LA PARLA DE LA VALL

EMPUDEGAR 

Aquesta paraula té dos significats: 

1.- Omplir un lloc de pudor molt forta. 

      - “Quan es lleva les sabates ho empudega tot”. 

L’empudenament també arriba a la política. Els darrers anys el debat polític ha reduït la noció de corrupció a una dimensió econòmica. Qui parla de corrupció ho fa del finançament irregular dels partits, de suborns o d’usar recursos públics amb interessos privats. Però la paraula 'corrupte' té una significació més àmplia. Segons Coromines, deriva del terme llatí 'rumpere', és a dir, de 'rompre': 'trencar', 'rebentar', 'EMPUDEGAR'. El Diccionari de l’IEC dona al verb 'corrompre' diverses accepcions. Breument: “tornar una substància PUTRESCENT” 

I si parlem de voler 'rebentar' la convivència, si pensem en qui vol 'EMPUDEGAR' unes aspiracions polítiques legítimes o si observem qui es dedica a 'pervertir' sentiments legítims d’espanyolitat per, exasperant-los, transformar-los en odi i xenofòbia, doncs ja sabeu a quines polítiques i a quin partit m’estic referint. 

El refranyer te present la pudor en algunes dites i expressions: 

      * A més amor, més pudor (A vegades, l’excés d’amor es fa pesat perquè demana massa contraprestacions). 

      * A on cagarem que no faça pudor? (Es diu per a decidir a qui es mostra indecís en alguna cosa o ho diu aquell a qui no li deixen fer el que pretén). 

      * El morter sempre fa pudor d'all (Certament, per més que s’escure. Per extensió, s’usa per a denotar que la naturalesa de les coses i del caràcter no es pot canviar). 

      * Els metges fan com la pudor: pertot arreu es posen. 

      * En l'aigua corrent la pudor no se sent (L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s). 

      * La merda de la muntanya [o el camp] no fa pudor, encara que la remeni el senyor rector [o amb un bastó] (No s’han de recordar els temes que ja han estan parlats o oblidats). 

      * La merda sempre fa pudor (Indica que la mala acció té mals efectes). 

      * Córrer més que la pudor (Desplaçar-se molt, no parar mai, algú). 

      * Fer olor de sabatot (Fer molta pudor) 

      * Fer olor [o pudor] [d'alguna cosa] (Resultar sospitós) 

      * Fer pudor [una cosa a algú] (Fer-li fàstic, fer molt mala olor) 

      * Fer pudor de cremat (Inspirar desconfiança) 

      * Fer pudor de naftalina (Hom ho diu d'una cosa arcaica) 

      * Fer una pudor que empesta (Fer molta pudor) 

      * Fer [una cosa] pudor de socarrim (Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina) 

2.- Importunar, molestar amb excés de xerrameca, de demanar, etc. 

      - “El meu ma germà menut sempre m'empudega; no me deixa en pau!” 

      * Fer-li pudor (Ofendre'l, Molestar-lo)