EL DIJOUS SANT ES TRAMET LA CURACIÓ DE LES MALALTIESEl Dijous Sant és una data important per al curanderisme popular en les nostres comarques. Durant aquest dia i segons la tradició, es poden transmetre algunes oracions amb la finalitat de curar les nostres malalties, que van de pares a fills.Presa o cop d’aire, hepatitis, mal d’ull, enfit, són algunes de les malalties que poden curar-se mitjançant aquestes pràctiques. Són generalment pràctiques basades en el rés d’oracions de caire religiós. I en definitiva tot depèn de la fe que pose el malalt en la seva curació i de la gracia que tinga la persona qui cura. Sabem de persones que, preocupades per l’estat físic o anímic del seu cavall, han buscat remei per mig d’una persona que sabera l’oració contra la presa d’ull. En aquest cas poca fe podia posar l’animal; tot depenia de la gràcia del curandero.Escoltem doncs d’algunes i els seus remeis:
Cops d’aire.-El cop d’aire és un dolor a les juntes dels ossos produït per una corrent d’aire fred.Generalment, el ritual es realitza sense persones al voltant, però el fet que hi hagi algú no serà un impediment en tots els casos, sempre que no interrompi el ritual. Per dur-lo a terme cal un plat de ceràmica, normalment blanc, que s’omple amb aigua de l’aixeta (el color blanc és important perquè ajuda a visibilitzar millor el diagnòstic), un setrill amb oli d’oliva i un ganivet.El procés que se segueix és el següent: la senyora practicant se senya tres vegades amb la mà dreta i després fa el senyal de la creu amb la mà sobre el plat, també tres vegades, repetint
«En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén».
Seguidament diu:
«En el nom de la Santíssima Trinitat, féu que el cop d’aire de [nom i dos cognoms de la persona que fa la petició] li marxi ben aviat.
Si és matí, valga’m Déu i Sant Martí [i llança la primera gota d’oli al plat que conté aigua];
si és al migdia, valga’m Déu i la Verge Maria [i llança la segona gota d’oli al plat];
i si és al vespre, valga’m Déu i Sant Silvestre [i llança la tercera gota d’oli al plat]».
Airada si és pel matí,
valga’m Déu i sant Martí,
si és pel migdia,
valga’m Déu i la Verge Maria,
i si és pel vespre,
valga’m Déu i sant Silvestre.
Maligne, on vas?
A trencar-li els ossos a… (nom del malalt)
Puix no iràs pas
perquè et lligaré amb les cordes del gram
i t’enviaré a la muntanya de sant Julivert
a menjar herbes amargues.
TRENCAR L' ENFITL’enfit o empatx és una malaltia típica de la medicina popular valenciana que es caracteritza per pesadesa digestiva, restrenyiment, flatulència, acidesa i, en ocasions, malestar general i fins i tot nàusees, amb o sense vòmits. Com a factor desencadenant se sol assenyalar la ingesta alimentària excessiva o en estat d'ansietat. La malaltia es considera provocada per una detenció dels aliments en el tracte digestiu que convé trencar per restaurar el trànsit.
passar la llista o cinta
Aquest ritual (trencar l'empatx), conegut també com mesurar o passar la llista o cinta, la qual porta a terme una persona experta (habitualment dona) que mesura el nivell del enfit amb l'ajuda d'un mocador o cinta. Per realitzar el mesurament, el pacient subjecta un extrem del mocador gran o cinta a l'altura de l'estómac i la mesuradora, situada a l'extrem oposat, mesura 3 vegades la distància a colzes, alhora que es senya i resa una oració secreta en veu baixa. Aquesta oració només pot ser transmesa en dia sagrat, normalment dijous o Divendres Sant. Si en el primer mesurament la mà de la mesuradora arriba a una alçada superior a l'estómac, queda establert el diagnòstic. En aquest cas, es continuarà mesurant 3 vegades durant 3 dies consecutius fins a resoldre la dolència, el que passa quan el mesurament aconsegueix de nou el punt on el pacient sosté el mocador.Les oracions són varies. En un principi abans d’aplicar el mocador o la cinta es deien mullant els dits en l’oli del cresol i se li pastava el ventre al pacient (era un massatge):
"la Virgen por el mundo andaba y con aceite de candil todo lo curaba"
Però açò ha caigut en desús. Les oracions es fan igual però ara es fa servir un mocador o cinta.
“Con las manos de Jesús y de María,
después de las dos, la mía.”
Con la túnica de Cristo y el manto de María
dame tus santas manos que yo te daré las mías»
Salve Maria
Salve Madre de Dios
Cuando llegue a tu aposento
Espérame en el Señor
Eixos ulls són els que t’han mirat
Tres són els que t’han de defensar
Pare, fill i Espirit Sant
El Nostre Senyor nasqué el dia de Nadal
I morí Divendres Sant
Un parenostre i una ave maría a Sant Gil
perquè aquest alacrà siga secat
El mal d’ull o presa d’ull es coneix des de temps remots en totes les cultures, es una malaltia produïda pel poder de la mirada d’algunes persones i que pretén perjudicar especialment a xiquets. Es manifesta per pal·lidesa, color terrós de la pell, fluixesa, aprimament, tristor i pèrdua d’apetit. És una malaltia no- mèdica i per tant no la poden curar els metges, precisa de remeis populars per a evitar-la i combatre-la, com ficar un llaç roig al carret dels xiquets o dir determinades oracions.
Abans de dir les oracions es fan la senyal de lacreu dient el nom del xiquet i preguen, per exemple:
Dos (els ulls) són els qui t’han fet mal,
tres els qui t’han de curar,
pare, fill i esperit sant.
La Mare de Déu és mare del nostre senyor,
la gloriosa santa Isabel, mare del gloriós sant Joan,
aixina com estes paraules són certes i veritat,
en el nom de la Santíssima Trinitat
i de la Verge Maria,
lleveu-li el mal i la malaltia
a… (nom del malalt)
Després es resen tres salves repetint el nom del xiquet. L’oració es repeteix tres vegades i nou si es Dijous o Divendres Sant. S’acaba fent la senyal de la Santa Creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada