RAJOLETES I IMATGES DE LA VALL D’UIXÓ
Amb aquesta informació us convido a que planifiqueu una ruta
cultural pel nucli històric de la Vall d’Uixó, passant per les places i carrers
i descobrir tota una sèrie d’imatges i retaules ceràmics que es posaren arran
de la repoblació cristiana després de l'expulsió del moriscos l'any 1609.
Durant els segles XVII-XX, aquests carrers van tindre noms que, normalment, no es corresponen amb
els d'avui. El costum i la tradició va ser dotar als carrers i places dels
pobles i ciutats amb apel·latius populars que eren fàcilment recognoscibles per
tots, responent a criteris pràctics i funcionals, ja que la majoria feien
referència al que la caracteritzava: una construcció rellevant com una església
(carrer l’Esglesia) o institució pública (Plaça de l’Ajuntament), o per les
comunicacions (Carrer Moncofa), o qualsevol incidència del lloc servia
per donar-li nom. També era normal que el lloc o plaça acabessin tenint el nom
de l'ofici que predominés en ella (Plaça dels ferrers).
Aquests vials, prova de la creixent religiositat que va
imperar des del segle XVIII, varen veure aparèixer testimonis d’aquest fervor
religiós popular com són les capelletes
amb imatges de sants i Verges i els anomenats retaules o plafons ceràmics. Aquests
últims, reflecteixen la tradició ancestral de l’industria terrissera valenciana.
Tots ells responien a actes de fe de persones individuals i a també fenòmens
col·lectius en honor a un sant o patró al qual anava vinculat una festa de
carrer com ocorre en la majoria de les celebracions festives del nostre poble.
La ruta contempla dos blocs ben diferenciats.
* Els que es troben en les ermites i
* Els que es troben a les places i carrers.
El recorregut,
donat que les seves ubicacions segueixen el casc antic, es pot iniciar o bé des
de la plaça de Sant Vicent en la mateixa Ermita i seguir en direcció oest fina
arribar a l’Ermita de la Sagrada Família en el paratge de Sant Josep. O al l'inrevés, començant en l’Ermita de la Sagrada Família i seguir en direcció est fins acabar enl'Ermita de Sant Vicent.
ERMITES
ERMITA DEL CRIST DEL CALVARIErmita del Santíssim del Crist del Calvari |
SANT SOPAR
Ubicació. Ermita del Crist del Calvari, Ctra de Segorbe, cantonada carrer n º 4. Barri Carbonaire. La Vall d'Uixó.
Sant Sopar del Senyor |
Imatge: Sant Sopar del Senyor
Autor: Desconegut
Fabrica: Desconeguda, procedència Alcora
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà
Data: 1804
Mides: 80x60 cms. 12 rajoles de 20x2.
Iconografia: El retaule ceràmic, fa referència, a un dels moments més importants de la vida de Jesús, i més transcendents en la continuïtat posterior de l'Església: l'últim sopar, en què va tenir lloc la institució de l'Eucaristia. La narració de la mateixa es conté en els quatre evangelis amb modalitats diverses, és precedida per el que podríem anomenar-la preparació-descrita per tres dels sinòptics. ".. El mestre pregunta on és la seva habitació, on va a menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. I us mostrarà una sala gran, arreglada, amb estores i coixins al pis de dalt ... "(Mc 14,12-16). El ceramista anònim, ens mostra en el retaule la seva manera d'imaginar aquesta sala gran i sumptuosa, que té paviment ceràmic amb dibuix escaquer, una gran cortina vermella que abasta la part superior del retaule, del sostre penja un gran llum d'oli de quatre candeles ; a l'esquerra de l'espectador, una finestra oberta a la paret que ens deixar veure una nocturnitat figurada, i en ella una lluna minvant, aquella del dia 14 mes de Nisan del calendari hebreu.
Iconografia: El retaule ceràmic, fa referència, a un dels moments més importants de la vida de Jesús, i més transcendents en la continuïtat posterior de l'Església: l'últim sopar, en què va tenir lloc la institució de l'Eucaristia. La narració de la mateixa es conté en els quatre evangelis amb modalitats diverses, és precedida per el que podríem anomenar-la preparació-descrita per tres dels sinòptics. ".. El mestre pregunta on és la seva habitació, on va a menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. I us mostrarà una sala gran, arreglada, amb estores i coixins al pis de dalt ... "(Mc 14,12-16). El ceramista anònim, ens mostra en el retaule la seva manera d'imaginar aquesta sala gran i sumptuosa, que té paviment ceràmic amb dibuix escaquer, una gran cortina vermella que abasta la part superior del retaule, del sostre penja un gran llum d'oli de quatre candeles ; a l'esquerra de l'espectador, una finestra oberta a la paret que ens deixar veure una nocturnitat figurada, i en ella una lluna minvant, aquella del dia 14 mes de Nisan del calendari hebreu.
Al centre, una gran taula amb unes estovalles de dibuix quadriculat; sobre la taula, una safata amb l'anyell pasqual, dos pans àzims, (Èxode 12,46-51 i 13,6-8), un ganivet i una copa per beure el vi del ritual. Observant el retaule, podem imaginar que el ceramista ha volgut reproduir aquí els moments inicials del sopar, ja que les viandes encara estan intactes.
Al voltant de la taula els 13 comensals. Jesús es presenta al centre de tots, amb la cara jove, cabells llargs i barbat, al seu voltant els seus dotze apòstols, uns asseguts i altres en peus, tots menys un dirigeixen la seva mirada cap al Mestre, com pendents del que està parlant , només un Joan, amb els ulls tancats es troba reclinat sobre la taula a la dreta de Jesús. (Jo 13,23-24).
Jesús adreça el seu rostre cap a la seva esquerra, amb el seu braç dret aixecat i mà oberta, sembla que gesticula la conversa que manté amb els apòstols, aquí està-Pere-de rostre ancià, calb, potser Jesús en aquesta figurada conversa s'estigui acomiadant d'ells : "ja sabeu el camí per anar on jo vaig", i Pere, té un posat indicatiu, sembla comprendre el que està dient Jesús; a l'esquerra de Pedro, un altre apòstol, potser és Tomàs, mira cap amunt, gesticulant amb les mans obertes, sembla no entendre la resposta de Jesús, - "Senyor, no sabem on vas, com podem saber el camí" - (Jn 14,4-5).
Anteposats a la taula, una mica més allunyats de Jesús, dos apòstols asseguts al seu banqueta, descalços, un d'esquena a l'espectador té la cara oculta, un altre a l'esquerra de l'espectador, té la cara jove, pèl-roig i barbat, encara que dirigeix la seva mirada cap al Mestre el seu rostre sembla absent, el ceramista ha volgut representar aquí a Judes Iscariot, i l'identifica amb la bossa dels diners que porta a la mà esquerra, potser en ella portaria els diners obtinguts com a pagament per la traïció al seu Mestre, el preu d'un vulgar esclau.
El retaule no té signatura ni marca de fàbrica. Tot el retaule s'emmarca amb una doble cinta groga i negra pintada sobre la base.
Estat de Conservació i restauració: Restaurat l'any 2009 per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana. Tot i el bon treball en la restauració, i pel fet que el mateix ha romàs molt temps abandonat, encara pot apreciar-se en el mateix, trencaments i esquerdes.
Ubicació: El retaule es troba ubicat a la façana de l'ermita, del Calvari, costat esquerre de la porta, a dos metres d'alçada. Es troba emmarcat amb un marc motllurat que el fa alhora de guardapols. L'Ermita del Sant Crist Calvari, així anomenada, va ser construïda a finals del segle XVIII, i al mateix cim concloïen 2 calvaris, un pertanyent a la parròquia del Sant Àngel Custodi, i un altre a la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. El retaule del Sant Sopar del Senyor formaria part d'un conjunt de diversos que amb motius passionals que adornaven la façana, lamentablement al dia d'avui tan sols queden tres, el que hem estudiat, una oració del la Ànimes del Purgatori i un Davallament de Crist en la part superior de la façana, els lladres l'any passat, es van portar de la mateixa façana, instal · lat després de ser restaurat, el retaule de la Resurrecció de Crist.
Bibliografia: htpp :/ / ermitasdelacomunidadvalenciana.com / cpbvdu.htm Segura Moreno, Pascual Luís. "El culte a la Passió de Crist a la ceràmica devocional". Inèdit 2010.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2011.
Al voltant de la taula els 13 comensals. Jesús es presenta al centre de tots, amb la cara jove, cabells llargs i barbat, al seu voltant els seus dotze apòstols, uns asseguts i altres en peus, tots menys un dirigeixen la seva mirada cap al Mestre, com pendents del que està parlant , només un Joan, amb els ulls tancats es troba reclinat sobre la taula a la dreta de Jesús. (Jo 13,23-24).
Jesús adreça el seu rostre cap a la seva esquerra, amb el seu braç dret aixecat i mà oberta, sembla que gesticula la conversa que manté amb els apòstols, aquí està-Pere-de rostre ancià, calb, potser Jesús en aquesta figurada conversa s'estigui acomiadant d'ells : "ja sabeu el camí per anar on jo vaig", i Pere, té un posat indicatiu, sembla comprendre el que està dient Jesús; a l'esquerra de Pedro, un altre apòstol, potser és Tomàs, mira cap amunt, gesticulant amb les mans obertes, sembla no entendre la resposta de Jesús, - "Senyor, no sabem on vas, com podem saber el camí" - (Jn 14,4-5).
Anteposats a la taula, una mica més allunyats de Jesús, dos apòstols asseguts al seu banqueta, descalços, un d'esquena a l'espectador té la cara oculta, un altre a l'esquerra de l'espectador, té la cara jove, pèl-roig i barbat, encara que dirigeix la seva mirada cap al Mestre el seu rostre sembla absent, el ceramista ha volgut representar aquí a Judes Iscariot, i l'identifica amb la bossa dels diners que porta a la mà esquerra, potser en ella portaria els diners obtinguts com a pagament per la traïció al seu Mestre, el preu d'un vulgar esclau.
El retaule no té signatura ni marca de fàbrica. Tot el retaule s'emmarca amb una doble cinta groga i negra pintada sobre la base.
Estat de Conservació i restauració: Restaurat l'any 2009 per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana. Tot i el bon treball en la restauració, i pel fet que el mateix ha romàs molt temps abandonat, encara pot apreciar-se en el mateix, trencaments i esquerdes.
Ubicació: El retaule es troba ubicat a la façana de l'ermita, del Calvari, costat esquerre de la porta, a dos metres d'alçada. Es troba emmarcat amb un marc motllurat que el fa alhora de guardapols. L'Ermita del Sant Crist Calvari, així anomenada, va ser construïda a finals del segle XVIII, i al mateix cim concloïen 2 calvaris, un pertanyent a la parròquia del Sant Àngel Custodi, i un altre a la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. El retaule del Sant Sopar del Senyor formaria part d'un conjunt de diversos que amb motius passionals que adornaven la façana, lamentablement al dia d'avui tan sols queden tres, el que hem estudiat, una oració del la Ànimes del Purgatori i un Davallament de Crist en la part superior de la façana, els lladres l'any passat, es van portar de la mateixa façana, instal · lat després de ser restaurat, el retaule de la Resurrecció de Crist.
Bibliografia: htpp :/ / ermitasdelacomunidadvalenciana.com / cpbvdu.htm Segura Moreno, Pascual Luís. "El culte a la Passió de Crist a la ceràmica devocional". Inèdit 2010.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2011.
PREGÀRIA PER LES SANTES ÀNIMES DEL PURGATORI
Ubicació. Ermita del Crist del Calvari, Ctra de Segorbe, cantonada carrer n º 4. Barri Carbonaire. La Vall d'Uixó.
Pregària per les Santes Ànimes del Purgatori |
Autor: Desconegut
Fabrica: Desconeguda, procedència Alcora
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà
Data: 1804
Mides: 80x60cms. Dotze rajoles de 20x20.
Iconografia: El purgatori ha estat qualificat per alguns sants l'avantsala del cel. El Catecisme afirma: "Els que moren en la gràcia i en l'amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i eterna assegurada salvació, pateix després de la mort una purificació, a fi d'obtenir la santedat necessària per entrar al goig del cel. L'església crida purgatori a aquesta purificació final dels elegits, que és completament diferent del càstig dels condemnats "(CIgC.1030-1031). El retaule més aviat és una oració, per a aquestes ànimes que estan patint la purificació divina, en espera d'obtenir la santedat necessària.
Emmarcat en una triple cinta: taronja, blanca i marró, sobre una base de color blanc. Els tres quarts superiors retaule contenen una extensa inscripció amb indulgències en lletres capitals i cursives en manganès de caràcters homogenis correctes, amb abreviatures i alguna incorrecció gramatical d'origen fonètic; apareix escrita l'oració següent:
Iconografia: El purgatori ha estat qualificat per alguns sants l'avantsala del cel. El Catecisme afirma: "Els que moren en la gràcia i en l'amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i eterna assegurada salvació, pateix després de la mort una purificació, a fi d'obtenir la santedat necessària per entrar al goig del cel. L'església crida purgatori a aquesta purificació final dels elegits, que és completament diferent del càstig dels condemnats "(CIgC.1030-1031). El retaule més aviat és una oració, per a aquestes ànimes que estan patint la purificació divina, en espera d'obtenir la santedat necessària.
Emmarcat en una triple cinta: taronja, blanca i marró, sobre una base de color blanc. Els tres quarts superiors retaule contenen una extensa inscripció amb indulgències en lletres capitals i cursives en manganès de caràcters homogenis correctes, amb abreviatures i alguna incorrecció gramatical d'origen fonètic; apareix escrita l'oració següent:
PARA NUESTRA UTILIDAD Y SUFRAGIO
de las Santas Almas del Purgatorio, sépase que el
Pontífice Bonifacio VII concedió y Benedicto XIII
confirmó ochenta mil años de
indulgencia a los que digiren la siguiente
ORACIÓN.
Señor mío Jesu-Christo, Padre dulcísimo,
Por el goso que tuvo tu querida Madre, cuánto
te le apareciste la sagrada noche de
Resurrección, y por el goso que tuvo en quando
te vio lleno de gloria con la luz de la
Divinidad; te pido q me alumbres con
los Dones del Espíritu Santo para q pueda
cumplir tu voluntad todos los días de mi
vida: pues vives y reinas por los siglos de los siglos.
Ermita Santíssim Crist del Calvari
|
Acabada la pregària, a la part inferior del retaule, en l'última filera de rajoles, apareixen a tots dos extrems, en simetria, dos rostres d'homes adults barbats que emergeixen d'unes flames (purgatori), en el centre hi ha un taulell emmarcat amb una estreta cinta blava, sobre fons blanc a la part superior una creu nua amb un halo de resplendor, en la inferior unes grans flames de les quals emergeixen tres figures humanes seminues, dos femenines als costats i masculina en el centre; les dones amb els cabells llargs es cobreixen la cara amb la seva mans, l'home apareix amb la cara jove, cabells llargs i barbat gesticulant amb les mans un perdó de Déu. A la part inferior una inscripció:
ROGATPORNOSOTRAS Aquest últim rajola es veu clarament que és de factura posterior a tot el retaule, possiblement es podria datar de finals del segle XIX.
ROGATPORNOSOTRAS Aquest últim rajola es veu clarament que és de factura posterior a tot el retaule, possiblement es podria datar de finals del segle XIX.
Estat de Conservació i restauració: Restaurat l'any 2009 per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana. Tot i el bon treball en la restauració, i pel fet que el retaule ha estat molt temps abandonat, encara pot apreciar-se en el mateix, trencaments i esquerdes. En el treball de restauració, han hagut d'elaborar nous rajoles amb part del text, i un els angulos inferior amb figura la humana que havien desaparegut.
El retaule es troba ubicat a la façana principal, sobre la llinda de la porta d'entrada a l'ermita; està emmarcat amb un marc motllurat que el fa alhora de guardapols. Acompanya al retaule una filera lateral, així com sobre la llinda de la porta de l'ermita, una sèrie de rajoles confeccionats amb trepa de sanefa blava de mitjan S. XIX.
Encara que sembli estranya la col · locació d'un retaule dedicat a una oració a les Ànimes del Purgatori en una ermita del Calvari, a la ciutat de la la Vall d'Uixó té pròpia la seva lògica. A l'ermita del Calvari, finalitzaven les estacions del Via-Crucis de cadascuna de les parròquies de la localitat, per l'Est ho feia la parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció, per l'Oest feia el mateix la Parròquia del Sant Àngel Custodi. L'Ermita era jurisdicció de les dues parròquies, i alhora la Capella del Cementiri, el qual, estava ubicat a la part posterior. Alguns sacerdots de la localitat rebien sepultura a l'interior de la pròpia ermita, seguint el mateix ordre de pujada que ho feien les estacions del Via-Crucis. En l'actualitat encara poden trobar enterraments de sacerdots a les parets interiors de la pròpia ermita, per això, era necessari per als feligresos, abans de traspassar el llindar, resar l'oració per les Ànimes del Purgatori.
Bibliografia: Pérez Guillen, I.V. Pàgina www.cult.gva.es / GDPA / Etnologia. Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Novembre 2011.
DESCENDIMENT
Bibliografia: Pérez Guillen, I.V. Pàgina www.cult.gva.es / GDPA / Etnologia. Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Novembre 2011.
DESCENDIMENT
Ubicació. Ermita del Crist del Calvari, Ctra de Segorbe, cantonada carrer n º 4. Barri Carbonaire. La Vall d'Uixó (Castelló).
Davallament de la creu |
Autor: Desconegut.
Fabrica: Desconeguda. Alcora.
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà.
Data: 1804.
Mides: Vertical. 168x105 cm. Quaranta rajoles de 21x21 cm.
Iconografia: Quan Josep d'Arimatea va arribar amb el permís del Governador per desclavar Jesús i enterrar, la tarda ja estava avançada. Havien de donar-se pressa si volien fer-ho abans de la posta del sol. Sabem per Sant Joan que també en aquest moment va comparèixer Nicodem, que va comportar una gran quantitat d'aromes per embalsamar el cos de Jesús; exactament, 100 lliures d'una barreja de mirra i àloe. (Mt 27, 59-60; Mc 15,46; Lc 23,53-54; Jn 19, 38-42). Sembla un contrasentit però serien uns estranys qui van dur a terme la tasca de desclavar a Jesús. Pere, Jaume, Andrés qui més li estimaven, i els altres deixebles en aquells moments estaven lluny. Un saduceo-Josep d'Arimatea-, i un fariseu-Nicodem-s'encarregarien de desclavarle i embalsamar.
Al centre una gran creu immissa, cinc homes tracten de baixar de la creu el cos de Crist. Recolzades sobre els braços de la creu tres escales; amunt sobre les escales recolzant el seu cos en cada un dels braços de la creu, dos homes musculosos sostenen l'enorme sudari en el qual es troba dipositat el cos nu del cadàver Crist el cap porta un aurèola lluminosa, altres dos homes, un a la dreta, un altre a l'esquerra pujats a les escales col · laboren en la maniobra, i el tercer en el centre en una arriscada posició sobre la mateixa escala sosté tot el pes del cadàver, per descendir-a poc a poc fins a terra.
A la part inferior als peus de la creu, de genolls apareix Sant Joan, que amb els braços en alt sembla gesticular que està preparat per rebre el cos del seu Mestre; enfront de Sant Joan, de genolls a terra, amb les mans entrellaçades a l'altura del seu pit hi ha Maria Magdalena, el seu rostre denota dolor al mateix temps que, l'eleva cap a la creu per observar el delicat treball del davallament, al costat de tots dos, al peu de la creu, escampats a terra, els tres claus retorçats i les tenalles, la gerra amb els ungüents portats per Nicodem, un gibrell i els draps per netejar el cos ple de sang, a la dreta del retaule el ceramista ens presenta el sepulcre on serà enterrat i sobre aquest un càntir.
A l'esquerra del retaule les tres maries: la Mare de Déu en peu, amb un mantell blau, sobre el seu cap un nimbe, té la cara expressió de dolor i aflicció, en aquest dolor manté les mans entrellaçades a l'altura del pit; després d'ella una altra dona amb el cos cobert amb un gran mantell, potser és Maria la de Cleofàs, la germana de Maria que ens narren els evangelis, en la seva actitud sembla sostenir i consolar Maria; baixos ambdues dues, agenollada a terra una altra dona, la qual com a expressió de dolor cobreix el seu rostre amb les mans.
S'emmarca el retaule amb una doble orla de filet groc amb perfilat intern taronja. A la part inferior del retaule sobre fons blanc escrit sobre la base la inscripció: "Es hiso 1804. A devoció dels devots". Sota la inscripció una sanefa de fulles de 7x 21 cm .. No porta signatura ni marca de fàbrica.
Iconografia: Quan Josep d'Arimatea va arribar amb el permís del Governador per desclavar Jesús i enterrar, la tarda ja estava avançada. Havien de donar-se pressa si volien fer-ho abans de la posta del sol. Sabem per Sant Joan que també en aquest moment va comparèixer Nicodem, que va comportar una gran quantitat d'aromes per embalsamar el cos de Jesús; exactament, 100 lliures d'una barreja de mirra i àloe. (Mt 27, 59-60; Mc 15,46; Lc 23,53-54; Jn 19, 38-42). Sembla un contrasentit però serien uns estranys qui van dur a terme la tasca de desclavar a Jesús. Pere, Jaume, Andrés qui més li estimaven, i els altres deixebles en aquells moments estaven lluny. Un saduceo-Josep d'Arimatea-, i un fariseu-Nicodem-s'encarregarien de desclavarle i embalsamar.
Al centre una gran creu immissa, cinc homes tracten de baixar de la creu el cos de Crist. Recolzades sobre els braços de la creu tres escales; amunt sobre les escales recolzant el seu cos en cada un dels braços de la creu, dos homes musculosos sostenen l'enorme sudari en el qual es troba dipositat el cos nu del cadàver Crist el cap porta un aurèola lluminosa, altres dos homes, un a la dreta, un altre a l'esquerra pujats a les escales col · laboren en la maniobra, i el tercer en el centre en una arriscada posició sobre la mateixa escala sosté tot el pes del cadàver, per descendir-a poc a poc fins a terra.
A la part inferior als peus de la creu, de genolls apareix Sant Joan, que amb els braços en alt sembla gesticular que està preparat per rebre el cos del seu Mestre; enfront de Sant Joan, de genolls a terra, amb les mans entrellaçades a l'altura del seu pit hi ha Maria Magdalena, el seu rostre denota dolor al mateix temps que, l'eleva cap a la creu per observar el delicat treball del davallament, al costat de tots dos, al peu de la creu, escampats a terra, els tres claus retorçats i les tenalles, la gerra amb els ungüents portats per Nicodem, un gibrell i els draps per netejar el cos ple de sang, a la dreta del retaule el ceramista ens presenta el sepulcre on serà enterrat i sobre aquest un càntir.
A l'esquerra del retaule les tres maries: la Mare de Déu en peu, amb un mantell blau, sobre el seu cap un nimbe, té la cara expressió de dolor i aflicció, en aquest dolor manté les mans entrellaçades a l'altura del pit; després d'ella una altra dona amb el cos cobert amb un gran mantell, potser és Maria la de Cleofàs, la germana de Maria que ens narren els evangelis, en la seva actitud sembla sostenir i consolar Maria; baixos ambdues dues, agenollada a terra una altra dona, la qual com a expressió de dolor cobreix el seu rostre amb les mans.
S'emmarca el retaule amb una doble orla de filet groc amb perfilat intern taronja. A la part inferior del retaule sobre fons blanc escrit sobre la base la inscripció: "Es hiso 1804. A devoció dels devots". Sota la inscripció una sanefa de fulles de 7x 21 cm .. No porta signatura ni marca de fàbrica.
Estat de Conservació i restauració: Després de tants anys d'abandonament encara es poden apreciar les ruptures en les peces, tot i haver estat restaurat per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana., El 2009.
El retaule es troba ubicat al immafront, just en l'eix central, a uns 5 metres d'alçada, sota l'espadanya de l'ermita. El retaule es troba en l'interior d'una fornícula figurada de marc motllurat, realitzat en maçoneria arrebossada i emblanquinada. Aquesta motllura enllaça amb el sistema de motlluratge general de la façana.
El retaule està declarat Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm . 5.449 / 2007.02.13).
Fonts i Notícies Històriques; L'ermita del Crist del Calvari, va ser construïda a finals del segle XVIII. Aquesta ermita estava flanquejada pels cementiris de les parròquies de la localitat: El Sant Àngel Custodi i Nostra Senyora de l'Assumpció. En l'explanació de la mateixa acabaven els calvaris de les dues parròquies, que partint de les mateixes pujaven fins a l'ermita. Està elevada sobre el nivell de la calçada, i s'hi accedeix per unes escales en una zona enjardinada i arbrada que l'oculta parcialment.
Bibliografia: htpp :/ / ermitasdelacomunidadvalenciana.com / cpbvdu.htm
Pérez Guillen, I.V. Pàgina www.cult.gva.es / GDPA / Etnologia. Joan Feliu Franch i altres AA. "Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló". Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005 Segura Moreno, Pascual Luís. "El culte a la Passió de Crist, en la ceràmica devocional" 2010. Inèdit.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER
MARE DE DÉU DEL ROSER
Ermita de la Mare de Déu del Roser |
Ubicació: Ermita de Mare de Déu del Rosari, carrer del Roser, n º 23. La Vall d'Uixó. (Castelló) El retaule es troba ubicat, a la façana de l'ermita, a l'interior d'una fornícula rectangular, amb marc motllurat i lleixa, acompanyen la fornícula a cada costat una obertura amb arc de mig punt.
Mare de Déu del Roser |
Autor: Vicente Abad Navarro.
Fabrica: taller propi del ceramista. Onda.
Tècnica: rajola pla esmaltat dibuix estergit, pintat a mà.
Data: 1939.
Mides: Vertical 80x60 cm. Dotze rajoles de 20x20 cm.
Iconografia: Explica la llegenda que la Verge se li va aparèixer el 1208 a Sant Diumenge de Guzmán en una capella del monestir de Prouilhe (França) amb un rosari a les mans, li va ensenyar a resar-lo i li va encomanar que propagués seu rés i devoció entre els homes. L'etimologia d'aquesta advocació Rosario, que ha arribat fins als nostres dies podria derivar de denominar a Maria com "jardí de roses" (en llatí medieval Rosarium). En valencià aquesta advocació la hi denomina Roser (roser).
Va ser en l'edat mitjana quan es va començar a saludar la Mare de Déu amb el títol de Rosa, símbol de l'alegria i bellesa. El benaurat Hermann (1125-1233) saludava sempre a la Mare de Déu amb el nom de Rosa en una les seves moltes salutacions compostes va escriure: "Alegra't, Tu, la mateixa bellesa / Jo et testimoni Rosa, Rosa. / Alegra't, Rosa d'amor, / i d'admirable suavitat. "La seva festa va ser instituïda pel Papa sant Pius V el 7 d'octubre, de 1571, en commemoració de la victòria obtinguda pels cristians a la batalla naval de Lepant. El retaule el ceramista mostra la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços, asseguda sobre un núvol de Glòria, que s'anteposa a l'interior d'una edificació, en la qual es apreciar a l'esquerra la base i part d'una columna que cobreix una porció d'unes cortines, ia la dreta en perspectiva, difuminat un arc, que el ceramista ha volgut interpretar com la capella del monestir dominic de Prouilhe, on se li va aparèixer a Sant Diumenge de Guzmán. Al centre la Mare de Déu en posició sedent, té la cara juvenil i cabells foscos que cobreix amb un tocat daurat sobre el seu cap, que envolta amb una aurèola; vesteix túnica rosa que cenyeix a la cintura, a les espatlles i cobrint tot el seu cos un gran mantell blau. La seva mà esquerra estesa mostra a l'espectador un Rosari de comptes fosques. Sobre el seu genoll dret assegut el Nen Jesús, de rostre infantil i cabells rossos, amb potències daurades en el seu cap, té el tors nu i cobreix el seu cos amb un drap de puresa de color verdós; mostra el Nen amb les dues mans un altre Rosario també de comptes fosques. A la part inferior del mantell de la Verge, el ceramista ha volgut plasmar l'advocació mariana en valencià, Roser-roser-, per això mostra un gran roser cobert de roses octubreras; anteposat al roser una cartela amb la llegenda: NTRA. SRA. DEL ROSARI. El retaule està signat i data en l'angle inferior dret: V.Abad. 1939. Està emmarcat amb un doble marc pintat sobre la pròpia base, en part interior un fi filet blau cobalt, a l'exterior imita una sanefa amb dibuix d'ones i punts.
Estat de Conservació i restauració: Regular, té lascas i esquerdes, sobretot a la part inferior dreta.
Iconografia: Explica la llegenda que la Verge se li va aparèixer el 1208 a Sant Diumenge de Guzmán en una capella del monestir de Prouilhe (França) amb un rosari a les mans, li va ensenyar a resar-lo i li va encomanar que propagués seu rés i devoció entre els homes. L'etimologia d'aquesta advocació Rosario, que ha arribat fins als nostres dies podria derivar de denominar a Maria com "jardí de roses" (en llatí medieval Rosarium). En valencià aquesta advocació la hi denomina Roser (roser).
Va ser en l'edat mitjana quan es va començar a saludar la Mare de Déu amb el títol de Rosa, símbol de l'alegria i bellesa. El benaurat Hermann (1125-1233) saludava sempre a la Mare de Déu amb el nom de Rosa en una les seves moltes salutacions compostes va escriure: "Alegra't, Tu, la mateixa bellesa / Jo et testimoni Rosa, Rosa. / Alegra't, Rosa d'amor, / i d'admirable suavitat. "La seva festa va ser instituïda pel Papa sant Pius V el 7 d'octubre, de 1571, en commemoració de la victòria obtinguda pels cristians a la batalla naval de Lepant. El retaule el ceramista mostra la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços, asseguda sobre un núvol de Glòria, que s'anteposa a l'interior d'una edificació, en la qual es apreciar a l'esquerra la base i part d'una columna que cobreix una porció d'unes cortines, ia la dreta en perspectiva, difuminat un arc, que el ceramista ha volgut interpretar com la capella del monestir dominic de Prouilhe, on se li va aparèixer a Sant Diumenge de Guzmán. Al centre la Mare de Déu en posició sedent, té la cara juvenil i cabells foscos que cobreix amb un tocat daurat sobre el seu cap, que envolta amb una aurèola; vesteix túnica rosa que cenyeix a la cintura, a les espatlles i cobrint tot el seu cos un gran mantell blau. La seva mà esquerra estesa mostra a l'espectador un Rosari de comptes fosques. Sobre el seu genoll dret assegut el Nen Jesús, de rostre infantil i cabells rossos, amb potències daurades en el seu cap, té el tors nu i cobreix el seu cos amb un drap de puresa de color verdós; mostra el Nen amb les dues mans un altre Rosario també de comptes fosques. A la part inferior del mantell de la Verge, el ceramista ha volgut plasmar l'advocació mariana en valencià, Roser-roser-, per això mostra un gran roser cobert de roses octubreras; anteposat al roser una cartela amb la llegenda: NTRA. SRA. DEL ROSARI. El retaule està signat i data en l'angle inferior dret: V.Abad. 1939. Està emmarcat amb un doble marc pintat sobre la pròpia base, en part interior un fi filet blau cobalt, a l'exterior imita una sanefa amb dibuix d'ones i punts.
Estat de Conservació i restauració: Regular, té lascas i esquerdes, sobretot a la part inferior dreta.
Fonts: Possiblement aquest retaule sigui potser la primera obra que va realitzar el ceramista Vicente Abad Navarro, quan va instal · lar el seu propi taller a Onda, just acabada la guerra. L'encàrrec del mateix es va realitzar des de Direcció Gral Regions Desvastadas, que en aquell mateix any i posteriors es va dedicar a restaurar el patrimoni de la Vall d'Uixó, entre el quals hi havia l'ermita de Roser. Segons algunes fonts orals de veïns nonagenaris, el ceramista va basar en la seva realització en una antiga fotografia d'un retaule ceràmic, que hi havia a la façana de l'ermita abans de la seva destrucció parcial.
Notícies Històriques: L'ermita del Roser, com se l'anomena, és potser el temple més antic de la Vall d'Uixó, està enclavada en el barri de l'Alcúdia, un dels set pobles que amb el pas dels anys van conformar la ciutat. Va ser construïda a finals del segle XVI o principis del XVII, probablement sobre les restes de la mesquita musulmana que va ser abandona amb l'expulsió d'aquests. En el seu moment va acollir a la parròquia del Sant Àngel Custodi fins a la conclusió de les obres del nou temple en 1669, canviant la seva advocació llavors a l'actual. És un temple petit i senzill, encaixonat entre els habitatges confrontants, quedant només a la vista la façana, que s'obre a una cruïlla de les estrets i costeruts carrers de l'antiga moreria. La façana remata en frontó triangular truncat per l'espadanya amb buit de mig punt per a la campana i rematada de creu de forja. La porta, a la qual s'accedeix per uns graons, és àmplia, adovellada i de fusta folrada de zinc. Sobre el retaule, una cornisa recorre tota l'amplada del frontó dividint-ho en 2 parts. Els veïns de la barriada celebren el primer diumenge d'octubre festes en honor de Nostra Senyora del Roser amb actes religiosos i lúdics. L'ermita té culte, celebrant els dies 7 de cada mes de l'any una Eucaristia.
Bibliografia: Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Maig 2012.
ERMITA DE SANT VICENT FERRER
SANT VICENT FERRER
SANT VICENT FERRER
La imposició de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer |
Autor: Miguel Tolosa Mora
Fabrica: taller del propi ceramista. Onda
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà
Data: 3 abril 2011
Mides: Vertical 260x160 cm. Cent quatre rajoles de 20x20 cm.
Iconografia: Al centre amb forma d'oval d'aquest gran retaule, el ceramista onder ens presenta el moment de la imposició de l'hàbit de l'Ordre de Predicadors a Sant Vicent Ferrer, fet succeït el dia 5 febrer 1367, amb aquest ritual entrava com novici al convent dels dominics a València, explicava llavors 17 anys d'edat, un any després emetria en aquest mateix convent dels vots simples i es convertiria en frare dominic.
Iconografia: Al centre amb forma d'oval d'aquest gran retaule, el ceramista onder ens presenta el moment de la imposició de l'hàbit de l'Ordre de Predicadors a Sant Vicent Ferrer, fet succeït el dia 5 febrer 1367, amb aquest ritual entrava com novici al convent dels dominics a València, explicava llavors 17 anys d'edat, un any després emetria en aquest mateix convent dels vots simples i es convertiria en frare dominic.
Al centre apareix Sant Vicent agenollat sobre les escales del presbiteri de l'altar major, com a símbol d'acatament, les mans entrellaçades i plegades sobre el seu pit com a símbol d'acollida i recolliment profund. Vesteix el Sant l'hàbit blanc que cenyeix a la cintura, i sobre aquest l'escapulari. Té la cara jove, el cap tonsurada i inclinada cap a terra en senyal d'humilitat, mentre el Pare Prior del convent, Fra Berenguer Gelasi li imposa seguint el ritual una capa blanca.
Al voltant del Pare Prior, i observant l'escena tres frares de la comunitat conventual. Envoltant al Sant, en peus, observant l'escena l'acompanyen en aquest moment històric la seva pròpia família, el seu pare Guillem Ferrer, amb aspecte seriós i vestit amb vestit negre i gorgera, darrere seu, la seva mare Constança Miquel, la qual no pot reprimir vessar llàgrimes d'emoció, que asseca amb un mocador, al voltant d'ells, tres dels seus germans.
La imposició de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer (detall) |
A la part inferior del retaule a la dreta de l'espectador observant l'escena, asseguts en els graons del presbiteri dos pobres tolits, esperen que el Sant s'apiadi d'ells; a l'esquerra, una dona gran amb les mans juntes i la cara elevat al Cel sembla resar una oració, al costat d'aquest, asseguda a terra una mare sosté al seu fill seminú.
A la part superior del retaule anteposant-se a les columnes de l'altar, un gran núvol de la Glòria Eterna, de la qual treuen el cap querubins, un àngel amb les ales desplegades i vestit amb un mantell blau, i un àngel infant, ambdós sostenen en les seves mans una tauleta amb la inscripció: TIME TE DEUM (cf.Ap.14, 7)
El oval està emmarcat de rocalles coloristes i al · legòriques, que s'uneixen a la part superior amb un ram de flors silvestres, a la part inferior s'aprecia com al · legoria a l'agricultura local una branca amb taronges i un rams amb cireres.
El retaule està signat a l'angle inferior a la dreta de l'espectador: M Tolosa. Tot el conjunt s'emmarca amb una sanefa plana de 7x20 cm de color marró.
El ceramista va basar la seva realització en el quadre "La imposició de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer, obra pictòrica de Josep Vergara Gimeno (1722-1799), que es troba en el presbiteri de la capella de Sant Vicent Ferrer o Capella Castrense, del Reial Convent de Dominics de València.
Estat de Conservació i restauració: Bé, no presenta llacunes ni lascas.
Ubicació: Mur lateral de l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Plaça de Sant Vicent s / n. La Vall d'Uixó. Aquest retaule, juntament amb altres dos més forma part del conjunt de retaules que sobre la vida del sant valencià que es troben ubicats en el mur lateral de l'ermita. Els retaules van ser sufragats per l'Associació Vicentina de la Vall d'Uixó i beneïts i inaugurats el diumenge dia 3 d'abril del 2011.
Bibliografia: Llevant de Castelló. Comarques. Dimarts, 22 de març del 2011.El Mundo Castelló al dia. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011.Mediterrani. Comarques. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011Llevant de Castelló. Comarques. 4 abril 2011.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.
A la part superior del retaule anteposant-se a les columnes de l'altar, un gran núvol de la Glòria Eterna, de la qual treuen el cap querubins, un àngel amb les ales desplegades i vestit amb un mantell blau, i un àngel infant, ambdós sostenen en les seves mans una tauleta amb la inscripció: TIME TE DEUM (cf.Ap.14, 7)
El oval està emmarcat de rocalles coloristes i al · legòriques, que s'uneixen a la part superior amb un ram de flors silvestres, a la part inferior s'aprecia com al · legoria a l'agricultura local una branca amb taronges i un rams amb cireres.
El retaule està signat a l'angle inferior a la dreta de l'espectador: M Tolosa. Tot el conjunt s'emmarca amb una sanefa plana de 7x20 cm de color marró.
El ceramista va basar la seva realització en el quadre "La imposició de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer, obra pictòrica de Josep Vergara Gimeno (1722-1799), que es troba en el presbiteri de la capella de Sant Vicent Ferrer o Capella Castrense, del Reial Convent de Dominics de València.
Estat de Conservació i restauració: Bé, no presenta llacunes ni lascas.
Ubicació: Mur lateral de l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Plaça de Sant Vicent s / n. La Vall d'Uixó. Aquest retaule, juntament amb altres dos més forma part del conjunt de retaules que sobre la vida del sant valencià que es troben ubicats en el mur lateral de l'ermita. Els retaules van ser sufragats per l'Associació Vicentina de la Vall d'Uixó i beneïts i inaugurats el diumenge dia 3 d'abril del 2011.
Bibliografia: Llevant de Castelló. Comarques. Dimarts, 22 de març del 2011.El Mundo Castelló al dia. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011.Mediterrani. Comarques. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011Llevant de Castelló. Comarques. 4 abril 2011.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.
Miracle del mocadoret |
Autor: Miguel Tolosa Mora.
Fabrica: taller del propi ceramista.
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit i pintat a mà.
Data: 3 d'abril del 2011.
Mesures: Vertical 260x160 cm. Cent quatre rajoles de 20x20 cm.
Iconografia: Entre la gran quantitat de miracles que s'atribueixen la sant valencià, aquest el del mocador és dels més populars a la ciutat de València. El miracle comença en el mercat central, a les portes de l'església dels Sants Joans i acaba al carrer de la Tapineria, en el lloc avui dia que es denomina la plaça del "Mocadoret."
Iconografia: Entre la gran quantitat de miracles que s'atribueixen la sant valencià, aquest el del mocador és dels més populars a la ciutat de València. El miracle comença en el mercat central, a les portes de l'església dels Sants Joans i acaba al carrer de la Tapineria, en el lloc avui dia que es denomina la plaça del "Mocadoret."
El mocador li va servir a Sant Vicent Ferrer per ensenyar-los a un grup de descreguts on era el camí cap a una de les bosses de la pobresa de la ciutat.
El ceramista ens mostra envoltat de gran quantitat de decoració vegetal i rocalles d'imitació del segle XVIII, un oval en el centre ens mostra la València del segle XIV. Anteposant en perspectiva a unes edificacions que volen representar la ciutat, als peus d'una gran torre, sobre un atri amb graons apareix Sant Vicent Ferrer, vestit amb l'hàbit de l'ordre de predicadors. Sobre el cap del sant una aurèola de santedat i el filacteri amb la inscripció "Timete Deum et date" (cf.Ap.14,7).
El braç dret assenyalat cap al cel mentre amb l'esquerre sembla gesticular el sermó que dirigeix al grup de persones, elegantment vestides que davant d'ell s'agrupen. Tot el grup de persones dirigeixen els seus gestos i la seva mirada cap a un mocador blanc que torni sobre els seus caps.
Compten les cròniques que el miracle va esdevenir així: En 1385 predicant el Sant a València, a la Plaça del Mercat, es va aturar i molt commogut va dir als oients: "Germans, ara mateix estic veient que uns germans nostres demanen un socors immediat, que si no se'ls dóna moriran ". Li van preguntar on eren aquestes persones. El sant va contestar: "Seguiu al meu mocador, i on ell entre, entreu". I va llançar a l'aire el seu mocador, el qual va entrar per la finestra d'una golfes. En ella, en efecte, s'estava morint de fam una família, que va ser llavors socorreguda.
El retaule està signat a l'angle inferior a la dreta de l'espectador: M. Tolosa. Tot el conjunt s'emmarca amb una sanefa plana de 7x20 cm de color marró.
El ceramista Tolosa, s'ha basat en l'escena de l'esmentat miracle del gran retaule ceràmic del segle XVIII de Manises que es troba al vestíbul del "Pouet del Sant" de la casa natalícia de Sant Vicent Ferrer, on es representen diverses escenes amb els miracles obrats per ell.
Ubicació: Mur lateral de l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Plaça de Sant Vicent s / n. La Vall d'Uixó. (Castelló). Aquest retaule, juntament amb altres dos més, formen part del conjunt de retaules que sobre la vida del sant valencià que es troben ubicats en el mur lateral de l'ermita. Els retaules van ser sufragats per l'Associació Vicentina de la Vall d'Uixó i beneïts i inaugurats el diumenge dia 3 d'abril del 2011.
Fonts i Notícies Històriques: Dels més de dos-cents atribuïts a Sant Vicent, el del "Mocadoret", és el més popularment famós. Efectuat el prodigi des de la mateixa Església dels Sants Joans -en la al·lusió figura un bell mosaic sobre les seves parets capdavant de La Llotja de la Seda- quan qui després seria Patró de València va llançar el seu mocador a l'aire, alertant a la gent que l'escoltava que volant prendria el camí cap a una casa habitada per qui en aquest moment necessitava ajuda.
Fonts i Notícies Històriques: Dels més de dos-cents atribuïts a Sant Vicent, el del "Mocadoret", és el més popularment famós. Efectuat el prodigi des de la mateixa Església dels Sants Joans -en la al·lusió figura un bell mosaic sobre les seves parets capdavant de La Llotja de la Seda- quan qui després seria Patró de València va llançar el seu mocador a l'aire, alertant a la gent que l'escoltava que volant prendria el camí cap a una casa habitada per qui en aquest moment necessitava ajuda.
El mocador del sant va anar volant pel carrer de Cordellat, i prenent el rumb de la Sénia, es va dirigir cap a la de les Argenteries, per arribar al Pou de Sant Llorenç, lloc on al trobar amb la de la Tapineria, va torçar a la dreta donant fi al seu vol i introduint-se en l'interior de l'habitatge d'una modesta família en moment de necessitat.
Lloc aquest, per recodar el miracle, hi ha una placa de marbre que així ho recorda, així com un altaret a la façana, amb la imatge de Sant Vicent adornat amb flors gran part de l'any, des del qual parteix una tradicional processó per la seva retícula veïnal, luxosa i engalanada, enmig de gran algaravia popular, en el dia de la seva celebració.
També en un racó el d'aquesta plaça, un petit mosaic sobre la façana, com eficaç apunt historiogràfic que en aquesta casa va viure sent nen durant dos anys, des 1857-1859, el patriota i alliberador cubà José Martí, fill de pare valencià.
Bibliografia: Llevant de Castelló. Comarques. Dimarts, 22 de març del 2011. El Mundo Castelló al dia. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011. Mediterrani. Comarques. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011. Llevant de Castelló. Comarques. 4 abril 2011.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2013.
Bibliografia: Llevant de Castelló. Comarques. Dimarts, 22 de març del 2011. El Mundo Castelló al dia. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011. Mediterrani. Comarques. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011. Llevant de Castelló. Comarques. 4 abril 2011.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2013.
LA SAGRADA FAMILIA
Ubicació: Ermita de la Sagrada Família. Paratge de Sant Josep. Carretera CV-230. La Vall d'Uixó (Castelló). El retaule es troba situat sobre el llinda de la porta d'entrada al ermitori, sense nínxol, marc o motllura que li facin de guardapols.
La Sagrada Família |
Imatge: La Sagrada Família
Autor: Desconegut
Fabrica: Desconeguda, procedència Onda.
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà
Data: 1920-1925
Mides: Vertical. 105x75 cm. Trenta-cinc rajoles de 15x15 cm. aprox.
Iconografia: Al influx de la devoció a Sant Josep, va sorgir a l'església Catòlica Romana en el s. XVI la devoció a la Sagrada Família. Aquesta devoció es va popularitzar en el s. XVII, però van ser els papes, Pius IX el 1847 i Lleó XIII el 1892 els qui van promoure aquesta devoció. L'Església celebra la solemnitat de la Sagrada Família en el diumenge de la vuitena de Nadal. ". Els evangelis apòcrifs, són els que més parlen de la infància de Jesús i la seva vida en família, són quatre les obres més representatives d'aquest cicle: Evangeli de la Infància de Ps. Tomàs, l'Evangeli àrab de la Infància, l'Evangeli armeni de la Infància i la Història de Josep el Fuster. En aquests relats, no exempts de certa ingenuïtat, es dibuixa un caràcter de Jesús no sempre atraient. No obstant això en els evangelis canònics, els relats referents al naixement i infància de Jesús procedeixen exclusivament dels evangelis de Mateu i de Lluc. Els relats de la infància de Mateu i Lluc són contribucions tardanes al llarg procés a través del qual es va anar configurant la tradició evangèlica. Les dades tradicionals disponibles sobre aquesta etapa de la vida de Jesús eren molt escassos, de manera que tots dos evangelistes van tenir molta més llibertat de composició en aquesta part de les seves obres, que a la resta. En l'evangeli de Mateu en el relat del "Retorn d'Egipte" ens diu: "Es va aixecar, va agafar el xiquet amb sa mare i va entrar a Israel ...". "Llavors avisat en somnis, es retirà a Galilea i va anar a establir-se a un poble que diuen Natzaret" (Mt.2, 21,23). Lluc, en la narració de "Jesús es queda en el temple" escriu: "Jesús va baixar amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells ...". "Jesús es feia gran a saber, en estatura i en el favor de Déu i dels homes" (Lc.2, 51-52). En el retaule de l'ermita, el ceramista ens presenta en la seva iconografia habitual a la Sagrada Família: el Nen Jesús al centre, a banda i banda seus pares: Maria i Josep. Anteposant-se a un paisatge herbós en el qual es distingeix unes palmeres i un petit rierol, apareix al centre del retaule el Nen Jesús, amb rostre infantil, i cabells arrissats i rossos, vas veure un túnica curta de color vermell que cenyeix a la cintura, i sobre el seu cap una aurèola crucífera. Amb els braços estesos sembla mostrar que al seu costat hi ha els seus progenitors. A l'esquerra de Jesús seu pare, Sant Josep, amb el rostre adult, barbat, vesteix túnica violeta i sobre les seves espatlles un gran mantell marró, colors que simbolitzen el dubte i els sofriments patits. Sosté a la mà esquerra una branca de assutzenes com simbologia de la seva puresa, mentre la seva mà dreta la recolza sobre el pit. A la seva dreta Maria la seva mare, amb la cara jove, sobre el seu cap un tocat blanc sota el qual treuen el cap els seus cabells rossos. Vesteix túnica vermella, que li arriba fins als peus, sobre aquesta, un mantell blau que recull amb els braços a l'altura del pit, mentre uneix les seves mans a l'altura del pit. Ambdós Sant Josep i la Mare de Déu, té la cara inclinat feia el seu Fill al qual semblen dirigir una mirada de complaença i goig. A la part superior del retaule, anteposant-se a un cel obert, l'Esperit Sant en forma colom, sembla ratificar amb la seva presència la simbologia trinitària a la terra de la Sagrada Família.
Iconografia: Al influx de la devoció a Sant Josep, va sorgir a l'església Catòlica Romana en el s. XVI la devoció a la Sagrada Família. Aquesta devoció es va popularitzar en el s. XVII, però van ser els papes, Pius IX el 1847 i Lleó XIII el 1892 els qui van promoure aquesta devoció. L'Església celebra la solemnitat de la Sagrada Família en el diumenge de la vuitena de Nadal. ". Els evangelis apòcrifs, són els que més parlen de la infància de Jesús i la seva vida en família, són quatre les obres més representatives d'aquest cicle: Evangeli de la Infància de Ps. Tomàs, l'Evangeli àrab de la Infància, l'Evangeli armeni de la Infància i la Història de Josep el Fuster. En aquests relats, no exempts de certa ingenuïtat, es dibuixa un caràcter de Jesús no sempre atraient. No obstant això en els evangelis canònics, els relats referents al naixement i infància de Jesús procedeixen exclusivament dels evangelis de Mateu i de Lluc. Els relats de la infància de Mateu i Lluc són contribucions tardanes al llarg procés a través del qual es va anar configurant la tradició evangèlica. Les dades tradicionals disponibles sobre aquesta etapa de la vida de Jesús eren molt escassos, de manera que tots dos evangelistes van tenir molta més llibertat de composició en aquesta part de les seves obres, que a la resta. En l'evangeli de Mateu en el relat del "Retorn d'Egipte" ens diu: "Es va aixecar, va agafar el xiquet amb sa mare i va entrar a Israel ...". "Llavors avisat en somnis, es retirà a Galilea i va anar a establir-se a un poble que diuen Natzaret" (Mt.2, 21,23). Lluc, en la narració de "Jesús es queda en el temple" escriu: "Jesús va baixar amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells ...". "Jesús es feia gran a saber, en estatura i en el favor de Déu i dels homes" (Lc.2, 51-52). En el retaule de l'ermita, el ceramista ens presenta en la seva iconografia habitual a la Sagrada Família: el Nen Jesús al centre, a banda i banda seus pares: Maria i Josep. Anteposant-se a un paisatge herbós en el qual es distingeix unes palmeres i un petit rierol, apareix al centre del retaule el Nen Jesús, amb rostre infantil, i cabells arrissats i rossos, vas veure un túnica curta de color vermell que cenyeix a la cintura, i sobre el seu cap una aurèola crucífera. Amb els braços estesos sembla mostrar que al seu costat hi ha els seus progenitors. A l'esquerra de Jesús seu pare, Sant Josep, amb el rostre adult, barbat, vesteix túnica violeta i sobre les seves espatlles un gran mantell marró, colors que simbolitzen el dubte i els sofriments patits. Sosté a la mà esquerra una branca de assutzenes com simbologia de la seva puresa, mentre la seva mà dreta la recolza sobre el pit. A la seva dreta Maria la seva mare, amb la cara jove, sobre el seu cap un tocat blanc sota el qual treuen el cap els seus cabells rossos. Vesteix túnica vermella, que li arriba fins als peus, sobre aquesta, un mantell blau que recull amb els braços a l'altura del pit, mentre uneix les seves mans a l'altura del pit. Ambdós Sant Josep i la Mare de Déu, té la cara inclinat feia el seu Fill al qual semblen dirigir una mirada de complaença i goig. A la part superior del retaule, anteposant-se a un cel obert, l'Esperit Sant en forma colom, sembla ratificar amb la seva presència la simbologia trinitària a la terra de la Sagrada Família.
El retaule no porta signatura ni marca de fàbrica. Està emmarcat el retaule amb un doble marc, a l'interior per un bossell blau i en l'exterior per una sanefa de fulles.
Estat de Conservació i restauració: Bé, encara que presenta trencaments en les peces dels cantons de. Un cablejat sobre la part superior del retaule retreu la visió.
Estat de Conservació i restauració: Bé, encara que presenta trencaments en les peces dels cantons de. Un cablejat sobre la part superior del retaule retreu la visió.
Ermita de La Sagrada Família |
Fonts i Notícies Històriques: L'ermita de la Sagrada Família o Sant Josep com se la coneix popularment, pertany a la jurisdicció de la Parròquia del Sant Àngel Custodi; està situada a 1 km. escàs del centre de la ciutat, es troba en el Paratge de Sant Josep, sobre un monticle en les entranyes s'obren les famoses Grutes de Sant Josep, coves navegables més rellevants de la Comunitat Valenciana.
La seva construcció data de finals del S-XVII. La primera pedra de l'edifici va ser col · locada el 12 maig 1689 finalitzant les obres el 1698, la seva fàbrica és de maçoneria, que es mostra despullada en tots els seus paraments excepte a la façana, orientada a llevant. La coberta és a doble vessant, i sobre ella s'alça la cúpula cega de teules. La façana primitiva té espadanya amb campana, que per quedar reculada pel que fa a la façana construïda posteriorment no resulta molt visible. La porta d'accés és adintelada i bellament emplanchada amb llautó, s'hi accedeix per una àmplia escalinata de pedra. L'interior, és una nau de volta de canó amb un creuer de braços poc desenvolupats, està molt cuidat i amb profusa il · luminació. La cúpula cega que el cobreix, està decorada amb recarregats adorns barrocs daurats. Hi ha capelles laterals amb imatges sobre peanyes, sense retaules, i cor als peus amb barana d'obra La ciutat de la Vall d'Uixó, venera la Sagrada Família com copatró, a la qual dediquen els primers dies d'octubre una setmana festiva, declarada d'Interès Turístic Nacional, el dilluns següent a la segona dominica d'octubre, celebren romeria a l' ermita al matí, amb ofici de missa solemne, i processó vespertina per l'antic nucli urbà amb la imatge de la Sagrada Família.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.
ERMITA DE SANT ANTONI ABAT
Ermita de Sant Antoni Abat |
Sant Antoni Abat |
Imatge: Sant Antoni rodejat d’animals (pollastre, cavall, porc, vaca, gos i aus volant) en un paisatge de camp.
Tècnica; Rajola pla pintat (15 taulellets)Inscripció: ERMITA DE SAN ANTONIO, RESTAURADA EL 17-1-72
PLACES I CARRERS
Plaça de La Abadia
* El Santíssim Crist, el Sant Ángel Custodi i el Beat Recaredo Centelles
-- Ubicació: Façana lateral de l'Església del Sant Àngel Custodi. Plaça de l'Abadia.
El Santíssim Crist, el Sant Ángel Custodi i el Beat Recaredo Centelles |
-- Imatge: El Santíssim Crist, el Sant Àngel Custodi i el Beat Recaredo Centelles.
-- Autor: Desconegut.
-- Fàbrica: Desconeguda.
-- Tècnica: Rajola pla pintat.
-- Data: 2010.
-- Mesures: 2,00 m. x 3,20 m. (aprox.)
Iconografia: Sota un doble de cortinatges, al centre del retaule apareix Crist crucificat. La creu porta virolles barroques daurades, a la part superior de la mateixa la inscripció de INRI. Crist apareix amb el rigor mortis, ulls vençuts per la mort, cap inclinat cap al seu costat dret, el drap de puresa lligat a cos amb un corda, els peus clavats el dret sobre l'esquerre. Sobre el cap una corona de plat barroca.
El ceramista ha plasmat aquí al retaule la imatge processional del copatró de la ciutat que es venera a la parròquia del Sant Àngel Custodi.
Darrere de la creu cap a la meitat del cos un filacteri amb la inscripció: O CRUX, AVE SPES UNICA. (Salutació a la creu, la nostra única esperança) l'expressió té llarga història en la pietat catòlica. És la novena estrofa del Vexilla Regis, un himne compost pel bisbe sant Venanci Fortunat al segle VI amb motiu del trasllat de les relíquies de la Vera Creu de Jerusalem al monestir de Poitiers a França. Va ser cantada per primera vegada el 19 de novembre de 569.
A la part inferior de la creu al costat dret de l'espectador, en posició prestatge apareix un sacerdot de rostre jove, amb bonet espanyol sobre el seu cap, revestit de pontifical, amb capa pluvial daurada, estola verda de temps firat, cíngol i alba blanca . Sosté sobre el seu braç esquerre el llibre dels evangelis i la palma verd del martiri, mentre amb la seva mà dreta aixecada fa l'acció de beneir als que el contemplen. A la seva esquerra sobre posat sobre el paisatge la llegenda: BEATO RECAREDO CENTELLES, MÀRTIR. Recaredo Centelles Abad, natural de la ciutat de la Vall d'Uixó, va ser un prevere de la la Hdad. de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor, màrtir, que va ser assassinat a la tàpia del cementiri de Nules el 25 d'octubre de 1936. Beatificat per SS. Joan Pau II l'1 de octubre de 1995.
També a la part inferior de la creu a la banda esquerra de l'espectador: el Sant Àngel Custodi, titular de la parròquia del mateix nom. Apareix aquí el sant Àngel com un jove, de cabells llargs i rossos, vestint capa i túnica verda amb dibuixos de flors i brusa blanc sobre el pit. El seu braç dret aixecat mostra una corona reial oberta, mentre amb la seva mà dreta empunya una espasa. A la dreta de l'Àngel sobre el paisatge la llegenda: SANTO ÁNGEL CUSTODIO DE VALL DE UXÓ.
Entre els personatges, al peu de la creu un infant abillat del segle XVIII.
Estat de Conservació i restauració: Excel·lent, no presenta esquerdes, trencaments o lascas.
Ubicació: Plaça de l'Abadia, s / n. El retaule es troba ubicat a la paret lateral de la Parròquia del sant Àngel Custodi. A dos metres d'altura, sense marc ni motllura.
Fonts i Notícies Històriques: El retaule va ser inaugurat i beneït pel Rvd. Rector D. Vicente Borja Dosdá, el dia 12 d'octubre de 2010, festivitat del Santíssim Crist, en el marc de les festes patronals de la Sagrada Família i Stm. Crist de la ciutat de la Vall d'Uxó.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2013.
-- Autor: Desconegut.
-- Fàbrica: Desconeguda.
-- Tècnica: Rajola pla pintat.
-- Data: 2010.
-- Mesures: 2,00 m. x 3,20 m. (aprox.)
Iconografia: Sota un doble de cortinatges, al centre del retaule apareix Crist crucificat. La creu porta virolles barroques daurades, a la part superior de la mateixa la inscripció de INRI. Crist apareix amb el rigor mortis, ulls vençuts per la mort, cap inclinat cap al seu costat dret, el drap de puresa lligat a cos amb un corda, els peus clavats el dret sobre l'esquerre. Sobre el cap una corona de plat barroca.
El ceramista ha plasmat aquí al retaule la imatge processional del copatró de la ciutat que es venera a la parròquia del Sant Àngel Custodi.
Darrere de la creu cap a la meitat del cos un filacteri amb la inscripció: O CRUX, AVE SPES UNICA. (Salutació a la creu, la nostra única esperança) l'expressió té llarga història en la pietat catòlica. És la novena estrofa del Vexilla Regis, un himne compost pel bisbe sant Venanci Fortunat al segle VI amb motiu del trasllat de les relíquies de la Vera Creu de Jerusalem al monestir de Poitiers a França. Va ser cantada per primera vegada el 19 de novembre de 569.
A la part inferior de la creu al costat dret de l'espectador, en posició prestatge apareix un sacerdot de rostre jove, amb bonet espanyol sobre el seu cap, revestit de pontifical, amb capa pluvial daurada, estola verda de temps firat, cíngol i alba blanca . Sosté sobre el seu braç esquerre el llibre dels evangelis i la palma verd del martiri, mentre amb la seva mà dreta aixecada fa l'acció de beneir als que el contemplen. A la seva esquerra sobre posat sobre el paisatge la llegenda: BEATO RECAREDO CENTELLES, MÀRTIR. Recaredo Centelles Abad, natural de la ciutat de la Vall d'Uixó, va ser un prevere de la la Hdad. de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor, màrtir, que va ser assassinat a la tàpia del cementiri de Nules el 25 d'octubre de 1936. Beatificat per SS. Joan Pau II l'1 de octubre de 1995.
També a la part inferior de la creu a la banda esquerra de l'espectador: el Sant Àngel Custodi, titular de la parròquia del mateix nom. Apareix aquí el sant Àngel com un jove, de cabells llargs i rossos, vestint capa i túnica verda amb dibuixos de flors i brusa blanc sobre el pit. El seu braç dret aixecat mostra una corona reial oberta, mentre amb la seva mà dreta empunya una espasa. A la dreta de l'Àngel sobre el paisatge la llegenda: SANTO ÁNGEL CUSTODIO DE VALL DE UXÓ.
Entre els personatges, al peu de la creu un infant abillat del segle XVIII.
Estat de Conservació i restauració: Excel·lent, no presenta esquerdes, trencaments o lascas.
Ubicació: Plaça de l'Abadia, s / n. El retaule es troba ubicat a la paret lateral de la Parròquia del sant Àngel Custodi. A dos metres d'altura, sense marc ni motllura.
Fonts i Notícies Històriques: El retaule va ser inaugurat i beneït pel Rvd. Rector D. Vicente Borja Dosdá, el dia 12 d'octubre de 2010, festivitat del Santíssim Crist, en el marc de les festes patronals de la Sagrada Família i Stm. Crist de la ciutat de la Vall d'Uxó.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2013.
Plaça de la Mercé
* Taulellet Mare de Déu de la Mercè
* Taulellet Mare de Déu de la Mercè
-- Ubicació: Façana de domicili particular (casa Rovira). Plaça de la Mercè, 1.
Mare de Déu de la Mercè |
-- Imatge: La nostra Senyora de la Mercè.
-- Autor: Desconegut.
-- Fàbrica: Desconeguda. Origen Onda. Castelló.
-- Tècnica: Rajola pla pintat.
-- Data: 1967.
-- Mesures: 0,80 m. x 0,80 m. (aprox.)
Iconografia: El ceramista anònim ha volgut imprimir al retaule un model del segle divuit de l'advocació mariana de Ntra. Sra. De la Mercè.
A la part superior, el cel de núvols s'obre per mostrar la Glòria Celestial. Al centre en posició prestatge, sobre un núvol que li fa de tron la imatge de Ntra. Sra. De la Mercè.
Vesteix la Mare de Déu l'hàbit de l'orde mercedari, amb túnica, escapulari i capa de color blanc. A l'altura del pit, al escapulari, dibuixat l'escut de l'Ordre Mercedària. Té la Verge la cara juvenil i els cabells llargs i rossos que li cauen sobre les espatlles, cenyeix sobre el seu cap una corona imperial barroca. De la part del darrere del seu cap una aurèola d'estrelles blaves de la qual parteixen diversos feix de raigs que il·luminen la part superior del retaule.
Té la Mare de Déu el braç dret estirat per mostrar amb la mateixa mà l'escapulari de la seva Ordre Mercedària. Mentre sosté sobre el seu braç esquerre al Nen Jesús de rostre infantil amb els cabells curts i arrissats, seminú. Té el Nen sobre el seu cap un nimbe crucífer i sosté a la mà dreta un orbe blavós que mostra a tots els que ho contemplen, mentre la seva mà dreta la recolza sobre el seu pit com a acció voluntat a l'acció de la seva Mare de redimir als dos captius que es troben als seus peus.
Prostrats als peus de la Mare de Déu a la seva esquerra i dreta dos captius que li imploren la seva gràcia. Tots dos van abillats amb vestidures del segle XVIII, el de la seva dreta amb armilla, faixa i calça curta i escapulari sobre el seu pit, el de la seva esquerra, armilla, camisa i saragüells d'hortolà, aquest mostra a la mà esquerra uns grillons de captiu.
A la part inferior sobre el núvol on descansa la Mare de Déu, escrit amb lletres de color negre la llegenda: NTRA. SRA. DE LA MERCED. Familia Rovira-Nebot. 1 de Junio de 1967.
EL retaule s'emmarca amb un bossell de color groc. No presenta, signatura ni marca de fàbrica.
Estat de Conservació i restauració: Bé no presenta trencaments ni lascas.
-- Autor: Desconegut.
-- Fàbrica: Desconeguda. Origen Onda. Castelló.
-- Tècnica: Rajola pla pintat.
-- Data: 1967.
-- Mesures: 0,80 m. x 0,80 m. (aprox.)
Iconografia: El ceramista anònim ha volgut imprimir al retaule un model del segle divuit de l'advocació mariana de Ntra. Sra. De la Mercè.
A la part superior, el cel de núvols s'obre per mostrar la Glòria Celestial. Al centre en posició prestatge, sobre un núvol que li fa de tron la imatge de Ntra. Sra. De la Mercè.
Vesteix la Mare de Déu l'hàbit de l'orde mercedari, amb túnica, escapulari i capa de color blanc. A l'altura del pit, al escapulari, dibuixat l'escut de l'Ordre Mercedària. Té la Verge la cara juvenil i els cabells llargs i rossos que li cauen sobre les espatlles, cenyeix sobre el seu cap una corona imperial barroca. De la part del darrere del seu cap una aurèola d'estrelles blaves de la qual parteixen diversos feix de raigs que il·luminen la part superior del retaule.
Té la Mare de Déu el braç dret estirat per mostrar amb la mateixa mà l'escapulari de la seva Ordre Mercedària. Mentre sosté sobre el seu braç esquerre al Nen Jesús de rostre infantil amb els cabells curts i arrissats, seminú. Té el Nen sobre el seu cap un nimbe crucífer i sosté a la mà dreta un orbe blavós que mostra a tots els que ho contemplen, mentre la seva mà dreta la recolza sobre el seu pit com a acció voluntat a l'acció de la seva Mare de redimir als dos captius que es troben als seus peus.
Prostrats als peus de la Mare de Déu a la seva esquerra i dreta dos captius que li imploren la seva gràcia. Tots dos van abillats amb vestidures del segle XVIII, el de la seva dreta amb armilla, faixa i calça curta i escapulari sobre el seu pit, el de la seva esquerra, armilla, camisa i saragüells d'hortolà, aquest mostra a la mà esquerra uns grillons de captiu.
A la part inferior sobre el núvol on descansa la Mare de Déu, escrit amb lletres de color negre la llegenda: NTRA. SRA. DE LA MERCED. Familia Rovira-Nebot. 1 de Junio de 1967.
EL retaule s'emmarca amb un bossell de color groc. No presenta, signatura ni marca de fàbrica.
Estat de Conservació i restauració: Bé no presenta trencaments ni lascas.
Ubicació: domicili particular, plaça de la Mercè, nº 1. El retaule es troba ubicat a l'altura de les finestres del primer pis. El retaule s'emmarca amb una motllura de relleu de premsa que li fa de guardapols i lleixa.
Fonts i Notícies Històriques: Va ser sufragat per la família Rovira-Nebot.
Bibliografia: Joan Feliu Franch i altres AA. "Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló". Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Desembre 2013.
Carrer Santa Teresa
* Taulellet de Santa Teresa de Jesús
-- Ubicació: Façana de domicili particular. Carrer Santa Teresa, 11.
* Taulellet de Santa Teresa de Jesús
-- Ubicació: Façana de domicili particular. Carrer Santa Teresa, 11.
Santa Teresa de Jesús |
-- Imatge: Santa Teresa de Jesús.
-- Autor: Desconegut.
-- Fàbrica: Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda. Alcora. Castelló.
-- Tècnica: Rajola pla pintat.
-- Data: Cap a 1790.
-- Mesures: 0,60 m. x 0,80 m. (Aprox.)
Iconografia: "En la cruz está la gloria, Y el honor, Y en el padecer dolor, Vida y consuelo, Y el camino más seguro para el cielo."
El retaule ens mostra a la Santa d'Àvila, reformadora del Carmel, mare de les Carmelites Descalces, i dels Carmelites Descalços; "Mater spiritualium" (títol que apareix escrit al peu de la seva estàtua de la basílica vaticana); patrona dels escriptors catòlics i Doctora de l'Església (1970). La primera dona, que al costat de Santa Caterina de Sena van rebre aquest títol.
Al centre del que podia ser la seva cel·la, el paviment ceràmic és de color verd, apareix Santa Teresa de Jesús en posició prestatge i amb els atributs que la distingeixen com a Doctora.
Té la Santa el cap lleugerament decantada cap a la seva esquerra, el rostre serè i els ulls en actitud expectant, és clar signe de la seva inspiració divina; les faccions ben proporcionades.
Vesteix l'hàbit carmelità, túnica amb escapulari marró, i capa blanca de llana; per deixat l'hàbit deixa treure els seus peus nus que calcen sandàlies; el seu cap cobert per la toca negra, i amb el birret característic del seu grau, la borla blanca al·lusiva al doctorat en teologia, igual color que la musseta amb rivets daurats que porta sobre el pit. Al voltant del seu cap una corona de aurèola que porta enfilades 07:00 flors platejades. Sobre la musseta blanca, un collaret daurat del que penja una petita creu, i sis flors cuadrifoliadas.
La seva mà dreta porta una ploma, mentre que amb l'esquerra sosté un llibre obert en el qual pot llegir-se: Ô pade=/ser: Ô mo=/rir. ( O sufrir, o morir).
Darrere de la figura de la Santa, ocupant la part superior de la cel·la, la Glòria Celestial que s'obre pas entre unes gruixudes i rodones núvols que deixen treure a quatre querubins; enmig de la Glòria els raigs semblen il·luminar totes les nits l'Esperit Sant que, situat a la dreta de la Santa, a prop de la seva oïda, sembla dictar-li el llibre que està escrivint. "L'Esperit Sant com fort huracà fa avançar més en una hora la navecilla de la nostra ànima cap a la santedat, que el que nosaltres havíem aconseguit en mesos i anys remant amb les nostres soles forces".
A l'esquerra de la Santa, sobre una tauleta la imatge de Crist crucificat: "Senyor qui et va posar així ?, dirà la Santa davant la seva visió; sobre la tauleta també, un tinter blau amb una ploma, i un llibre tancat de tapes grogues, en perspectiva darrere del crucifix, un prestatge que a manera de biblioteca es poden veure diversos llibres, en alguns en el seu lloms grocs apareixen escrits els títols de la obres: Camino Aper F.on / Moradas / Vid, d. f. S. ª . (Camino de perfección. Las Moradas o Castillo interior. Vida. Relaciones. Fundaciones) obres doctrinals i autobiogràfiques de la pròpia Santa. Els seus escrits són un model segur en els camí de l'oració i perfecció.
" Y manténgase en este camino, sin abandonar a mi Señor, que Él mismo enseña que empezar es de muchos y perseverar de pocos; y en estos tiempos recios son menester amigos fuertes de Dios"
A la part inferior a la dreta de l'espectador una rocalla amb rosassa característic de la Reial Fàbrica alcorina, i en l'interior apareixen escrites en llatí i superposades paraules soltes, les quals possiblement intentin un elogi als escrits de la Santa, i no una cita seva.
El retaule no porta signatura del seu autor, però la rocalla, la rosassa, la frescor del dibuix, i la gamma de colors ens indiquen clarament que es tracta d'una obra sortida dels obradors de la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte de Aranda de l'Alcora.
Estat de Conservació i restauració: Regular, presenta esquerdes i lascas, algunes zones l'esmalt apareix craquelat, a més ha sofert una desencertada restauració. Té alt risc de desaparició. Hauria restaurar per l'Institut Valencià de Conservació i Restauració, i conservés en un altre lloc més idoni.
-- Autor: Desconegut.
-- Fàbrica: Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda. Alcora. Castelló.
-- Tècnica: Rajola pla pintat.
-- Data: Cap a 1790.
-- Mesures: 0,60 m. x 0,80 m. (Aprox.)
Iconografia: "En la cruz está la gloria, Y el honor, Y en el padecer dolor, Vida y consuelo, Y el camino más seguro para el cielo."
El retaule ens mostra a la Santa d'Àvila, reformadora del Carmel, mare de les Carmelites Descalces, i dels Carmelites Descalços; "Mater spiritualium" (títol que apareix escrit al peu de la seva estàtua de la basílica vaticana); patrona dels escriptors catòlics i Doctora de l'Església (1970). La primera dona, que al costat de Santa Caterina de Sena van rebre aquest títol.
Al centre del que podia ser la seva cel·la, el paviment ceràmic és de color verd, apareix Santa Teresa de Jesús en posició prestatge i amb els atributs que la distingeixen com a Doctora.
Té la Santa el cap lleugerament decantada cap a la seva esquerra, el rostre serè i els ulls en actitud expectant, és clar signe de la seva inspiració divina; les faccions ben proporcionades.
Vesteix l'hàbit carmelità, túnica amb escapulari marró, i capa blanca de llana; per deixat l'hàbit deixa treure els seus peus nus que calcen sandàlies; el seu cap cobert per la toca negra, i amb el birret característic del seu grau, la borla blanca al·lusiva al doctorat en teologia, igual color que la musseta amb rivets daurats que porta sobre el pit. Al voltant del seu cap una corona de aurèola que porta enfilades 07:00 flors platejades. Sobre la musseta blanca, un collaret daurat del que penja una petita creu, i sis flors cuadrifoliadas.
La seva mà dreta porta una ploma, mentre que amb l'esquerra sosté un llibre obert en el qual pot llegir-se: Ô pade=/ser: Ô mo=/rir. ( O sufrir, o morir).
Darrere de la figura de la Santa, ocupant la part superior de la cel·la, la Glòria Celestial que s'obre pas entre unes gruixudes i rodones núvols que deixen treure a quatre querubins; enmig de la Glòria els raigs semblen il·luminar totes les nits l'Esperit Sant que, situat a la dreta de la Santa, a prop de la seva oïda, sembla dictar-li el llibre que està escrivint. "L'Esperit Sant com fort huracà fa avançar més en una hora la navecilla de la nostra ànima cap a la santedat, que el que nosaltres havíem aconseguit en mesos i anys remant amb les nostres soles forces".
A l'esquerra de la Santa, sobre una tauleta la imatge de Crist crucificat: "Senyor qui et va posar així ?, dirà la Santa davant la seva visió; sobre la tauleta també, un tinter blau amb una ploma, i un llibre tancat de tapes grogues, en perspectiva darrere del crucifix, un prestatge que a manera de biblioteca es poden veure diversos llibres, en alguns en el seu lloms grocs apareixen escrits els títols de la obres: Camino Aper F.on / Moradas / Vid, d. f. S. ª . (Camino de perfección. Las Moradas o Castillo interior. Vida. Relaciones. Fundaciones) obres doctrinals i autobiogràfiques de la pròpia Santa. Els seus escrits són un model segur en els camí de l'oració i perfecció.
" Y manténgase en este camino, sin abandonar a mi Señor, que Él mismo enseña que empezar es de muchos y perseverar de pocos; y en estos tiempos recios son menester amigos fuertes de Dios"
A la part inferior a la dreta de l'espectador una rocalla amb rosassa característic de la Reial Fàbrica alcorina, i en l'interior apareixen escrites en llatí i superposades paraules soltes, les quals possiblement intentin un elogi als escrits de la Santa, i no una cita seva.
El retaule no porta signatura del seu autor, però la rocalla, la rosassa, la frescor del dibuix, i la gamma de colors ens indiquen clarament que es tracta d'una obra sortida dels obradors de la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte de Aranda de l'Alcora.
Estat de Conservació i restauració: Regular, presenta esquerdes i lascas, algunes zones l'esmalt apareix craquelat, a més ha sofert una desencertada restauració. Té alt risc de desaparició. Hauria restaurar per l'Institut Valencià de Conservació i Restauració, i conservés en un altre lloc més idoni.
Ubicació: domicili particular, carrer Sant Teresa nº 11. Es troba ubicat a la façana de l'immoble, a l'altura del primer pis costat esquerre de la balconada, a l'interior d'una fornícula relativament profunda. A simple vista, dóna la sensació que les rajoles no estan adherits a la paret, sinó més aviat a algun suport rígid (fusta), podent ser retirats per la part posterior de la fornícula, doncs, a simple vista, la fornícula sembla una finestra de la façana, ara cegada amb la col·locació del retaule. L'estretor del carrer, l'alçada i profunditat de la fornícula impedeixen la visió completa del retaule.
Observant una fotografia del retaule realitzada cap a 1985, el retaule estava adossat a la façana sense fornícula, i s'emmarcava amb una sanefa de guix motllurat que li feia de guardapols.
Domicili particular, carrer Sant Teresa nº 11 |
Fonts i Notícies Històriques: La devoció a Santa Teresa de Jesús a la Vall d'Uixó està molt arrelada, tant és així, que les dues parròquies més antigues de la localitat, el Sant Àngel Custodi i Ntra. Sra. De l'Assumpció tenen erigides confraries teresianes des de mitjan segle XIX. En ambdues parròquies, la Santa avilesa té dedicat un bell altar de maçoneria i guixeries daurades i policromades. En aquests altars les imatges de Santa Teresa són de talla de fusta per vestir; la corresponent a la parròquia del Sant Àngel, és obra de l'escultor valencià José Mª Ponsoda Bravo i datada de 1944. Les dues imatges de Santa Teresa, va vestida de doctora tal com es representa en el retaule ceràmic.
Santa Teresa va ser proclamada Doctora de l'Església el 27 de setembre de 1970 pel papa Pau VI, després d'un llarguíssim procés iniciat al segle XVII, prolongat durant segles, perquè a Roma sempre responien amb l'objecció: "Obstat sexes" (ho impedeix el sexe). Entre 1958 i 1967 es reprèn de nou impulsat per l'arquebisbe de Torí, amb Joan XXIII com a màxim responsable de l'Església catòlica, i que finalitzaria amb el nomenament de Teresa de Jesús amb el títol de doctora de l'Església, va ser la primera dona en rebre aquest reconeixement, després del qual es produiria el de la italiana Santa Caterina de Siena. La Universitat de Salamanca la va proclamar "doctora honoris causa" en 1922.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2012.
Santa Teresa va ser proclamada Doctora de l'Església el 27 de setembre de 1970 pel papa Pau VI, després d'un llarguíssim procés iniciat al segle XVII, prolongat durant segles, perquè a Roma sempre responien amb l'objecció: "Obstat sexes" (ho impedeix el sexe). Entre 1958 i 1967 es reprèn de nou impulsat per l'arquebisbe de Torí, amb Joan XXIII com a màxim responsable de l'Església catòlica, i que finalitzaria amb el nomenament de Teresa de Jesús amb el títol de doctora de l'Església, va ser la primera dona en rebre aquest reconeixement, després del qual es produiria el de la italiana Santa Caterina de Siena. La Universitat de Salamanca la va proclamar "doctora honoris causa" en 1922.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2012.
Carrer Sant Josep
* Taulellet de La Sagrada Família.
* Taulellet de La Sagrada Família.
-- Ubicació: Domicili particular, carrer Sant Josep nº 61.
La Sagrada Família |
-- Imatge: La Sagrada Família.
-- Autor: Manuel Abad Marín.
-- Fabrica: Taller del propi ceramista, Onda.
-- Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix dibuix picat, pintat a mà.
-- Data: 2001.
-- Mesures: Vertical, 80x60 cm. Dotze rajoles de 20x20 cm.
Iconografia: Sobre un paisatge àrid, amb escassa vegetació herbàcia, el ceramista Manuel Abad, ens presenta a la Sagrada Família.
La sobrietat en les dades evangèlics de la infància i vida familiar de Jesús redactats per Mateu i Lluc, contrasta amb l'abundància imaginativa dels evangelis apòcrifs, que tracten de suplir el silenci amb fantasies i imaginacions dels seus autors, de vegades pintoresques i altres desencertades ; Evangeli de la Infància de Pg. Tomàs, l'Evangeli àrab de la Infància, l'Evangeli armeni de la Infància i la Història de Josep el Fuster, quatre de les obres més representatives d'aquest cicle.
La primera, més que notícia, sobre la infància de Jesús, ens la dóna Lucas, en una dada o una observació pròpia de l'evangelista metge, que, sens dubte, possiblement, va recollir d'algun testimoni presencial, potser la mare de Jesús. Aquesta dada ens assegura que: "El nen anava creixent i s'enfortia, ple de saviesa, i la Gràcia de Déu estava amb Ell" (Lc 2-40).
En el retaule ceramista, ens presenta la Sagrada Família en acció de caminar: el Nen Jesús al centre, i a banda i banda els seus pares: Maria i Josep. El Nen Jesús, apareix aquí per la seva alçada com un xaval d'uns deu o dotze anys, encara que té a la cara encara trets infantils, els cabells llargs i rossos, vas veure una túnica curta de color daurat que cenyeix a la cintura amb un cíngol blavós ; la túnica deixa treure les cames i els peus descalços. Els braços estesos, perquè els seus progenitors li agafin les dues mans.
A l'esquerra de Jesús seu pare, Sant Josep, amb la cara adult, barbat, amb els peus descalços; vesteix túnica verda que cenyeix a la cintura i sobre les seves espatlles un gran mantell marró, colors que simbolitzen el dubte i l'esperança en el seu Fill. Sosté a la mà esquerra que al mateix temps li serveix de suport, una vara llarga, en la qual porta lligada una petita corona floral com simbologia de la seva puresa, mentre la seva mà dreta pren la mà de Jesús.
A la dreta, Maria, la seva mare, amb la cara jove, sobre el seu cap un tocat blanc sota el qual treuen el cap els seus cabells rossos que li cauen sobre les espatlles. Vesteix túnica vermella, que li arriba fins als peus, i que cenyeix a la cintura amb un cíngol blanc sobre la túnica, un mantell blau que recull en el seu maluc dret, mentre la seva mà dreta li dóna suport sobre el pit.
Tots dos Sant Josep i la Mare de Déu, té la cara inclinat feia el seu Fill i aquest la dirigeix a la mare, mirant-se tots dos, com si mantinguessin una conversa.
-Fill, Per què t'has portat així amb nosaltres? Mira amb quina angoixa et buscàvem teu pare i jo !. Ell els va contestar: ¿per què em buscàveu? No sabies que jo havia d'estar a casa del meu Pare? (Lc 2,48-49).
A la part superior del retaule, a un cel que s'obre a la Glòria celestial, els raigs de resplendor sembla il·luminar tota l'escena; allí al voltant de la Glòria es treuen el cap 10 querubins que envolten l'Esperit Sant en el centre, en forma coloma, que amb la seva presència confirma, l'obra de Jesús i la simbologia trinitària a la terra que és la Sagrada Família.
En perspectiva en llunyania, a l'esquerra, de Sant Josep apareix l'ermitori de la Sagrada Família de la Vall d'Uixó, i igualment en perspectiva a la dreta de la Mare de Déu, l'església parroquial del Sant Àngel Custodi.
A la part inferior centrada, un filacteri amb la llegenda: LA SAGRADA FAMÍLIA. També a la part inferior, angle dret de l'espectador la signatura del ceramista: M. ABAD.
El ceramista es va basar per a la realització del retaule, en l'obra pictòrica al fresc de la Sagrada Família, (130x180cm) de José Vergara Ximeno, realitzada en 1780 ca., que es troba a l'església parroquial del Sant Àngel Custodi de la Vall d' 'Uixó.
Estat de Conservació i restauració: Bé, no presentes lascas ni trencaments.
Ubicació: Domicili particular, carrer Sant Josep nº 61. Està situat a l'altura del primer pis, centrat, entre les dues finestres de la façana. S'emmarca amb un marc motllurat que li fa al mateix temps de guardapols. El retaule va ser sufragat per la família Sanfélix Forner propietaris de l'immoble on es troba exposat amb motiu de l'ordenació sacerdotal del seu fill Antoni. Va ser beneït el dia de la seva primera Missa solemne el 30 de setembre del 2001.
-- Autor: Manuel Abad Marín.
-- Fabrica: Taller del propi ceramista, Onda.
-- Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix dibuix picat, pintat a mà.
-- Data: 2001.
-- Mesures: Vertical, 80x60 cm. Dotze rajoles de 20x20 cm.
Iconografia: Sobre un paisatge àrid, amb escassa vegetació herbàcia, el ceramista Manuel Abad, ens presenta a la Sagrada Família.
La sobrietat en les dades evangèlics de la infància i vida familiar de Jesús redactats per Mateu i Lluc, contrasta amb l'abundància imaginativa dels evangelis apòcrifs, que tracten de suplir el silenci amb fantasies i imaginacions dels seus autors, de vegades pintoresques i altres desencertades ; Evangeli de la Infància de Pg. Tomàs, l'Evangeli àrab de la Infància, l'Evangeli armeni de la Infància i la Història de Josep el Fuster, quatre de les obres més representatives d'aquest cicle.
La primera, més que notícia, sobre la infància de Jesús, ens la dóna Lucas, en una dada o una observació pròpia de l'evangelista metge, que, sens dubte, possiblement, va recollir d'algun testimoni presencial, potser la mare de Jesús. Aquesta dada ens assegura que: "El nen anava creixent i s'enfortia, ple de saviesa, i la Gràcia de Déu estava amb Ell" (Lc 2-40).
En el retaule ceramista, ens presenta la Sagrada Família en acció de caminar: el Nen Jesús al centre, i a banda i banda els seus pares: Maria i Josep. El Nen Jesús, apareix aquí per la seva alçada com un xaval d'uns deu o dotze anys, encara que té a la cara encara trets infantils, els cabells llargs i rossos, vas veure una túnica curta de color daurat que cenyeix a la cintura amb un cíngol blavós ; la túnica deixa treure les cames i els peus descalços. Els braços estesos, perquè els seus progenitors li agafin les dues mans.
A l'esquerra de Jesús seu pare, Sant Josep, amb la cara adult, barbat, amb els peus descalços; vesteix túnica verda que cenyeix a la cintura i sobre les seves espatlles un gran mantell marró, colors que simbolitzen el dubte i l'esperança en el seu Fill. Sosté a la mà esquerra que al mateix temps li serveix de suport, una vara llarga, en la qual porta lligada una petita corona floral com simbologia de la seva puresa, mentre la seva mà dreta pren la mà de Jesús.
A la dreta, Maria, la seva mare, amb la cara jove, sobre el seu cap un tocat blanc sota el qual treuen el cap els seus cabells rossos que li cauen sobre les espatlles. Vesteix túnica vermella, que li arriba fins als peus, i que cenyeix a la cintura amb un cíngol blanc sobre la túnica, un mantell blau que recull en el seu maluc dret, mentre la seva mà dreta li dóna suport sobre el pit.
Tots dos Sant Josep i la Mare de Déu, té la cara inclinat feia el seu Fill i aquest la dirigeix a la mare, mirant-se tots dos, com si mantinguessin una conversa.
-Fill, Per què t'has portat així amb nosaltres? Mira amb quina angoixa et buscàvem teu pare i jo !. Ell els va contestar: ¿per què em buscàveu? No sabies que jo havia d'estar a casa del meu Pare? (Lc 2,48-49).
A la part superior del retaule, a un cel que s'obre a la Glòria celestial, els raigs de resplendor sembla il·luminar tota l'escena; allí al voltant de la Glòria es treuen el cap 10 querubins que envolten l'Esperit Sant en el centre, en forma coloma, que amb la seva presència confirma, l'obra de Jesús i la simbologia trinitària a la terra que és la Sagrada Família.
En perspectiva en llunyania, a l'esquerra, de Sant Josep apareix l'ermitori de la Sagrada Família de la Vall d'Uixó, i igualment en perspectiva a la dreta de la Mare de Déu, l'església parroquial del Sant Àngel Custodi.
A la part inferior centrada, un filacteri amb la llegenda: LA SAGRADA FAMÍLIA. També a la part inferior, angle dret de l'espectador la signatura del ceramista: M. ABAD.
El ceramista es va basar per a la realització del retaule, en l'obra pictòrica al fresc de la Sagrada Família, (130x180cm) de José Vergara Ximeno, realitzada en 1780 ca., que es troba a l'església parroquial del Sant Àngel Custodi de la Vall d' 'Uixó.
Estat de Conservació i restauració: Bé, no presentes lascas ni trencaments.
Ubicació: Domicili particular, carrer Sant Josep nº 61. Està situat a l'altura del primer pis, centrat, entre les dues finestres de la façana. S'emmarca amb un marc motllurat que li fa al mateix temps de guardapols. El retaule va ser sufragat per la família Sanfélix Forner propietaris de l'immoble on es troba exposat amb motiu de l'ordenació sacerdotal del seu fill Antoni. Va ser beneït el dia de la seva primera Missa solemne el 30 de setembre del 2001.
Carrer Sant Josep nº 61 |
Fonts i Notícies Històriques: A l'influx de la devoció a Sant Josep, va sorgir a l'església Catòlica Romana al s. XVI, la devoció a la Sagrada Família. Aquesta devoció es va popularitzar i es va propagar a tota la cristiandat al s. XVII, però van ser els papes, Pius IX en 1847 i Lleó XIII en 1892 els qui van promoure aquesta devoció. L'Església celebra la solemnitat de la Sagrada Família en el diumenge de l'octava de Nadal.
No obstant això la Vall d'Uixó celebra les seves festes patronals de la Sagrada Família, com és tradició el dilluns següent al segon diumenge d'octubre des de 1747, encara que possiblement caldria remuntar-se fins 1689, quan s'erigeix l'ermita de la Sagrada Família, situada actualment en el paratge de Sant Josep.
Les celebracions s'han desenvolupat sempre al voltant de l'església parroquial del Sant Àngel Custodi, situada a la part alta de la ciutat, el que popularment s'anomena "l'Església de dalt" (l'església de dalt). Les festa en el seu pilar bàsic estan formades d'un tridu festiu religiós; el primer dia diumenge, es commemora la trasladación del Santíssim Sagrament de la parròquia antiga a la nova (l'església actual), el segon dia dilluns, es commemora la festivitat de la Sagrada Família, amb romeria matutina fins a l'Ermita i processó pel nucli antic al vespre, i el tercer dia dimarts, està dedicat al Santíssim Crist (del Calvari) amb missa i processó vespertina. Es dóna la circumstància que aquesta advocació cristològica (antic patronatge de la localitat) també és celebrada al mateix dia i hora per la parròquia de Ntra. Sra. De l'Assumpció "l'Església de baix" (l'església de sota). Culminats els actes religiosos, la setmana s'omplís d'actes lúdics, amb l'atracció més important a nivell comarcal que són les exhibicions pels carrers del casc antic de bous braus de famoses ramaderies espanyoles, el programa festiu inclou també fira medieval, concerts, cavalcades , cercaviles i sopars populars on el veïnat prendrà carrer, que es convertirà en un immens menjador per degustar el "tombet de bou" o "l'empedrao" plats típics de la gastronomia vallera, que faran les delícies dels centenars de comensals. Les festes de la Sagrada Família i Sant Crist, estan declarades d'Interès Turístic Nacional.
Bibliografia: Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2012.
Bibliografia: Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2012.
Carrer Trinitat
* Taulellet de La Santíssima Trinitat
-- Ubicació: Domicili particular, carrer de la Stma. Trinitat, núm 43
La Santíssima Trinitat |
-- Imatge: La Santíssima Trinitat.
-- Autor: Desconegut.
-- Fabrica: Desconeguda, procedència Onda.
-- Tècnica: Taulell pla esmaltat, dibuix dibuix picat, pintat a mà.
-- Data: 1950.
-- Mesures: Vertical, 84x63 cm. Dotze rajoles de 21x21cm.
Iconografia: La Trinitat és el terme emprat per significar la doctrina central de la religió Cristiana: la veritat que en la unitat de l'Altíssim, hi ha Tres Persones, el Pare, el Fill, i l'Esperit Sant, aquestes Tres Persones sent veritablement diferents una de l'altra.
A l'evangeli Jesús ens revela el misteri més gran que existeix, és un dogma de fe, és a dir, una veritat que hem de creure, si ens diem cristians. Cada vegada que resem el Credo, diem creure en un sol i únic Déu, que és Pare Creador, que és Fill Redemptor i que és Esperit Sant, Senyor i Dador de Vida i santificador.
El misteri de la Santíssima Trinitat, és un dels "misteris amagats en Déu, que com diu el Concili Vaticà II, si no són revelats, no poden ser coneguts" I, encara després de la Revelació, és el misteri més profund de la fe, que l'enteniment per si sol no pot comprendre ni penetrar.
Tota la Sagrada Escriptura revela aquesta veritat: "Déu és Amor a la vida interior d'una única Divinitat, com una inefable comunió de persones". Són Tres Persones distintes en un sol Déu, com vam aprendre al catecisme de l'Església Catòlica 234.
"El misteri de la Santíssima Trinitat és el misteri central de la fe i de la vida cristiana. És el misteri de Déu en si mateix. És, doncs, la font de tots els altres misteris de la fe; és la llum que els il·lumina. És l'ensenyament més fonamental i essencial en la "jerarquia de les veritats de fe" (DCG 43). "Tota la història de la salvació no és altra cosa que la història del camí i els mitjans pels quals el Déu veritable i únic, Pare, Fill i Esperit Sant, es revela, reconcilia amb si als homes, apartats pel pecat, i s'uneix amb ells "(DCG 47).
El ceramista ens mostra un retaule de tendència naturalista, segurament inspirat en algun oli. Asseguts sobre uns núvols de la seva Glòria Celestial, que els fan de trons Déu Pare i Fill, al centre del retaule a la part superior sobre tots dos, L'Esperit Sant.
Déu Pare es presenta a la dreta de l'espectador com un ancià canós i barbat i de cabells llargs que li arriben fins a les espatlles, sobre el seu cap el triangle trinitari símbol de la unitat i al mateix temps de la diversitat. Vas veure el Pare Etern una túnica blanca i cobreix les espatlles amb un mantell porpra, símbol de la seva reialesa; empunya a la seva mà dreta un ceptre real, mentre la seva mà dreta sosté un orbe o globus cruciger com a símbol cristià d'autoritat.
Davant del Pare Etern, a l'esquerra de l'espectador, el Fill, Crist. Aquí es representa com adult de cabells llargs i barbut, el rostre lleugerament decantat cap a la seva esquerra amb la mirada fixa en el Pare. El ceramista ens mostra el Crist vestit amb una túnica rosada i mantell blau, sostenint amb la mà esquerra i recolzada sobre el seu cos una gran creu de fusta com a símbol de la redempció del món, mentre amb la seva mà dreta que mostra la ferida dels claus porta una corona d'espines com simbologia de la seva reialesa terrenal i record de la seva passió. Tots dos Pare i Fill, donen suport el seu peu sobre un globus terraqüi que sobresurt d'entre els núvols al centre de la part inferior del retaule.
A la part superior del retaule sobre enmig de la Glòria Celestial que s'obre l'Esperit Sant, del qual neix una gran resplendor que s'expandeixen en el terç superior del retaule il·luminant els rostres del Pare Etern i de Crist.
El retaule no porta signatura de l'autor ni marca de fàbrica, l'ús dels colors cobalts i els roses de quarsita, ens permeten esbrinar la seva època i procedència. A la part inferior sobre fons blanc a manera de cartel·la la inscripció: LA SMA. TRINIDAD.
Estat de Conservació i restauració: Bé, tan sols una peça presenta una petita lasca.
-- Autor: Desconegut.
-- Fabrica: Desconeguda, procedència Onda.
-- Tècnica: Taulell pla esmaltat, dibuix dibuix picat, pintat a mà.
-- Data: 1950.
-- Mesures: Vertical, 84x63 cm. Dotze rajoles de 21x21cm.
Iconografia: La Trinitat és el terme emprat per significar la doctrina central de la religió Cristiana: la veritat que en la unitat de l'Altíssim, hi ha Tres Persones, el Pare, el Fill, i l'Esperit Sant, aquestes Tres Persones sent veritablement diferents una de l'altra.
A l'evangeli Jesús ens revela el misteri més gran que existeix, és un dogma de fe, és a dir, una veritat que hem de creure, si ens diem cristians. Cada vegada que resem el Credo, diem creure en un sol i únic Déu, que és Pare Creador, que és Fill Redemptor i que és Esperit Sant, Senyor i Dador de Vida i santificador.
El misteri de la Santíssima Trinitat, és un dels "misteris amagats en Déu, que com diu el Concili Vaticà II, si no són revelats, no poden ser coneguts" I, encara després de la Revelació, és el misteri més profund de la fe, que l'enteniment per si sol no pot comprendre ni penetrar.
Tota la Sagrada Escriptura revela aquesta veritat: "Déu és Amor a la vida interior d'una única Divinitat, com una inefable comunió de persones". Són Tres Persones distintes en un sol Déu, com vam aprendre al catecisme de l'Església Catòlica 234.
"El misteri de la Santíssima Trinitat és el misteri central de la fe i de la vida cristiana. És el misteri de Déu en si mateix. És, doncs, la font de tots els altres misteris de la fe; és la llum que els il·lumina. És l'ensenyament més fonamental i essencial en la "jerarquia de les veritats de fe" (DCG 43). "Tota la història de la salvació no és altra cosa que la història del camí i els mitjans pels quals el Déu veritable i únic, Pare, Fill i Esperit Sant, es revela, reconcilia amb si als homes, apartats pel pecat, i s'uneix amb ells "(DCG 47).
El ceramista ens mostra un retaule de tendència naturalista, segurament inspirat en algun oli. Asseguts sobre uns núvols de la seva Glòria Celestial, que els fan de trons Déu Pare i Fill, al centre del retaule a la part superior sobre tots dos, L'Esperit Sant.
Déu Pare es presenta a la dreta de l'espectador com un ancià canós i barbat i de cabells llargs que li arriben fins a les espatlles, sobre el seu cap el triangle trinitari símbol de la unitat i al mateix temps de la diversitat. Vas veure el Pare Etern una túnica blanca i cobreix les espatlles amb un mantell porpra, símbol de la seva reialesa; empunya a la seva mà dreta un ceptre real, mentre la seva mà dreta sosté un orbe o globus cruciger com a símbol cristià d'autoritat.
Davant del Pare Etern, a l'esquerra de l'espectador, el Fill, Crist. Aquí es representa com adult de cabells llargs i barbut, el rostre lleugerament decantat cap a la seva esquerra amb la mirada fixa en el Pare. El ceramista ens mostra el Crist vestit amb una túnica rosada i mantell blau, sostenint amb la mà esquerra i recolzada sobre el seu cos una gran creu de fusta com a símbol de la redempció del món, mentre amb la seva mà dreta que mostra la ferida dels claus porta una corona d'espines com simbologia de la seva reialesa terrenal i record de la seva passió. Tots dos Pare i Fill, donen suport el seu peu sobre un globus terraqüi que sobresurt d'entre els núvols al centre de la part inferior del retaule.
A la part superior del retaule sobre enmig de la Glòria Celestial que s'obre l'Esperit Sant, del qual neix una gran resplendor que s'expandeixen en el terç superior del retaule il·luminant els rostres del Pare Etern i de Crist.
El retaule no porta signatura de l'autor ni marca de fàbrica, l'ús dels colors cobalts i els roses de quarsita, ens permeten esbrinar la seva època i procedència. A la part inferior sobre fons blanc a manera de cartel·la la inscripció: LA SMA. TRINIDAD.
Estat de Conservació i restauració: Bé, tan sols una peça presenta una petita lasca.
Ubicació: Domicili particular, carrer de la Stma. Trinitat, núm 43. El retaule es troba ubicat a l'altura del primer pis costat dret de la façana de l'immoble. El retaule es troba emmarcat amb un marc de guix motllurat.
Xarrer de la Stma. Trinitat, núm 43 |
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Desembre 2013.
Carrer Joaquín Costa-La Unión
* Taulellet en la Font de la Mercè
Carrer Eleuterio Pérez
* Taulellet en la Font de la Mercè
Carrer Eleuterio Pérez
CAPELLETES IMATGE
PLACES I CARRERS
Plaça Sant Roc
* Imatge de Sant Roc
Plaça Mossèn Recaredo Centelles (Antiga plaça dels Dolors)
* Imatge de la Mare de Déu dels Dolors
Carrer Cova Santa-Calle Paraiso
* Imatge de la Mare de Déu de la Cova Santa
Carrer Ntra Sra de l'Assumpció, 31
* Imatge de Sant Antoni Abat
* Imatge de Sant Roc
Sant Roc |
Domicili particular plaça de Sant Roc |
* Imatge de la Mare de Déu dels Dolors
Mare de Déu dels Dolors |
Carrer Joaquín Costa-La Unión
* Imatge Mare de deu de la MercèCarrer Cova Santa-Calle Paraiso
* Imatge de la Mare de Déu de la Cova Santa
Mare de Déu de la Cova Santa |
Carrer Santo Domingo de Guzmán-Carrer Calvari
* Imatge de Santo Domingo de GuzmánSanto Domingo de Guzmán |
Carrer Cervantes – Calle La Rambla
* Imatge Mare de Déu del PilarMare de Déu del Pilar |
Sant Antoni Abat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada