EL CAFÈ DE PIPA
El rebost de La Vall
PROGRAMA 2_3ª Temporada
(12/12/2018)
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç:
PER NADAL, CADA OVELLA
AL SEU CORRAL
Amb aquest refrany donem la benvinguda a les ja properes
festes nadalenques.
Que bonic és! No et sembla Vicent!
Expressa la joia d'estar amb els de casa per aquesta festa
tan assenyalada.
I ens recorda aquesta tradició tan arrelada al nostre país.
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral) característic de les dates
nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir.
El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència,
el que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella).
La metàfora funciona perfectament entre les parelles
corral/casa i ovella/persona.
En aquests dies prenadalencs comences a fer trucades i
gestions per saber amb qui tindràs la sort de trobar i passar unes hores
felices gaudint de la companyia de la família i dels amics i algú et respon amb
aquella dita, ja antiga que:
“Per nadal cada ovella
al seu corral” manifestant la seva opció de tornar a casa a passar aquests
dies tan especials.
·
Però.
D’on ve aquesta dita?
·
Per
què ara sona tan poc?
·
Continua
mantenint el significat d’abans?
·
Què
és el “Corral”?
Són algunes preguntes que ens fem i que no tothom té les
mateixes respostes.
Respecte d’on ve la dita, cal remuntar-se a temps molt antics,
de quan la tradició de tornar a casa dels pares, “el corral” en aquesta data
tan senyalada i de caràcter familiar que tenia i encara manté la festa de
Nadal.
Volia dir que per aquesta data del 25 de desembre, calia
tornar a casa dels pares per passar unes hores junts amb els familiars que per
les raons que fossin no veia.
Era la data escollida per trobar-se de nou tots al voltant
dels éssers estimats i també allunyats per raons laborals i socials.
Aquesta tradició s’ha mantingut llargament en la nostra
cultura i no és negatiu mantenir una dita i una tradició tan exemplars.
Els temps canvien i les modes també, i ara sembla com més
difícil intentar recuperar la força i magnitud d’aquesta tradició.
· Està
enfrontada la tradició amb la societat tecnològica i freda actual?
No hi ha arguments que justifiquin la desaparició de la
filosofia que engloba aquesta dita.
És veritat que ara no sona gaire aquesta frase, però això no
vol dir que no continuï amb la filosofia que comporta la frase.
Són pocs els que no utilitzen la dita, però són molts els que
tenen present el contingut i intenten complir-lo.
Si preguntes a la gent tots coincidim que tornarem al
“corral” per Nadal.
Sí, sí, tornarem a casa dels pares i,
· menjarem
els plats típics,
· tastarem
els torrons,
· continuarem
parlant de la vida, de la situació personal de cadascú i dels projectes de
futur i dels problemes que no ens deixen avançar com voldríem i
· molts
acabarem la jornada cantant belles nadales que coneixem des de la nostra
infància.
· Mirarem
i comentarem el pessebre que l’avi ha fet amb tant d’estima i que anima el
menjador i la casa amb les aportacions i canvis que els menuts de la casa fan
amb altres criteris més moderns.
Sí, tornarem per Nadal a casa dels pares i ens sentirem més
família i més units.
Aquest ha sigut i continua sent l’objectiu de la festa de Nadal.
Però tot allò que té de bonic ho pot tenir de dur per aquells
que no poden fer-ho realitat.
· Potser
perquè s'han quedat sense corral,
· potser
perquè estan en el corral però hi falta algú que no hi tornarà a ser.
I aleshores aquest feliç refrany es converteix en el record
punxegut d'allò que no serà probablement mai més.
Doncs d’aci em proposo, i us proposo, que aquest Nadal fem
arribar un gest senzill però càlid a algunes d’aquelles persones que s'hagin
quedat sense corral o que, tot i ser-hi, notin l'absència d'algú estimat.
I Nadal serà més Nadal!
Doncs, feta
aquesta introducció.
PARLEM DEL
NADAL
Cada vegada
que ve Nadal al carrer s’obri el debat de
· que
res és ara de com era abans i
· quin
és el tipus de celebració que hem de fer
· i
a qui atenem,
o
a
les nostres tradicions
o
seguim
les noves tendències.
Aquest
programa té com a missió el deixar viu totes les nostres tradicions; per tant
faré un anàlisi de com ho celebràvem i la situació actual sense oblidar el
missatge del respecte als nostres arrels i dels esforços que hem de fer per
evitar la pèrdua de tantes i tantes tradicions i costum que formen part de la
nostra identitat com a poble.
Tradicions nadalenques
Doncs bé, com tots els anys, quan arriba l’hivern, arriben
les festes de Nadal, on el consumisme i la il·luminació tipus Las Vegas es fan
presents.
Els dies de Nadal, se’ns presenten com una parafernàlia que
transcendeix els actes religiosos.
Aquestes festes com ens ha indicat la dita d’abans, estan
plenes de reunions entranyables amb familiars i amics i estan envoltades d’un
ambient especial d’alegria i felicitat.
· La
gastronomia nadalenca (torró de Xixona, peladilles, cava…),
· les
cançonetes de Nadal,
· les
innocentades,
· les
celebracions festives,
· els
regals…
formen part indissociable del Nadal.
Però la globalització ha fet del Nadal una víctima més,
perquè castiga les cultures mil·lenàries i substitueix els trets específics
dels diferents pobles amb personalitat diferenciada per altres trets
universals, vulgars, uniformes i idèntics arreu del món.
Així, el Nadal també ha sucumbit a la globalització, i mostra
d’això són les tradicions nòrdiques:
· Pare
Noel,
· arbre
de Nadal,
que s’han instal·lat definitivament en la nostra cultura i
que es barregen amb les nostres tradicions cristianes:
· Betlem,
· Reis
Mags d’Orient,…
Així, cal analitzar com els valencians en general i els
vallers en particular, com a poble xicotet i desprotegit que som dins del món,
hem perdut part de la nostra cultura nadalenca en el procés de globalització.
Per a començar, en la tradició de les nostres cases, durant
centenars d’anys, la nit del 24 de desembre, sempre l’hem anomenat la nit de
Nadal (ara molts l’anomenen amb el castellaníssim i innecessari Nochebuena o la
mala traducció “Nitbona”), perquè és la nit en què es celebra el naixement de
Jesucrist.
En aquesta nit es feia un sopar senzill, i es diferenciava de
la resta, en que per a postres, es menjava fruita seca, com ara:
· ametles,
avellanes, castanyes, figues seques, panses i els tradicionals panfígol i
pastissets de moniato.
Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb
forces i gana al dinar del dia de Nadal, on es menjava el típic putxero
valencià amb pilotes.
Però a partir dels anys seixanta amb l’entrada de la televisió en les nostres
llars, els valencians vàrem començar a copiar el que es menjava en altres punts
d’Espanya per a la nit de Nadal:
· angules,
gambes, llagostins, percebes, corder rostit…
Així ara, ens peguem dos fartades seguides. I encara sort que
el dia 26 de desembre, en què els valencians sempre hem celebrat el segon dia
de Nadal amb un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero de Nadal,
ara ja no és festa (en alguns pobles sí), perquè sinó podíem acabar amb una
indigestió i en l’hospital.
Un altre dia molt celebrat és el 6 de gener, el dia de Reis,
en el que molts forns valencians estan intentant recuperar la tradicional casca de Reis, un dolç autòcton
valencià realitzat amb ametlla mòlta, sucre i ous i que pot anar farcit de
rovell confitat, moniato o carabassa. La seua forma pot variar i pot ser
d'anella o de serp. Tradicionalment es regala als més menuts, sobretot per part
dels padrins als fillols.
Però la casca de Reis va ser arraconada i posteriorment
substituïda pel famós “roscón”, d’origen francés i introduït en Espanya pels
borbons, curiosament pel odiat Felipe V. Encara que el “roscón” no es va
conèixer en terres valencianes fins als anys seixanta. Tot i així, la casca de
Reis encara està molt popularitzada sobretot en les comarques de la Ribera,
Safor, Marines… i normalment va acompanyada amb monedes de xocolate i caramels
per als xiquets.
Per un altra banda, també cal recordar algunes dites
tradicionals valencianes que es diuen per Nadal i que s’han quedat en l’oblit:
Recordem per exemple, algunes de referides al fred, com ara
· Bona
casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó, o
· El
fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal.
· “Per
Nadal, fred com cal”
D’altres a la feina frenètica que es fa a la cuina per
tenir-ho tot a punt:
· El
forn, per Nadal, no para un instant, o
· La
fornada de Nadal se n’emporta mig costal.
·“El
vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal”,
I el refranyer també destaca els dies claus:
· La
nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel o
· La
nit de Nadal la més llarga (o la més estelada, o la més clara) de l’any.
· “La
missa de Nadal, val per tot l’any”
· “Per
Nadal, qui res no estrena res no val”…
Com també entre totes les tradicions nadalenques cal
mencionar les esperades
· els
Betlems de les cases o
· les
estrenes de Nadal,
· Com
també el missatge de Rei,
· la
tradicional fira de Nadal que enguany es recupera.
· la
Cavalcada dels Reis Mags,
· el
raïm del Vinalopó per a la nit de Cap d’any o
· la
famosa loteria de Nadal i del “Niño” són ja una costum anual.
Continuem amb les cançonetes de Nadal o nadales, les quals,
els valencians, durant anys i anys, les hem cantat en la nostra llengua.
I aquestes són les cançonetes que els valencians hem cantat
sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar
· “la
nit de Nadal és nit d’alegria” o
· “a
la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum”
i moltes més,
el que havíem de fer és mirar
· “cómo
beben los peces en el río”
o veure el
· “chiquirritín
dormidito entre pajas”,
que sembla ser d’un nivell intel·lectual més elevat.
Però gràcies al fenomen de globalització fagocitaria
cultural, impulsat pels mitjans de comunicació i els altaveus de les grans
superfícies, ara el que interessa és
. “Jingle bells”, o
. “Merry Christmas”,
i per suposat, amb l’autèntic i inequívoc sabor americà.
Però la part positiva, és que també hi han algunes tradicions
valencianes que s’estan recuperant i fomentant, com és el cas del:
· Cant de la Sibil·la, un cant profètic que antigament
s’escenificava la nit de Nadal a la Seu de València.
Un altra tradició a destacar, és la del
· Betlem de Tirisiti, d’Alcoi, declarat Bé Immaterial
d’Interés cultural per la Generalitat Valenciana.
Una altra festa que ha agafat renom, és la dels
. “enfarinats” d’Ibi, celebrada el dia dels Sants
Innocents
Així, totes aquestes i d’altres accions de recuperació de les
nostres tradicions de Nadal són motors que impulsen la nostra cultura i la
nostra identitat. Gràcies a la tradició, el Nadal és una època molt especial
per a gaudir-la en companyia dels sers més volguts.
I és que, les nostres tradicions de Nadal formen part del
nostre patrimoni i per això tenim el deure de fomentar-les i conservar-les, tot
i l’adversitat mediàtica i la globalització.
La nostra tradició forma part del nostre ADN i és fonamental
per a la nostra supervivència com a poble. Per això, fem del Nadal, un Nadal
valencià.
EL BAGUL DELS RECORDS
ELS CALENDARIS D’ABANS
Els calendaris formaven part del cicle de la nostra vida.
Allà per Nadal, acabant l'any, arribava el nou calendari com
el pòrtic a un nou temps, desconegut,
però ple d'il·lusions i esperances del que ens oferiria la vida.
No queda molt lluny en què tothom feia calendaris: els havia
de
· butxaca i també
· de paret.
Responia a aquesta eterna necessitat de:
· controlar
el temps,
· aquells
xicotets o grans esdeveniments de les nostres vides,
· aquestes
dates de caràcter personal o domèstic:
* un aniversari,
* un examen,
* l'inici de les vacances, o
* com entrava la lluna.
A qualsevol casa, els calendaris ocupaven un lloc preeminent
en les parets de la cuina. A La Vall d’Uixó no podien faltar els calendaris de
les dues caixes (Sant Vicent i Sant Isidre), amb gairebé sempre belles
fotografies acords amb cada estació de l'any.
Els de Sant Vicent malauradament ja han deixat d’editar-se en format personalitzat, es continuen donant però amb motiu generalitzat del grup Cajamar i encara podem
aconseguir els de Sant Isidre.
Avui dia sembla que la febre dels calendaris no és la que era
i en efecte bé sigui pel seu cost o pel que sigui no es fan tants calendaris
però entre la població crec que continua havent cert interès per ells.
Els motius dels calendaris de paret
així com els de butxaca eren enormement variats:
. artístics,
. esportius,
Els primers que recordo eren bastant grans i tenien un motiu
únic, sota el qual estaven els mesos (d'un en un o de dos en dos) amb els seus
números ben marcats, el sant del dia i el calendari lunar.
Tallàvem els fulls del calendari, llavors, -quan erem menuts
o més joves, el temps sembla que corregués més a poc a poc i vèiem passar els
mesos, les estacions i els primers anys de les nostres vides.
Al costat dels calendaris de paret recordo especialment els
calendaris de tac, hi havia una àmplia varietat d'ells, entre ells estava
sobretot el calendari de tac del Cor de
Jesús. El vaig veure algun any per casa i sobretot el veia a casa dels avis
i pares.
* Hi havia res més ajustat a la
fugacitat de les nostres vides a veure arrencar dia a dia els fulls d'un
calendari de tac, un full per dia?
Aquests tacs combinaven les informacions d'utilitat immediata
a l'anvers
· el
dia i el mes,
· dades
astronòmiques,
· fases
de la lluna,
· el
santoral del dia
amb altres temes de cultura i entreteniment en el seu revers.
· frases
cèlebres,
· acudits,
· refranys
i proverbis,
· poesies,
· temes
devots,
· curiositats,
Per cert, avui encara es fan. I a més a més s'acaba de colar a les noves tecnologies.Ja es pot descarregar en telèfons de sistema apple o androide.
Avui tenim calendaris en els nostres ordinadors, en els
nostres mòbils i en les nostres tablets, fins i tot podem disposar d'un
calendari permanent que ens indicaria per exemple en quin dia de la setmana
caurà el 17 de juliol de 2045 però no és el mateix, aquells calendaris tenien
un altre gust.
PARAULES VALLERES
QUE NO TENEN TRADUCCIO AL CASTELLA
Desvanit/pagat: És estar extremadament orgullós i
satisfet, però en un sentit més ample que el castellà “orgulloso”.
· Jaume
està devanit i pagat de la seua filla, i té motius per a estar-ho.
· Mira-la,
que devanida que va amb els seus nebots!
· Estar pagat és una locució que representa
un ‘sentiment de satisfacció, orgull, complaença (o autocomplaença) per alguna
cosa’:
* “Està molt pagat de la seua xiqueta; a
més de ser bona estudiant, s’ha apuntat a un programa d’ajuda a discapacitats”,
* “Estic molt pagada que l’ajuntament haja
reconegut el meu treball”.
De vegades és un sentiment desmesurat, sobretot quan va
referit als fills o filles (i, no cal dir-ho, als néts o nétes), però si li
llevem la tara caldosa o l’exageració pròpia del cas, és una emoció
comprensible i un exercici d’autoestima, com en
· “Anava tota pagada amb el premi”,
o com un cosí, aficionat al futbol, que diu
· “Jo em pague quan veig marcar un gol a Messi”.
Ara bé, quan eixe estat és referit a u mateix, sense que això
obeïsca a un motiu o cas concret, pot significar un punt d’altivesa i de
supèrbia ridícules.
Eixes persones encantades d’haver-se conegut o que parlen i
s’escolten solen estar molt pagades
d’elles mateixes. (vanitós, excessivament convençut de la pròpia
vàlua).
· Després de rebre el premi, estava ben
pagada d’ella mateixa
A partir d’eixa locució tenim també contents i pagats, amb significat semblant, però d’abast més
general i de sentit més col·lectiu.
I la distribució de tu
content i jo pagat o al revés, amb els corresponents plurals si
l’ocasió ho requereix.
Segurament tenim motius per a estar contents i pagats de
moltes coses, però ara mateix no podem estar-ho de les repercussions
col·lectives i individuals de la maleïda crisi, provocada per la
irresponsabilitat i per la desmesurada “gola” d’uns pocs en detriment de la
majoria.
Ho estarem quan passe la crisi.
I més encara si qui l’ha feta
la paga.
MALNOMS ADQUIRITS PER
SITUACIÓ ESPONTANIA
En el programa anterior vam fer menció al Tio Prevenido i a
Pepe Soles com a exemple d’aquells malnoms que se’ls va assignar pel fet d’haver
dit una exclamació que per la seva curiositat es va fer mereixedor a ser
reconegut d’aquesta manera.
Seguiré referint-me a tots aquells que son anomenats per
aquesta característica o situacions.
· Agosto, Batiste l’ o la Goto
(Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost
es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van
passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de
la clàssica jomada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la
feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir
allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada
més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has
fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte
verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el
cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis
cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat
dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la
reacció del noi i Batiste l'Agosto se li va quedar).
· Aspirina
(feia la "mili" a les milícies universitàries com a
oficial, era templat i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme
les noies es deien "que aspirina!", fent referència
a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar).
· Avespa, Santeta l'
(el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la
collita dels venia al mercat i les més lletges les aprofitava per assecar-les als
cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que
les avespes" )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada