dimecres, 25 de març de 2020

LA PARLA DE LA VALL

RUIXAT
1. Pluja forta però de curta durada, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè i que ens pilla per sorpresa.
     - El ruixat m'ha deixat tota xopada.
Aquesta paraula ens porta inevitablement als seus origens
RUIXAR, o com diem a la Vall, ARRUIXAR. Acció en desús, almenys en la costum antiga de netejar els carrers (sobretot quan eren de terra), consistent en escampar aigua o un altre líquid, amb la mà, amb una arruixadora o amb un altre utensili, de manera que caiga en forma de pluja (sobre algú o alguna cosa). 
     - Arruixar els carrers. 
     - Arruixar les plantes.
Les dones, de bon matí, escombraven cadascuna el redol de casa seva i després l’arruixaven. Omplien la arruixadora o el poal al rentador o safareig del corral, i les que tenien a prop la font millor que millor i, zim, zam, escampaven l’aigua amb aquella traça, i mentre explicaven a la veïna les primeres notícies del dia, o simplement bodinejar. 
No es regava, un carrer, una plaça; això ho feien els homes al tros: als tarongers, o la cultius de l'horta.
D’aquí ve l’expressió:
     • Arruixa i no faces fang (S'usa per a recomanar que les coses es facen bé, amb mirament i amb moderació).
Alguns a l’acció d’escampar, també usen la paraula arruixar quan el que s’escampa és una quantitat de grans o una substància en pols, de manera que es dissemine (sobre algú o alguna cosa). 
     - Arruixar un pastís amb sucre.
I els aficionats a la pilota valenciana l’utilitzen per colpejar (la pilota) de manera impulsiva i violenta.
     - Arruixa-li de volea i encala-la a la galeria. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada