dijous, 19 de setembre de 2019

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ESTANYAR
1.- Recobrir (un metall) d’una capa d’estany.
   - Estanyar una galleda, una casserola.
2.- Parar d’eixir sang d’una ferida.
   - Li va eixir molta sang fins que li va estanyar la ferida.
I per tal de fer la feina d’estanyar estava l’ofici de:
ESTANYADOR
Persona que anava per les cases estanyant olles, llibrells, ferrades i safates trencades.
Era un ofici de carrer. Anava per tot el poble cridant: “¡El estañador y el paragüeroooo!”
Les dones li baixaven alguna cassola, topí o plat d’escudellar que s’havia foradat. S’assentava a terra, a qualsevol brancalet del carrer, plantava el foguer ple de brases i atiava el foc afegint un grapat de totxos. Arrimava a les flames totes les seues ferramentes, una espècie de martell acabat en punta, en una vareta prima de ferro i un mànec de fusta, i les tenia al foc fins que se posaven roents. Mentrestant, llimava el forat de la peça foradada per a eliminar la part que poguera tindre rovell i, quan ho tenia net i llis, agarrava una barreta d’estany, li aplicava un martell roent per a fondre-ho i deixava caure unes gotes d’estany damunt del forat, fins que quedava tapat. Per a acabar, ho llimava fins deixar-lo llis i ho tornava apanyat.
A més a més dels atuells de ferro, les dones també li portaven recipients de ceràmica com cànters, tenalles, cossis i gibrells que s’havien badat. Veure fer eixes reparacions era algo espectacular. Es feia servir un filaberquí: un trepant molt estrany, que tenia un mànec de fusta sostingut en un joc de corretges que feien girar la broca cap a un costat i cap a l’altre alternativament.
A les dos vores de la bada, feia foradets aparellats, molt menuts. Preparava unes grapes d’aram i les enganxava als dos costats de la bada, formant una costura que reforcés la part badada. Tenia un potet en una pasta de color verdós, que untava en lo dit per tota la bada i als foradets de les grapes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada