EL REFRANYER DE LA MAR

· A barca vella tothom hi fa estella

Alguna gent s’aprofita d’aquell a qui li van malament les coses.

· A barca vella, veles noves

La bellesa només es pot intentar dissimular decorant-la. A voltes es diu de qui és presumit.

· A bord del veler, després del patró ve el cuiner
En la majoria de feines, per les responsabilitats, hi ha una jerarquia establerta.
És clar que en un vaixell hi mana el capità. I on hi ha capità, no hi mana mariner. Però d’entre la tripulació, qui és el veritable número dos?
Ens diu el refranyer que en el vaixell, aquest segon lloc l’ocupa el cuiner, responsable de la bona alimentació de la tripulació.
Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres.
A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important.

· A cop de mar, cap seré

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se.

· A gran maror no hi val bon patró

Per expert que u sigui, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa.

· A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

Significa que la gent poderosa domina els dèbils.

· A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa

Recomana allunyar-se dels extrems i acontentar-se amb la mitjania.

· Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut

Hi ha la creença que amb els canvis de fase de la Lluna es produeixen també importants canvis de temps meteorològics. Les fases lunars regeixen les marees i els desplaçaments de la fauna marina i, per tant, regeix la tasca dels mariners.

· A mala mar no hi val bon mariner

Per expert que u sigui, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa.

· A mar boja, pit i fora

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se. Si el mar està esvalotat cal tenir coratge.

· A mar en popa, llarga l’escota

Quan les circumstàncies són favorables, s’ha de saber aprofitar-les.

· A més maror, més vela

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se. Novament, a partir d'una imatge marinera, es recomana de saber aprofitar les ocasions.

· A patró jove i a vaixell vell, no hi fiïs la teva pell 

Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades.

· A temporal desfet, mariner despert i dret 

Les circumstàncies dolentes han d’acarar-se amb caràcter i decisió per a superar-les, cosa que s’aconsegueix millor amb experiència.

· Abans el mar per veí que senyor mesquí 

Un mal amo o patró pot perjudicar-nos més que si estem completament sols o en una situació perillosa.

EL REFRANYER DE DONAR

· A allò que et donen, no li mires el pèl

Recomana agraïment. Critica voler buscar defectes a les coses regalades. Es diu com a justificació que no cal desaprofitar res del que ens donen o que trobem. El que importa és la bona voluntat de qui ens fa un regal, no el seu valor.

· A la peresa, doneu-li sopes

Se sol dir:

- Perea, vols sopes?

- Si estan fetes, sí.

- Vine per elles.

- No vull sopes.

Significa que convé facilitar les coses a qui sabem que no té gana de fer-les, perquè serà de l'única manera que les farà per voluntat pròpia.

· A qui donen a triar, li donen què rumiar [o cavil·lar]

Vol dir que quan ens donen facultat d'escollir, solen causar-nos preocupació per la por d'equivocar-nos en l'elecció.

· A qui ha de donar, no li basten cent ulls i qui ha de rebre, en té prou amb dos

No han de tenir la mateixa precaució qui dona que qui rep: qui rep alguna cosa, tot li estarà prou bé.

· A qui hagis de donar sopar, no li tragues el berenar

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst.

· A qui no té dents dona-li sopes

Recomana facilitar les coses. Donar a cada u, el que necessita.

· Abans d'esmorzar, mil passos has de donar

Convé fer algun tipus d’activitat per tal d’obrir l’apetit.
Bon consell per a començar la setmana: eixir a caminar i després a esmorzar amb els amics.

· Al bon estimar, mai li falta què donar

L'amor veritable és generós, fins a l'extrem de sacrificar la vida pròpia per ell.

· Al caigut dona-li la mà i ell després t'ajudarà

Les bones obres sempre tenen la seva correspondència. S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat.

La mà que dona recull, és a dir, no es perd res sent generós, tot al contrari, pot reportar beneficis.

· Al pobre vergonyant, dona-li de tant en tant

Recomana ser clarivident, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú.

· Al ric donar, és tirar aigua a mar

S'ha de donar a qui ho necessita. Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil.

· Bon ofici dona al teu fill i podrà sortir de tot perill

Recomana educar i preparar la descendència perquè sigui autònoma en el futur.

· Cadascú s'ha d'aplicar els consells que sol donar

Recrimina a qui dona consells als altres, però no els prenen per a si o no sap resoldre els seus problemes.

· Com més donaràs, més hi perdràs

Es refereix al fet que hi ha gent que no són agraïts.

· Segons és l'arbre, així dona el fruit

De la semblança entre fills i pares. Els fills hereten les qualitats o els defectes dels pares.

· Contra el vici de pidolar, hi ha la virtut de no donar

S'empra per rebutjar una petició. No es deu correspondre a qui ens exigeix.

· Cosa dels altres fa bon donar

Es diu al·ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus.

REFRANYER DE L'ESTIU

· A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment

Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers.

· A l'estiu tot el món viu

Es refereix al fet que aquesta època provoca optimisme.
És el que s’espera si no fos per les onades de calor que ens trastoquen gaudir-les.

· A l'estiu tot reviu

El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, com també qualsevol activitat humana a l’aire lliure.

· A l'estiu, el ponent deixa caliu

El vent calent d’estiu dura més que el d’hivern perquè la terra està calenta.

· A la fresca

Posar-se en un lloc fresc i [o en ombra], sobre tot en els dies calorosos d'estiu.

· El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix

Una gran veritat.

· En l’estiu hi ha dia per casar, enviudar i tornar-se a casar

Els dies són molt llargs.

· En l’estiu no hi ha menjar roí

Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa.

· En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó

Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus en suar.

Beure aigua, no fumar, evitar el consum d'aliments processats i fer esport són algunes de les claus necessàries per tenir cura de la salut renal durant l'època més calorosa de l'any.

· Estiu sec, tardor molla

Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament.

· Fer més mal [o por] que una tronada d’estiu

Ser molt danyós o perjudicial.

Se sol dir, sobretot, d'algú que no és molt de fiar.

· L'estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent

Vol significar que és època de quan la feina del camp ha minvat molt.

· L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin.

· L'estiu, la formiga surt del niu

Cert. En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern.

· Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu

Les cametes de perdiu són uns bolets del grup de les pampes, té la superfície del barret viscosa o glutinosa (com la d'un molleric), les làmines decurrents i de fosques a negres en la maduresa, la cama allargada i de groguenca a ataronjada.

· No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar

Al clarejar o al capvespre són els dos millors moments per regar.

· Paraules d’estiu, segons qui les diu
No s'ha de creure tot el que es diu.
Vol dir que no hem de donar a les coses que sentim dir, altra importància que la que ens mereix la persona que les diu.
D'estiu, la gent viu molt despreocupadament i es fan converses i amistats superficials, que en molts casos s'obliden quan es retorna a les obligacions quotidianes.

· Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa
[bagassa = prostituta, puta]
D’estiu pot ploure intensament, però sempre molt breument, com un plor fingit.

· Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l’estiu

Indica que no tem les tronades estiuenques, les quals no inunden mai el seu hàbitat.

· Quan trona, predica
Vol dir que en tronar, generalment sol ploure.
Una tronada sempre és un avís ben notori, encara que no sempre plou a continuació, sobretot a l’estiu.

· Qui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu

L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga, el llaurador cull en aquest temps els fruits del treball de tot l'any....

Això potser s'entenia fa uns anys, però ara, cada estiu els enemics ens multipliquem més perquè les onades de calor són cada cop més habituals, llargues i insuportables, i l'electricitat més cara...

· Sol d'estiu cou com caliu

És l'època més calorosa de l'any.

· Una figa [o una flor, o una oreneta, o una mosca] no fa estiu
Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma.