EL BALL DE CARRERS

Amb aquest títol no vaig a fer referèncià de les verbenes populars que es feien antigament a La Vall d’Uixó. Vaig a referir-me a eixa obsesió de les Corporacions Municipals, en mans de polítics, que han estat canviant la nomenclatura dels nostres carrers i places en funcions de criteris partidistes.

COM  EVITAR LA POLÈMICA DEL CANVI DE NOM A PLACES I CARRERS?

Per què un carrer es diu com es diu? Qui decideix el nom dels carrers? Tots els personatges que donen nom a un carrer mereixen realment aquest reconeixement?

El problema és, quan amb el temps, es considera que personatges que donen nom als carrers no mereixen ser reconeguts.

Al llarg de la història la societat ha tingut la necessitat d'utilitzar sistemes de referència per orientar-se en els llocs en què ha viscut. Des de l'Edat Mitjana, els veïns triaven noms significatius de la zona on estava situat el carrer El costum i la tradició va ser dotant als carrers i places dels pobles i ciutats amb apel·latius populars que eren fàcilment recognoscibles per tots, responent a criteris pràctics i funcionals, ja que la majoria feien referència al que la caracteritzava: una construcció rellevant com una església (carrer l’Esglesia) o institució pública (Plaça de l’Ajuntament), o per les comunicacions (Carrer Moncofa),  o qualsevol incidència del lloc servia per donar-li nom. També era normal que el lloc o plaça acabessin tenint el nom de l'ofici que predominés en ella (Plaça dels ferrers). El que no era normal, era que aparegués en el nomenclàtor dels llocs el nom de persones.

Fins a 1850 les autoritats no intervenen a l'hora de posar nom als carrers. A partir del 1850, l'Estat sol·licita els plànols de les poblacions i els ajuntaments es veuen obligats a intervenir a l'hora de donar nom als carrers.

Llavors es posen noms de personatges il·lustres. També es posen noms de sants.

Durant els segle XIX  i XX hi han molts canvis polítics, els que governen veuen que una forma de donar publicitat al seu partit és donar nom als carrers amb personatges de la seva ideologia.

La història demostra que la transformació de la toponímia és una prioritat de qualsevol règim polític recentment establert. Tot nou sistema polític propugna un canvi en la identitat ciutadana i nacional.

A Espanya els més rellevamnts han estat a partir de 1869 amb l’inici del Sexeni Revolucionari; els canvis de 1931 amb l’arribada de la II República on nombrosos carrers i places van canviar la seva denominació, suprimint noms fàcilment associables a la monarquia, o persones de marc significat reaccionari per altres que evoquessin persones, "herois", entitats i successos més acords, des d'un punt de vista polític, amb la nova realitat; els iniciats despres de l’alçament de 1936 i que acabaren amb la formació de l’estat franquista a partir de l’any 1936 on es produeixin nombrosos i espontanis canvis toponímics en la llista de carrers i places eliminat tot vestigi retaurant els seus,

Després de la victòria de l'exèrcit de Franco i la fi de la guerra el 1939 el nom de les principals carrers de totes les poblacions va canviar. La nova situació distingia entre bons i dolents espanyols, entre traïdors i salvadors. Per tant, la construcció del nou estat estaria acompanyada d'una tasca de neteja sense precedents. El règim va dur a terme la reforma més radical del nomenclàtor convertit en un instrument de legitimació política. "España", "Generalísimo Franco", "General Primo de Rivera" i "18 de julio" van passar a copar les principals carrers de pobles i ciutats. Al carrer es projectava el poder, i per això, es realitzava una jerarquia: a major importància de la figura que es vulgui recordar o venerar, li corresponia una via pública més important.

I, finalment, els que es van viure després de la restauració de la democràcia a finals dels anys setanta del segle XX.

Lògicament, La Vall d’Uixó també va patir aquesta circumstància.

En l'actualitat, el nom dels carrers el posa el ple municipal i ho fa a través de les propostes de la Comissió de Carrers i de nomenclatura. La comissió estudia unes propostes i les presenta al ple perquè siguin votades.

Un fet actual ha estat el gran desenvolupament urbanístic en La Vall d’Uixó, amb l’obertura de nombrosos carres i algunes plaçes, i que per sort, en la gran majoria ha imperat criteris d’ambit toponimic, tradicional i populista,

Doncs la millor manera d’evitar aquest canvi continuat dels noms als carrers i places, seria tornar als criteris d’abans i elegir apelatius de la toponimia popular. Però es clar que hi ha que eliminar dels nostres carrers o places qualsevol vestigi que tingui que veure amb etapes fosques del nostre passat.

Aquest quadre potser clarificador d'aquests vaivens dels carrers i places de La Vall d’Uixó:

Anteriorment	La Republica/ 36-39	Franquisme	Actual
Prolongción San Cristóbal	Castelló y Tárrega (14/7/1926)	Castelló y Tárrega	Castelló y Tárrega
Plaza del Rosario	Plaza Francisco Peñarroja (8/11/1920)	Plaza Francisco Peñarroja	Plaza Francisco Peñarroja
Plaza de los Forques (S. XVIII) Plaza de la Fuente de los Cuatro Chorros (hasta 1876) Plaza Constitución de 1876	Plaça de La República (1931)	Plaza de la Fuente de los Cuatro Chorros (1939) Plaza del 18 de Julio (1954)	Plaça dels Xorros
Calle del Abrevador	Calle del Abrevador	Ricardo Corbin	Ricardo Corbin
Plaza de las Eras (S. XVIII)	Plaza de las Eras	Plaza del Alcázar de Toledo (1954)	Plaça Espardenyers
Plaza Samarra	Plaza Samarra	Plaza Gómez Ferrer (1942)	Plaza Gómez Ferrer
Plaza del Corro	Plaza del Corro	Plaza Abadia (1954)	Plaza Abadia
Plaza Desamparados (S. XVIII)	Plaza Pi y Margall (1901) Plaza Desamparados 1939	Plaza Desamparados	Plaza Desamparados
Plaza del Centro	Plaza Emilio Castelar (1899)	Plaza del Caudillo (1/4/1940)	Plaça del Centre
Calle Preciados (S. XVIII)	Calle Preciados	Calle Ibáñez Martín (1954)	Carrer Xacó
Calle Calvario Poble de Baix	Calle Calvario	Calle Balmes (1954)	Calle Balmes
Calle de Cementerio Nuevo	Calle Luis Fernández (1931) II Republica	Calle de Cementerio Nuevo (1936) Calle Bernarda Serra (1954)	Calle Bernarda Serra
Calle de Cementerio Viejo	Calle Lope de Vega	Calle Lope de Vega	Calle Lope de Vega
Calle de la Zeta (S. XVIII)	Calle de la Zeta	Calle Benlliure (1954)	Calle Benlliure
Calle Alta	Calle Alta	Calle Filipinas (1954)	Calle Filipinas
Calle la Asunción	Alejandro Lerroux (1931) II Republica	Calle la Asunción (1939)	Calle la Asunción
Calle Carniceria Vieja (S. XVIII)	Calle Carniceria Vieja	Calle Benavente (1954)	Calle Benavente
Plaza la  Higuera	Plaza la  Higuera	Plaza Sebastian Elcano	Plaza Sebastian Elcano
Calle Buenos Aires (S. XVIII)	Calle Buenos Aires	Calle Buenos Aires	Calle Buenos Aires
Calle Calvario Poble de D’Alt (S. XVIII)	Calle AlfonsoXIII (1929) Dictadura Primo de Rivera Calle Salmerón (1931) II Republica	Calle Calvario	Calle Calvario
	Sanchis Banús (1932) II Republica	Calle Calvo Sotelo (1954)	Calle Blasco Ibáñez
Calle Barracas	Calle Cervantes (1915)	Calle Cervantes	Calle Cervantes
Calle Almacen	Vicente Barrio	Calle General Aranda (1954)	Carrer Magatzen
Calle del Centro	Calle del Centro	Calle Correos  (1954)	Calle Correos
Carretera Chilches	Avda. Pablo Iglesias	Avda. José Antonio	Avda. Jaume I
Calle Tetuán	Calle Tetuán	Calle Matilde Bel	Calle Matilde Bel
Calle del Trinquete	Calle del Trinquete	Calle Castellón	Calle Castellón
Calle del Asno	Calle Jacinto Agustí (1920)	Calle Jacinto Agustí	Calle Jacinto Agustí
Calle San José (S. XVII)	Calle Garcia Hernández (1931)	Calle San José (1939)	Calle San José
Calle Michagalta	Calle Michagalta	Calle Viriato	Calle Viriato
Plaza de los Gitanos	Plaza Castillo	Plaza Castillo	Plaza Castillo
Calle Gitanos	Calle Gitanos	Calle Maestro Serrano (1954)	Calle Maestro Serrano
Carrer Conills	Mariana Almela	General Sanjurjo	Carrer Conills
Hospital Viejo (S. XVIII)	Hospital Viejo	Calle Gitarrista Tárrega (1954)	Calle Guitarrista Tárrega
Calle de la Fuente Nueva (Font de Besols) (S. XVIII)	Calle de la Fuente Nueva	Calle Diputación	Calle Diputación
Calle de la Mona	Calle de la Mona	Calle del Doctor Ferrán (1954)	Carrer Doctor Ferrán
Calle de Los Molinos	Calle de Los Molinos	Calle Virgen de Fátima (1955)	Calle Virgen de Fátima
		Calle del General Moscardó (1954)	Calle Músico Fulgencio Badal
Calle Olleries	Calle Eleuterio Pérez	Calle Eleuterio Pérez	Calle Eleuterio Pérez
Calle Las Eras	Calle Joaquín Costa (1911)	Calle Joaquín Costa	Calle Joaquín Costa
		Calle José Antonio Girón (1954)	Carrer Benigafull
	Calle en Proyecto	Calle Juan de Austria (1954)	Calle Juan de Austria
Calle del Puente	Calle del Puente	Calle Luis Vives (1954)	Calle Luis Vives
Calle Villamargo	Calle Médico Badal (1918)	Calle Médico Badal	Calle Médico Badal
Calle Ntra. Sra. Del Carmen	Calle José Nateus Pérez (II Republica)	Calle Ntra. Sra. Del Carmen	Calle Carmen
Calle del Horno de San Roque	Calle del Horno de San Roque	Calle Pintor Paula (1957)	Calle Pintor Paula
	Calle La Bañera	Calle Poeta Llorente (1954)	Calle Poeta Llorente
Calle Fuente	Calle Fuente	Calle Ramón y Cajal (1954)	Calle Ramón y Cajal
Calle La Acequia	Calle del Regimiento Tetuan (30/10/1920) Calle Blasco Ibáñez (II República-16/4/1931)	Calle del Regimiento Tetuan (1939)	Calle del Regimiento Tetuan
Calle del Barranco	Calle del Barranco	Calle Ribera (1954)	Calle Ribera
		Travesia Ollerías Calle del Maestro Giner (1954)	Calle del Maestro Giner
Calle San Cristóbal (S. XVIII)	Calle Fermín Galán (II Repúiblica)	Calle San Cristobal (1939)	Calle San Cristobal
Calle de Buenavista (S. XVIII)	Calle Sanchis Tarazona (2/11/1914)	Calle Sanchis Tarazona	Calle Sanchis Tarazona
		Calle Serrano Suñer (31/3/1952)	Carrer Les Eres
Calle del Trinquete del Rosario	Calle Trasladación	Calle Trasladación	Calle Trasladación
Calle Horno del Rosario	Calle Horno del Rosario	Calle Agustín Navarro	Calle Agustín Navarro
Calle de la Santisima Trinidad (S. XVIII)	Calle Francisco Ferrer Guardia (16/4/1931)	Calle de la Santisima Trinidad (1939)	Calle Trinidad
Calle Benigafull	Calle Vicente J. Creixach (1917)	Calle Vicente J. Creixach	Calle Vicente J. Creixach
	La Gran Via	Carrer Cor de Jesús	Carrer Cor de Jesús
Carrer Nou Garcia Esbrí (1894)	Garcia Esbrí	Garcia Esbrí	Garcia Esbrí
Plaça Sant Roc	Plaça d’Agustín Navarro	Plaça Sant Roc	Plaça Sant Roc
Plaça l’Assumpció	Plaça 14 d’abril	Plaça l’Assumpció	Plaça l’Assumpció
Calle Convento	Calle Mariana Pineda	Calle Convento	Calle Convento
Pavia	José Nateus	Pavia	Pavia
Plaça de l’Àngel	Plaza Manuel Azaña	Plaza del Àngel	Plaça de l’Àngel
		Plaza División Azul	Plaza del Circo
Carrer Carnícol	Carrer Carnícol	Carrer Espadà	Carrer Espadà
Calle Lobo	Calle Huerto Sogueros	Calle Huerto Sogueros	Calle Huerto Sogueros
Plaza San Cristóbal	Plaza de Ismael Llopis	Plaza de Ismael Llopis	Plaza de Ismael Llopis
Calle Zorra	Calle Magallanes	Calle Magallanes	Calle Magallanes
Calle Enseñanza	Calle Enseñanza	Calle Pio XII	Calle Pio XII
Calle Carnicería	Calle Pizarro	Calle Pizarro	Calle Pizarro
Calle Silencio	Calle Silencio	Calle de Ribalta	Calle de Ribalta
Calle Prisión Calle Matadero Cervantes Viejo Plaza Abadia	Calle Prisión Calle Matadero Cervantes Viejo Plaza Abadia	Calle San Luis Calle Calderón de La Barca Calle Campoamor Pl. Santiago Obón	Calle San Luis Calle Calderón de La Barca Calle Campoamor Pl. Santiago Obón

CLASSIFICACCIÓ DELS CARRERS DE LA VALL D’UIXÓ

1. Noms de personatges locals

Av Arcadi García i Sanz Calle Ricardo Portalés Calle Ángela Portolés Romero Calle Antonia Mascarós Calle Carmen Tur Calle de Bernarda Serra Calle de Castelló y Tárrega Calle de Eleuterio Pérez Calle de Leonardo Mingarro Calle de Llopis Calle de Ricardo Corbin Calle de Vicente Joaquín Creixach Calle En Miguel V Arnau Calle Ernesto Pérez Almela Calle Faustino Falcó Orenga Calle Francisco Daros Calle Honorio García Calle Jacinto Agustí Calle Joaquín París Calle Joaquín Rambla Castello Calle José Antonio Rodríguez Calle José Peirats Valls Calle Juan Porcar Calle del Escultor Marco

Calle Julio Portales Calle Manuel Ferrandis Calle Médico Badal Calle Músico Fulgencio Badal Calle Pedro Viruela Calle Pintor Paula Carrer de En Francisco Fuertes Antonino Carrer de Juan Viruela Carreras Carrer de Matilde Bel Carrer de Mosen Ricardo Miralles Carrer de Vicente Peirats Montón Carrer Estanislao Marco Carrer García Esbrí Carrer Jaume Valls Canos Carrer Metge José Simón Zapater Carrer n'Octavi Ten i Orenga Carrer Rosario Creixach Carrer Salvador Cardells Plaça Mossén Recaredo Centelles Plaza de D. Francisco Peñarroja Plaza de D. Ismael Llopis Plaza de Silvestre Segarra Ronda de Enrique Marco Zaragoza

2. Noms de personatges fora de l’ambit local

2.1.Escriptors

Calle Ausiàs March Calle Blasco Ibáñez Calle Cervantes Calle de Jacinto Benavente Calle de Luis Vives Calle Joanot Martorell

Calle Manuel Sanchis Guarner Calle Vicente Aleixandre Carrer Joan Fuster i Ortells Carrer Jordi de Sant Jordi Carrer Tirant lo Blanc

2.2.Militars, guerrers, reis, polítics,descubridors...

Avinguda Jaime I Calle Alfons el “Magnànim” Calle Calderón de la Barca Calle Colón Calle de Hernán Cortés Calle de Joaquín Costa Calle de Viriato Calle del General Picazo Calle del Regimiento Tetuán Calle el Cid Calle General Picazo Calle Gonzalo de Córdoba

Calle Guzmán “El Bueno” Calle Infante Don Martín Conde Calle Juan de Austria Calle Magallanes Calle Na Violant d'Hongria Calle Padre Meliá Calle Pelayo Calle Reyes Católicos Calle Salvador Allende Carrer de Hernan Cortés Carrer de Jaume II “El Just”

2.3.Personatges dedicats als arts, ensenyança, arquitectes, medicina...

Calle Agustín Navarro Calle Alcaide Pedro Jordan Calle Arquitecto Meyer Calle Campoamor Calle de Juan Capó Calle de Padre Meliá Calle de Ramón Pallarés Calle de Ribalta Calle de Sanchís Tarazona Calle del Maestro Chapí Calle del Maestro Giner Calle Dr Gregorio Marañón Calle Dr Severo Ochoa Calle del Maestro Serrano Calle del Médico Badal Calle del Pintor Miralles Calle Guitarrista Tárrega Calle José Vergara Ximeno

Calle Maestro J. Rodrigo Calle Pintor Oliet Calle Poeta Llorente Calle Ramón y Cajal Calle Ribera Calle Tirant Lo Blanc Calle Vicent Andrés Estellés Carrer de Balmes Carrer de Benlliure Carrer de Luis Roig d’Alós Carrer del Pintor Sorolla Carrer de Matilde Salvador Carrer Montebello Plaça de Santiago Obón Plaza de Gómez Ferrer Plaza de Isaac Peral Plaza Duques de Segorbe Plaza Juan Sebastian Elcano

3. Noms relacionats amb el passat històric

Av Corts Valencianes Carrer Consolat de Mar Calle de Bailén Calle Diputación Calle Ducat de Medinaceli Calle Pavía

Calle San Quintín Carrer dels Furs Carrer Tribunal de les Aigües Plaza de la Paz Ronda Glòries Valencianes

4. Noms religiosos

Av Corazón de Jesús Calle Abadía Calle Almas Calle Asunción Calle Avemaria Calle Calvario Calle Caridad Calle Convento Calle Cueva Santa Calle de la Concepción Calle de la Virgen de los Dolores Calle de Ntra Sra de la Merced Calle de San Cristóbal Calle de San Miguel Calle del Carmen Calle del Sagrario Santo Ángel Calle los Ángeles Calle Montserrat Calle Ntra. Sra de los Dolores Calle Paraíso Calle paralela a los Ángeles Calle Pio XII Calle Rosario Calle San Agustín Calle San Andrés Calle San Antonio Calle San Bartolomé Calle San Fernando Calle San Francisco Calle San Jacinto

Calle San José Calle San Juan Calle San Luis Calle San Pascual Calle San Pedro Calle San Roque Calle San Vicente Calle Santa Teresa Calle Santísimo Cristo Calle Soledad Calle Trasladación Calle Trinidad Calle Virgen de Fátima Carrer de la Misericordia Carrer de Sant Patrici Carrer l'Ermita Carretera San José Plaça de Sant Josep Plaça de Sant Roc Plaza Abadía Plaza de la Asunción Plaza de la Iglesia Plaza de San Obón Plaza del Santó Ángel Plaza Ntra Sra de la Merced Plaza Ntra Sra de los Desamparados Plaza San Vicente Travesia de San Benito Travesia los Ángeles

5. Noms geogràfics

Autovía del Mediterráneo Av del Europa Av d'Hagunia Av España Av Suroeste Calle Alfondeguilla Calle Alhambra Calle Almenara Calle Andalucía Calle Bechi Calle Buenos Aires Calle Burriana Calle Castellón Calle Chilches Calle Ciutat de l'Alguer Calle de Albacete Calle de Artana Calle de Colombia Calle de Jaén Calle de Moncofar Calle de Valencia Calle Eslida Calle Filipinas Calle Jaén Calle Nules

Calle Onda Calle Sagunto Calle Toledo Calle Torrente Camino València Camino Viejo de Chilches Carrer de Romania Carrer de València Carrer del Marroc Carrer la Llosa Carrer Penyagolosa Carretera Alfondeguilla Carretera Burriana-Segorb Carretera de Algar Carretera de Chilches Carretera de San José Carretera de Segorbe Carretera Moncofar Carretera Nules Carretera San José Travesía 2 Passeig de la Mar Mediterránia Plaza España Plaza Villavieja Travesia 1 Albacete Travesia 2 Albacete

6. Noms populars de la Vall

Av Agricultor Calle Alameda Calle Almacén la Valenciana Calle Arrabal La Moleta Calle Artesania Calle Azagador Calle Baladre Calle Bassa de l'Espart Calle Belcaire Calle Benizahat Calle Colmenar Calle Colmo Calle de Aigualit Calle de Belcaire Calle de Font de Chulia Calle de Fundicio Calle de la Dula Calle de la Farigola Calle de la Goma Calle de la Montañeta Calle de la Palmera Calle de la Paralela a la Palmera Calle de Mecanics Calle de Parany Calle de Sequieta del Roig Calle del Huerto Sogueros Calle del Rincón Rambla Calle el Mirador Calle Grutas Calle Guitarro Calle Instituto Calle la Balona Calle la Higuera Calle La Rambla Calle Larga Calle Mercado Calle Molino Calle Molino Marco Calle Montañeta Calle Patronistes Calle Perico Calle Recingle de Beltrán Calle Redonda Calle Repuntadores Calle Sabina Calle Sal de Barra Calle Sequieta del Roig Calle Vista de Pipa Camino de la Zorra Camino Garrut Camino Montanyeta la Corona Carrer Alto de la Villa Carrer Aparadors

Carrer Benigafull Carrer Cant de l'Aurora Carrer Comercial la Travessa Carrer Conills Carrer Cristal Carrer de Benigasló Carrer de Cerverola Carrer de la Coscolla Carrer de la Dolçaina Carrer de la Ginesta Carrer de la Moleta Carrer de la Murta Carrer del Margalló Carrer del Pou Carrer del Tabal Carrer Dels Pins Carrer Economat Carrer Espadà Carrer Espígol Carrer Fusteria Carrer l’Escoladora dels Moro Carrer les Eres Carrer Les Llimeres Carrer les Pells Carrer Magatzem Carrer Nogueret Carrer Passeig de les Grutes Carrer Pati d’Adobers Carrer Pedrera de Dalt Carrer Penyalba Carrer Pins Carrer Poalets Carrer Pont Montanyeta Corona Calle Puntarro Calle Zeneta Carrer Ribera d’Adobadors Carrer Romaní Carrer Sumet Carrer Talladors Carrer Vulcanitzat Carrer Xacó Partida Parany Plaça dels Espardenyers Plaça Xorros Plaza Castillo Plaza Centro Plaza de los Xorros Plaza dels Molins Plaza Mercado Plaza Parque Plaza Villamargo Senda Partida del Parral

7. Noms sense cap vinculació

Calle de Correos Calle de la Circunvalación Calle de la Misericòrdia Calle de la Paloma Calle de la Paz Calle de los Claveles Calle la Luna Calle Oriente Calle de Redonda Calle Donants de Sang Calle Esperanza Calle Estrella Calle Gravina

Calle jardines Calle la Estrella Calle la Paz Calle las Vegas Calle Nueva Calle Sol Calle Unión Carrer Azucena Carrer de la Concordia Plaza de Buenavista Plaza del Circo Plaza Oriente Plaza Salud

8. Barris

BARRI CARBONAIRE Carbonaire Carrer 1 Carbonaire Carrer 2 Carbonaire Carrer 3 Carbonaire Carrer 4 Carbonaire Carrer 5 Carbonaire Carrer 6 Carbonaire Carrer 7 Carbonaire Carrer 8 Carbonaire Carrer 9 Carbonaire Carrer 10 Carbonaire Carrer 11 Carbonaire Carrer 12 Carbonaire Travesía 1 Carbonaire Travesía 2 Carbonaire Travesía 3 Carbonaire Travesía 4 Carbonaire Travesía 5 Carbonaire Travesía 6 Carbonaire Travesía 7 Carbonaire Travesía 8 Carrer de Cerverola Carrer de la Coscolla Carrer de la Ginesta Carrer de la Murta Carrer del Margalló Carrer la Pitera Carrer Nogueret Carrer Penyalba Carrer Poalets Carretera de Segorbe BARRI COLONIA SEGARRA  (El Poblet) Calle de Colonia Segarra A (1 al 100) Calle de Colonia Segarra B ( 101-190) Camino Garrut Carretera Burriana-Segorb BARRI CARMADAY Grupo Colonia Carmaday Carrer de Jaume II “El Just” Carrer de Luis Roig d’Alós BARRI LA UNIÓ Grup La Cova Grupo la Unión Grupo de la Unión Especial Grupo de la Unión Manzana 1 Grupo de la Unión Manzana 2 Grupo de la Unión Manzana 3 Grupo de la Unión Manzana 4 Grupo de la Unión Manzana 5 Grupo de la Unión Manzana 6 Grupo de la Unión Manzana 7 Grupo de la Unión Manzana 8 Grupo de la Unión Manzana 9 Grupo de la Unión Manzana 10 Grupo de la Unión Manzana 11 Grupo de la Unión Manzana 12 Grupo de la Unión Manzana 13 Grupo de la Unión Manzana 14 Grupo de la Unión Manzana 15 Grupo de la Unión Manzana 16 Grupo de la Unión Manzana 17 Grupo de la Unión Manzana 18 Grupo de la Unión Manzana 19 Grupo de la Unión Manzana 20 Grupo de la Unión Manzana 21 Grupo de la Unión Manzana 22 Grupo de la Unión Manzana 23 Bloques Grupo de la Unión Manzana 24 Urbanización Residencial La Cova LA MOLETA Calle Ángeles Portolés Romero Polígono de la Moleta Bloque 1 Polígono de la Moleta Bloque 2 Polígono de la Moleta Bloque 3 Polígono de la Moleta Bloque 4 Polígono de la Moleta Bloque 5 Polígono de la Moleta Bloque 6 Polígono de la Moleta Bloque 7 Ronda de Enrique Zaragoza Marco

BARRI TOLEDO Calle Andalucía Calle de los Claveles Calle Esperanza Calle jardines Calle la Palmera Calle la Paz Calle los Ángeles Calle Montañeta Calle Montserrat Calle Nueva Calle Paralela a la Palmera Calle paralela a los Ángeles Calle San Agustín Calle San Andrés Calle San Antonio Calle San Bartolomé Calle San Francisco Calle San Juan Calle San Pedro Calle Santísimo Cristo Calle Toledo Camino de la Zorra Carrer Azucena Partida Parany Travesia 1 Albacete Travesia 2 Albacete Travesia de San Benito Travesia los Ángeles BARRI SAN ANTONIO Carretera Comarcal 601 Grupo de San Antonio (Cases unifamiliars de l'1 al 100) Blocs,1,2,3,4,5,6,7,8,9 Colonia de San Antonio-Calle A Colonia de San Antonio Calle B Colonia de San Antonio Calle C Colonia de San Antonio Calle D Colonia de San Antonio Calle E Colonia de San Antonio Calle F Colonia de San Antonio Calle G Colonia de San Antonio Calle H Colonia de San Antonio Calle J Grupo Jesús Obrero PARATGE SANT JOSEP Calle 6 Calle 7 Calle 8 Calle 9 Calle Alameda Calle Alhambra Calle Carmen Tur Calle Colmenar Calle el Mirador Calle Faustino Falcó Orenga Calle la Balona Calle Larga Calle las Vegas Calle Paraje San José 6 Calle Perico Calle Sabina Calle Vista de Pipa Carrer Alto de la Villa Carrer Cant de l'Aurora Carrer Cristal Carrer de la Dolçaina Carrer de Matilde Salvador Carrer del Tabal Carrer Dels Pins Carrer Espígol Carrer Estanislao Marco Carrer l'Ermita Carrer Passeig de les Grutes Carrer Pins Carrer Romaní Carrer Sumet Carretera Alfondeguilla Carretera de San José Travesia San Jose 1 Travesia San Jose 2 Travesia San José 3

9. Polígons Industrials i comercials

IMEPIEL Av d’Europa Calle Artesania Calle de la Goma Calle Patronistes Calle Repuntadores Carrer Aparadors Carrer Economat Carrer Fusteria Carrer les Pells Carrer Pati d’Adobers Carrer Ribera d’Adobadors Carrer Talladors Carrer Vulcanitzat LA TRAVESSA Carrer Comercial la Travessa Calle Illa de Cabrera Calle Illa de Mallorca Calle Illa de Tabarca Calle Illes Columbretes

LA MESQUITA Polígono Industrial La Mezquita BELCAIRE Calle A Calle B Calle C Calle D Calle F Fase II CARMADAY Calle A Calle B LA VERNITXA CV-230 Calle F

ELS MALNOMS UN PATRIMONI SOCIAL DE LA VALL D'UIXÓ

Amb aquest títol, vaig presentar el dimecres 7 d'octubre, el meu treball de recopilació dels malnoms de La Vall d'Uixó que tinc penjat en aquest bloc en un acte organitzat per l'Associació Cultural "Amics de La Vall" qui és la que va comptar amb mi per a realitzar una xerrada en la que donés a conèixer els malnoms del meu poble en el Centre Social Mare de Déu del Roser dins del programa d'actes de les festes del Roser i atenent a una intenció d'aquesta associació d'apropar la cultura i tradicions del poble de La Vall d'Uixó al diferents indrets de la localitat.

Cartell anunciador de l'acte

L'acte va comptar amb la col·laboració desinteressada del grup de dolçainers "La Barreja" qui va amenitzar la sessió al principi i al final de la intervenció amb unes cançons relacionades amb els malnoms.

LA PRESENTACIÓ DE LA MEVA INTERVENCIÓ HO PODREU SEGUIR EN AQUEST ENLLAÇ:

https://docs.google.com/presentation/d/1ITIJufvXjyDxLyejPOHS3UVCJik_k4aXXSihkUM05jM/edit?usp=sharing

GALERIA DE FOTOS

 

EL TREBALL COMPLET ES TROBA EN AQUEST BLOC EN AQUEST ENLLAÇ:

http://josegargallo.blogspot.com.es/p/introduccio.html

SI ALGÚ NO HO VIST REFLECTIT EL VOSTRE MALNOM O EN CONEIXEU D'ALGÚ QUE NO APAREIX O EL SEU SIGNIFICAT HO SABEU O SI ÉS UN ALTRE MITJANÇANT AQUEST ENLLAÇ PODREU FORMULAR LA VOSTRA  APORTACIÓ O SUGGERÈNCIA.

 http://goo.gl/forms/4GdLhy0CqI

A L'ESTIU TOT EL MÓN VIU

L'ESTIU

L'estiu és l'estació de l'any que té lloc entre la primavera i la tardor. Es tracta de l'època més calorosa de l'any, amb les marques tèrmiques més elevades. A l'hemisferi septentrional, l'estiu té lloc entre juny, juliol i agost, mentre que en el meridional, correspon a desembre, gener i febrer. Cal destacar que, quan a l'hemisferi nord té lloc l'època estival, a l'hemisferi sud és hivern (i viceversa).

Durant el període estiuenc, els dies s'allarguen (en relació a les altres estacions) i les nits duren menys hores. El solstici (que en l'hemisferi sud es produeix el 21 de desembre, mentre que al nord és el 21 de juny) defineix l'inici de l'estiu, que es perllonga fins al 21 de març (en l'hemisferi sud) o el 21 de setembre (en l'hemisferi nord).

L'estiu està associat, en general, a les vacances i l'oci. Les altes temperatures faciliten la vida a l'aire lliure i conviden a la gent a gaudir de la platja, els parcs o les passejades en general.

La calor és sinònim de diversió per als que ho viuen tres mesos a l'any, però pot ser una condemna per a aquelles persones que es veuen forçades a suportar diàriament, des de gener a desembre, llevat d'excepcions. No és per res a l'època de descans sol anar de la mà de les altes temperatures; l'esgotament corporal és molt més gran, així com la necessitat de descansar i la desgana per treballar.

Refranys de l'estiu (elrefranyer.com)
-- A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar
-- A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat (Vol dir que segons l'època de l'any i en funció de l'oratge convé més un aliment que un altre)
-- A l'estiu filosa no diu [filosa = roca o roda de fer fil /dir = apetir, abellir, atraure, cridar] (Pel bon temps són poc apetibles els treballs manuals)-- A l'estiu la figa busca [o crida] el piu (Això subratlla el fet que s'abstinguin d'efervescència sexual femenina durant la temporada d'estiu)
-- A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment (Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers)
-- A l'estiu per l'ombra i a l'hivern pel sol
-- A l'estiu tot reviu (El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, com també qualsevol activitat humana a l’aire lliure)-- A l'estiu, el ponent deixa caliu (El vent calent d’estiu dura més que el d’hivern perquè la terra està calenta)-- A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador (Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor)-- A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred (La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic)
-- A la fresca (Posar-se en un lloc fresc i [o en ombra], sobre tot en els dies calorosos d'estiu)
-- A l’estiu tota cuca viu (Vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment)
-- Aigua de primavera, estiu en sequera (Avisa que les primaveres plujoses solen comportar estius secs)-- Aire castellà, en hivern roín, pitjor en estiu (En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella)
-- Al cap i a la fi, estiu és per Sant Joan (24 de juny) (Avisa que no convé fiar-se del bons temps i de la calor transitòria fins aquesta significativa data)
-- Al Juny, l'estiu no és lluny (Ve a dir que comença la calor)
-- Anar d'estiu (Anar vestit de roba prima)-- Anar de cara a l'estiu (Estar pròxim el bon temps)-- Bon temps pel juny, bon estiu segur (Si fa bon oratge a les portes de l’estiu, és un bon auguri)-- Cada estiu té la seua primavera, i cada riu la seua ribera
-- Còlic d'hivern i refredat d'estiu, no l'aguanta home viu-- Darrere d’una roïna primavera, pitjor estiu espera (Si plou poc quan hauria de ploure, el temps de la calor serà infernal)
-- De llana de Sant Joan fes el teu abrigall (24 juny) (Sant Joan, la porta de l'estiu, és quan es tosen les ovelles perquè és quan més llargues tenen les fibres de llana)-- De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
-- De Sant Joan a Nadal, mig any cabal (24 juny) (Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any)
-- Del bon estiu el pagés viu
-- Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu (Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent)-- Dia llarg, peix curt (Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix)
-- El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu
-- El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té (Tot té els seus pros i les seves contres. I a l’hora de prendre decisions, hem de sopesar les coses positives i les negatives per poder valorar amb tots els elements damunt la taula)
-- El fred d'estiu mena l'aigua al riu
-- El juny hermós és molt abundós (Els dies lluminosos auguren un estiu calorós i ideal per a la maduració dels cereals)
-- El setembre, o seca les fonts a arranca [ o s’enduu] els ponts (Si no plou al final de l'estiu, algunes fonts s’assequen. Actualment, amb el canvi climàtic, les pluges diluvials es produeixen al final de setembre o en octubre per les nostres terres)
-- El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix (Una gran veritat)
-- Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen [esgarrapar-se = arrapar-se, barallar-se] (Octubre és un mes de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern; és la porta de la primavera d’hivern)
-- En l'estiu la figa és per al piu (En l'arribada del bon temps, la libido pareix surar en l'ambient, sobre tot dels més jóvens)
-- En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó (Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus al suar)
-- En l’hivern i en l’estiu, el foc és agraït-- En temps de melons, curts els sermons [o En temps de melons, ni missa llarga ni sermons] (Es refereix a les funcions o solemnitats que es fan en l'estiu, que solen molestar si no són curtes)
-- En venir els melons, els sastres a rebolcons (Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina)
-- Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu (La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar) Estàs més penjat que una figa a l'estiu (Posat en mala situació. Sense diners)
-- Estiu calorós, hivern rigorós (Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat)
-- stiu que dura, tardor assegura (L’estiu llarg anuncia bones collites)-- Estiu sec, tardor molla (Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament)
-- Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor fadrinets-aneu-fora-no-deixeu-mocador-hivern-moquilla-estiu-calor
-- Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu (És la climatologia que correspon en un any normal)-- Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
-- Hivern fredós, estiu calorós (Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat)
-- Hivern molt assolellat, estiu molt ventat (Això diuen)-- Hivern plujós, estiu abundós (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
-- Hivern plujós, estiu calorós (Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat)
-- Hivern plujós, estiu perillós
-- Hivern plujós, estiu ventós
-- Hivern solejat, estiu ventejat.-- Juny brillant, any abundant (Els dies lluminosos auguren un estiu calorós i ideal per a la maduració dels cereals)
-- Juny comença l'estiu, tot riu i tot viu
-- Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani (Frase que indica les excel·lències del clima mediterrani durant els mesos d'estiu)
-- L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern (La pluja d’estiu sol ser molt fluixa o breu, al contrari de la d'hivern)
-- L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin-- L'estiu, la formiga surt del niu (Cert, En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern)-- L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat-- L'hivern enrajolat i l'estiu empedrat-- L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
-- La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred (Significa que els infants solen amagrir-se en temps d'estiu)
-- La tardor, porta tristor (Es diu perquè dóna peu a l'acomiadament de l'estiu)
-- La tia Pepa Rita sempre porta un mocador: en hivern per a la moquita i en estiu per a la calor-- Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu-- Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor l
-- Menjar calent a l'estiu, més mort que viu (Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)-- Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer (Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina)-- Nadal nevat estiu regalat-- Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu (Això diuen)-- Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu
-- Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi] (L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts)-- No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat (Desconfia dels oratges impropis de la seua època)
-- No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar
-- Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós (Auguren bones collites)
-- Octubre finit, la fruita ha podrit (La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap)
-- On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.
-- On hages passat l'hivern, passa l'estiu (Si en el temps pitjor has estat a gust en un lloc concret, més a gust hi estaràs pel bon temps)
-- Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
-- Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.-- Pel maig, la tórtora puja al faig (En primavera i estiu es fa visible aquest colom)
-- Per a la persona malfeinera, a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn
-- Per Sant Mateu, l'estiu adéu (21 setembre) (Cert) Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa [bagassa = ramera, puta] (D’estiu pot ploure intensament, però sempre molt breument, com un plor fingit)
-- Pluja per Santa Anna, ja és tardana (26 juliol) (Ja estem en ple estiu)
-- Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta (Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura)
-- Qui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu (L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga...)
-- Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer
-- Qui l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja (Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les coses)
-- Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu
-- Qui no té ovelles a l'hivern ni garbes a l'estiu, en gran descans viu
-- Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
-- Qui s'afanya a l'estiu reposa a l'hivern
-- Qui se casa en estiu, se casa dos voltes (S'acosta a la parella en l'estiu per ser jovençans i en l’hivern pel fred)-- Si a l'estiu fa el dia clar, el sol du el vent per la mà-- Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa (La poca producció de fruita s’imputa moltes vegades a la sequera de l'estiu)
-- Si el tres d'abril el cu-cut no fa piu-piu, o és pres, o no és viu o bé sent mal estiu
-- Si la tórtora vols caçar, entre les dues Mares de Déu l’has de cercar (La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar)
-- Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu (Avisa que si el fred s’allarga, l’estiu no serà calorós)-- Si trona a l'abril, bon estiu (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)
-- Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
Sol d'estiu cou com caliu-- Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent (Certament)
-- Tant d'hivern com d'estiu, si podeu, dormiu, dormiu-- Val més un dia d'estiu, que tot l'hivern sencer.-- Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
-- Vianda d'estiu vol regadiu (D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids)
-- Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu
-- Xàfec d'estiu tota l'aigua cap al riu

EL CALOR
Generalment en la majoria dels països, es parla ja de calor quan la temperatura supera els 26 º C a qualsevol hora del dia, encara que varia molt segons l'estació de l'any en què es trobi una persona. Per exemple, 20 ºC a l'estiu és considerat una temperatura fresca, mentre que a l'hivern, aquesta temperatura és considerada temperada o càlida.

El fenomen "onada de calor" es dóna quan les temperatures diürnes superen els 32 ºC i les nocturnes (o l'alba) no baixen dels 23 ºC per tres dies i és comú a gairebé tot tipus de climes en època estiuenca, a excepció de els països prop dels pols, amb clima temperat i polar, quan és molt infreqüent o gairebé nul, i es fa més freqüent quan els països estan més a prop dels tròpics (països amb climes tropical i subtropical). Aquesta denominació d'onada de calor no vol dir necessàriament calor excessiva ni temperatures inusuals per a l'estació; pretén alertar sobre conseqüències perjudicials en persones o col·lectius vulnerables.


L'ésser humà sent més calor quan hi ha més humitat en l'ambient. Per exemple, una temperatura de 30 ºC, però amb humitat ambiental del 10%, se sentirà com si l'ambient fos de només 28 ºC. Però amb humitat ambiental del 90%, se sentirà com si l'ambient fos de 40 ºC.

Refranys de la calor
-- A l'agost, per la calor, cal un barret protector a-l-agost-per-la-calor-cal-un-barret-protector
-- A l’agost, ni dona ni most. (El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de raïm, que es colliran al setembre) a-l-agost-ni-dona-ni-most
-- A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera (Recomana estar a l’ombra quan fa calor i vora del foc quan fa fred)
-- Abelles de juliol, el cap li dol (Per la forta calor que fa)
-- Agost té la culpa i setembre porta la fruita (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen)
--Al juliol la cistelleta al maiol (Fa massa calor per a fer altres faenes al camp)
-- Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells))
--Al juliol, bous al sol (En la llaurança, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts)
-- Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol (En la llaurança i en la batuda, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts)
-- Al juliol, ni dona ni col (En la calor forta convé evitar els aliments que es corrompen prompte, l’exercici fort i l’excés de calories en el menjar)
-- Al juliol, tota la roba al vol (Fa tanta calor que abelleix reballar la roba i quedar-se en conill, per això convé vestir poca roba, lleugera i ampla)
-- Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol (Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la pràctica del sexe fan suar)
-- Al porc i al meló, calor
-- Allò que a l'agost madura, al setembre ho assegura (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen)
-- Allò que guarda del fred, també guarda de la calor
-- Cop de calor (La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses)
-- Cop de sol (La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses)
-- Coure-s'hi ous (Fer molta calor en un lloc)
-- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel (23 juny) (29 setembre) (A l’època calorosa de l’any convé evitar coses que donen calor i algunes espècies de peix que ja no estan tendres)
-- Dia covat (Dia en què no corre aire i fa una calor bascosa) dia-covat
-- Dia de basca (Dia de molta calor i humitat) dia-de-basca
-- El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny) (Molt exageradament, es refereix a la calor de juny)
-- El dia del sant del Senyor, ni vages a l'era ni tragues llavor (6 d’agost) (S’explica bé per la calor que sol fer)
-- El fred porta prunyons, i la calor suors
-- El més d'agost, per les pastures és el pitjor (La calor marceix l’herbei de muntanya)
-- El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar (Manifesta que el fred ambient fa retirar-se a tothom a casa, mentre que la calor invita a eixir de casa i a menjar del que hi ha, que és molt)
-- El poll de juliol sempre du dol (Es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts)
-- El setembre bo és, si no plou en tot el mes (El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes)
-- El setembre és bo si del primer al darrer està serè (El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes) -- El sol d'agost fa oli i fa most (La calor activa el metabolisme de les plantes)
-- El temps de figues i raïms, eixampla els vestits (Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor)
-- En agost, ni dones ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
-- En desembre, fred, i en l’estiu calor. (Certament)
-- En juliol, beure i suar, i el fresc, de bades buscar (Significa que la calor és inevitable damunt terra)
-- En juliol, ni dona ni caragol (Fa massa calor per a les dos coses)
-- En juliol, ni peix, ni dona, ni caragol (En la calor forta convé evitar els aliments que es corrompen prompte, l’exercici fort i l’excés de calories en el menjar)
-- En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó (Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus al suar)
-- Esquila el gos per sant Joan, si vols que passe bon any. ( 24 juny ) (A l’inici del temps de la calor és quan gossos i burros aprecien més la frescor, que els dóna vitalitat, i quan les ovelles tenen la llana més llarga)
-- Estar en un rent (o enir les dents suades) (Fer calor, sudar força)
-- Estar enjoliolat (Estar extenuat per l'excés de calor del mes de juliol)
-- Fer basca (Fer una calor forta i feixuga) fer-basca
-- Fer somorda (Fer molta calor)
-- Fer un sol de justicia (Fer molta calor) fer-un-sol-de-justicia
-- Fer un sol que bada les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fer un sol que bofega (Fer tanta calor que alça la pell)
-- Fer un sol que crema es cul a ses llebres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fer un sol que esquerda les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor) 
-- Fer un sol que estavella les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fer un sol que rosteix les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
-- Fred en l’hivern i en l’estiu calor, sa és això (Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé)
-- Fred per Nadal i calor per Sant Joan (24 juny) (Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé)
-- Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any (24 juny) (Així és si un se sap cuidar)
-- Fred per sant Joan i calor per Nadal, maten un cavall. ( 24 juny )
-- Haver-hi basca (Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor)
-- Haver-hi fitor (Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor)
-- Juny i juliol, ni col ni cargol (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses)
-- Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses)
-- Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
-- Juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
-- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
-- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
-- L'agost calent, signe corrent (Manifesta la conformitat que al mes d’agost faça calor, ja que això és un indicador que l’oratge de l’any no està alterat)
-- L'agost els madura, i el setembre els captura (Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre)
 -- L'agost ho eixuga tot, menys el most (Fa molta calor i no plou, però el raïm no es panseix)
-- La calor de juny te la pluja per enemic
-- La setmana de sant Llorenç, molt torrada i poc ventadora (10 agost) (És el ple de la calor, quan les cigales canten de dia i els grills de nit)
-- La tia Pepa Rita sempre porta un mocador: en hivern per a la moquita i en estiu per a la calor
-- L’agost els belluga i el setembre els sopluja [bellugar = moure, madurar / soplujar = resguardar, albergar] (Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre)
-- L’agost els entemena, el setembre se’ls emmena. [entemenar = corcar] (Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre)
-- Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
-- Menjar calent a l'estiu, més mort que viu (Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)
-- Més val suar que tossir [o que estossegar, o que estornudar, o que tremolar] (Significa que convé més patir un poc de calor que desabrigar-se quan hi ha perill de refredats)
-- Migdia d'agost emborratxa més que el most (La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcohol)
-- Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost) (La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcohol)
-- Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar (Fa massa calor per a cremar energies i massa fred per a estar en ambient humit)
-- Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa. [carabassa = antic recipient per a l’aigua] (Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor)
-- Nit de juliol, tota la roba al vol (Fa calor inclús de nit)
-- Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada (És una expressió de benvinguda a qui anuncia el bon temps i la calor que produirà cereals i fruita)
-- Pel juliol, ni dona ni col, encara que col i dona, tot l’any és bona Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles)
-- Pel juliol, ni porc ni col (Hi ha coses que s’han d’evitar quan més calor fa, unes perquè aporten calories)
-- Pel juliol, pica el sol, la dona i el cargol (Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la pràctica del sexe fan suar)
-- Pel juny fresc, per la Mare de Deu d'el serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor. (25 juliol)
-- Pel Juny, el bou no és junt al jou [(jou = aparell per a junyir o juntar dos bous] (Aquest joc de paraules indica que pel temps de la calor no convé llaurar)
-- Per l'agost se madura i al setembre, sepultura (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen) per-l-agost-se-madura-i-al-setembre-sepultura
-- Per l'agost, el bestiar de llana es mor de gana (La calor agosta els prats)
-- Per l’Ascensió, l’ocell no fa nieró [nieró = niuet, niu] (En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius)
-- Per l’Ascensió, l’ocell no porta busques al nieró [busca = minúcia, palleta / nieró = niuet, niu] (En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius)
-- Per Sant Cristòfol, banys de mar (10 juliol) (És temps de calor forta)
-- Per Sant Joan, calura, mal de perdiu i de freixura (24 juny) (Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma i, sobretot, per a la perdiu, que en mostrar-se pels sembrats, és caçada)
-- Per Sant Pere i per Sant Pau, la sargantana ix del cau (29 juny) (La calor revifa els animals de sang freda) per-sant-pere-i-per-sant-pau-la-sargantana-ix-del-cau
-- Poll de juliol, porta dol [o Polls de juliol, el cap els dol; Polls de juliol, el cap o el cul sempre els dol] (Es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts)
-- Prendre calentor (Fer-se malbé el blat, etc., per excés de calor) prendre-calentor
-- Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat (Se’n va quan ve la calor)
-- Quan canta la cogullada, treu del llit la flassada [cogullada = ocell boscà] (Està dient que ja fa calor)
-- Quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut (El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny. Anuncia la calor)
-- Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre (És un indicador que la calor forta s’allarga i que les pluges primaverals es produiran entrada la primavera i hi haurà una collita abundant)
-- Quants es moren de calor per falta de aventaor .
-- Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any (24 juny) (Aconsella de prendre almenys un bany anual aprofitant la calor; i aquest era el dia propici per ser un dia màgic des de l’antiguitat i que el bany curava les malalties de la pell)
-- Rosades d'agost, bona mel i bon most (La humitat en la plena calor revifa la floració de plantes aromàtiques i les abelles) rosades-d-agost-bona-mel-i-bon-most
-- Sant Bernabé seré, calor al darrer (11 juny) (És un dia reputat calorós)
-- Semblar que hi couen ous (Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor)
--  Si tens calor acosta't al ponedor.
-- Si tens calor, abriga't millor
-- Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor
-- Tenir fogots (Anar amb poca roba per excés de calor)
-- Val més suar que bufar (Sempre és preferible patir calor que patir fred)
-- València per ser València, quan fa calor, no fa fred; el que és fadrí no és casat, i el que va tort, no va dret