LA PARLA DE LA VALL

ESBOTIFARRAR / DESBOTIFARRAR

Desbotifarrar és un verb d'ús molt estès a La Vall, especialment en la seva forma reflexiva desbotifarrar-se, que deriva de la paraula catalana esbotifarrar que, a la vegada, deriva de botifarra (budell de porc farcida de carn i cansalada i condimentada amb espècies) i que, per extensió, designa tot aquell envàs o embolcall on el budell, incapaç de suportar la pressió del que conté o protegeix rebenta deixant de ser botifarra i escampant el seu contingut als quatre vents.

A La Vall les coses no s'aixafen, ni es “despachurran”, ni es destrossen, ni es descomponen, ni esclaten, ni rebenten ni fan explotar. A La Vall tot es desbotifarra.

Però vegem que ens diu exactament els diccionaris del seu significat

1.- Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall.

- “El matalàs s’ha esbotifarrat”.

2.- Una cosa, rebentar-se per una pressió feta des de l’interior.

- "Que vols esbotifarrar la bossa, amb tantes coses?"

- "En ajupir-se se li van esbotifarrar els pantalons."

Uns exemples actuals:

Un submarí nuclear la carcassa es col·lapsa (El K-129 va sofrir una explosió i és va desbotifarrar a la mar de Barents) 

Un país (la independència de Catalunya desbotifarraria Espanya) 

Una hèrnia (per culpa de l'hèrnia tenia tots els budells desbotifarrats) 

Una faixa (en desbotifarrar-se-li la faixa li van caure totes les pellorfes)

Un coixí (el coixí és va desbotifarrar per les costures) 

Un colló (com portava oberta la bragueta se li veia tota la collonera desbotifarrada) I fins a la víctima d'un accident de trànsit (el patinet va aixafar Antoni i el va deixar tot desbotifarrat a la vorera)