· Emportar-se'n la poma
Obtenir la part millor d’una cosa que es reparteix.
· Guardar-se una poma per a la set
No gastar, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura. Fer una xicoteta reserva de diners per a un cas de necessitat.
- És molt mesurat en les despeses; sempre es guarda una poma per a la set; no deixa mai el seu compte al descobert.
· La poma de la discòrdia
S'utilitza l'expressió 'Ser la poma de la discòrdia' per assenyalar algú que provoca, intencionadament, que hi hagi disputes, desavinences i discrepància d'opinions dins un grup, lloc…
Erròniament, són moltes les persones que creuen que aquesta expressió prové del passatge bíblic en què Eva pren un fruit prohibit de l'arbre del bé i del mal al Jardí de l'Edèn.
Però l'expressió no té res a veure amb les sagrades escriptures sinó amb una llegenda que es recull en la mitologia grega i que té a veure amb Eris, deessa de la discòrdia i les desavenies.
Segons explica el mite, durant l'enllaç nupcial entre Peleo i Tetis (futurs pares d'Aquil·les) va fer acte de presència Eris, que no havia estat convidada a aquest magne esdeveniment, amb la intenció de provocar un conflicte entre els reunits.
Portava una poma d'or, la qual va llançar als peus de les deesses Afrodita, Atenea i Hera. Aquesta poma portava una inscripció que indicava que era per a la dona més bonica, cosa que va motivar que les tres deïtats discutissin entre elles sobre a qui li corresponia quedar-se-la.
Per intervenir en el conflicte ocasionat per Eris, es va escollir Paris perquè elegís la més bella de les tres i, per tant, havia de ser la posseïdora del fruit daurat.
Després de dubtar i fins i tot intentar subornar-lo amb diferents favors per cadascuna de les tres deesses per ser l'escollida, finalment Paris va oferir la poma d'or a Afrodita (qui li havia promès l'amor d'Helena d'Esparta, esposa del rei Melenao).
El jove convençut per les paraules de la deessa va acabar segrestant Helena, cosa que va donar lloc a la coneguda com a 'Guerra de Troia'.
Va ser dels nombrosos relats sobre aquest episodi mitològic d'on va néixer l'expressió “Ser la poma de la discòrdia”.
· Una poma podrida en fa podrir d’altres
Adverteix del perill que comporten el tracte i la conversa amb persones malvades. Les persones que freqüenten algun dolent acaben més o menys contaminades del seu comportament.
· Fer cara de pomes agres
Fer cara de pocs amics. Irritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada