Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers.
· A l'estiu tot el món viu
Es refereix al fet que aquesta època provoca optimisme.
És el que s’espera si no fos per les onades de calor que ens trastoquen gaudir-les.
· A l'estiu tot reviu
El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, com també qualsevol activitat humana a l’aire lliure.
· A l'estiu, el ponent deixa caliu
El vent calent d’estiu dura més que el d’hivern perquè la terra està calenta.
· A la fresca
Posar-se en un lloc fresc i [o en ombra], sobre tot en els dies calorosos d'estiu.
· El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix
Una gran veritat.
· En l’estiu hi ha dia per casar, enviudar i tornar-se a casar
Els dies són molt llargs.
· En l’estiu no hi ha menjar roí
Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa.
· En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó
Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus en suar.
Beure aigua, no fumar, evitar el consum d'aliments processats i fer esport són algunes de les claus necessàries per tenir cura de la salut renal durant l'època més calorosa de l'any.
· Estiu sec, tardor molla
Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament.
· Fer més mal [o por] que una tronada d’estiu
Ser molt danyós o perjudicial.
Se sol dir, sobretot, d'algú que no és molt de fiar.
· L'estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent
Vol significar que és època de quan la feina del camp ha minvat molt.
· L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin.
· L'estiu, la formiga surt del niu
Cert. En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern.
· Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu
Les cametes de perdiu són uns bolets del grup de les pampes, té la superfície del barret viscosa o glutinosa (com la d'un molleric), les làmines decurrents i de fosques a negres en la maduresa, la cama allargada i de groguenca a ataronjada.
· No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar
Al clarejar o al capvespre són els dos millors moments per regar.
· Paraules d’estiu, segons qui les diu
No s'ha de creure tot el que es diu.
Vol dir que no hem de donar a les coses que sentim dir, altra importància que la que ens mereix la persona que les diu.
D'estiu, la gent viu molt despreocupadament i es fan converses i amistats superficials, que en molts casos s'obliden quan es retorna a les obligacions quotidianes.
· Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa
[bagassa = prostituta, puta]
D’estiu pot ploure intensament, però sempre molt breument, com un plor fingit.
· Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l’estiu
Indica que no tem les tronades estiuenques, les quals no inunden mai el seu hàbitat.
· Quan trona, predica
Vol dir que en tronar, generalment sol ploure.
Una tronada sempre és un avís ben notori, encara que no sempre plou a continuació, sobretot a l’estiu.
· Qui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu
L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga, el llaurador cull en aquest temps els fruits del treball de tot l'any....
Això potser s'entenia fa uns anys, però ara, cada estiu els enemics ens multipliquem més perquè les onades de calor són cada cop més habituals, llargues i insuportables, i l'electricitat més cara...
· Sol d'estiu cou com caliu
És l'època més calorosa de l'any.
· Una figa [o una flor, o una oreneta, o una mosca] no fa estiu
Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma.
