diumenge, 8 de novembre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CRESOL
Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble. 
      · "Bona nit, cresol, que la llum s'apaga" (Marcava l'hora d'anar a gitar-se) 
L'energia elèctrica és ja tan habitual en les nostres cases que ens és difícil d'imaginar la vida sense ella. Però no sempre ha segut d'aquesta manera. Llegir assegut a la vora del foc, a la llum d'un cresol, o anar a caçar a l'encesa amb una paella i un sac de teies a l'esquena, són vivències que pareixen lluny en el temps, però estan prop en el record d'algunes persones. 
I és que els cresols sols s'utilitzaven quan era molt necessari, quan queia la vesprada (no es disposava d'electricitat). Era una èpòca en que el cresol o el ciri eren els únics punt de llum per veure's. I és que la veritat, quan falta una bona llum!. A fosques et trobes perdut com al mig del bosc. 
Però avui que tenim llum, s'usa i es malgasta. I és que encenem la llum inclòs a ple dia. I si no la tinguérem, que faríem?. Doncs el que feien els nostres antics artesans, quan s'amagava el sol, treien els cresols, ciris i carburers, i si tampoc açò, acabaven el seu treball. 
Basat en aquest sistema de dipòsit de combustible líquid i metxa immergida, hi havien molts tipus de llums diferents. Els més corrents per la nostra terra eren els següents: 
      · Cresol de petroli, amb el recipient cobert i un forat per a la metxa; 
    · llanterna, utilitzada per a eixir pel carrer ja que portava la flama protegida amb una espècie de caixeta transparent; 
      · fanal de carro, es posaven a la part posterior d'un carro per ser vist quan anaven per la carretera; 
      · quinqué, la flama anava dintre d'un tub de cristall. S'utilitzava dintre de les cases. Encara que la flama anava protegida, aquests llums sempre tenien algun tipus d'orifici en la part inferior i altres en la superior, de forma que es produïa una corrent d'aire ascendent que permetia i facilitava la combustió. 
Vegem altres expressions: 
      · Anar com l'oli al cresol (Just i exacte per al que hom necessitava). 
     · Cada u en sa casa sap on se penja el cresol (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs). 
      · No hi ha més llum que la del cresol (Es diu per significar que no hi ha res més, que ja s'ha expressat tot el que hi ha). 
      · No saber on es penja el cresol (Ser molt ignorant). 
      · Ser [alguna cosa] oli en un cresol (Ser un remei ràpid i molt eficaç). 
A banda del cresol, des de temps llunyans, l'home ha utilitzat diversos mètodes per a fer llum, casi tots basats en la combustió d'alguna matèria. Recordem-los: 
TEIES. És el més ximple. Són estelles de fusta que es fan de la part interior -cor- del tronc d'alguns arbres. S'utilitzaven sobre tot arbres de fusta resinosa, com el pi, per la seva facilitat de combustió. Les teies tenien varies utilitats. Per a il·luminar una habitació es posaven damunt d'un engraellat de ferro, anomenat cremaller -també teiera o fallera-, que anava penjat a una paret, normalment prop del fumeral. En els carrers dels pobles, hi havien grans cremallers en les parets o en balcons, que s'encenien per a fer lluminàries -especialment en senyal de festa-. Una altra utilitat de les teies era el fer llum per a caçar a l'encesa. Per a aquest menester s'agafava un sac de teies i una paella vella que feia de cremaller. Es posaven algunes teies damunt i s'encenien. Aprofitant aquesta llum es buscaven els pardals ajocats pels arbres. També s'utilitzaven metxes de vent, construïdes per trossos de rest d'espart -arreplegat quant es feia vell i es tenia que canviar en les sénies-. Si feia poc vent, no s'encenia prou i calia moure-la amunt i avall per a que tornara a prendre el foc i fera llum. 
TORXES. Una evolució de les teies són les torxes. La torxa és una teia més llarga i grossa que es pot agafar d'una punta i encendre per l'altra. Era més còmoda per a desplaçar-se per dins de casa o eixir al carrer. Es podia augmentar la seva capacitat de fer llum posant-li roba impregnà de resina o altres matèries inflamables en la punta. 
CARBURER. Els més antics eren de llauna i consistien en dos recipient, un dins de l'altre. En l'exterior es posava l'aigua i en l'interior el carbur. La llum es produïa per la combustió del gas que es desprenia al deixar passar l'aigua poc a poc al recipient del carbur. Després aparegueren els miners, que eren de metall més gros i duraven més temps. En aquestos el recipient de l'aigua anava dalt i el del carbur baix.


Cap comentari:

Publica un comentari