dissabte, 7 de setembre de 2019

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ESCAPULARI
Primerament es deia escapulari monacal per ser la peça llarguera de roba, de 20 a 25 cm. d'amplada, amb un forat central per on passa el cap, i que, descansant damunt les espatlles, penja per davant i per darrera de l'hàbit com a distintiu de certes ordes religioses com els carmelitans, dominics, etc.
Aquest se'n va derivar en l'escapulari devocional, més menut i consistent en un conjunt de dos trossets de tela units amb un cordó, o de dues laminetes de metall amb una cadeneta, que es pengen pel coll, un damunt els pits i l'altre damunt l'esquena, i solen servir, beneïts i indulgenciats, com a distintiu de certes congregacions pietoses.
Un cop imposat l'escapulari, habitualment es substitueix per una medalla.
I què vol dir que estigui imposat?
El primer escapulari d'una persona ha d'estar beneït per un sacerdot i imposat, que és una brevíssima cerimònia en què el sacerdot diu: "Rep aquest escapulari beneït i demana a la Verge Santíssima que pels seus mèrits, el portis sense cap taca de pecat i que et protegeixi de tot mal i et dugui a la vida eterna".
I això d'on ve?
Segons la tradició, l'escapulari, tal com es coneix ara, va ser donat per la mateixa Mare de Déu a sant Simó Stock el 16 de juliol de 1251. La Mare de Déu li va dir: "ha de ser un signe i privilegi per a tu i per a tots els Carmelites: qui mori usant l'escapulari no patirà el foc etern". Més endavant l'Església va estendre aquest escapulari als laics.
Quan volem dir que una persona és hipòcrita solem emprar l’expressió:
   * Esser un escapulari amagat.
Mentre que si fracassa en una cosa de què un s'havia avanat diem:
   * Xafar-se o calcigar-se l'escapulari.
També és la pràctica pietosa en honor de la Verge del Carme, que consisteix a resar set vegades el Parenostre, Avemaria i Gloriapatri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada