UN FUM DE DITES

· A baixa sala, no cal escala

Les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges.

· A cada contalla s'afegeix una palla

Les coses que es repeteixen moltes vegades van modificant-se i diversificant-se.

· A cada rentada, una esquinçada

Abans, quan s'anava al llavador públic, era freqüent la pèrdua, la confusió o la sostracció d'alguna peça.

Es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits, quan les coses resulten malament cada vegada que intentem alguna mampresa o finalitat.

· A carro mogut, tots tiren

Confirma i critica que tot el món s’afegeix als projectes o les empreses quan van bé.

· A l’espantat l'ombra l’espanta

Es diu de qui té por de qualsevol cosa, que tot li fa por.

· A torrar neu!

Exclamació enviant a mal viatge.

·         · A un clau cremant s'agarra u quan s'està afonat

En circumstàncies extremes qualsevol ajuda és bona.

Valdre's de qualsevol recurs o mitjà, per difícil o arriscat que sigui, per salvar-se d'un perill, evitar un mal que amenaça o aconseguir alguna altra cosa.

· A veure si em vols tocar allò que no sona

Empipar, molestar, enutjar [algú].

· Abans de tirar la veta, mira si raja l'aixeta

Mira de no gastar sense control. Mentre tinguis diners al compte, pots anar tirant de veta.

· Acceptar les coses tal com vénen

No amoïnar-se excessivament per les coses de la vida. Prendre’s les circumstàncies tot acceptant-les.

· Ací vaig perdre una agulla, ací la trobaré

Es diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que sigui.

· Això és anar i venir, buidar i omplir

No fer res que valgui la pena.

· Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena

Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.

· Al cel que vagis, no vagis davant

No convé mai ser el primer en res, perquè qui va davant es troba totes les dificultats que els altres ja no tindran.

· Allà on hi ha hagut, sempre hi queda [o en queda]

Vol dir que allà on hi ha hagut un sentiment o una habilitat, encara que passin els anys, més o menys es manté. Els sentiments hi són; qui fa un cove fa un cistell.

· Allà on hi ha taca no hi ha forat

Significa que és preferible un mal menor a un perjudici més gran. Vol dir que un defecte no té importància si no n'hi ha de més grossos.

· Allà on n'hi ha tres, no n'hi busquis quatre

No cerquis coses impossibles. No cerquis cinc -o tres- peus al gat, no n'hi ha més; allà on no n’hi ha, que no n’hi cerquin.

· Allà on no hi soc, no m'hi cacis!

Ho diu qui no pot fer allò que se li demana, per problemes físics. Quan no es pot, no es pot; no em demanis coses impossibles.

· Allà on aniràs, fes com veuràs

Fes les coses que fan les persones del lloc on vas a raure.

Integra't, adapta't; a la terra on vas, al poble que vas.

· Allà on no arribis tu, hi arribaré jo

Ho diu qui està disposat a ajudar a un altre amb diners.

· Allà on no et volen, no t'hi fiquis

Recomana de no insistir, quan una relació és difícil.

· Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan

En una família, se senten més forts els lligams sanguinis que no els polítics. S'estimen més els de la sang, tothom tira pels de la seva família, tothom procura per als parents.

· Allà on no hi vas a guanyar res, no hi vagis a perdre

Recomana de no posar-se en afers públics. No et compliquis la vida, no t'emboliquis amb els problemes dels altres.

· Allò que ve per natura és el que més dura o

· El qui és de mena mai no s'esmena

Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los.

· Amb menys, també es passa [o passaria]

Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. Val més menjar poc i pair bé.

· Amb un rupit, agafen grua

Significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants.

· Aniràs i vindràs i mai arribaràs

Es diu quan es fan gestions o viatges infructuosos.

· Aquell que s'encanta no les tasta

Significa que és preferible dedicar-se al que és important o al que més interessa abans que al que és secundari o menys interessant.

· Augmentem però no millorem

Es diu quan es posen tots els mitjans i no es veuen els resultats esperats.

Un exemple ho tenim en l’ús del valencià. Cada cop sentim menys parlar valencià als carrers malgrat usar-lo a l’escola, als mitjans de comunicació, a les institucions.

· Avemaria curta, sermó llarg

Es refereix a l'Ave Maria amb què es tancava la introducció o preàmbul del sermó tradicional de festa.

Es diu referint-se a esdeveniments en què una part bona queda compensada per una altra de dolenta.

· Botet menut, prompte està ple

Dita de les persones que s'enutgen per poca cosa.

· Bufar molt i ventar poc

Es diu quan es parla molt i no es fa res.

· Cada gerreta té la seva fargaladeta o

· Cada olla té la seva tapadora

· Cada cassoleta [o olleta] té la seva tapadoreta

· Cada olleta té la seva cobertoreta

Fargalada: Dipòsits o solatge de l’oli o del vi

Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe. Específicament es diu que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se.

· Camí començat, mig acabat

Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga.

· Cap per avall la merda corre

Vol dir que per a davallar tothom té facilitat.

· Carta escrita, passatge espera

Vol dir que les coses començades o posades així com cal per a ser emprades, requereixen ser posades en servei.

· Com és l'ama, així mana

Es diu referint-se al bon o mal govern d'alguna cosa, causat a les bones o males condicions del governant. El caràcter, el geni, la idiosincràsia de la persona, es reflecteixen en la manera de manar i de dir les coses.

· Com més alts estan, més bon esclat peguen o

· Com més amunt volen, més fort peguen l'esclat

Pot passar que alguns assoleixin amb rapidesa una posició elevada i que la sort canviï de manera que es quedi en una posició molt inferior. T'adverteixen que com més eleva la fortuna als homes, sol ser més gran la caiguda.

· Com més pressa, més vagar

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent.

Amb ironia s'aplica als que, malgrat haver de fer una mica immediatament, s'ho prenen amb calma. Per tant, aconsella no prendre temps per reflexionar.

· Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa

Resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls.

· Criticar és més fàcil que fer

És fàcil criticar els altres i fer que se sentin menyspreables. Qualsevol ho pot fer. Però el que és difícil, i que requereix esforç i coneixement, és rescatar-los i fer-los sentir-se bé.

· D'altres n'hi ha que en saben menys

Expressió que pot servir de consol quan alguna cosa no ha sortit prou bé o que es diu amb ironia, per censurar una actitud negativa.

· Darrere de l’u ve el dos i qui tingui pressa que arranqui a córrer

Recomana o justifica l’ordre en l’execució de les coses. Les coses s'han de fer com toca, l'una darrere de l'altra i amb tranquil·litat.

· De les raons d'uns, altres ne viuen

Significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants.

· De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra

Es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent de ser, ben distinta de com són en realitat.

· De vegades les canyes es tornen llances

Indica que les coses que es comencen de broma acaben de debò, que les coses d'aparença més senzilla es poden fàcilment i inesperadament complicar i, també, que a hom li pot pervenir el mal d'on menys s'ho pensa.

· Deixa'l que corri, que ell pararà

Convé deixar-ne un que segueixi el seu esforç fins que vegi el desengany.

· Del poc, poc, i del molt, no res

Les coses que no abunden són molt valorades i s’aprecien més gaudides amb moderació; en canvi, la quantitat resulta avorrida i cansa.

· Del que et diguin no et creguis res, i del que vegis, la meitat només

Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri.

· Després de l’u ve el dos

Recomana fer les coses l’una després de l’altra i amb tranquil·litat, seguint una lògica.

· Durarà o no durarà, però allò que està fet, fet està

Cal acceptar i assumir les errades. Aconsella afrontar la situació amb fermesa, quan estem davant d'una desgràcia o un error de conseqüències irremeiables, i, encara que no sigui del nostre gust, res no s'aconsegueix amb lamentar-se d'alguna cosa en què ja no podem tornar enrere.

· D'on no veus, no esperes

Confiar o esperar alguna cosa de qui no se li veu voluntat resulta inútil.

· El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada

Deixant de banda el pòsit religiós d’aquest proverbi, l’ensenyament que atresora, si equiparem infern a mal i cel a bé, és que sempre costa menys deixar-se arrossegar per les males actuacions que pretendre tenir una actuació bona i justa.

· El carrer és del rei; el qui el pilla [o, el qui hi passa] per a ell.

Vol dir que al carrer tothom hi té dret.

· El coratge ix de la força de la raó

Per mitjà de la raó es pot explicar el fonament de les coses. I amb el coratge manifestem la força de la raó al servei de l'amor i de la consciència. 

· El darrer tanca la porta 

Vol dir que el que es retarda en surt perjudicat. El menys espavilat, el més lent, o el més complidor, ha de fer allò que els altres no han fet.

· El gram s’amorgona tot sol

[El gram (Cynodon dactylon) pel fet de ser una planta amb nombrosos rizomes pot escampar-se amb molta facilitat].

Vol dir que els mals exemples i en general les coses dolentes creixen per si soles, sense que se les fomenti.

· El mateix és a peu que caminant

Es diu irònicament per significar que qualcú va sempre a peu.

· El menester fa fer i l’ànsia fa filar

La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps. S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida.

· El primer pensament mai ment

Vol dir que la primera ullada no falla, que l’aparença d’una persona o d’un esdeveniment és prou per a identificar-los.

· El primer va al davant per coix que sigui

Aconsella prendre la iniciativa en totes les coses si es vol avançar.

· El que és moda no incomoda

Expressa que allò que s’estila és ben vist i acceptat per tothom. L'afany per demostrar que s'està al dia a la moda fa oblidar les possibles molèsties que pogués causar.

· El que és teu és meu, i el que és meu m’ho vull

Se sol dir, sovint fent broma, per expressar el màxim d’egoisme, que és voler-ho tot. Reprèn la desordenada avarícia d'alguns, que volen tenir part als béns d'un altre, sense patir minva ell.

· El que està fet, fet està

Es diu com a consolació i confirmació que determinades coses no tenen remei, encara que puguin tenir compensació. Per això hem de pensar molt bé què farem, perquè un cop ho hàgim fet no hi haurà marxa enrere, i haurem d'empassar-nos les conseqüències.

Si la situació és irremeiable, res no es pot canviar i només queda tenir fortalesa i valor per afrontar-la. Aquest refrany s'aplica especialment quan hem comès un error o ens sobrevé una cosa no desitjada, però, en aquests casos, no serveix de res lamentar-se, sinó reaccionar.

· El que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira

Es diu d’allò que costa d’aconseguir, però que es perd ràpidament. La sort no ens dura, en gastem més que no en guanyem.

· El que hi ha, juga

Es diu quan no hi ha més elecció possible, quan només es disposa d’una oportunitat.

· El que meneja el vidre, el trenca

Es diu per disculpar algun entropessi involuntari.

· El que no entra amb asos, cau de nassos

Convé encetar els projectes amb bon peu o amb capital suficient per a no fracassar.

· El que no és a una part, és a l'altra

Significa que una cosa en compensa una altra.

· El que no està, no s´encontra

Vol dir que qui no està en el moment de fer una cosa, no compta.

· El que no mira davant, cau de nassos

S’ha de parar atenció a allò que es fa. La prudència ens ensenya de ser previsors per tal de poder atendre les contingències futures i afrontar les desgràcies imprevistes, clar d'altra manera aniríem a parar a la misèria.

· El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible

És una manera tallant i expeditiva de denegar alguna petició o encàrrec.

· El que ve de gust no mata

Expressa que allò que és benvolgut és fet sense patiment. Qui va darrere alguna cosa de forma voluntària, no sent molèsties per les possibles incomoditats.

· El qui és babau, volta la sénia o

· El que sigui burro que rodi sénia

Se sol dir per a posar fi a un raonament en què l'interlocutor no entén el que li expliquen. També per a dir que, qui no sigui molt intel·ligent, és millor que es dediqui a treballs físics.

Per tant, qui no tingui esmena o remei es mereix el que li passi.

· El sac ple no es pot doblegar

Fa referència al fet que, si es menja molt abans de treballar, després consta molt rendir en la feina.

· El tren s’espera en l’estació, la missa en l’església, i l’aigua en el bancal

Convé anticipar-se als esdeveniments per a no fer tard i resultar perjudicats.

· Ell..., és el pinzell, i ella.., la granera

Els que no tenen contingut conceptual.

· Els camins cap enlloc estan cada vegada millor empedrats [o asfaltats]

La societat actual ofereix moltes distraccions sense contingut que duen a la pobresa espiritual i material dels individus.

· Els hi hauria fotut per darrere! [o pels morros!]

S’empra per dir que un determinat producte és rebutjat despectivament per ser de molt baixa qualitat.

· Els parenostres treuen [o s'emporten] les avemaries

Es diu d’una cosa o acció que distrau d’una altra, que la fa negligir.

· Els uns peti, els altres petam i tots petem

Resposta humorística que es fa a vegades quan algú pregunta: Com anem?

· Els vents de fortuna són com la lluna

Significa que la sort la podem trobar en una circumstància i moment que no esperàvem. Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d'altres.

· En comptes d’anar avant, anem arrere

Frase que indica que no hi ha progrés ni millora, sinó tot el contrari.

Expressió molt en la línia de les polítiques de Vox que ha vetat les pel·lícules '20.000 espècies d'abelles' i 'Barbie' de l'arxiu de la biblioteca municipal de la localitat castellonenca de Borriana, on gestiona la Regidoria de Cultura.

Una decisió que es un cas de censura.

· En el pecat s'hi porta la penitència

Significa que els responsables d'una cosa són els que n'han de sofrir les conseqüències. Darrere d’una mala acció, que en cometre-la porta parella certa classe de patiment per a qui l'executa.

· Ara que ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs

Vol dir que els aprenents i súbdits no han de voler obrar com a mestres o com a senyors. No hi ha més remei, que acatar la diferència de l'escala social.

Es refereix a un que demostra ganes de comandar sense tenir autoritat legal.

· En la terra on vagis, el costum que trobes

Convé assumir els usos i costums i integrar-se en la comunitat on es viu per a no resultar un element estrany o criticable.

· Entre poc i massa, la mesura passa

expressió que denota que fugint d’un extrem s’ha caigut en l’altre. El mesurament i la normalitat estan entre els dos extrems. La virtut es troba en el punt mitjà. Els extrems són dolents.

· Ser senyor dels propis destins

Tenir la llibertat de fer una cosa.

Aprendre a agafar les regnes de la nostra vida no és una tasca fàcil, hem de començar per plantejar-nos què és el que volem i a partir d'aquí comprometre'ns amb el propi projecte de vida i mobilitzar-nos per trobar els mitjans que ens permetran acostar-nos a les nostres metes. De vegades donem el poder a l'entorn, les circumstàncies i les persones que ens envolten a canvi d'un benefici immediat, aparcant les metes pròpies. I per ser lliure, un ha de ser senyor dels propis destins. Quan un és capaç de fer-se responsable de si mateix, no necessita més govern i autoritats que en regulin el comportament.

· Ser tres quarts de fusta i un tauló

Expressió d'hora indeterminada en resposta a la pregunta “—Quina hora és?”

· Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec o

· Quan no n'hi ha en el càntir, no en raja pel broc

Es diu a un que no té enteniment. Per tant, és inútil esperar resultats d’una cosa o persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los.

· Si es poguessin fer les coses dues vegades, n'hi hauria poques d'esguerrades

Lamenta haver-se equivocat en una primera ocasió. Abans de fer una cosa, cal pensar-hi dues vegades.

Es diu davant un fet consumat, considerant que se li haguera pogut donar una solució més encertada.

· Si tens clar on vols anar, t'estalviaràs moltes passes, però et perdràs molts paisatges

Ven cert.

· Sigui el que sigui, ja se sabrà

Es diu restant importància a alguna cosa, ja que tot acaba sabent-se, encara que passen segles i mil·lennis.

· Sovint entre el dir i fer hi va un bon tros de carrer

No totes les promeses es fan realitat.

De vegades, hi ha molta distància entre allò que un diu i allò que fa, per la qual cosa convé no confiar en promeses que poden no complir-se.

Es relaciona amb les dificultats que sorgeixen, pràcticament sempre, a l'hora de posar en pràctica qualsevol acció que en la teoria sonava senzilla i assequible.

· Tallar el nus gordià

Obrar resoltament saltant per damunt d'una dificultat que no es pot resoldre d'una manera normal.

Aplicable a la Llei d'Amnistia.

Una antiga llegenda grega diu que, quan el van escollir rei de Frígia, el pagès Gordias va ofrenar a Zeus el carro i els bous. El regal també incloïa dos objectes: una llança i el jou dels animals, tots dos lligats al carro amb un nus molt sofisticat; tant, que no hi havia manera de trobar els dos caps de corda.

Era tan difícil descordar aquell nus, que es va arribar a dir que qui aconseguís desfer-lo dominaria tot l’Orient. I quan Alexandre el Gran va voler desfer el nus gordià, sense cap mirament va tallar la corda amb un cop d’espasa: “Tant hi fa tallar-lo que desfer-lo”, va dir. I es va quedar tan ample.

Des d’aleshores, quan hi ha un problema que sembla irresoluble, s’acostuma a dir que som davant d’un nus gordià. I quan apliquem una solució dràstica, diem que l’hem tallat.

Al llarg de tota la història, l’amnistia ha estat una de les solucions que ha trobat la política quan ha topat amb un nus gordià. I a l’Estat espanyol, amb la seva turbulenta història, les amnisties han estat constantment a l’ordre del dia. Tant és així, que en els darrers 190 anys n’hi ha hagut 23 (cal tenir en compte que durant els llargs períodes de dictadures els tirans eren més partidaris d’afusellar que no pas de fomentar la concòrdia).

De totes aquestes amnisties, la més destacable va ser la del 1977. Va servir per protegir totes les persones que havien tingut alguna responsabilitat durant la dictadura franquista. Després de 40 anys de dictadura, de tortures i de tota mena de crims van ser perdonats. Efectivament, amb l’amnistia, cap torturador o criminal franquista mai no va haver de respondre dels seus actes.

Posteriorment, s’han anat succeint més amnisties —a parer meu— força qüestionables: Felipe González i Mariano Rajoy van decretar tres amnisties (dues el primer i una el segon). Van perdonar delictes fiscals i van facilitar que les grans fortunes trobessin una còmoda sortida per al seu diner negre.

Si hi ha hagut tantes amnisties a l’Estat espanyol i cap no ha generat cap apocalíptica controvèrsia, ¿per què una amnistia a favor dels independentistes catalans genera tanta polèmica i crispació al carrer, als cercles polítics, judicials i als mitjans de comunicació?

· Tant és el poc com el massa

Tant mal és passar, com no arribar. En el terme mitjà està el bo.

· Tant és saltar com córrer

Es diu quan el resultat és el mateix tant si es fa una cosa com si es fa la contrària.

· Tant tenim amb sabó com amb fil negre, tot és per a la roba

Tant se val una cosa com l'altra. És una crítica a qui, en una conversa, introdueix un tema que no té res a veure amb el que s'està parlant.

· Tot camí és drecera per al qui sap de caminar

Aconsella que seguim els camins usats i ben coneguts, en lloc de cercar dreceres dubtoses.

· Tot està en un bon acabar

El mèrit no està a començar una cosa, sinó a acabar-la.

· Tot forat té el seu pedaç

Aconsella no desesperar-se davant d'un problema, perquè sempre hi ha una solució. És com cercar aquella mitja taronja que ens falta i no trobem, quan parlem de temes del cor.

Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada.

· Tot té un mig i dues vores

Es diu confirmant que alguna actitud s’inclou dins de la normalitat però tocant-ne el límit. Tot és relatiu i cal fugir dels extrems. El punt mitjà d'una qüestió és el més equilibrat.

· Tota pedra fa marge

Es diu per indicar que qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser útil per ajudar a aconseguir un fi determinat.

· Totes les deixades són perdudes

Es diu quan podem gaudir de coses que ens ofereixen gratuïtament. S'han de saber aprofitar les ocasions. No convé deixar perdre res.

· Totes les juntes se n’ixen

Els afers en què intervenen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos.

· Tothom arreu porta la creu
Adverteix que totes les persones i totes les comunitats humanes solem comportar-nos de la mateixa manera on tota persona ha de tenir qualque cosa per a patir i cadascú ha de suportar la seva sort.

· Tres al sac, i el sac en terra

Destrucció de forces per no estar ben aplicades.

Es diu quan hi ha mitjans suficients per a realitzar una acció, però per manca d'organització o per desídia queda sense fer.

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se.

· Tots els camins plans tenen algun barranc

És habitual trobar tota mena de dificultats en aquesta vida. Es fa servir per al·ludir als obstacles que apareixen cada dia.

· Tots els dies no es moren canonges o

· Tots els dies no és festa

Es refereix a un esdeveniment especial. Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat.

· Tots reneguem de l'ofici, però no del vici

Indica que les persones sovint critiquen la seva feina o professió, però no abandonen els seus mals hàbits o vicis. Ressalta la tendència a queixar-se sense canviar.

· Un llarg viatge comença amb un pas

Encoratja a iniciar el projecte que es tingui, encara que la dificultat que es preveu ens en llevi les ganes.

· Uns masteguen i d'altres roseguen

Clar i ras, les molles se les mengen els poderosos i el poble, com a poble, poc se’n beneficia i rosega el que pot.

· Val més dos que cap

Frase de consol dirigida a qui es queixa perquè té una cosa repetida.

· Val més encendre una espelma que maleir en la foscor

S’ha d’intentar resoldre els problemes acarant-los, perquè queixar-se’n no els soluciona.

· Val més manya que força

La lògica, el sentit comú o la pràctica aconsegueixen fàcilment coses que a algú que no en té li suposarà un gran esforç. Moltes vegades, l'habilitat supleix la violència i el rigor.

· Val més petar que rebentar

Justificació de qui fa un pet.

“Petar” té el sentit de “rebentar” en l'expressió “fer un pet com un aglà”, però aquí significa 'evacuar gas per l'anus amb soroll. O sigui, que aconsella que és millor fer un pet, és a dir, expulsar els gasos, que patir.

· Val més tenir que penedir

Val més fer una cosa quan es pot fer que no pas penedir-se de no haver-la feta.

Ho diu, responent a alguna crítica o comparança, qui té bellesa, intel·ligència, diners o abundància física.

· Viatge que plau, no pesa

Vol dir que allò que es fa amb gust, resulta agradable encara que costi esforç. En les coses que es fan a gust obviem o oblidem els mals moments o els seus aspectes negatius.

· Vici arrelat, tard arrancat

Vol dir que cal corregir els defectes dels homes des de ben petits, que és quan són més bons de fer anar drets.

· Vist un bastó i vestiràs un baró

Les aparences són enganyoses.

· Voler fer només allò que el cul li mana

Voler fer la seva exclusiva voluntat sense subjectar-se a ningú o a res. Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència. Anar al seu aire.