dimecres, 5 de febrer de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ESCALDAT-ADA
Si com esteu pensat ens escaldem quan ens cau per exemple l’aigua damunt o s’ha arrimat massa al foc.
- Tranquil que no s'arrimarà al foc ja va quedar escaldat l'altra vegada que es cremà i no tornarà.
Qui alhora del desdejuni, quan per la pressa hem tirat a beure-nos el got de llet o cafè i per estar massa calent ens hem escaldat la llengua.
L’acció d’escaldar també és introduir alguna cosa en aigua calenta, una tècnica culinària que consisteix en la cocció dels aliments en aigua o líquid molt calent (entre els 70º i 100º) durant un període breu de temps (entre 10 i 30 segons).
- “Escaldar els tomàquets per pelar-los”
Però també ho diem en sentit figurat quan alguna persona:
Ix malparada o escarmentada. 
- "Va estar callat quasi tota l'estona, però quan va parlar va sortir escaldat"
De fet solem dir l’expressió:
Eixir escaldat
O també:
Deixar [algú] escaldat (Castigar algú perquè escarmenti)
Quedar escaldat (Escarmentat)
També ix escaldat quan es sorprèn (algú) amb un resultat desagradable i inesperat. 
- “No t’hi fiquis, que en podries eixir escaldat”.
I per últim escaldat és la inflamació cutània que ens ix per la suor, la grassor, rascada, etc. o quan se'ns posen els ulls vermells de refregar-nos.
- “El xiquet de bolquer se li ha escaldat el cul per portar el paquet pixat molt de temps”.
- "Se li van escaldar els ulls de plorar".
En el llenguatge del llaurador se l’aplica a una planta, l’escorça d’una planta, els sembrats, etc., en assecar-se per efecte de la calor excessiva o del fred. 
- “Amb les altes temperatures, els sembrats es van escaldar”.
De tots és coneguda l’expressió:
El gat escaldat amb l'aigua fresca [o tèbia] té prou [o en fuig] (Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus)
Avui en dia hi ha que anar molt en compte de no eixir escaldat de la xarxa. Tenim que estar previnguts dels delictes tecnològics com l'extorsió virtual, els delictes d'odi, les estafes per internet o la suplantació d'identitat
UN RECORDATORI CULINARI
Em ve a la memòria un plat molt conegut:
LES SOPES ESCALDADES
L’última menjada del dia li diem sopar, el que vol dir que fa moltíssimes generacions que mengem sopes. Ens hem alimentat a base de sopes des de temps molt antics, temps remots en què parlàvem en llengües anteriors al llatí. A tot arreu és una mica així, perquè les sopes deuen existir des que es va descobrir la manera de fer pa, un pa que no era tan tendre i moll com el d’ara i que la gent devia trobar més gustós remullat amb aigua o amb qualsevol mena de suc. Però nosaltres hem donat a les sopes una importància que potser no té per altres llocs i fins no fa gaire hi havia contrades on el costum de fer-ne estava tan estès que gairebé no menjaven una altra cosa al llarg del dia.
Actualment, les sopes podem dir que s’estan perdent, bé que no totes, però continuen sent tan bones com abans.
Les sopes escaldades, tal com diu el nom, no es couen, sinó que es fan de la manera següent:
«Es posa pa (que no sigui del dia) llescat molt fi en un plat soper i s’amaneix amb oli. Si es vol donar més gust, es pot fregar amb all o posar dents sencers. També s’hi pot posar un rovell d’ou remenat.
Després s’hi tira l'aigua bullint (acció d’escaldar) i es tapa amb un altre plat uns cinc minuts perquè es covin, i ja estan llestes per menjar».
Hem d’evitar confondre les sopes escaldades amb les sopes bullides, ja que en aquest cas el pa es cou dins la sopa.

Cap comentari:

Publica un comentari