diumenge, 11 de juny del 2023

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (RAÏM)

RAÏM

· De tal parra, tal raïm

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.

· Del raïm, també es fa vi

Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan dient.


· Li dius figa i entén raïm

Es diu quan una persona no entén el que li diuen.


· Mitja figa mig raïm

Estat de salut indecís, a mig camí entre trobar-se bé o malament.

- Com us trobeu avui, Maria? –Mitja figa, mig raïm.

Extensiu en un estat d'indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. / així així, ni bé ni malament / en un estat d'indecisió, en una situació no clarament definida, etc.

- No sé si quedar-me o anar-me'n: estic mitja figa mig raïm.


· Molta fulla i poc raïm o

· Molts pàmpols i poc raïm 

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte.

· Semblar que aixafa raïm

Hom ho diu de qui balla malament.


· Un raïm de

Gran quantitat.


· Vinya torta raïm porta

Totes les coses, per lletges que siguin, compleixen l’objectiu per al qual existeixen.


· No té vinya i ven raïms

Es diu de qui fa despeses desproporcionades al seu cabal.

- Li agrada gastar-se els pocs diners que guanya en roba cara. No té vinya i veu raïms.



VI

· Això s'acabarà, pujant el vi

Es refereix a quan paguen justos per pecadors.


· Al pa, pa i al vi, vi

· Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara

· Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí

Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts. Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos.


· Amb pa i vi es fa curt el camí

El menjar és el carburant dels éssers vius. Per suportar les fatigues del camí, cal una alimentació i una beguda adequades. Comptant amb el que és bàsic per estar alimentat, es pot emprendre viatge.

En un sentit ampli s'aplica a la feina, ja que, per fer una bona feina, cal comptar amb els mitjans adequats.


· Amerar el vi

Aigualir-lo.




· Amic de got i vi és amic teu però no meu

No convé fer amistats en tavernes i bars perquè solen buscar algun profit o són falses per efecte de l’alcohol.


· Besar la carabassa

Beure vi.


· Bon pa i bon vi fan bon llatí o

· Bon pa i bon vi i deixa dir

Després d'un bon menjar li donem a la llengua.


· Bon pa i bon vi i faràs bon camí

· Bon pa i bon vi, arre rossí

· Bon pa i bon vi, vida de Paradís

· Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang


Significa que el menjar i el vi donen forces. Per suportar les fatigues del camí, cal una alimentació i una beguda adequades. Comptant amb el que és bàsic per estar alimentat, es pot emprendre viatge.

En un sentit ampli s'aplica a la feina, ja que el refrany ensenya que, per fer una bona feina, cal comptar amb els mitjans adequats.


· Bon vi i bon tall i penes avall

Davant d'un bon menjar s'obliden les penes.


· El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi o

· El secret mai no dura, allà on regna el vi

Qui té algun secret, és difícil que el confessi, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo.


· El vi alabat crida convidat

Les bones coses resulten millors quan són compartides.


· Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol.


· L'amor i el vi enganyen el més savi

Totes dues coses entelen l’enteniment i a vegades, canvien la manera de ser.

· La bona música surt de la barrica

[barrica = bóta, tonell]

Els efectes del vi fan cantar la gent.


· Més bo que el vi de missa

Referit a una cosa de menjar o de beure: molt bo, molt saborós, molt agradable de prendre.

- Aquell plat que ens va preparar era més bo que el vi de missa.


· Més mal geni [o tort] que el vi de quarto

Tenir el geni fort, irascible, violent.

- Millor que no el molestis gaire, que té més mal geni que el vi de quarto.


· Tenir el vi dolent

Tenir mal beure. Estar malhumorat o irritable després de beure molt de vi.

- Quan beu es torna agressiu, té el vi dolent.

· Tenir el vi trist

Posar-se trist quan s’està embriac.

- Ha begut i té el vi trist.

· Tenir mal vi

Produir efectes violents. Ser provocatiu, busca-raons, etc. Tenir mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.

- Quan està embriac, no el provoquis perquè té mal vi i et pot donar un disgust.


· Tindre el vi alegre

Posar-se alegre quan s'està embriac.

- Almenys aquest home té el vi alegre i no dona cap espectacle llastimós quan s'embriaga.


· Tindre [algú] bon [o mal] vi

Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.

- Ha begut molt, però té bon vi; no para de fer broma.

- Té mal vi: sempre que beu es posa de mala llet.


· Un got de vi més!

Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions.

· Llibres i vins, els més vells són els més fins

Podem confiar en allò que coneixem de temps.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada