diumenge, 8 de setembre de 2019

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ESCRIVENT-A
Persona que té per ofici escriure per compte d'altri, especialment al dictat, o copiant, o fent anotacions de comptabilitat.
Aquest ofici va estar al llarg de més d'un segle. Es dedicaven a fer una funció social de comunicació al servei de totes aquelles persones que no sabien llegir ni escriure i que necessitaven transmetre notícies a d'altres. L'elevat índex d'analfabetisme que hi havia al nostre país a finals del segle XIX va propiciar l'aparició d'aquest negoci, sobre tots a les ciutats.
L'ofici d'escrivent va néixer al carrer i es va formar al carrer, a les places, després en les xicotets casetes construïdes humilment per desenvolupar aquella tasca tan important de fer comunicar-se a les persones a través d'una tercera. L'escrivent es posava en els mercats o en les rodalies de les oficines de Correus. Allà escoltava atentament l'encàrrec d'una persona.
El llenguatge escrit té i tenia funcions destacades i immenses. Els escrivents públics i afins redactaven cartes i omplien formularis per compte de persones que necessitaven ajuda per escriure. Les tasques d'aquests bons homes en referència al seu treball, eren, aparentment fàcils ... però no només calia saber escriure i tenir una bona lletra, també calia saber de tot el que envolta una part de lleis i aquells formularis oficials tan cruels i inentendibles per a la gran majoria; d'aquelles pòlisses que tot paper oficial portava. De lletra pulcra, els escrivents havien de tenir una cura exquisida i no fer taques en els escrits. Per a això, comptaven amb una sèrie de remeis per a aquests accidents; des de xuclar la tinta i deixar-la assecar, per després raspar amb un ganivet, fins a la dissolució d'esperit de sal (àcid clorhídric) en aigua, que semblava ser la millor solució. Altres instruments que tenien sempre a mà els escrivents eren: paper, ploma, navalla, llapis, faristol, regle, compàs, falsa regla, fulla, hòstia, violeta de font, salvadera, tinter, tinta ... la llista era una cosa nombrosa, però, tot el nomenat era útil i molts d'ells, necessaris.
Aquestes primeres casetes eren de fusta i disposaven d'un escrivent a l'interior que oferia els seus serveis per escriure cartes que els seus emissors li dictaven a cau d'orella.
A partir dels anys 1920's les cartes van començar a ser escrites a màquina i no era gens estrany de veure-hi olivettis i underwoods.
Als pobles aquesta funció la desenvolupava aquella persona que destacava pels seus coneixement i es prestava a ajudar a les persones que ho necessitaven.
A mesura que el nivell d'analfabetisme començava a minvar, aquests escrivents varen tenir menys demanda i més dificultats per desenvolupar la seva tasca. Molts s'havien reciclat i especialitzat en la redacció i tramitació de documents administratius (certificats de penals, instàncies i sol·licituds, factures i traduccions).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada