RUA/RUGA
Recorde a m’aguelo agarrant la fogassa en la mà esquerra arrimant-se-la al pit i en la mà dreta amb la navalla fer el primer tall i allargar-me’l dient-me:
- Jas, aquesta ruga per a tu, acaba-te-la tota i no deixes res al plat que t`has de fer molt fadrí.
M’estava donant el cantell de pa. La primera llesca de la fogassa. També s’aplica a la viena o altre pa.
Però si el que anava era a esmorzar o berenar, aleshores ma mare em posava una ruga amb mescla que de vegades no era precís que fora suculenta. Recorde la tradició del pa blanet amb oli i sal. És la manera que teníem de dir a l’entrepà d’ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada