part del món
A l'altre cap del món
A l'entrellum
A la fi del món
A la llunyania
A la quinta punyeta
A les envistes de
A les quimbambes
A llarga distància
A on Deu pergué el barret
A on Deu pergué les espardenyes
A una hora lluny
Al dellà
Al lluny
Al lluny del lluny
Allà als collons del Montgó
Allà d'enllà
Allà on Crist perdé el barret
Allà on Jesucrist va perdre l'espardenya
Allà on nostre senyor perdé el guitarró
Allà on Sant Pere va perdre l'espardenya
Amb molt
De lluny
De lluny a lluny
De lluny en lluny
De molt
En el cul del món
En el darrer port d'Espanya
En els confins de la terra
Enllà d'enllà
Entre Tots Sants i Manresa
Entre Tots Sants i Penaila
Enviar [a un] al blau de la mar
Està més lluny que els llims [llimbs]
Estar més lluny que de Ginebra
Estar tan lluny que de Ginebra
Estendre la vista
Fer enllà [una persona o cosa]
Guardar les distàncies
Haver-hi un tret [d'alguna cosa a una altra]
Haver-hi una gran carrera
Haver-n'hi un bon tros
Lluny de
Mantindre les distàncies
Més lluny que les cabrelles del sol
Més lluny que les gavelles del Sol
Ni per miracle
Ni per pensament
Ni que el maten
Ni remotament
Posar terra per mig
Qui sap on
Ser de la quinta guitza
Tenir [algú] a distància
Treure [alguna cosa] del mig
Ves-te'n a la quinta punyeta
Viure a la quinta punyeta

Desfer-se en elogis

Desfer-se en elogis

Significat: Lloar.
Des de que li va donar feina no para de desfer-se en elogis.

Equivalents:
A llaor
A so de bombo i platerets
Al pot xicotet hi ha la bona confitura
Dir bé [d'algú]
Donar sabó [a algú]
Donar una ditada de mel
Els veïnats són a dur oli
En honor a
Ensabonar
Fer bocades
Fer l'article
Fer la garagara
Fer la garseta [a qualcú]
Fer-se-li la boca tova
No haver menester padrins
No saber on ficar
No tindre iaia
Parlar alt [d'alguna cosa]
Parlar bé [d'algú]
Posar en els núvols
Posar [algú] als núvols
Posar [algú] dalt del cel
Posar] [algú] en les estrelles [o fins a les estrelles]
Pujar [algú] en les estrelles [o fins a les estrelles]
Posar [algú] fins al cel
Posar [algú] sobre el pedestal
Posar [algú] sobre el pinacle
Tenir [algú] en bon concepte

Anar a fer la partideta

Anar a fer la partideta

Significat: Jugar.
Totes les vesprades el meu avi se'n va al casino a fer la partideta.

Equivalents:
Abatre el joc
Abatre les cartes
Amagar esquenes
Anar a totes
Ara t'agarraré, cagó!
Arrencar cebes
Capaç de jugar-se les claus de sant Pere
Carregar els daus
Congelar la pilota
Conillets a amagar
Deute d'honor
Doble parella
Donar capot
Donar la llengua al gat
Donar peixet
El joc crema més que el foc
El joc destrueix més que el foc
El pare carabasser
Els quatre cantons
Escarabat bum bum
Ésser mà
Estirar l'orella del gat
Fer bitlles
Fer capot
Fer cau i net
Fer dòmino
Fer figuereta
Fer juli
Fer tat [a algú]
Fer una mala passada
Fer-s'ho a cara o creu
Fer-s'ho a la carta més alta
Fer-s'ho a palletes
Fer-s'ho a parells o senars
Fet i a amagar
Gallineta cega
Joc d'atzar
Joc de bitlles
Joc de cucanya
Joc de l'osset
Joc de mans
Joc de paraules
Joc de penyores
Joc de pistes
Joc de sort, joc de badoc
Joc de taula
Joc de xapes
Joc del canut
Joc del gat i la rata
Joc dels disbarats
Jocs de mans, jocs de vilans
Jugar a casa
Jugar a cuita a amagar
Jugar a la cluca
Jugar a la loteria
Jugar a les gepes
Jugar a lladres i serenos
Jugar a matar
Jugar a moros i cristians
Jugar brut
Jugar fort
Jugar les cabres
Jugar més que un gat amb una veta
Jugar-se el sol abans de néixer
Jugar-se-la a cara o creu
L'acudit
L'amic invisible
La gallina politana [o ponitana]
Manilla de rector i vicari
Mots encreuats
No hi haure partida
No veure's cap carta
No veure's cap carta bona
Parar i a amagar
Parells o senars
Perdre la mà
Quedar sabater [un jugador]
Ruleta russa
Saltar a corda
Tancar el joc
Tenir cama
Tindre la mà
Tindre la pala foradada
Tirar-se
Tocar mare
Tocar-li la loteria
Tocat i enfonsat
Trencar l'olla
Tres en ratlla
Treure sardines del barril
Va de bo!