diumenge, 1 de novembre de 2020

EL BAGUL DE LES PATAULES OBLIDADES

CLEMÀSTECS
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc. 
      -- "Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant". 
Aquest mot té múltiples variants segons les comarques: clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers, cremalls, cremascles, cremàstecs, esclemalls, etc. 
A totes les llars de qualsevol casa, de qualsevol poblet hi havia aquest estri de ferro penjant sobre el foc i a punt per sostenir una olla o un perol. A l’hivern es passava moltes hores asseguts al davant seu per escalfar-se i per cuinar el que tocava en la única font de calor que hi havia a la casa, quan encara no havien arribat les cuines de butà. 
El perol era l’atuell que més necessitava del calamàstecs pels seu volum i el pes que havia de suportar. Sobretot en les matances del porc, quan les botifarres donaven voltes i voltes per l’aigua bullint, tot controlant l'intensitat del foc produït per les estelles d’olivera per tal de què no es rebentessin. 
Fins i tot alguna dita feia referència a aquest estri, com la que volia indicar que algú, sobretot un xiquet o una xiqueta jove, estava molt prim: 
      · “Està sec com un calamàstecs”.





Cap comentari:

Publica un comentari