Locucions parts del cos humà: LLENGUA

Afluixar la llengua
Amb un pam de llengua fora
Anar a llengües de la gent
Anar-se'n de la llengua
Deslligar la llengua
Donar la llengua al gat
Donar llengua de [quelcom]
Dur la llengua esmolada
Esmolar-se la llengua
Fer llengotes
Ficar-se la llengua a la butxaca
Ficar-se la llengua al cul [o dins del cul]
Fot-te’t la llengua al cul!
Frenar la llengua

Haver menjat llengua
Haver perdut la llengua
Haver-se li menjat la llengua
Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú]
La llengua beneïx i la llengua maleïx
La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos
Llengua d'infern
Llengua de destral [o d'escorpí , o esmolada , o de ganivet , o de serp , o verinosa , etc.]
Llengua de foc
Llengua de verí
Llengua muda mai fou batuda
Llengua serpentina
Llengua viperina
Llenguallarga
Mala llengua
Moll de boca [o de llengua]
Mossegar-se els llavis [o la llengua]
No tenir la llengua arrendada
No tenir la llengua travada
No tenir rues a la llengua
No tindre llengua [o haver perdut la llengua , o haver-se engolit la llengua , etc.]

No tindre pèls a la llengua
Pareix que hagis menjat llengua
Parlar amb llengua de plata
Qui té llengua [o preguntant] a Roma va
Retenir la llengua
Ser curt de llengua, però llarg de dits [o ungles]
Ser fluix de llengua
Ser llarg de llengua
Tenir a la punta de la llengua
Tenir la llengua aferrada al paladar
Tenir llengua
Tenir llengua d'escorpí [o d’escurçó]
Tenir llengua de destral
Tenir mala llengua
Tenir molta llengua i pocs fets
Tenir trencat el tel de la llengua
Tindre la llengua espessa
Tindre la llengua lligada
Tindre llengua
Tindre molta llengua [o tindre la llengua llarga , o ser llarg de llengua]
Treure un pam de llengua