Clivell; obertura estreta i llarguera, produïda a un cos per sequedat, fred, vellura, malaltia, etc.
La que es produeix per malaltia es fa sobre la corona de la mà o del peu entre la carn viva i la l'ungla.
Originàriament s'usava sobretot per a referir-se als clevills que es feien en els unglots de les cavalleries. Així és com consta en el «Llibre de menescalia», de Manuel Díeç, publicat en 1424, a on s'oferix un remei que en aquell moment es considerava molt eficaç: «Aquesta mateixa cosa val que hom fregue les crebaces fortament amb orins d'infant».
Per extensió d'aquell ús inicial s'ha produït una ampliació semàntica als clevills produïts en una roca o en terra.
La que es produeix per malaltia es fa sobre la corona de la mà o del peu entre la carn viva i la l'ungla.
Originàriament s'usava sobretot per a referir-se als clevills que es feien en els unglots de les cavalleries. Així és com consta en el «Llibre de menescalia», de Manuel Díeç, publicat en 1424, a on s'oferix un remei que en aquell moment es considerava molt eficaç: «Aquesta mateixa cosa val que hom fregue les crebaces fortament amb orins d'infant».
Per extensió d'aquell ús inicial s'ha produït una ampliació semàntica als clevills produïts en una roca o en terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada