diumenge, 28 de febrer de 2016

REFRANYER DE LA NEU



NEU

La paraula neu procedeix del llatí. Deriva de "nix, nivis", que, al seu torn, emana del grec "nifás". Aquest pot traduir-se com "flocs de neu".
Neu és el nom que rep l'aigua congelada que, en estat sòlid, cau dels núvols a causa d'un fenomen de la meteorologia. La neu es compon dels vidres gelats reunits en flocs que, en baixar sobre la superfície terrestre, cobreixen tot d'un mantell blanc.
La caiguda de neu es coneix com nevada. Aquest fenomen és freqüent en moltes regions que es caracteritzen per tenir baixes temperatures, almenys durant la temporada d'hivern. Les nevades, quan són abundants, poden danyar la infraestructura d'una ciutat i obligar a interrompre les activitats quotidianes.

Formació de la neu
La neu són cristalls que creixen a l'atmosfera mitjançant l'absorció de gotetes d'aigua, quan topen, s'uneixen entre si formant els flocs de neu, que pel pes cauran. Quan l'aire calent i humit puja de la Terra cap a l'atmosfera, es formen núvols. Això passa sobretot quan dues masses d'aire de diferents temperatures xoquen, desplaçant l'aire calent cap amunt.
Quan la neu arriba a terra i forma capes, es deu al fet que la temperatura està en o per sota del punt de congelació. Si la temperatura és més elevada, els flocs començaran a fondre, formant una fusió que crea refredament per evaporació, el que refreda l'aire. De vegades, a major temperatura es poden formar els flocs, però sempre ha de ser menys a cinc graus Celsius (-5 ° C).

En general, la gent associa la neu al fred extrem, quan la veritat és que la majoria de les nevades es produeixen quan a terra hi ha una temperatura de 9 ° C o més. A més, un punt fonamental és la humitat, per això hi ha zones de freds extrems però climes secs en les que mai neva. Un exemple són les Valls Seques de l'Antàrtida, on hi ha gel, però mai neu.
No obstant això, hi ha casos de neu seca. Aquesta és neu que es forma amb humitat en l'atmosfera però travessa un aire sec que convertirà els flocs en una mena de pols que no s'enganxa i que és ideal per als esports de neu.
La neu acumulada després d'una nevada pot tenir diferents aspectes segons com es desenvolupin altres inclemències climàtiques: els forts vents faran que els vidres es trenquin en trossos més petits, la neu pot fondre, i en el cas que persisteixi, la mida, la textura i la forma dels grans canviarà i fins i tot es fondrà i tornarà a congelar-se.
L'aigua neu, la pluja gelada o la ja esmentada neu seca són la combinació de la neu amb altres fenòmens meteorològics, deixant de banda d'aquesta manera el caràcter convencional.

Com són els flocs de neu?
Els flocs de neu són acumulacions de molts cristalls de neu, i mesuren aproximadament poc més d'un centímetre, tot i que les mides i composicions varien segons la temperatura de l'aire.
Per la seva banda, els cristalls de neu tenen infinitat de formes: prismes, plaques hexagonals o les conegudes estrelles. Cada floc és únic, però sempre tenen sis costats. A temperatures més baixes, el floc és més simple i petit.
La nevada
La neu es forma en els núvols més alts (cirrus i estratoscirrus), però la temperatura del sòl on es diposita la nevada és en general diferent a la del lloc de formació. La neu pot captar durant la seva caiguda noves gotes de baixa fusió que, congelant a l'entrar en contacte amb aquella, adquireix un aspecte granulat en les cares superiors. Si aquest fenomen de rosada persisteix, es modifica l'aspecte inicial dels vidres, de major grandària que els petits grans blancs i opacs de la neu inicial, d'un diàmetre que varia entre 1 i 4 o 5 mm. (Neu granulada).
Abans de caure a terra, el vidre adquireix una massa suficient i conserva la seva forma de neu sempre que la temperatura del sòl estigui sota zero. Entre 0 ° C i 3 o 4 ° C es converteix en l'anomenada aiguaneu, i per sobre d'aquestes temperatures es transforma en pluja.

Per efecte de la temperatura dels vidres, la neu s'humiteja i es fon en les extremitats de les seves ramificacions, en un fenomen d'aglutinació que dóna lloc a la formació de flocs. Aquesta precipitació, provocada per una temperatura intermèdia entre la pròpia de la neu i la del aiguaneu, és l'anomenada neu humida. Amb temps molt fred els vidres cauen isolats o a lleugers mantells. El vent, en provocar el trencament dels vidres reduint-los a fines partícules, dóna lloc a la neu ventada. Els estats dels cristalls de neu en arribar a terra es poden classificar en dos grans grups:

a) La neu pols. De vidres més o menys perfectes, que no s'aglutinen entre si i presenten les seves ramificacions intactes. Contenen gran quantitat d'aire en la seva massa, i són lleugers de pes (al voltant de 50 kg / m3). També rep el nom de neu seca perquè no mulla els vestits. Tant la neu granulada com la ventada són així mateix neu seca, encara que el seu pes és més gran (de 100 a 200 kg, / m3) a causa que contenen menys quantitat d'aire.
b) La neu recent humida. Cau en flocs d'aspecte cotonós que arriben mides de certa magnitud. Es comprimeix molt ràpidament per l'acció del seu propi pes (diversos centenars de kg / m3), a causa que conté poc aire i en canvi certa quantitat d'aigua, i és enganxosa.
Les mesures d'una nevada s'estableixen d'acord amb l'altura en centímetres de la capa dipositada en el terreny. Es parla de nevada feble quan l'altura és menor de 25 cm. La mitjana oscil·la entre els 25 i els 50 cm. És fort la capa d'entre 50 i 70 cm., Molt forta la que aconsegueix de 70 cm. a 1 m., i a partir d'aquesta altura es considera excepcional.

REFRANYS

A la neu de març tots els vents li són contrarisA l'hivern boirina i la neu per veïna (Les boires tènues solen produir-se quan l’atmosfera és més freda que el terreny, el qual evapora part de la humitat que conté i, en les altures, es gela i precipita)
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra (Es diu perquè per Nadal és segur les nevades)
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra (Es diu perquè per Nadal és segur les nevades)A on n'hi ha neu no hi aneuA Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)

A Sant Andreu, aigua o neu ( 30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)A sant Anton, la neu ja té cames (17 gener)A Sant Nicolau, la neu de pal a pal, i si no, en l'alt (6 desembre) (Això diuen, per bé que l'arribada del fred es retarda cada vegada més)Aigua de desembre, és neu sempreAigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu (L’aigua pura assacia i dóna energia
Aire de baciver, la neu al darrerAmb neu de gener, cap any és grollerAny d'avellanes, any de neuAny de neu, any de bé de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)
Any de neu, any de bé de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat (L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres)
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat (L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres)Any de neu, any de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)
Any de neu, any de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova sempre que no geli)
Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova sempre que no geli)
Any de neu, any de Déu. / any de béns (El desglaçament de la primavera convertirà la neu d'avui en l'agua de ríus i manantials demà)
Any de neu, any de mocAny de neu, any d'oliAny de neu, oli per tot arreu (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)
Any de neu, oli per tot arreu (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)
Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals (L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat)
Any de neus, any d'olives (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)
Any de nevada, any d'oliada
Any de nevada, bones fornades
Any de rovellons, neu fins als cullons (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)Any de set nevades, blat per les teulades (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)
Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)
Any gelat any de blat (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)
Blanc com la neu (Molt blanc)Blanc com la tofa [o la tefa o tefla] de la neu (Es diu d'una cosa molt blanca)Blanc com un borralló de neu (Molt blanc)Blanc com un terròs de neu (Es diu d'una persona o cosa molt blanca)Boires de desembre, la neu no és de tembreBon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu (30 novembre)Bona és la neu quan ve al seu tempsBones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundorCada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre (Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca)Cap d'Any nevat, bon any assegurat (La humitat moderada alimenta els conreus)
Cel a borrellonets, neu a cabassets (Són indicis de neu)Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat (Solen anunciar que pot ploure o nevar al cap d’algunes hores)
Cel aplomat, neu a muntanyaCel de panxa de burra,neu segura (Anuncia neu més o menys imminent, però no sempre neva)
Cel de panxa de burra,neu segura (Anuncia neu més o menys imminent, però no sempre neva)Com de neu fosa (Es diu d'allò que té poca consistència)Com era de neu, es desfeuComerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de DéuCréixer com una bola de neu (Augmentar d’una manera progressiva)De l'any de la neu (D'un temps molt antic)De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabalDe Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal (A la fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix)
De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar (A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix)
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu (30 novembre) (Un pronòstic infal·lible, perquè pot fer de tot menys boira)Desembre florit? Quan hi ha neu a la terraDesembre nevat bon any assegurat (Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu)
Desembre nevat, bon any per al blat (Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la collita de l'estiu)
Desembre never ompli botes i graner (Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat) Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)Desembre, gelat i nevat (Es clar, estem en l'entrada de l'hivern)
Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)
Desfer-se els quartos a la mà com la neu (Malgastar)Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar (Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació)
Després de la gelada, pot vindre una nevada (Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles)
Després de la gelada, ve la nevada (Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles)
Després d'una bona nevada, ve una bona fredada (Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles)
Dia de fortuna (Dia en què els animals no tenen les facultats normals de defensa com a conseqüència d'inundacions, de nevades, etc., i en què la caça sol ser prohibida)
Dia de sol, vespra de neuEl dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
El febrer ja és jornaler (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
El febrer, nou cares té (És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred)El març marcejava i l'abril aigua nevava
El millor mercader per la neu és el ponentEls beneits se moriren s'any de sa neuEls Bordons a la serra, neu i fred a la terra (Bordons: Conjunt de tres estels de gran magnitud que formen el que en termes tècnics astronòmics se diu el cinturó d'Orió)
En temps de neu, un all val com un cavallEntre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Febrer nevat, fem molt apreciat (Destaca que la neu, que es dissol lentament, nodreix tant els cultius com el fem orgànic)
Febrer nevat, fem molt apreciat (Destaca que la neu, que es dissol lentament, nodreix tant els cultius com el fem orgànic)Fer-se com una bola de neu (Augmentar d’una manera progressiva)
Fondre's com la neu (Disminuir [una cosa] fins a restar reduïda a no res. Malgastar si es tracta de diners)
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred d’abril, gelat i subtil (Més que gelat és fresc, si bé les nevades històriques solen produir-se en aquest mes, quan ja no les espera ningú)
Fred i neu, per Sant Andreu (30 novembre)Fredeluga per l'octubre, neu segura (Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred)
Gelat com la neu (Referit a una persona molt gelada, que té molt de fred)Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Gener nevat, estiu regalat
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà (2 febrer) (En el cor de l'hivern no es pot esperar cap altra cosa que fred i neu)
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà (2 febrer) (En el cor de l'hivern no es pot esperar cap altra cosa que fred i neu)La garsa a poblat? Plourà o nevarà (Quan els animals silvestres s’acosten a zones habitades per l’home, ho fan perquè no tenen més remei, siga per fam, siga per fred)
La neu [del mes] d'Advent, gela les dentsLa neu al febrer fuig [corre o marxa] com un gos llebrer (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu al febrer fuig [corre o marxa] com un gos llebrer (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte) La neu al pi, un altre en vi la-neu-al-pi-un-altre-en-vi
La neu al prat, l'hivern s'ha acabatLa neu d'Advent dura molt tempsLa neu d'Advent gela molt fàcilment.La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer (En els mesos de desembre i gener la neu és intensa i duradora, mentre que la de febrer és més escassa i es fon prompte)
La neu de febrer la gallina se l'endú al peuLa neu de febrer marxa com un gos llebrerLa neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrerLa neu de febrer se’n va com un gos llebrerLa neu de febrer, com aigua dins el panerLa neu de gener, aigua en un panerLa neu de gener, omple la bóta i el granerLa neu de gener, s’asseu com un cavaller (Vol dir que en aquest me les nevades solen ser fortes i de gran durada)
La neu de gener, s’asseu com un cavaller (Vol dir que en aquest me les nevades solen ser fortes i de gran durada)
La neu de l'Advent té queixal i dentLa neu de Nadal val un gavadal
La neu de Nadal, de femada val (És una constatació camperola)
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu (30 novembre) (Anuncia que serà copiosa o persistent)
La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu en febrer marxa com un femerLa neu, per al qui la veu (Significa que qui disfruta la part agradable de les nevades, se les quede per a ell amb tots els seus aspectes negatius)
La neu, per al qui la veu (Significa que qui disfruta la part agradable de les nevades, se les quede per a ell amb tots els seus aspectes negatius)Les rosades aturen les nevades
Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga (La ventada humida de voramar fon la neu que queda a l'ombrívol costaner) )Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)Marinada sobregelada, pluja o nevada (La ventada humida de voramar és espentada per la pluja marina, que origina una columna descendent d’aire fred)
Més fred que la neu (Expressió emprada per indicar que una cosa és molt freda)
mesos, oratgeMoixons arramadats, neu pels serrats (Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats)Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
Nadal mullat, blat nevat
Nadal nevat anyada de blat
Nadal nevat estiu regalat
Nadal nevat maig regalat
Nadal nevat primavera regalada
Nadal nevat, cara de gat.
Nadal nevat, poca palla i molt de blat
Negoci de neu, era gran i es desféu (Disminuir [una cosa] fins a restar reduïda a no res)
Neu a la muntanya, fred a la plana (La fredor de la neu baixa a les parts baixes)Neu a la muntanya, pescador arracona la canyaNeu abans de festes mata persones i bèsties [festes de Nadal, Any Nou i Reis] (De fet, la població humana i animal malalta o vella decreix molt en els mesos de novembre i desembre)Neu adventina porta ruïnaNeu al gener, porta gemecs.Neu al pi, altra pel camíNeu canenca, fred segurNeu d’abril, pedregada a l’estiu (Això diuen)
Neu de febrer, aigua en un paner (Va fonent-se i degotant sobre el sòl prou ràpidament perquè al litoral mediterrani no cauen nevades copioses ni el fred és rigorós)
Neu de febrer, aigua en un paner (Va fonent-se i degotant sobre el sòl prou ràpidament perquè al litoral mediterrani no cauen nevades copioses ni el fred és rigorós)Neu de febrer, bona, si és de primer (Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat)
Neu de febrer, bona, si és de primer (Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat)
Neu de febrer, la gallina la porta al gallinerNeu de febrer, no té ales ni peuNeu de gener omple el graner (La humitat de la terra en aquest mes és clau per a la futura collita cerealista)Neu en terra, borrasca en mar (El cel molt cobert actua diferentment en terra i mar endins)Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig (Si el març és hivernal, podem esperar que l’hivern s’allargue)Neu i pluja de febrer, el millor femer (La humitat del sól facilitarà el creixement de les plantes en primavera)Neu pel gener, tot l'any va bé (La neu del gener assaona els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts)Neu pels alts!
Neu per Nadal, salut per l'anyNeu per Santa Àgueda, al camp agrada (5 febrer) (La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació)Neu rodona Déu en dóna (Si les volves o flocs de neu són menuts, és un indici que més avant nevarà més quantiosament)
Neu rodona Déu en dóna (Si les volves o flocs de neu són menuts, és un indici que més avant nevarà més quantiosament)Neu rodona, d'altra en dóna (Si les volves o flocs de neu són menuts, és un indici que més avant nevarà més quantiosament)
Neu rodona, d'altra en dóna (Si les volves o flocs de neu són menuts, és un indici que més avant nevarà més quantiosament)Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages (El pla de Bages és una plana de la comarca del Bages en la província de Barcelona)
Neu, neu, a mi no em deuNevada [o fangada] abans de Nadal, per mitja femada val (La humitat moderada i duradora afavoreix la terra de cultiu tant com si l’enriquírem amb adob orgànic)
Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
Nevada en dijous sembra fins al rierol
Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu (Això diuen)
Nevades darrerenques, calabruixades primerenques (Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic)
Nevades darrerenques, pedregades primerenques (Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic)
Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer (Això diuen)
Nevades en abril, pedregades a l’estiu
Nevades tardorenques, pedregades primerenques (Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic)
Nevar con si caigueren tovallons
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna (El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)
Ni plou ni neva
No hi ha Candelera sense neu ploranera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
No hi ha març sense neu, ni sense Mare de DéuNo hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
Núvol rodó, vent o neu en abundorNúvols amb creu, aigua segura o neuNúvols en creu, pluja o neuOcells amb grans vols, molta neu i poc sol (Les aus migradores eviten el clima fred)Octubre tronat hivern nevat (Les tempestes elèctriques tardorals auguren un hivern rigorós)
oratgePa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
Paréixer una majoles i aigua de neu (Ser molt delicada i sensible)
Pasqua nevada, primavera gemada (Vol dir que la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant)
Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades.
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades (Ja se sap el fred que sol fer i la solució convenient per a combatre’l)
Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
Pel febrer, jornal sencer (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureuPel març, neu no en veuràs [a la plana]Per la Candelària, neu o aigua (2 febrer)Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada (2 febrer)
Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat (2 febrer)
Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu (30 novembre)
Per la Mare de Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (2 de febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada (2 febrer)
Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Per la neu de Nadal, no deixis ton hostalPer Nadal moquina i neu per veïna.Per Sant Andreu espera aigua i neu (30 novembre)Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern els temps sol ser inestable)Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu (30 novembre)
Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra (30 novembre) (Bordons: Conjunt de tres estels de gran magnitud que formen el que en termes tècnics astronòmics se diu el cinturó d'Orió)Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura [30 novembre] (Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona)Per sant Andreu, fred, pluja i neu (30 novembre)Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu (30 novembre)
Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu (30 novembre)Per sant Andreu, la neu al peu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)Per Sant Andreu, neu per tot arreu (Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc)
Per sant Andreu, pluja o neu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)Per sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)Per Sant Benet, molta neu i molt de fred (9 de març)
Per Sant Blai, la neu al pas (3 febrer)
Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall (3 febrer)
Per Sant Esteve, plou i neva. (26 desembre)
Per sant Lluc la neu fa cluc (18 octubre)Per Sant Martí, la neu a dalt del pi (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu a dalt del pi (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu al pi, i del pi al prat, tot nevat (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu al pi, i del pi al prat, tot nevat (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral (11 novembre) (30 novembre) (És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral (11 novembre) (30 novembre) (És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat)Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per sant Martí, la neu aquí (11 novembre)Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí (11 novembre) (És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí (11 novembre) (És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat)
Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu (11 novembre) (30 novembre)
Per Sant Mateu, la neu al peu. (21 setembre)Per Sant Nicolau, la neu hi cau (6 desembre)Per sant Romà, la neu al pla (18 novembre)Per Sant Sadurní, la neu pel camí (29 novembre)Per sant Tomàs, neu veuràs (21 desembre)Per santa Caterina, la neu per veïna (25 novembre)
Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó (22 novembre) [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès)
Per St. Martí la neu al pi, per St. Andreu per tot arreu. (11 novembre )Per St. Martí, la neu al pi, si no hi és al verpre, hi és al matí. (11 novembre )Per St. Sadurní, la neu pel camí, i per St. Andreu per tot arreu. (29 novembre) (30 novembre)Per St. Tomàs, neu al nas. ( 21 desembre)Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu (1 novembre) (30 novembre)
Per Tots Sants, neu en els alts (Aquesta festivitat té reputació de molt freda)Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol (29 juny)
Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
Pluja al pla, neu a la muntanya (Quan plou en les capes baixes de l’atmosfera és esperable que neve en les capes més altes)Pluja per Sant Mateu, any de neu (21 desembre)
Quan al gat es passa la pota per l'orella, farà nevada bella; quan es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta
Quan bufa el llebeig, neu darrere veigQuan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada (Senyal de mal temps)
Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neuQuan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop (Es calfen l’esquena perquè noten la humitat ambiental)Quan el gregal fa venir son és la neu que traginaQuan el sutge s'encén, senyal de neuQuan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora (El 2 de febrer és una data indicativa de la major o menor durada del fred. (Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan la Candelera plou, el fred es fon (2 febrer) Aquestar és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neuQuan l'octubre trona, neu donaQuan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.
Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.
Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps (Els dies de vent són molestos per a tots, mentre que la pluja i la neu són apreciades pels camperols)
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps (Els dies de vent són molestos per a tots, mentre que la pluja i la neu són apreciades pels camperols)Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps (La pluja i la neu són benvingudes pels camperols per ser bones pel camp i el vent ajuda el mariner en la navegació)
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps (La pluja i la neu són benvingudes pels camperols per ser bones pel camp i el vent ajuda el mariner en la navegació)
Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu (Monestir i santuari de la comarca gironina de l'Alt Empordà)
Quan trona pel mes d'octubre, neu segura (Això diuen, si bé el fenomen meteorològic afecta més o menys en funció del relleu, l’altitud, la proximitat al mar...)Sant Andreu, amb neu (30 novembre)
Sant Blai nevat, hivern acabat [3 febrer] (Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes)
Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents (4 octubre)
Sant Nicolau de la neu porta la clau (6 desembre)Sant Pau nevat, any de fam assegurat. (25 gener)
Setembre nevat, bo per al blat
Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada (Això diuen, però més que ventada, serà gelada o freda, perquè després de nevar, l’aire sempre s’encalma)
Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada (Això diuen, però més que ventada, serà gelada o freda, perquè després de nevar, l’aire sempre s’encalma)
Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
Si el Desembre amb neus ve, eixampla el graner (La neu afavoreix més el camp que la pluja, perquè va desfent-se i regant lentament, a més que mata els paràsits i estova la terra, de manera que es pot preveure una collita cerealista abundosa)Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu (Es calfen l’esquena perquè noten la humitat ambiental)Si fa neu es desembre, bon any sempre
Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2 febrer) (3 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté)
Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d’hivern (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
Si neva per sant Andreu, després neva molt més (30 novembre)
Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu (30 novembre)
Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu (30 novembre)Si pel desembre neva bé, eixampla el graner i el paller (La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista)
Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si plou en juliol, hivern de neuSi plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tindrem neu (30 novembre)
Si plou, caragols, i si neva, vaquetes (La vaqueta és un cargol gros, de closca blanca, molt saborós)
Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
Si tenim oli i pa, ja pot nevar
Si tenim patates i pa, ja pot nevar
Si vent de nord trobeu, botes calceu (Els vents de procedència septentrional porten aire fred del nord d’Europa i convindrà abrigar-se i preparar-se per a la neu en terra i per a navegar amb vent fort però no excessiu)Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canyaSol i neu, riquesa del pagèsSta. Cecilia duu la neu a la faldilla. (22 noviembre)Tan fred com la neu (Expressió emprada per indicar que una cosa és molt freda)
Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
Tant baixa el gel, baixa la neuTantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
Temps de neu, temps de bé de DéuTinc els peus com la neu (Tindre els peus molt gelats)Tron d'abril, la neu allíTronades a darrers d’octubre, any de neu (Això diuen, si bé el fenomen meteorològic afecta més o menys en funció del relleu, l’altitud, la proximitat al mar...)Trons d'abril, la neu fins la teuladaUna bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal] (La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes)
Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal] (La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes)Una nevada és una femada
Una nevada és una llaurada
Val més una bona nevada que una bona plujada
Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
Vent marí sobre gelada, pluja o nevada (Si a continuació d’una gelada bufa vent carregat d’humitat, és previsible que descarregue l’aigua en suspensió que transporta al gelar-se)
Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu (30 novembre)

Cap comentari:

Publica un comentari