SINGLOT/SANGLOT/XANGLOT
Qui no ha patit alguna vegada singlot? Encara que molts vallers i valleres tenim el costum de dir-li XANGLOT.
És aquest incòmode company de viatge que gairebé sempre apareix sense raó aparent i desapareix de la mateixa manera.
El xanglot és una sèrie de moviments bruscos i involuntaris de la part de dalt del cos que es produeixen per una contracció del diafragma i que van acompanyats d'un soroll característic.
Fa uns quants dies vaig sentir una mare joveneta dient al marit
- “Pega-li unes quantes palmadetes al xic en l’esquena, a vore si se li’n va el xanglot”.
Vaig pensar que encara no està del tot perduda tan nostrada manera d’anomenar eixe sospir i convulsió toràcica.
També és habitual que als nadons els agafi xanglot després de prendre’s el biberó.
També utilitzem la paraula xanglot quan fem un sospir en què la inspiració i l'expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com a conseqüència d’haver plorat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada