dijous, 24 d’agost del 2023

MANERES DE DIR

· A això, jo no hi estic fet

No hi estic acostumat.

· A aixopluc de

En un lloc protegit, emparat contra alguna cosa.

Aixopluc: Lloc on posar-se a cobert de la pluja.


· A alta hora de la nit

Molt tard.


· A amagatontes

D'amagat. Ocult.


· A aquest li parla el nas

Es refereix a persones amb l'apèndix nasal molt desenvolupat.


· A aquest no se li arruga el melic

Tindre molt de valor.


· A arraps

Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria.


· Anar a arrastrons

1. Anar rossegant per terra.

2. Caminar abatut i cansat.

· A bacs i redolons

Normalment es diu dins de l’acció:

· Anar a bacs i redolons.

Indica que una cosa es fa amb moltes dificultats.

- És un desmanotat: tot ho fa a bacs i redolons

També ho diem quan algú el despatxem de mala manera.

- El van despatxar del restaurant a bacs i redolons.

Cal recordar que un bac és la caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort

- Va entropessar i va caure un bac

L’expressió anar a bacs també pot significar ‘riure molt

- Andreu es passà el dinar contant xistes i anàvem a bacs

Té les locucions sinònimes:

· Anar per terra

· Esclafir a riure

· Pixar-se de riure

· Partir-se de riure

· Morir-se de riure

· A banderes desplegades

Dir les coses obertament, sense amagar res. A la cara.

· A boca de fosc

Entrant la nit.

Sinònims:

· A boca de nit

· A boqueta de nit

· A entrada de fosc

· A horabaixa

· A hora baixa

· A hora foscant

· A la caiguda del dia

· A la caiguda del sol

· A la poca nit

· Al caient del sol

· Al capvespre

· Al primer foscant

· Al tardet

· Al vespre

· A poca nit

· A poqueta nit

· A posta de sol

· A sol baix

· A sol colgant

· A sol colgat

· A sol ponent

· A sol post

· A toc d’oració

· Cap al tard

· De vespre

· De vespres

· Entre dos foscants

· Entre dos llostres

· Entre dues clarors

· Entre dues fosques

· Entre dues llums


· A boca plena


Parlar ben clar i amb satisfacció. Sense subterfugis. Amb totes les paraules, sense suprimir res. Amb voracitat.


· A bon entenedor, poques paraules basten o

·  A bon entenedor, breu parlador

Assenyala que els intel·ligents entenen bé els suggeriments, avisos i advertències sense necessitat de repetir-se-les mil vegades.

Qui té la ment desperta és capaç d'interpretar la menor insinuació, les mitges paraules, les figures retòriques o poètiques i inclús els silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.


· A bon sant t'encomanes

Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona dolenta. Dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d’algú altre. Quan algú espera ajut d’algú que no li la donarà.

· A bona hora!

A hora inoportuna. Massa tard, en moment inadequat.

Sinònims:

· A deshora

· A destemps

· A bona hora

· A l’hora del porc

· A les quaranta

· A les quinze

· A les talúries

· A les tantes

· A misses dites

· A tres quarts de quinze

· En mala hora

· Fora de temps

· Quan tot és dat i beneït



· A burro barra

Dit d'una acció o, cosa que es fa sense pensar en el resultat que donarà. De qualsevol manera, sense reflexió.



Sinònims:

· A cegues

· Així com així

· A l’atzar

· A la babalà

· A la bona de Déu

· A la bona ventura

· A la lleugera

· A la torera

· A la ventura

· A la xamberga

· A tiri i baldiri

· A tort i a dret

· De boig

· De qualsevol manera

· Despreocupadament

· Irreflexivament

· Sense encomanar-se a Déu ni al diable


· A cabassades


En abundància

Sinònims:

A cabassos, a cabassats, a cabassos, a braçats a balquena, a betzef, a bondó, a cafissos, a caramull, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, generosament, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir, a coves, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, fora mida, qui sap quant, sense mida, a discreció, a l'uf, a mans besades, a manta, a mostes, a panistres, a puntellons, a raig fet, a raig i roll, a rompre, a tesa, [o a la tesa, o a tota tesa], a tombarelles, a tot past, estar-ne ple, fart de, haver-hi per donar i per vendre, haver-n'hi un bé de Déu, haver-n'hi un requetè, haver-n'hi [d'una cosa] més que un foc no en cremaria, haver-n'hi [o fer-ne, o trobar-ne, etc.] més que la llei de Déu no mana, haver-ni per un tub, tenir [d'alguna cosa] per a vendre, tenir-ne [d'una cosa] per a dur-ne a la plaça, tindre set deus (d'una cosa), tindre un niu de..., un cúmul de...

· A cada bolet, una lliçó

Dependre dels erros comesos. Cada situació sorprenent, equivocació, etc. ens ensenya.

· A cada repic de campana

A cada instant.


Sinònims:

A cada trico

A diari

A dos per tres, [o cada dos per tres]

A la primera de canvi

A toca i tocaràs

A tot past

A tot córrer

A tota hora [o a totes hores]

Al mateix moment

Al moment

Al primer bot

Al temps d'alçar Déu

Al temps de dir Jesús

De llampada

De pressa

D'una hora lluny

En menys d'un badall

En un ai (o en un dir ai )

En un amén

En un girar d'ulls

En un glop

En un instant

En un pensament

En un punt

En un sopols

En un tres i no res

Ipso facto


A l'engròs


En gran quantitat.

Comerç a l’engròs: Vendre i comprar a l’engròs.


Sinònims:

A bastament [o a bastança], a cafissos, a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir, a cares i creus, a cents, a coves, a déu–dona, a gran escala, a piles, a pilots, a ramatades, a senalles [o senallades o sarnatxos], a tombarelles, amb abundor, de sobres, fora mida [o Sense mida], haver-hi una fotracada, haver-hi un fum, haver-hi una barbaritat, haver-n'hi més que formigues, haver-n'hi més que un frare no en beneiria, haver-n'hi per al pare i per a la mare, haver-n'hi per anar fent, haver-n'hi set sostres, haver-n'hi ulls mireu, haver-n'hi un faraó, haver-n'hi un reguitzell, haver-n'hi un sac, haver-n'hi una rècua, la mar de, l’alçada d’un campanar, més que massa, n'hi ha de tots colors, n'hi ha per tots els gustos, n'hi haure un bullit, per quatre, qui sap quants, sense mai acabar, tenir més [alguna cosa] que un gos [o gat] puces, tindre un feix de... , tindre una garberada de..., tindre una muntonada, tindre'n per al porc i la burra, tindre'n un cafís, tot de, tot el món, u és poc i tres són massa, un cabàs de..., un coixí de..., un desfet de..., un devessall de..., un diluvi de..., un eixam de..., un enfilall de..., un exèrcit de..., un femer de..., un fluix de..., un fotimer de..., un fotral de..., un gavadal de..., un grapat de..., un joc de..., un maçam de..., un món, un munt [o muntó], un niu de..., un núvol de..., un pa de..., un pam de..., un pegat de..., un pèlag de..., un pet de..., un piló, un pilot de..., un planter, un pou de..., un raig de..., un raïm de..., un ramat de..., un reguitzell de..., un sarpat de..., un sens fi de..., un teixit de..., un tip de..., un torrent de..., un tou de..., un ventall de..., un xàfec de..., una barbaritat de..., una cafissada de..., una caterva de..., una colla de..., una col·lecció de..., una constel·lació de..., una còpia de..., una infinitat de..., una mala cosa de..., una mala fi, una mar de..., una munió de..., una pluja de..., una rajada de..., una rècula de..., una salva de..., una tanda de..., una tracalada de...

· A cau d’orella o

· Parlar a l'orella

En veu molt baixa, tocant mateix a l’orella.

Sinònims:

A gola closa, a mitja veu, a poc a poc, a sota veu, estar xiu-xiu [o de xiu-xiu], fluixet fluixet, parlar a barra catxa, parlar de monja, abaixar el diapasó, abaixar el to, abaixar la veu, baix baixet, fil de veu, veu moixa, arrossegar la veu [o les paraules], parlar baix, [o petit, o de petites].

· Estar al ras

Estar en l'exterior. Sense cobert

Sinònims:

A cel descobert, a cel obert, a defora, a l'aire lliure, a ple aire, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, a sol i a vent, a sol i serena, a camp ras, dormir a l'hostal de l'Estrella [o dormir a l'hostal del sol], sota les estrelles.

· A males penes

Amb dificultat

Sinònims:

A colps i tamborinades, a bacs i redolons, a bots i espentes, a espentes i redolons, a tranques i redolons, amb penes i treballs, amb prou feines, ací caic allà m’alce, a dures penes, a males penes, amb dificultats, a força de forces, a puntes penes, amb prou feines, a trencacoll, a batzegades, Déu i ajuda, veure's negre, estar amb l'aigua al coll, estar fins a la nou del coll, passar les de Caín, passar-la estreta, temps difícils, ballar-la, ballar-la negra, ballar-la prima, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure la padrina, veure les estrelles, anar blau, arribar a les tres pedretes, estar a la quinta pregunta, amb la soga al coll, entre dos focs, entre l’espasa i el martell.

· Ni per espitllera

Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.

Sinònims:

A cap preu, altra faena hi ha!, botifarra!, botifarra catalana!, com ara plouen gínjols, cru i nu, de cap manera, ni per remei, en absolut, mai del món, mai dels mais, ni a la de tres, ni a tirs, ni de bon tros, ni de molt, ni per ara ni per suara, ni per la vida, ni per saber morir, ni per un botavant!, ni per un Déu, ni per un mal de morir, per cap diners, per cap diners del món, per cap vent del món, per res del món, gens per això, i tan poc!, i un xurro calent!, la punta de la fava!, ni de noves, ni pensar-hi!, ni per meravellat!, per la banda dels collons, puja aquí dalt, puja ací dalt i balla, a un altre forn pasten, bufa-me-la!, els ocells també volen!, un altre dia serà germà, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul, com ara plouen figues, com ara plouen naps, demà m’afaitaràs, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un ou, ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-ho, ni per miracle, ni per pensament, ni remotament, per cap concepte, en cap cas.


· De l'any de la quica

D'un temps molt antic.

Sinònims:

De l'any de la neu, de l'any de les tàperes, de l'any de tirurany, de l'any vuit, de l'avior, de l’any de la catacumba, de l’any de Maria castanya, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, del temps d'Adam, més vell que cagar ajupit, més vell que Matusalem, més vell que una olivera, ser de l'any de la picor, ser del temps de les xapes, ser del temps de Maria Cristina, ser més antic o vell que anar a peu, ser més vell que el cul de morter, ser més vell que el mal pa, ser més vell que la tos, vell com el moro Mussa, ser més vell que pixar a terra, ser més vell que l'arna, més vell que els camins, ser més vell que escopir, ser més vell que escopir a terra, ser més vell que les baranes del riu, ser més vell que la tinya, tindre la corfa dura, vell com un cingle, vell com una carrasca.


· A colp calent

A l’acte, de seguida.

Sinònims:

A l'instant, a més córrer, al mateix moment, al més aviat possible, al moment, al primer bot, de continent, de mantinent, de pet, a l’acte, a tot córrer, d’una hora lluny, d’un bell en sec, de pressa, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, imme
diatament, instantàniament, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit,
en una poca d'hora.

· A les males [o a males]

Per força, violentament.

Sinònims:

A cops de colze, a més força, de mala manera, a l’excés, a tentipotenti, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, molt, moltíssim, prou i massa, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir, a baqueta, a empentes, a espentes, amb descortesia, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, sense consideració, sense mirament, barallant-se, de qualsevol manera, hostilment, per força, a bacs, a bacs i redolons, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, de rapa i fuig, entrar a matadegolla, pegar-li la porta als nassos, rosegar [algú] pels cabells, tirar escales avall, a foc i flama, a viva força, a garrotada seca, a mantinades.

· A correcuita

Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.

Sinònims:
A bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a més córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguin, com una fletxa, d’arrapa-i-fuig, de pressa i correguda, de pressa i corrents, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment, escopetada de lladre, anar troter, a estrop, a fuita! [o a fuita corrents!], a la bruta, a la desesperada, a la repetellada, a la voleia, a matadegolla, a més de pas, a rampells, a tota llet, a tota merda, a tota virolla, a trentaqueté, a trompons, amb quatre sarpades, amb una esgarrapada, anar a apagar foc, anar a coll ple, anar a cos batut, anar a marxes forçades, anar a passos de gegant, anar arter, anar aviat, anar a preu fet, anar a terrús-terrús, anar a tot gas, anar a tota brida [o a brida abatuda], anar a tota marxa, anar a tota vela, anar al rem i a la vela, anar al trot, anar al vol, anar alienat, anar amb el foc a la cua, anar arriat, anar braç sonant i orella fumant, anar cagant tomaques, anar com un coet [o amb un coet al cul], anar com una moto, anar de boig, anar de bòlit, anar de quatres, anar de trànsit, anar determinat, anar esperitat com un sincrotró, anar esverat, anar excitat, anar llampat, anar més camí, anar-hi furgat, anar-se'n com un cavall a la posta, anar-se'n xiulant, calar-se-li foc [a algú], caminar [o anar] a pas de frare convidat, com un gat entre brases, com una bala, de bursada, de pressa com qui amortalla sogres, donar-se brasa, eixir de polleguera, en dos bots, en un tranc [o en dos trancs], en un [o d'un] vol, en una correguda, fer veta, fer via, foc a la cua del llop, parèixer Maria corruixes, picar [o prendre] soleta, posar la directa, posar-se les piles, ràpid com el llamp, ràpid com el vent, ràpid com una bala, semblar esperitat, socarrar-se l'arròs, tindre lladres a la cua, tocar rajola, venir la pixera.

· De rebufada

Contra la voluntat, de mala gana.

Sinònims:

A contratemps, a desgrat, a contracor, de mal cor, a contrapel, a remà, a repel, de mala gana, de mal talent, per força, per obligació, sense ganes, amb disgust, a despit de, de mal grat, de mal gust, per nassos, per pebrots, per collons, a les bones o a les males, sense excusa, tant sí com no, vulgues no vulgues, amb tot i, a pesar de.

· A dies

Uns dies sí i uns altres no

Sinònims:
A estones, a estones perdudes, a rogles, a intervals, a trossos, alguna vegada, alguna volta, algunes vegades, ara i adés, a vegades, a voltes, cada cert temps, de llarg en llarg, de lluny en lluny, de tant en tant, de tard en tard, de temps en temps, de vegades, en alguns casos, escadusserament, esporàdicament, intermitentment, ocasionalment, periòdicament, amb punts i amb hores, anar a moments, a gotes, amb comptagotes, a batzegades, a fonades, amb intermitències, a ràfegues, a rampells, a ratxes, a rauxes, a temporades, a tongades, de mica en mica, a glopades, a bandades.

· A dos per tres, [o cada dos per tres]

Sovint, amb freqüència.

Sinònims:

Ara i adés, dia per altre i dos arreu, moltes vegades, una vegada i una altra, un dia sí l’altre també, més de cent vegades, a tota hora, a totes hores, a cada moment, a diari, a tota tesa, sense cessar, sense parar, tostemps, en tot temps, tota l’estona, tot el sant dia, tothora, seguit seguit, sense interrupció, dia i nit [o nit i dia], ara i sempre.

· A FER LA MÀ!

Expressió despectiva de contrarietat, rebuig o menyspreu, al mateix temps que t’envia molt lluny.

Sinònims:

A la quinta forca, a la quinta punyeta, a fer punyetes!, a la merda!, allà en els llimbs, allà on brama la tonyina, molt lluny, a la quinta guitza, allà a fer la mà, allà als collons del Montgó, a l’altra part del món, a la fi del món, a la llunyania, al dellà, allà lluny, allà on Jesucrist va perdre l’espardenya, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, a on Déu va perdre el barret o les espardenyes, allà on el nostre senyor perdé el guitarró, a fer la u, a les quimbambes.

· A foc i flama

De manera violenta, per la força, de mala manera.

Sinònims:

A foc i a sang, a matadegolla, a espasa, a foc i a ferro, a tall d’espasa, sense quarter, de punta, a la valenta, armar bronquina, donar [a algú] per a peres, haver-hi sang a mitja cama, haver-hi un daltabaix, ablanir com la cera, sense entranyes.

· A hores d'ara

Actualment. En aquests moments.

Sinònims:

A l’hora d’ara, a aquestes alçades, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, d'ara, avui, d’avui, avui dia, avui en dia, avui per avui, hui per hui, en aquest punt, en el dia, en el dia d’avui, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment, a l'instant, a poc instant, tan aviat com, a l'acte.

· A l'altra, torna!

Afirmació de l'emissor envers el receptor, víctima d'una sensació desagradable o dolorosa que ha resultat d'una acció o d'una actitud indeguda o perillosa.

· A l'esme

Sense veure-hi o sense fixar l'atenció.

Sinònims:

Automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, de cor a pensa, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar, sense voler, a la torera, a burro-barra, a bot de sacre, a cegues, a escopetada de lladre, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la ventura, a la xamberga, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, allà vas, cabàs!, de cec.

· De baldraga

Gratuïtament, pagant un altre, a expenses d’un altre.

Sinònims:

De gorra, d’arròs, de forro, de franc, gratis, pagant altri, sense pagar, de baldes, debades, de bufa, de [o en] bòbilis, eixir-se'n de forro, anar-se'n en un cavall blanc, de gavatge.

· A la callada

Fet sense dir res, sense donar explicacions.

Sinònims:

A amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per davall mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament, a la sordina, a la sotja, a les sotges, calladament, de puntetes, sense moure soroll, silenciosament, silentment, a la callanteta, no dir ni mut, sense dir ni xut ni xat, no alçar ni pols ni remolí.

· A la curta o a la llarga

Expressió que indica que una cosa s’esdevé sense fallar, sia immediatament, sia en un temps més llunyà

Sinònims:

A cop segur, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, vingui el que vingui, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, una hora o altra, un dia o altre, més tard o més d'hora, més aviat o més tard, tard o d'hora, més prest o més tard, a curt o a llarg termini.

· A la descosida

Sense gens de contenció

Sinònims:

A boca de canó, a la desfeta, a raig, a sac, bruscament, pel broc gros, sense circumloquis, sense embuts, sense engaltar, sense miraments, sense mirar prim, tal com raja, menjar-s'ho tot en un dia, d’improvís, de sobte, anar a totes, amb força, a tot tall, a cops de puny, d'una rampellada, de colp, de colp i volta, de colp i sobte, de colp i resposta, de cop i barrada, de sobtada, sense pensar, en sec, del ric al rac, en un arrevatacapes, en un bell en sec, pensat i fet, ras i curt, llis i ras.

· A la dula

Sense control o vigilància de ningú.

Sinònims:

Anar a la seva bola, anar al seu aire, ser el senyor de si mateix, ser senyor dels propis destins, fer del seu cap, anar a la seva, anar a lloure, amb llibertat, en llibertat, lliurement, a caprici (d’algú), a discreció (d’algú), a gust (d’algú), a la disposició (d’algú), al seu grat, a voluntat (d’algú), discrecionalment, a l'ample, a les amples, anar allà on li sembla, anar sense cabestre, a arbitri, a l'albir, a pler, a tota la voluntat, a totes les voluntats, nedar sense carbasses, anar sense caminadors, no necessitar caminadors, entendre's i ballar sol, prendre per son vent.

· A la intempèrie

A l'aire lliure, sense abric ni protecció contra els elements.

Sinònims:

A camp ras, a cel descobert, a cel ras, a cel obert, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la serena, al descobert, sense cobert, al ras, a la nit, a ple aire, a sol i a vent, a sol i serena, sota les estrelles, en bivac, dormir a l'hostal de l'Estrella, dormir a l'hostal del sol, sense sostre ni recer, a l’exterior.

· A la porta

Molt pròxim, a punt d'arribar, d'esdevenir-se.

Sinònims:

En porta, a les portes, a dos dits, a dos pams, a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, al llindar, al peu, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant, al girant, a les envistes, avinent, davant dels nassos, sota el nas, davant dels ulls, de costa.

· A la primera cullerada, mosca

Es diu quan alguna cosa ha resultat infructuosa al primer intent. Només començar, ja ens trobem amb un obstacle.

Quan una acció ix malament des del primer moment, o quan s'intenta engegar alguna cosa i algú només posa obstacles.

· A la primera de canvi

De tot d'una, al primer moment

Sinònims:

De bell antuvi, d'antuvi, de primer antuvi, de primer moment, abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’arribada, d’entrada, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primeries, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res, tot d’una.

· A la valenta

Prendre una cosa seriosament o de forma negativa.

Sinònims:

A dents, a la brava, a la tremenda, a pit, de debò, seriosament, de bon de veres, de veritat, amb moltes ganes, amb molt d'esforç, amb molta empenta, amb gran voluntat, amb molt d'interès, amb molta afició, amb gran punya, amb amor propi, fort, apassionadament, abrivadament.

· A la viu-viu

Paraula que es fa servir en l'expressió:

· Fer la viu-viu

Expressió per dir que una persona està tirant endavant o aguantant malgrat l'adversitat.

Sinònims:

Fent el puta, fent el viu, fent el paper de boig, anar-hi anant, anar fent, anar tirant, anar vivint, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar.

· A les acaballes

1. Quan ja s'acaba quelcom. Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc.

Sinònims:

A l’acabament, a la fi, al final, a la darreria, a l’últim, a l’últim extrem, al capdavall, al final, al remat, finalment.

2. Específicament es diu per a expressar que una persona està a punt de morir.

Sinònims:

Agònic-agònica, agonitzant, comatós-comatosa, combregador-combregadora, entre la vida i la mort, expirant, in articulo mortis, in extremis, morent, moribund-moribunda.

· A les clares

Dir-li obertament el que es pensa.

Sinònims:

A la vista, al viu, a plena llum, categòricament, clarament, clar i català, clar i llampant, clar i net, de net a net, clar i ras, declaradament, de llis, de pla, de ple, distintament, en una paraula, llis i ras, manifestament, netament, net i cru, net i pelat, nu i cru, obertament, ras i curt, sense ambages, sense circumloquis, sense embuts, sense pèls a la llengua, sense subterfugis, tot ras, al pa, pa i al vi, vi, dir al pa, pa i al peix, peix, abocar [alguna cosa] pel broc gros, parlar clar, parlar en plata, a boca plena, a pit descobert, tal com sona, tal com surt, en veu alta, posar els punts sobre les is, quedar de manifest, a cor obert, cantar clar, dir dos i dos quants fan, dir les coses tal com són, més clar... aigua, parlar [o explicar-se] com un llibre obert.

· A les palpentes

Que s'ajuda amb les mans per trobar el camí correcte.

A l’endeví, talpejant, palpotejant, amb incertesa, fent tentines, a cegues, a la palpa, a les enfosques, a les fosques, a les hurtes, a les palpes, al palp, a palp, a palpes, a palpons, a palps.

· A les talúries

A una hora intempestiva.

Sinònims:

A bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament, a alta hora de la nit, a hora horada, a les petites, a quina hora, a tal i quina hora, allà a quina hora, cap al tard, en mala hora, a aquestes alçades de, a última hora, al caient de, al més tard, fora d’hora, fora de temps, en mal punt, hora tarda.

· A tentipotenti

Al grau màxim.

Sinònims:

A l’extrem més alt, a més no poder, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, a rebentar, a tot estirar, a ultrança, a tota ultrança, tirant llarg, traure el viu, treure'n tant com es pot, a tot dir, arribar al súmmum, com no n'hi ha altre, de bon prou, de solemnitat, en excés, en grau superlatiu, fins al cel, quant més, quant i més, en desmesura, com una mala cosa, ultra mesura, sobre manera, més del compte, una cosa per a més.

· A borbollons

Tumultuosament, desordenats.

Sinònims:

A patolls, a borbollades, a borbolls, a forfollons, a glopades, a la desbandada, desordenadament, atropelladament, a bolics, de bursada, abruptament, a la impensada, amb una revolada, avui per a demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto, inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat.

· A peu pla

En un lloc planer, on no s'han de pujar escales; sense pujades ni baixades.

Sinònims:

Al mateix nivell, arran de terra, a planta baixa, a nivell de carrer.

· Amb presses i corregudes

Precipitadament i d'una manera desendreçada, amb molta impaciència.

Sinònims:

A bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguin, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-i-fuig, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment, a empentes, a ensopegades, amb quatre esgarrapades, amb una arrapada.

· A preu fet

Feina on es cobra una quantitat fixada per endavant. No a jornal.

En els contractes estipulats a preu fet, la retribució és determinada segons la productivitat o el resultat del treball, la feina feta, i no segons el temps esmerçat a fer-la.

Sinònims:

A escarada, a escar, a tant la peça, a pressupost, a un preu fixat; fer un capmàs, a estall, a escruix, a tasca, preu net, tant alçat.


· A punt d'orgue

Així com cal, tot ben disposat.

Sinònims:

Acabat-ada, a punt, a punt de pastora mia, a punt de solfa, complet-a, completat-ada, complit-ida, configurat-ada, desenvolupat-ada, disposat-ada / dispost-a, enllestit-ida, fet-a, format-ada, perfecte-a, preparat-ada, prest-a, anar amb el semàfor obert, en avinentesa, estar a tot i a totes, tindre l'arrancada, anar de cara a barraca, anar determinat, a prova, a punt de marxa, amb un peu enlaire, tenir un peu a l’estrep, al peu del canó, anar amb l’alforja al coll, anar amb el roc a la faixa, dur els esperons ben esmolats, estar a la colla, estar en el cas, estar en disposició, estar en condicions, estar en estat, estar en remull, estar visible,

· A punta de dia

Quan comença a fer-se de dia.

Sinònims:

A l’aurora, al cant del gall, al gall cantant, al primer llustre, al rompent de l’alba, a punta d’alba, a punta de sol, a trenc d’alba, a trenc de dia, en rompre el dia, a punta de clar, apuntar el dia, clarejar el dia, despuntar el dia, despuntar l’aurora, fer-se de dia, fer dia, la claror del dia, apuntar l’alba, trencar el dia, esclarir-se el dia, fer-se clar, eixir el sol, alçar-se el dia, nàixer el dia.

· A sang calenta

A impuls de la passió, sense reflexionar.

Sinònims:

Abrandadament, apassionadament, ardentment, arrauxadament, cegament, de rabinada,

impulsivament, a la babalà, fer les coses en calent, sense pensar-se [alguna cosa] dues vegades, a la valenta, amb deliri.

· A so de campanes

Amb gran remor o publicitat.

Sinònims:

Als quatre vents, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament, a xanco i manco, fer esquella, esbombar, cridar als quatre vents, córrer la veu, escampar-se la veu, difondre, disseminar, distribuir, divulgar, fer córrer, donar bombo, donar veus, emetre, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, esventar, exhalar, estendre, expandir, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre.

· A tal cap, tal barret

Els fills solen assemblar-se als pares.

Sinònims:

A tals bodes, tals coques; de cabra, cabrit; de mal cep no pot sortir bon sarment; de mal corb, mal ou; de pare músic, fill ballador; de tal buc, tal eixam; de tal riu, tal aigua; de tal senyor, tal servidor; el fill de la cabra ha de ser cabrit; el fill de la gata, rates mata; els testos s’assemblen a les olles; les estelles s’assemblen als troncs; qui és fill del gat se li assembla de la cua o del cap; si el pare és comerciant, el fill és cabaler; tal pare, tal fill; tant és Alí com Camalí; a casa del músic, qui no balla, punteja; a casa del músic, qui no canta, taral·leja; a la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs; d'arbre bo, bon fruit [o el fruit millor]; de bona fusta ve el trompellot; del bon drap, tots els pedaços són bons; el pare dolçainer, el fill tabaler; el pare joglar i el fill timbaler; en el carrer de Conills, tan iguals són els pares com els fills; en el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills; en la terra dels conills el mateix són els pares que els fills; fill de gat, se li assembla dels peus al cap; per on passa la cabra passa el boc; per on salta la cabra, salta la xota; qui es fill d'ase, una hora al dia brama; tal cul, tal braga.

· A una cantalada

A poca distància.

Sinònims:

A frec de, a dos dits de, a dos pams de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al peu de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a, al cantó, tir de pedra, al girant.

· Abaixar el cap

Cedir a la voluntat o al parer d'un altre, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.



Sinònims:

Abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola, abaixar la cresta, agemolir-se, agenollar-se, ajeure’s, ajupir-se, arrossegar-se, avenir-se, cedir, claudicar, conformar-se, doblegar-se, humiliar-se, prostrar-se, rebaixar-se, resignar-se, sotmetre’s, abaixar-se els pantalons, abaixar-se les calces, ajupir l'esquena, deixar-se influir, fer baixar la tapa, pujar a cavall, pujar-li a l'esquena, soltar el mos.

· Abocar tot el cabàs

Arriscar-se fins a l'extrem. Excedir-se.

Sinònims:

Allargar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul, mullar-se el, tenir collons, tenir ous, tenir pebrots, tenir nassos, tindre bigots, agafar el toro (bou o brau) per les banyes, posar la carn al foc, traure tot l'estam, ficar-se en la gola del llop, fer-se avant.

· Aborronar

1. Posar els pèls de punta o la pell de gallina (a algú), per efecte d'una sensació física o emocional.

Sinònims:

Eriçar, esborronar, escarrufar, esgarrifar.


2. Horroritzar

Sinònims:

Acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, deixar amb els cabells de punta, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espaordir, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, posar els cabells de punta, posar els cabells drets, posar els pèls de punta, sobresaltar.

· Acabar a males dinades

Acabar malament. Tindre mal fi alguna cosa.

Sinònims:

Acabar com Camot, acabar com el ball de Parra: sense cordes ni guitarra, acabar com el ball de Torrent, acabar a pinyes, acabar com el rosari de l’aurora, fer mala fi, acabar com l'aigua a les figues, acabar com la picada de fesols, acabar en punta, aigualir-li la festa, espatllar la festa, fotre –o tirar- la festa enlaire, aixafar la guitarra, trencar les oracions, anar a morir en un racó, anar [o anar-se'n] a can Collons, anar a rodar, anar a can Pistraus, anar-se'n aigua avall, anar a la misèria, anar a recules, eixir a farolades, entrar en bon peu i eixir d'escopetada, fer la fi d'en Cagacalces, fer la fi d'en cagaelàstics, fer la fi d'en Pocarroba, tenir un mal final, trencar palletes.

· Acabar-se les garrofes Acabar els recursos, allò de què es disposava. Quedar sense força, sense diners.
Sinònims: Acabar el que filar, acabar els anissos, acabar els quartos, acabar els torrons, acabar els collons, quedar llassat, acabar la corda, decaure, empobrir-se, quedar escurat, acabar el gas, acabar el pit, estar a l'estora, estar més net que espill de ric, estar més net que l’home dels cavallets, estar net i pelat, estar més penjat que una figa a l'estiu, quedar rònec, quedar-se en les barres assegudes.

· Acabar d'hora

Acabar una cosa relativament aviat.

Sinònims:

Acabar amb sol, acabar al capvespre, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per a demà, corrents, d'hora, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, al més aviat, al més aviat possible, amb el menjar a la boca, en un volt.

· No haver sortit de l'ou

No tenir gaire experiència; ser molt jove encara.

Sinònims:

Acabar de sortir de l'ou, tenir encara l'ou al cul, sortir del niu, caure del niu, no haver sortit de la closca, no haver vist cap ase volar, haver vist el món només per un forat, no haver-li caigut el groc del bec, tindre el bec groc, tindre poques barbes, cagar encara verd, dur [o tenir] la llet en els morros, en herba, encara amarga, tindre les primeres orelles, de la primera volada, ser un passerell, no haver vist culs en finestra, ocell de primera volada.

· Acabar els dies

Morir.

Sinònims:

Expirar, finar, fer el darrer badall, aclucar els ulls, passar a millor vida, fer la clucaina acabar els alens, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, batre l’ala, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, donar l'ànima a Déu i el cos als frares, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, finir els seus dies, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), fer la carrera (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, dinyar-la, fer l’ànec, fer nyec, palmar-la, petar, rebentar, acabar-se-li la corda, adormir-se en el Senyor, anar a can carall, anar a la sepultura, anar a sopar amb Déu [o amb Sant Pere], anar a fer malves, anar-se'n a la carraca, anar-se'n al Canyaret, anar-se'n a l'anyal, deixar de viure, deixar-hi la pell, donar a rebre, donar menjar als cucs, fer el dos de basto, fer fil trencat, fer l'ala, fer la ganyota, fer les darreres, fer son dret camí, fer taleca (morir de mort violenta), fer un pet, com una bufa (Morir-se sobtadament), finar sa vida, finir els seus dies, girar la boca a un [o al] costat, no quedar per llavor, pagar el deute a la natura, passar d'aquesta vida, pegar un esclafit, plegar gàbies, quedar a fosques, quedar-se ert, quedar-se fred, rompre's la crisma (Morir d'accident), segar-li la vida, tornar a la terra la carn, tornar-se pols.

· Esperar amb candeletes la cavalcada dels reis

Esperar amb impaciència, il·lusió i gran desig.

Prové de l'antic costum de fer servir candeles per a establir la durada d'una cosa important: mentre cremava la candela que s'encenia en començar. Per exemple, en un judici, l'acusat només podia defensar-se durant el temps que cremava la candela que s'havia encès a l'inici de l'acte.

· Acabar-se-li la corda

Acabar-se la paciència a algú. No poder aguantar més algú o alguna cosa

Sinònims:

Acabar els torrons, acabar els rosaris, acabar els trucs, perdre l’oremus, acabar els quartos, estripar la grua, perdre els estreps, perdre la cistella, pujar-li la mosca al nas, donar-se al diable, picar-se el cap, tirar-se de cap a les parets, arrencar-se els cabells, consumir-se, corcorcar-se, desficiar-se, despacientar-se, enervar-se, exasperar-se, frisar, frisar-se, grifar-se, impacientar-se, neguitejar-se, no tenir espera, posar-se nerviós.

· Estar com el gat i el gos

Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

Sinònims:

Acabar en les cartes al cap, anar a grapats, anar a la patacada i a la pinya, anar a sarpa la grenya, anar de rebot, anar [o estar] a punt per a la brega, estirar-se les grenyes, estirar-se [o arrancar-se] el monyo, fer França i Espanya, partir palletes, partir-se la civada a coces, tenir-se-les, tindre [o haver-hi] xerecs, tirar-se els plats pel cap, tirar-se els trastos pel cap, traure's els draps bruts, trencar el plat bonic, treure's els ulls, venir a les mans, veure's les caretes, agrimar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, haure-se-les, heure-se-les, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tenir-se-les, partir peres.

· Engolir-se-les com a punys

Aguantar molt i no queixar-se mai de res.

Sinònims:

Aguantar carretes i carretons, aguantar el colp, aguantar el xàfec, aguantar la bandera, aguantar marea, aguantar metxa, parar el cop, parar l’esquena, parar la galta, aguantar la porra, arrossegar la cadena, passar la vida perdurable, passar la trista vida, passar per tot, portar la seva creu, empassar-se la saliva, mossegar-se la llengua, mossegar-se els llavis, retenir la llengua, ser ample d’espatlles, tenir una bona esquena, tenir l’esquena grossa, tenir fetge, tenir estómac, passar per tot, passar penes i fatics, passar el pelegrí, patir mort i passió, tenir corretja, tenir una bona esquena, tenir l’esquena grossa, tenir un bon païdor, tenir un bon pedrer.


· Acatxar el llom

Treballar, referit especialment a un treball físic.

Sinònims:

Doblegar l'esquena, anar a rebolcons, anar a tarrús-barrús, anar de cucurulla, anar morros per terra, cremar-se els ulls, treballar a esclat de mort, treballar com un corcó, treballar [o fer feina] com un negre, fer mans i mànigues, rompre’s l’esquena, fer feina com un ase, posar-hi el coll, rompre’s la cara, matar-s’hi.

· Acatxar les orelles

Adoptar una actitud de submissió. Admetre, amb actitud resignada, el parer d'un altre.

Sinònims:

Abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola, abaixar la cresta, agemolir-se, agenollar-se, ajeure’s, ajupir-se, arrossegar-se, avenir-se, cedir, claudicar, conformar-se, doblegar-se, humiliar-se, prostrar-se, rebaixar-se, resignar-se, sotmetre’s, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, fer-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s.

· Ací i allà

En aquest lloc i en aquell lloc. En tots els llocs.

Sinònims:

Pertot, arreu, a tot arreu, pertot arreu, ençà i enllà, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, en qualsevol banda, en tot lloc, onsevol, onsevulga, onsevulla, per totes bandes, sota la cap del cel.


· Aclarir contes

Aclarir una situació en un altre, intentant deixar a cadascú en el lloc que es mereix.

Sinònims:

Fer clar, fer llum, cantar clar, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc, passar capítol de culpes, passar comptes, passar-li factura, posar en clar, deixar en clar, traure en clar, treure de dubtes, posar els punts sobre les is.

· Aclarir-se el dia

Cessar d'estar ennuvolat.

Sinònims:

Aclarir-se el cel, esportellar-se el cel, foradar el Sol, aclarir-se el temps, aixecar-se el dia, aixecar-se el temps, fer ull, treure ull, obrir ull, asseure's el temps, obrir-se el temps.

· Aclucar els ulls

Adormir-se

Sinònims:

Aclucada d'ulls, tancar les parpelles, agafar el son, agarrar la sonada, caure atroncat de son, caure rodó, fer un cop de cap, encetar el son, fer un son, fer una becadeta, venir son, entrar son, abaltir-se, adormissar-se, agafar la dormida, agafar la sonada, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues, estar amb els angelets, trencar el son.

· Açò és un femer

No val res.

Sinònims:

Bo per a les escombraries, no valdre ni per a tacs d'escopeta, no valer els budells d'un ca mort, no valer els budells d'un gat, no valer els budells d'un gos, no valer les baves d'un penjat, no valer les palles d'allà on jeu, no valer ni cinc cèntims, no valer ni pruna, no valer un caragol, no valer un dobler, no valer un rot d'una puta, no valer un rot de vella, no valer un sisó, no valer un soc, no valer una bleda, no valer una escopinada, no valer una malla, no valer una pinya, no valer una pipada de tabac, ser un mort, no és bo ni per a mossegar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil.

· Acompanyar l'oratge

Fer el temps que algú desitja.

· Acopar el bec

Callar.

Cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, guardar per a si, guardar-se al pap, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca, a boca tancada, no entra ni mosca ni alada, boca muda mai no és batuda, callar com en missa, callar com un mort, fer moixoni, fer mutis, fer mutis i a la gàbia, fer muts, fer punt rodó, fer xut, ficar-se la llengua a la butxaca, ficar-se la llengua al cul [o dins del cul], guardar silenci, no dir ni pruna, no obrir els llavis, córrer la cortina, cosir-se la boca.

· Acosta't!

Amenaça.

Sinònims:

Si t'agafo, t'espello, vine, si tens pebrots!, alerta mosques, ara em sentirà!, fer a miques, fer xixina [o xixines], fer [algú] amb arròs, ja em pagaràs les ferradures!, ja vindrà la festa del nostre carrer!, no la portaràs pas a vendre, aquesta!, pobra de la teva ànima!, sabrà jo qui som, sabrà que cosa és bona, sabrà amb qui se n'hi ha, sabràs dos i dos quants fan, si t'agafo no tindràs fred, et faré dormir descalç!, et faré dormir sense camisa!, et pegui una bascollà, que faig nit en l’aire, cobraràs sense ser dissabte!, engegar amb caixes destrempades, et donaré un sis que pareixerà un dotze, fes, fes, gat, que tot ho pagaràs plegat, ja t'ho diran de misses!, picar la corretja, t'enviaré a Maó!.

· Acostar-se al sol que més escalfa

Cercar la manera de treure profit d'algú o alguna cosa.

Sinònims:

Agafar [algú] de la paraula, aprofitar-se, beneficiar-se, capitalitzar, clavar mos, espletar, prevaldre’s, prevaler-se, rendibilitzar, traure profit, treure nyapa, valdre’s, agarrar peix, agarrar el peix per la cua, als bons els aparellen, anar viu, fer la bona [a algú], fer la farineta blana [a algú], fer la pua, fer niu de tota brossa, fer oli amb dues bigues, fer son prou, fer-s'ho venir tot a l'ull de la mola, fer-se bones bragues, frega panxes, hi ha que de tot treu tallada, mullar-hi, munyir la vaca, segar molt terrer, traure ascla, traure estelles, traure partit [d'una situació, d'una circumstància, etc.], fer negoci, traure resquit, traure suc a una calavera, traure suc d'un os, traure suc de les pedres, treure el suc, treure sang d'un cos mort, treure-li [a algú] la cera de l'orella, xuclar la sang, menjar-se de viu en viu, buscar la perduda, estar a la que salta, fer el paquet, ser una aranya, clavar mossegada, menjar olla de cabró, menjar pa de cony, no perdre pistonada, penjar-se a l’esquena, penjar-se al coll (d’algú), viure a les costelles (d’algú), a expenses (d’algú), pescar en aigua tèrbola, posar (algú o alguna cosa) en joc, guanyar-hi l’estona.

· Acostumar-se a la bona taula

Agradar a algú el menjar de qualitat superior.

Sinònims:

Agradar-li la bona taula, fer bona taula, agradar-li els bons bocins, menjar bé, ser de la teca, menjar com un canonge.

· Acurtar el ramal [a algú]

Limitar la llibertat que té algú.

Sinònims:

Estar a l'estaca, estar a l'estaqueta, estrènyer les clavilles, fermar curt, lligar curt, lligar-se les mans, lligar-se de mans, fer-se el dogal, posar-se el dogal, menar [algú] pel cabestre, posar [a algú] el cabestre damunt l'esquena, tirar-li el cabestre a sobre, lligat de peus i mans.

· Adéu, tartana!

Es diu quan alguna cosa s'ha fet malbé.

Sinònims:

Tururut viola!, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut dotze hores; bona nit, bona i santa nit, bona nit, caragol!, bona nit, cresol, que la lluna s'apaga, bona nit i tapa’t, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta.

· Adormir-se a l'aguait

No llevar-se, algú, alhora que ho ha de fer.

Sinònims:

Quedar adormit, adormir-se, no despertar-se a l'hora.

· Dormir a la palla

No fer la feina que toca, no prosperar al mateix ritme que els altres competidors del ram.

Sinònims:

Adormir-se a l'aguait, badar, mandrejar, encantar-se, abstraure’s, abstreure’s, badocar, badoquejar, distraure’s, distreure’s, embadalir-se, enfavar-se, entretenir-se, estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar desprevingut, estar distret, estar en els llimbs, estar en la figuera, fer el badoc, fer el gegant, fer el tato, jeure a la palla, jeure al jaç, pensar en la mona de Pasqua, pensar en les musaranyes, caçar mosques, dropejar, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos, no fotre brot, no fotre cop, tocar-se els collons, tocar-se la pampa, tocar-se la pamparruana.

· Adormir-se parlant

Parlar amb massa calma, massa a poc a poc.

Sinònims:

Parlar lentament, arrossegar la veu, arrossegar les paraules.

· Adreçar les orelles

Escoltar.

Sinònims:

Badar les orelles, donar orella, escoltar amb totes les seves orelles, fer orelles, fer orelles de pam, fer un pam d'orelles, obrir l'orella [o les orelles], parar l'orella, prestar orella, ser tot orelles, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a la que salta, estar a les escoltes, fer talaia, parar atenció, parar esment, prestar atenció.

· Advocat de cuina

Ignorant.

Sinònims:

Advocat de cossis i llibrells, advocat dels pobres, advocat de marge, advocat de secà, arreglador de parròquies, arreglador de processó, diputat de cuina, animal de pota badada, capità de burros, tindre les lletres grosses, tindre llana al bescoll.

· Afaiçonar un càntir

Fer l'explicació o descripció [d'una cosa] exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte.

Sinònims:

Afegir-hi salsa, fer-hi salsa, posar-hi salsa, posar-hi més pa que formatge, posar-hi més pa que peix, agafar el rave per les fulles, agafar la figa pel capoll, fer grossa festa de petit sant, d’un pet fer-ne cent esquerdes, fer d’una puça un elefant, carregar la tinta, carregar la mà, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, comptar a cents i a milers com els rajolers, comptar com un rajoler, fer d’una palla un paller, fer d’una puça un cavall, fer una muntanya d’un gra de sorra, estirar la corda, picar fort, exagerar la nota, fer bombo, fer bocades, fer plat, fer ufana, fer punts de més, fer teatre, no haver-hi tant per tant, portar a l’últim extrem.

· Afaitapobres

Persona de condició molt humil.

Sinònims:

Captaire, descamisat, desvalgut, faltat, furtamantes, indigent, lumpen, mancat, mendicant, míser, miserable, miseriós, necessitat, necessitós, pelacanyes, pelat, pidolaire, pobre, poca-roba, pòtol, rodaire, rodamon, trinxa, trinxeraire, vagabund, de baixa condició, de baixa estofa, de baixa mà, gent de poc braç, home de mal recapte.

· Afaitar en sec

Perjudicar greument. Molestar-lo granment, causar-li un greu disgust.

Sinònims:

Clavar l'ungla, fer-la, fer una mala passada, fer una malifeta, fregir-la, jugar-la, arrossegar pel fang, tirar grapats de llot, tirar per terra, deixar com un drap brut, fotre a algú pel cul del dimoni.

· Afaitar [algú]

Enganyar-lo.

Sinònims:

Alçar-li la camisa, amagar l'ou, cremar farina, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar figues per bigues, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, donar cresta per ballesta, donar paparotes, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, vendre la moto, vendre la burra, enganyar com als caragols, enganyar com un xinés, enganyar de barra a barra, enganyar com a un crio, estacar-li-la fins a la mançaneta, estacar-li-la fins al mànec, fer veure la lluna al mig del dia, ficar la mà a l'esquena, passar el braç per la mànega, portar a dida, portar a firar, posar paranys.



· Afaitar-li els diners

Robar-li.

Sinònims:

Afaitar-li la cartera, fer rap, fer un dos tres, robar-li les entranyes, fer córrer l'arpa, tocar l'arpa, no deixar per l'eixut, fer córrer l’ungla, fer córrer els dits, vetllar pels descuidats, fer la barba, fer net, fer cau i net, robar camins, prendre, rampinyar, furtar, estafar, desvalisar, pelar, plomar, esquilar.

· Afalagar l'oïda

Dir coses que resultin agradoses. Afalagar algú amb abelliments, amb bones paraules, amb elogis, etc. Procurar complaure algú. Afalagar insistentment (algú) per guanyar-li la voluntat, abellir-li a fer una cosa, recaptar-ne un favor.

Sinònims:

Passar la mà per l’esquena, passar la mà per la cara, donar-li una ditada de mel, ballar-li l’aigua als ulls, ballar-li l’aigua davant, fer l’aleta, fer la gara-gara, fer el bus, portar la lliurea, llepar el cul, doblegar l’esquena, arrossegar-se als peus, arrossegar-se com un cuc, besar els peus, corbar el cos, corbar l’esquena, vinclar l’esquena, fer el tato, fer la cort, fer la garangola, donar sabó, fer la rosca, posar sabó, fer punts, fer festes, menjar-se a petons, fer manetes, fer la pilota, fer la barbeta, tocar la barbeta, fer la bona, fer la torniola, fer els entorns, rentar la cara, remenar la cua, fer el cul gros, llepar la cresta, alçar la tafarra.

· Afegir llenya al foc

Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió. Dur més malestar en un lloc on ja n'hi ha. Fer que una situa­ció conflictiva empitjori.

Sinònims:

Tirar llenya al foc, posar llenya al foc, atiar el foc, donar peix al gat, enverinar el vesper, encendre el vesper, punyir el vesper, donar ales, donar anses, fer emprenyar la gent.

· Afegir-hi salsa

Afegir informació no pertinent en l'exposició, més enllà de la mesura justa.

Sinònims:

Fer-hi salsa, posar-hi salsa, posar-hi més pa que peix, posar-hi més pa que formatge, carregar la tinta, inflar el gos, fer bombo, donar bombo, afaiçonar un càntir, carregar la mà, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, estirar la corda, picar fort, fer bocades, fer plat, fer ufana, anar-se'n-li la mà, fer una muntanya d’un gra de sorra, fer punts de més, portar a l’últim extrem, vessar la mesura.

· Aferrar-se com una llepassa

Persona que no te la lleves del costat

Sinònims:

Aferrar-se d’ungla, arrapar-se com una llagasta, enganxar-se com una paparra, apegar-se com una llapassa, ser una llapassa.

· Afitorar amb els ulls

Clavar la mirada a algú, mirar-lo fixament, intensament.

Sinònims:

Clavar els ulls damunt, clavar els ulls en, posar els ulls en, fixar els ulls en, tenir l’ull en, posar els ulls damunt, mirar de dret en dret, mirar de fit a fit, deixar-hi els ulls, encantar-s'hi, encendre-se-li els ulls, ser tots ulls, mirar amb quatre ulls, posar-hi els ulls, no treure l’ull de sobre a, endur-se amb els ulls, passar per la vista, passar els ulls, no perdre de vista, seguir els passos, comptar-li els passos.

· Afluixar els cordons

Treure diners, pagar, gastar.

Sinònims:

Allargar els cordons, afluixar l’armilla, afluixar la bossa, afluixar la moma, donar diners, gratar-se la bossa, gratar-se la butxaca, treure la bossa, buidar la bossa, afluixar la mosca, fer un extra, arrencar-se un queixal, fer efectiu, fer-se’n l’estella, pagar amb blat vell, pagar amb palla vella, amollar el mos, furgar-se la butxaca.

· Afluixar la corda

Disminuir la severitat o l'esforç. Permetre coses que no es permetien. Afluixar, consentir, condescendir.

Sinònims:

Baixar del ruc, baixar del burro, afluixar les regnes, donar el braç a tòrcer, caure la bena dels ulls, abaixar els braços, abaixar les veles, afluixar-se-li les femelles, aixecar el peu.

· Afluixar la llengua

Parlar indegudament.

Sinònims:

Anar-se’n de la boca, anar-se’n de la llengua, perdre els estreps, pujar de to, dir-ne una de fresca, engegar-ne una de fresca, dir-ne de totes, clavar-les pels descosits, dir-ne de tots colors, engegar-les sense engaltar, dir-ne de verdes i de madures, dir-les pels descosits, engegar-les pels descosits, engegar l’una darrere l’altra, com aquell qui no diu res, tirar-les amb bala, tirar pedres contra, passar de la ratlla, deslligar la llengua, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim, cantar les veritats, dir les veritats, dir quants en fan quinze, dir quatre mots.

· Afluixar-se les clavilles [a algú]

Patir de diarrea.

Sinònims:

Anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, escagarrinar-se, escagarrussar-se, anar com un canal, anar com un raig de càntir, anar com una font, anar de cagueroles, anar de puput, anar llarg de ventre, anar llatí, anar moll, anar-se'n com el broc del càntir, cagar-se per un camal, corrença de ventre, perdre la clau del cul, tindre cagarines, tindre el ventre fluix.

· Afluixar-se-li les femelles

Perdre enteresa o força.

Sinònims:

Abaixar la cresta, anar orella baix, arronsar-se d’espatlles, caure-li les ales del cor, perdre les forces, caure-li l’ànima als peus, negar-se en poca aigua, ofegar-se en dos dits d’aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua, perdre l’esma, no tenir esma, adormir-se-li les sangs, aclucar-se d’ulls.

· Afonar-se de gent

Estar molt ple un lloc.

Sinònims:

Acudir com mosques, cent i la mare, haver-hi tants com de cabells en el cap, haver-hi mig món, la gent es plou, ser-ne mig món, ser una parva.

· Agafar ales

Animar-se. Sentir-se amb més capacitat o coratge per a fer quelcom. Pensar-se que ho poden fer tot.

Sinònims:

Agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, alçar el cap, cordar-se bé les calces, lligar-se bé les espardenyes, fer el cor fort, revestir-se de coratge, revestir-se de valor, tirar coll avall, treure forces de flaquesa, treure el cap de l’aigua, tornar-li els ossos a lloc (a algú), passar de mort a vida, tornar de mort a vida, anar-hi.

· Agafar amb els calçons baixos

Agafar a algú en un moment inoportú o en una situació un poc delicada.

Sinònims:

Agafar amb els pixats al ventre, trobar amb els pixats al ventre, trobar desprevingut, atrapar al jaç, trobar in fraganti, atrapar a l’encesa, caçar in fraganti, enxampar in fraganti, pescar in fraganti, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, agafar en pilotes, posar en evidència, caure com una bomba, caure-li entre cap i coll, deixar amb la boca oberta, deixar de pedra, deixar amb un pam de boca oberta, deixar amb un pam de nas, deixar amb un peu enlaire, deixar com qui veu visions, sense alè, deixar d’una peça, deixar blau, deixar fred, deixar mort, deixar clavat en terra, deixar parat, deixar glaçat, deixar sense resposta, deixar sec, deixar sense paraula.

· Agafar color

Deixar, un malalt, el seu color blancal.

Sinònims:

Alçar el cap, cobrar forces, anar per bé, anar per bon camí, tombar per bé, treure faves d’olla, anar lluny, fer una altra cara, tenir una altra cara, fer bona cara, veure’s les orelles, posar a to, agafar ales, agafar pit, anar de mort a vida, tornar de mort a vida, passar de mort a vida, parar les orelles, dreçar les orelles, alçar les orelles, posar-se bo, prendre aire.

· Agafar tal com ve [una cosa]

Prendre's una cosa amb conformació.

Sinònims:

Agafar com ve, agafar-s'ho pel bon costat, prendre paciència, acceptar les coses tal com són, no encaparrar-s'hi, resignar-se; agafar-s'ho tal com pinta, prendre’s amb filosofia, agafar a bon any, agafar-se les coses tal com venen, prendre’s les coses tal com són, posar-se-li bé, prendre en grat, prendre la bona voluntat, prendre’s amb rialles, veure de bon ull.

· Agafar de cap d'esquila

Sentir, un grup de persones, aversió per algú. Tenir malvolença, tírria, mania, quimera.

Sinònims:

Agafar de cap d'inxa, no poder veure, prendre de cap d’esquila, prendre de tema, mala voluntat, mala ànima, mala bava, mala fe, mala hòstia, mala idea, mala jeia, mala llet, tenir malícia, fer ois, mirar amb mals ulls, mirar malament, no mirar a la cara, no poder dragar, no poder veure ni en pintura, prendre en comís, tenir en comís, tindre entravessat, tindre entre cella i cella, tindre-li bola, mirar amb mals ulls, prendre en vençó, tenir-li palletes.

· Agafar de copdescuit

Agafar algú de sobte i per sorpresa. Agafar desprevingut, trobar distret; sorprendre, enxampar, sobtar.

Sinònims:

A les sotges, a la callada, a la sorda, a la sotja, amb bones paraules, com qui no vol la cosa, com si res, com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, no res, no res, en descuit, tirar-s’ho tot a l’esquena, d’esquitllada, d’amagat, d’esquitllentes, d’amagatons, d’amagatotis, d’estranquis, mirar de reüll, mirar de cua d’ull, de sotamà, en secret.

· Agafar de passada

Trobar algú i aturar-lo per tractar amb ell alguna cosa.

Sinònims:

Breument, de pas, de raspalló, de trànsit, fugaçment, momentàniament, temporalment,

a la vegada, a la volta, al mateix temps, de camí, tot passant, d’esquitllada, de llampada, incidentalment, al vol, a l’encop, de cop, d’una vegada, a l’una, a un temps.

· Agafar el cabàs

Irritar-se.

Sinònims:

Fer-se mala sang, posar-se pedres al fetge, criar pedres al fetge, donar-se mal temps, posar-se a les pedretes, perdre els nervis, perdre la paciència, perdre els estreps, perdre els papers, treure foc per la boca, treure foc pels ulls, treure foc pels queixals, eixir-se de fogó, alçar el cul, sortir-li els ulls d’òrbita, sortir-li els ulls de la cara, bullir d’indignació, treure salivera, crispar els nervis, estar barres obertes, estar fora de polleguera, fet un bou, més encès que un bou, fora de si, feta una fúria, fet un gall, més cremat que Carracuca, més cremat que un caporal de realistes, més cremat que un dobler de mistos, més cremat que un misto, estar negre, més coent que un rave, rabiós com un bitxo, tenir el dimoni dins el cos.

· Agafar el camí

Posar-se en situació de començar alguna cosa.

Sinònims:

Fer el primer pas, prendre el vol, rompre el glaç, rompre el foc, obrir camí, fer les primeres armes, fer les seves caravanes, entrar en el món, obrir pas, obrir la porta, posar en marxa, posar en moviment, posar en funcionament, posar en dansa, posar fil a l’agulla, posar mans a l’obra, enfilar l’agulla, posar-se a la feina, posar mà, tirar hams a la mar, prendre carrera, prendre el senyal, prendre el signe, prendre naixement, prendre peu.

· Agafar el dret

Seguir la línia recta.

Sinònims:

A cordill, a dret fil, al dret, dret en candela, anar dret, anar més recte que un mànec de granera, dret com un fil, dret com un pal, tot dret, pel dret, anar de recte, anar dret com un fus, en línia recta, com un tret, de cap, cap dret, de dret a, de dret en dret, de pet.

· Agafar el farcell

Anar-se'n.

Sinònims:

Agafar el camí de la porta, agafar el portant, agafar la porta, passar la porta, agafar els trastets, agafar els trapaus, posar terra pel mig, agafar el pallet i les eines, prendre els tapins, agafar els trepants, fotre el camp, tocar pirandó, tocar el dos, tocar el dengue, tocar el corn, agafar els trastets, prendre la fugida, prendre comiat, agafar la via en pas, posar-se en camí, aixecar el camp, plegar el ram, plegar veles, alçar veles, llevar àncores, donar vela, fer-se a la vela, deixar (algú) amb la paraula a la boca, tocar el corn, deixar (algú) plantat, fer cas omís de, envelar-li, escampar la boira, pirar-se-les, girar en rodó, girar l’esquena, girar cua, girar l’espatlla, girar cara, donar les espatlles, tocar a anar-se’n, tocar el dengue, tocar soletes, fer-se fonedís, fer-se escapadís, campi qui pugui, deixar el camp lliure.

· Agafar la barcella

Parlar sense parar.

Sinònims:

Afluixar la llenguaules, anar de verbes, dir a raig de càntir, dir per verba, parlar per parlar, dir per dir, clavar-les pels descosits, dir-ne de totes, dir-les pels descosits, engegar-les pels descosits, parlar pels descosits, deixar-les anar a raig de càntir, parlar per boca de càntir, descabdellar fil, trencar nous, xerrar com un lloro, xerrar més que un sac de nous, xerrar per setze, parlar per les butxaques, xerrar pels colzes, esmolar la garrova, semblar que li donin corda, no donar tanda, no donar-se raó a les barres, donar taba, agafar la taba, estar de taba, tenir taba, menar taba, donar aula, enrotllar-se com una persiana, tenir molt de vent a la flauta, esmolar la garrova, fer tertúlia, fer córrer la llengua, fer petar el queixal, fer-la petar, fer petar la xerrada, fer petar la claca, passar el canet, moure xerra, gastar paraules, gastar raons, gastar saliva, parlar més que fetge en brasa, tenir corda per estona, haver menjat llengua, semblar que li donin corda, trencar-la, xerrar més que el vi, xerrar més que un cul de vinyòvol.

· Agafar les regnes

Posar-se, algú, a dirigir en un lloc.

Sinònims:

Prendre les regnes, portar les regnes, portar les brides, tenir les regnes, començar a governar; agafar la batuta, agafar la bandera, portar la bandera, tenir el timó, portar el timó, dirigir, manar, responsabilitzar-se, controlar, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar la batuta, portar la veu cantant, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir la paella pel mànec, liderar, portar el pes, posar-se al davant, dur la balla, dur la doma, portar les calces.

· Agafar mala sang

Irritar-se fortament.

Sinònims:

Enutjar-se, empipar-se, emprenyar-se, bullir la sang, fer-se mala sang, posar-se pedres al fetge, criar pedres al fetge, donar-se mal temps, posar-se a les pedretes, anar-li la processó per dins, donar-se al diable, donar-se al moro, perdre els nervis, perdre la paciència, perdre els estreps, perdre els papers, treure foc per la boca, treure foc pels queixals, treure foc pels ulls, eixir-se de fogó, alçar el cul, parar boig, sortir-li els ulls d’òrbita, sortir-li els ulls de la cara, bullir d’indignació, treure salivera.

· Agafar peix

Aconseguir allò que hom es proposa.

Sinònims:

Fer una bona operació, fer un bon negoci, sortir-se amb la seva, treure foc, pescar en aigua tèrbola, treure estella, agafar el peix per la cua, ser-li la boca mesura, a cor què vols, a boca què vols, guanyar el capítol, treure partit, treure el suc.

· Agafar pel mot

Valer-se d'allò que algú diu per comprometre'l a realitzar-ho. Exigir a algú que compleixi la paraula.

Sinònims:

Agafar del mot, agafar al mot, agafar la paraula, prendre-li la paraula, deixar retratat, posar en evidència, deixar escaldat, treure-li els drapets al sol, posar a la picota, donar una bufetada, afrontar, avergonyir, causar la deshonra, comprometre, deshonrar, fer abaixar la cara, fer quedar malament, fer vergonya, posar en ridícul, ruboritzar, sufocar.

· Agafar per la punta que crema

Prendre-ho tort

Sinònims:

Agafar per l'ansa que crema, agafar pel costat que crema, prendre per l’ansa que crema, prendre en mal sentit, prendre’s malament, prendre per la part que crema, prendre en mala part, agafar el rave per les fulles, agafar la figa pel capoll.

· Agafar per vici

Adquirir un hàbit que no sol agradar als altres.

Sinònims:

Prendre per vici, agafar per costum; agafar -o contreure- un costum, un hàbit, una rutina, servir de precedent, pensar que sempre serà festa.

· Agafar relació

Començar de tenir amics o persones amb qui franquejar-se.

Sinònims:

Agafar amistat, fer amistat, fer amics, besar la mà, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar, d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar.

· Agafar seguideta

Començar a seguir un bon ritme de treball.

Sinònims:

Acostumar-se, agafar el fil, posar en marxa, posar en moviment, posar en funcionament, posar en dansa, posar fil a l’agulla, posar mans a l’obra, enfilar l’agulla, posar-se a la feina, posar mà, prendre carrera, prendre el signe, prendre el vol, prendre peu, obrir camí.

· Agafar un cagalló

Espantar-se. Témer.

Sinònims:
Agafar cagarines, arronsar-se-li el llombrígol, cagar-se de por, perdre les rialles, arrugar-se-li el melic, glaçar-se-li el moll dels ossos, cagar-se a les calces, tenir cucs, tenir el cor com una llentilla, posar-se-li els collons per corbata, més poruc que una llebre, poruc com una llebre, no tenir-les totes, caure d’esquena, glaçar-se-li el cor, glaçar-se-li les sangs, glaçar-se-li la sang a les venes, o restar-li una gota de sang a les venes, no tocar-li la roba damunt, no tocar-li la roba a l’esquena, estar en capella, estar dins un foc, amb l’ai al cor.

· Agafar un pèl de mamella

Agafar un refredat.

“Pèl de mamella” és la denominació popular de la mastitis, que pels símptomes es confonia amb un constipat, i d’ací l’expressió “agafar un pèl de mamella”.

Sinònims:
Agafar una cadernera, com una sopa, fet una sopa, refredat com una sopa, tindre el pit carregat, carregar-se de pit, fer ulls de tita, cop d’aire, agarrar una calipàndria, melopea, cadarn, constipat, empitarrament, empitrament, galipàndria, grip, refredat, encadarnat.

· Agafar un per altre

Equivocar-se en agafar quelcom.

Sinònims:
Dir una cosa per una altra, agafar el que no toca, enganyar-se, anar errat, equivocar-se de camí, bollar-la, fer-la com un cove, cagar-la, espifiar-la, vessar-la, ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem, fer-ne una com un cove, trencar-se el coll, caure en error, fer un pas fals, espifiar-la, ficar-se de peus a la galleda, fer-la grossa, fer-la bona, fer una patinada, fer un mal cuinat, fer una atzagaiada, picar de cap, prendre la «a» per la «b».

· Agafar el futris

Tenir mal humor.

Sinònims:

Tenir el futris, estar de futris, estar enrabiat, estar de mala jeia, tenir mala veta, amb la castanya torta, coent, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal humor, de mal tec, disgustat, empipat, enfadat, enutjat, irritable, irritat, malhumorat, molest, molestat, socarrat, volat, de mala hòstia, de mala llet, de mal rotllo, emprenyat, mosca, ser del morro tort, tenir el geni fort, tenir males llevades, estar de mala lluna, no estar per orgues, estar de mal cafè, no estar de filis, llevar-se amb l’altre peu, llevar-se amb el peu esquerre, llevar-se amb mal peu, no estar per brocs, tenir un dia dolent, tenir un mal dia.

· Agafar-s'ho bé

No amoïnar-se per les coses que passen.

Sinònims:

Agafar-ho pel costat bo, no encaparrar-s'hi, no passar pena, agafar-s'ho rient, no t'hi empipis!, agafar a bon any, prendre’s bé, agafar-se les coses tal com venen, prendre’s les coses tal com són, posar-se-li bé, prendre en grat, prendre’s amb rialles, de bon ull, prendre de bona voluntat, venir-li de gust.

· Agafar-se com una paparra
Ser una persona molt enganxadíssima o importuna.

Sinònims:
Arrapar-se com una llagasta, enganxar-se com una llagasta, aferrar-se d’ungla, apegar-se com una llapassa, agarrar-se com a l'esca, agarrar-se com el gram, agarrar-se com el rampatge, agarrar-se com un cagaferro, apegar-se com el pèl a la pasta, arrapar-se com una heura, ser una paparra, ser enganxós; aferrar-se com una pegellida, aferrar-se com una caparra, ser una llepassa, enganxar-se com una romeguera, agarrar-se com una romeguera.

· Agafar-se [alguna cosa] a la valenta
Posar tota la voluntat en aconseguir una cosa. Prendre's una cosa seriosament.

Sinònims:
Agafar-se a la brava, prendre’s a dents, prendre’s a pit, agafar-se a la tremenda, amb molt d'esforç, amb molta empenta, amb gran voluntat, amb molt d'interès, amb molta afició, prendre a gran punya, amb amor propi, fort, apassionadament, abrivadament. 

· Agafaràs la pallola!

Es diu a algú que va massa abrigat per la temperatura que fa.

Pallola és sinònima de xarampió, malaltia altament contagiosa causada per la infecció del virus del xarampió (de la família paramyxoviridae del gènere Morbillivirus), que en absència de vacunació afecta principalment nens, però també poden infectar-se persones de qualsevol edat no immunitzades.

El vocable en si, pallola, és un derivat de palla, que servia inicialment per designar els residus molt fins de la palla. Els típics granets d'aquesta malaltia recordaven l'aspecte que presentaven els pagesos dedicats a batre la palla.

· Agarrar al vol

Entendre una cosa de seguida, quasi sense haver acabat d'explicar-la. La manera d'assabentar-se d'alguna cosa, de copsar-ne el sentit, etc., tenir lloc amb una gran llestesa, sense necessitat d'una expressió clara d'allò que hom pervé a saber o entendre.

Fent referència a la manera de caçar un ocell, d'agafar alguna cosa, de disparar, etc., tenir lloc mentre vola l'animal o la cosa que hom caça, agafa, etc.

Sinònims:
Comprendre, copsar, desxifrar, distingir, endevinar, entendre, interpretar, llegir, penetrar, prendre, tocar-hi, pescar, d’esquitllada, de llampada, de pas, de passada, incidentalment.

· Agafar dues veus


Sentir, una persona, dues converses alhora.

· Agafar la verba

Començar a parlar.

Sinònims:

Agafar la taba, prendre la paraula, obrir la boca, prendre les cartes, aixecar la veu, encetar la conversa.

· Agarrar mala volta

Tindre una malaltia greu.

Sinònims:
Carregar en el feix, estar aterrit, estar en un clot de llit, estar picat de la tarantel·la, fer quart per hora, mal vell, tenir el llop tancat a dins, atrotinat de salut, trencat de salut, prim de salut.


· Agarrar pantaix


Començar a respirar amb dificultat per un esforç físic.

Sinònims:
Perdre l'alè, tallar-se-li l'alè, tapar els esperits, bufar com una màquina de tren, desalenar-se, suar la carcanada, suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca.


· Agarrar [algú] per davant

Sentir antipatia per alguna persona.

Sinònims:
Caure dels collons, de cua d'ull, de reüll, entrar-li per l'ull esquerre, mala voluntat, mirar de reüll, tindre avorrit, abominar, anatematitzar, avorrir, condemnar, desaprovar, detestar, dur a l’ull, estar confitat, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, execrar, maleir, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, reprovar, repudiar, tenir aversió, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens, tenir els nassos plens, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir quimera.


· Agarrar [o prendre] color

Perdre la pal·lidesa, especialment adquirir la fruita el color de la maduresa o posar-se roja la pell del cos pel sol.


· Agarrar-se els dits

Sortir perjudicat en un negoci, per pròpia equivocació en una operació comercial. Perdre molts diners en comptes de guanyar-ne, tenir un fracàs, sofrir un perjudici inesperat, especialment en un afer comercial.

Sinònims:
Agafar-se els dits, enganxar-se els dits, picar-se els dits, posar-hi els dits i deixar-hi les ungles, cremar-se els dits, trencar-se el coll, quedar escaldat.


· Agarrar-se [o pujar] a una paret llisa

Ser molt llest, aprofitar qualsevol pretext.
També té un altre sentit, com és eixir-se’n (algú), com sigui, d’una situació complicada, perillosa, incòmoda, emprant tots els recursos possibles a l’abast.

Sinònims:
Comptar els pèls a un cavall corrents, ficar-se per un cos d'agulla, ser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent.


· Agarrat a la seva

Ser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altri. Que no cedeix en les seves opinions.

Sinònims:
Arrimat a la seva, ser del morro fort, ser dur de pelar, ser de mal pelar, no anar de res, posar peu fiter, a la seva manera, trencar el motlle, ser d’allò que no hi ha, ser tal com Déu l’ha fet.


· Agradar-li [a algú] el suc de llençol

Ser molt dormilega.

Sinònims:
Enganxar-se-li els llençols, dormir més que el guix, dormir com el guix, fer la matinada grassa.


· Dormir com un tronc

Dormir profundament.

Sinònims:

Dormir com un mort, dormir com una marmota, dormir com una pedra, dormir com un bigalot, dormir com un soc, dormir com un peix, dormir fort, dormir com una rabassa, dormir pla, dormir com un liró, dormir com el guix, dormir com un mussol, dormir com un sac de guix, dormir com un soc, dormir com una soca d’olivera, dormir més que els cucs, dormir més que els reis, dormir més que l'algep, dormir més que una òliba, dormir més que la Mare de Déu d'Agost, dormir redonet [o redó].


· Agranar cap a casa


Actuar en benefici propi. Apropiar-se de l'alié.

Sinònims:

Agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa, fer conxorxa, fer-s'ho venir tot a l'ull de la mola.


· Aguantar el colp

Suportar les contrarietats

Sinònims:

Parar el cop, parar l’esquena, aguantar el xàfec, parar la galta, aguantar la porra, fer el cor fort, abocar el carro, armar un vol, arrossegar la cadena, passar la vida perdurable, passar la trista vida, passar per tot, portar la seva creu, tenir estómac, tenir fetge, tenir pell morta, empassar-se la saliva, mossegar-se la llengua, mossegar-se els llavis, retenir la llengua, ser ample d’espatlles, tenir una bona esquena, tenir l’esquena grossa, passar per tot, passar penes i fatics, passar el pelegrí, patir mort i passió, passar per les forques caudines, tenir corda, tenir la pell dura, tenir un bon païdor, tenir un fetge de rajada, tenir el fetge gros, tenir la sang de peix, no tenir pedres al fetge, tenir un bon pedrer.


· Aguantar l'espelma

Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los.

Sinònims:
Fer d’espelma, aguantar la capa, fer de dona vella, mare postissa.


· Ai cabàs!

Ser sorprenent, desconcertant per les seves característiques. Ja és massa, això!

Sinònims:

Ai mare, això ja és massa, alça Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on.


· Aixecar borina

Fer soroll, un grup de persones.

Sinònims:

Fer gatzara, armar gresca, fer tabola, aixecar polseguera, fer parlar, portar cua, fer soroll, encendre el vesper, encendre foc, armar bregues, moure raons, cercar bregues, moure brega, armar escàndol, buscar soroll, armar-la, moure xivarri, moure bronquina, moure baralles, armar bronquina, moure un sagramental, armar-la, armar un sidral, armar-la grossa.


· Aixecar el cap

Millorar, algú o alguna cosa.

Sinònims:

Sortir d’un mal pas, sortir-se’n, tombar per bé; recobrar l'ànim, trobar-se millor, estar més animat, aixecar el vol, refer-se, amainar els vents, alçar el cap, tornar a la vida, cobrar forces, fer una altra cara, sortir de mal any, posar-se bé, treure faves d’olla, posar a to.


· Aixecar el gallet

Cridar massa en una discussió.

Sinònims:

A plens pulmons, alçar el Crist, arrancar els ais, baladrejar, clavar crits, cridar com un boig, moure fressa, perdre el bel, clavar un vol, engegar quatre crits.


· Aixecar fressa

Provocar baralles o desavinences.

Sinònims:

Aixecar brega, aixecar merder, aixecar discòrdia; cercar raons; aixecar el vesper, encendre el vesper, procurar bregues, fer encendre la gent, barallar-se, ficar caliu a l'olla, moure raons, aixecar polseguera, fer parlar, portar cua, fer soroll, encendre foc, armar bregues, moure raons, cercar bregues, moure brega, armar escàndol, buscar soroll, armar-la, moure xivarri, moure bronquina, moure baralles, armar bronquina, moure un sagramental, armar-la, posar mal, posar la zitzània, sembrar la zitzània, armar gresca, armar un sidral, armar-la grossa, armar un enrenou, buscar la perduda, buscar les pessigolles, buscar-li el cos, buscar les puces, tocar el voraviu, tirar llenya al foc, fer nyic-nyic, tocar allò que no sona, tocar el botet, buscar ronya al cove, moure guerra, posar foc.


· Aixecar l'ànim

Alegrar, donar plena satisfacció a una persona.

Sinònims:

Aixecar la moral, eixugar els plors, dilatar el cor, omplir-li el cor, donar ales, donar anses, donar copets a l’esquena, donar vida, tornar de mort a vida.


· Aixecar la veu

Parlar fort. Parlar a algú sense el respecte que es mereix.

Sinònims:

Cridar, escridassar, renyar, protestar, contestar, replicar, alçar el gall, alçar el diapasó, alçar el Cristo, armar un Cristo, muntar un Cristo, posar-se com un gall de panses, moure fressa, cridar com un boig, perdre el bel, a plens pulmons arrencar els ais, fer el tron, tocar l’orgue, lladrar a la lluna, donar cops d’espasa a l’aire, tirar aigua al mar, moure xivarri, moure un escàndol, moure un sagramental, tenir trencat el tel de la llengua.


· Aixecar polseguera

Es diu d'una qüestió polèmica.

Sinònims:

Aixecar problemes, fer molt d'enrenou, portar cua, fer parlar, encendre el vesper, fer soroll, portar discussions, aixecar merder, donar ansa, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol.


· Això a on s'ha vist?

Afegitó recriminant algú que ha fet alguna cosa mal.

Sinònims:

A cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el, botifarra de pagès, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico, i un ou, ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer.


· Això calia!

Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada.

Sinònims:

A bona porta s'agarra la fam!, a un altre forn pasten, botifarra catalana!, no n'hi ha de cuits, no n'hi ha de tallats, que vagi [o el faci] "Rita la Cantaora" perquè jo..., te les pintaràs, t'ho hauràs de pintar a la paret, un altre dia serà germà, i un be negre amb potes rosses; a l’altra porta, que aquesta no s’obre.


· Això em ve de nou

Em sorprèn.

Sinònims:

Caure com una bomba, deixar (algú) glaçat, no saber avenir-se (d’alguna cosa), fer-se creus (d’alguna cosa), no saber-se acabar (alguna cosa), caure-li entre cap i coll, deixar (algú) de pedra, deixar (algú) d’una peça, deixar (algú) amb la boca oberta, deixar (algú) sense paraula, deixar (algú) blau, deixar fred (algú), deixar mort (algú), deixar (algú) parat, deixar (algú) clavat en terra, deixar (algú) sense resposta, fer estrany, caure de cul, no cabre-li al cap.


· Això és aixina

Es diu per remarcar que una cosa és d'una manera determinada. Atendre’s a les conseqüències dels mateixos actes.

Sinònims:

Anar el pollastre, en pau amb l'amo, no tindre quinze perdut, tu bé saps!, per a tu faràs, del seu pa farà sopes.


· Això és bufar en caldo gelat

A l'expressió de la qual parlem, no es refereix a la temperatura, sinó al brou que normalment se serveix calent. Per tant, si bufem per a refredar un brou que ja està fred o gelat, ens esforcem inútilment, o dissimulem que està calent.

Per tant, es diu d’algú que malda per aparentar allò que no és de cap de les maneres o de donar molt valor a alguna cosa que no en té gaire. Fer ostentació de riquesa, de poder, de títols, de propietats, etc., fins i tot exagerant o falsejant la realitat, aparentant que es té el que no es té. Gloriejar-se de les mateixes qualitats o dels mateixos mèrits, exagerant-los i atribuint-se’n de falsos. Donar-se importància, donar-se olla. Presumir d’allò que no es té.

Sinònims:

Agafar fums, alçar la cresta, altivar-se, bafanejar, blasonar, bombar-se, bravejar, bufar, creure’s, desvanir-se, donar-se importància, donar-se olla, enfaristolar-se, engallar-se, engallir-se, engreixar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, entonar-se, envanir-se, estarrufar-se, estirar-se, estufar-se, fer bocades, fer el gran, fer els gegants, fer ostentació, fer-se l’interessant, fer-se veure, fer ufana, gloriar-se, gloriejar-se, infatuar-se, inflar-se, jactar-se, picar-se, presumir, tirar-se befes, traure el flat, traure el rot, ufanar-se, ufanejar, unflar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se.


· Això és parlar per no callar

Parlar de coses sense importància. Dir una cosa sense fonament ni substància i sense venir-hi.

Sinònims:

Parlar per parlar, escaïnar i no fer ou, no tocar quarts ni hores, parlar a séc de paladar, parlar foradat, a la babalà, parlar sense to ni so. pixar fora del test, perdre el fil, fugir d’estudi, agar fora de l’orinal, no tocar enlloc, escopir fora de sa trona, ficar-se de peus a la galleda, no rascar bola, no tocar pilota, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, anar fora de camí, anar lluny d’osques, anar en revolt, anar fora de corda.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada