Dir [ parlar, tirar] foc i flama d'algú

Dir [ parlar, tirar] foc i flama [d'algú]
Significat: Difamar. Parlar malament. Blasfemar. Calumniar.
Després d'estar tota la vida parlant foc i flama d'ell, ara viuen junts.

Equivalents:Alçar-li la veu
Arrossegar pel fang
Arrossegar [algú] pel llot [o tirar grapats de llot a algú]
Cagar-se en [algú o alguna cosa]
Cargolar un renec
Cobrir [algú] de llot
Dir fàstics [d'algú]
Dir foc i flamada
Dir mal
Dir penjaments
Dir quatre fàstics
Donar peix al gat
Eixir com un escorpí
Ésser una serpeta
Fer còrrer la llengua
Fer més mal que un gat salvatge
Fer un bon capçal
Fer una cosa amb mala llet
Llengua d'escurçó
Llengua d'infern
Llengua de destral
Llengua de ganivet
Llengua de foc
Llengua de verí
Llengua esmolada
Llengua serpentina
Llengua verinosa
Llengua viperina
Llevar la pell [a algú]
Mala llengua
Males llengües
Mirar amb mals ulls
Mirar malament
No deixar algú bo ni per als gossos
Parlar com un carreter
Parlar foc i flama [d'algú]
Passar [o fer] bugada
Per la boca es calfa el forn
Portar-li mala voluntat
Posar a l'altura del betum
Posar calceta [a algú]
Posar com un pedaç brut
Posar en el llibre dels negres
Posar per a pelar
Posar unes bones dents [d'una cosa]
Posar [algú] com un tap de lloc-comú
Prendre el comins [a algú]
Renegar com un carreter
Renegar com un carreter estacat
Renegar com un oriol
Renegar com una rata-pinyada]
Renegar l'amistat
Renegar més que un carreter estacat
Ser un sedasser
Ser una boca d'infern
Tenir llengua d'escorpí
Tenir llengua d'escurçó]
Tenir llengua de destral
Tenir mala saliva
Tenir-li palletes
Tindre mal bec
Traure [a algú] les bragues a l'aire