divendres, 20 de març de 2020

LA PARLA DE LA VALL

RONYA
En sentir parlar de ronya enseguida ens té que vindre al cap la malaltia cutània contagiosa, comuna a l'home i a diferents animals (sobretot quadrúpedes), caracteritzada per la formació de petites vesícules que fan molta picor, i causada per l'insecte (Sarcoptes scabiei ). També la coneixem com SARNA.
     • Qui tinga ronya, que es rasque (Significa que el qui ha de preocupar-se de cercar solucions és el mateix interessat a qui afecten els problemes a resoldre).
Però popularment ho diem en dos circumstancies:
1. Brutícia, coses excrementícies o residuals, sobretot les adherides a la pell, a un objecte.
     • Buscar ronya al cove (Complicar les qüestions).
   • Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya (Vol dir que la cotna manté el formatge, i la vergonya defensa les donzelles).
2. Misèria espiritual, mesquinesa, avarícia.
     • La vergonya cria ronya (S'usa per a animar a fer coses sense avergonyir-se'n).
    • No mancar [a algú] més que ronya per gratar (No mancar-li res, estar en molt bona posició, posseir tot allò que desitja).
I d’aquests dos significats tenim al :
RONYÓS-OSA
1.- Cobert de brutícia.
2.- Massa estalviador
Qui no recorda la cançó dels batejos  que es canta els padrins alhora de tirar els caramels perquè no es facin els ronyosos.
Els padrins, proveïts de caramels, ronyoses, peladilles i pirulins, a fi de tirar-los apressa, després del bateig, per a que la xicalla es callara i no els cantara allò de: 
Padrí ronyós/ni u ni dos...
Padrí ronyós/ ha parit un gos / en les cames tortes / i en el cul raspós. 
Padrina ronyosa, / cara de gossa, / si no tires confitura, / morirà la criatura.
La padrina picolina/ ha matat una gallina/ si no mos tiren confitura/ morirà la criatura
El padrí-na llançava caramels i els més esplèndids fins i tot tiraven monedes de quinzet, xavo i de pesseta. Hui, això rarament es veu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada