dilluns, 3 de febrer de 2020

EL REFRANYER DE GENER



REFRANYER DE GENER
LES CELEBRACIONS EN EL REFRANYER
1 de gener: ANY NOU.
El més clàssic:
   * Any nou vida nova
Es creu que el simple canvi d'any comporta millors expectatives.
Així mateix es diu com a fórmula de salutació per manifesta el desig que el canvi d'any porti millors expectatives.
I també és el dia dels propòsits:
Deixar de fumar. Anar al gimnàs. Aprendre anglès. Menjar més sa...
Aquests són alguns dels propòsits que molta gent es fa en començar l'any però... quants els compleixen?
PER QUÈ COSTA TANT CONVERTIR ELS BONS PROPÒSITS EN BONS HÀBITS?
Altres dites i refranys:
. Dos de la llargària del dia:
· Per Any Nou el dia s'estira un sou.
· Per Ninou [Any Nou] un pas de bou.
 Dos que marquen la continuïtat d’un any a l’altre:
· Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
· Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà

CADA DIA UN REFRANY
· El gener és el més vertader, perquè és el primer.
· El gener és el primer de tots i el més cavaller.
A no ser que faci vent:
· El gener és el mes vertader, si no és ventoler.
Antigament s’associava el gener amb el principi del món i de tot el que es creat. Aquesta creença lliga amb la que afirma que el principi va començar el primer dia de l’any del nostre calendari i que la fi del món es produirà el darrer dia de l’últim mes, el 31 de desembre.
Fen referència a tot això, altres refranys també ens diuen:
· El gener és l’hereu, i el desembre l’avi.
· Si el gener no naixia, l’any no s’acabaria.


CADA DIA UN REFRANY
· Al gener, tanca la porta i encén el braser
És un bon consell per combatre el fred.
Som en ple hivern; els dies són curts i les nits llargues i fredes.

CADA DIA UN REFRANY
· Cada dia que passa de gener, perd un all l'aller
Si no has plantat s'està passant el temps.
D'alls en podem trobar tot l'any. De secs, per suposat, i de tendres quasi també, però solen ser més de temporada.

LES CELEBRACIONS EN EL REFRANYER
5 de gener: NIT DE REIS
Aquesta nit arriben els Reis d’Orient. Xiquets i xiquetes tots il·lusionats estan impacients esperant el moment dels regals. Aixó ens ho diu aquesta expressió:
· Esperar amb candeletes la cavalcada dels reis (Esperar amb impaciència).
Aquesta nit màgica tots rebran algun que altre ragal:
· Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent.
I per tant, Melcior, Gaspar i Baltasar, ajudats pels seus patges, tindran molta feina. Una expressió ens ho recorda:
· Tindre més faena que els Reis d'Orient
I meteorològicament es diu:
· Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada.
El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora.


EL SANTORAL EN EL REFRANYER
6 de gener: L’EPIFANIA (Adoració dels Reis d’Orient)
Molts dels refranys del dia de Reis marquen la llargària del dia:
Als Reis, el dia creix.
· Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei.
· Pels Reis un pas dels vells.
· Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
· Per reis el dia creix i ase és qui no ho coneix.
I respecte a la meteorologia:
· L'hivern vertader, pels Reis el fred primer.
· Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.
· La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
9 gener: SANT JULIÀ màrtir
· Sant Julià patró de qui se'n va
Perquè és protector i guia dels que se n’han d’anar lluny de casa per a poder guanyar-se la vida, com han fet tants espanyols al llarg de la història i últimament amb la crisi en moltes famílies de la nostra contornada..
També és un Sant més que marca la llargària del dia:
· De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
· Per Nadal, un pas galant, i per Sant Julià, un cec ho veurà
· Per sant Julià un pas de ca.
· Per Sant Julià, cent passes de marrà.
Tots els refranys en aquest enllaç:

CADA DIA UN REFRANY
10 GENER: lluna plena
Diuen que:
· La lluna de gener és la més clara de l'any
I afegeix:
· La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
Els plenilunis solen ser molt bells perquè és quan més pròxima a la Terra i més gran es veu la Lluna. A més a més l’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa. I per això:
· Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
Vegem dues comparacions:
· Clara lluna és la d’agost, però la gener, encara ho és més
L’atmosfera és diàfana en hivern, mentre que d’estiu conté evaporació.
· Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida.
I un indicador de l’oratge que pot fer:
· De la lluna de gener, el cinquè dia veuràs quin any tindràs.
Gaudim a la llum de la lluna, però:
· No estiguem a la lluna, que significa ignorar alguna cosa.
Ni tampoc:
· Demanem la lluna, que equival a falta de sensatesa.
I encara menys:
· Lladrem a la lluna, que és lleig i equival a apostrofar algú molt superior a nosaltres.
I, per favor:
· No siguem uns llunàtics. I menys avuí, divendres, dia de la lluna plena.

CADA DIA UN REFRANY
· Col de gener, bona com el corder.
· En gener, la col, carn és
En temps hivernal, les verdures bullides escalfen panxes i substitueixen a les proteïnes de la carn en moltes ocasions. Resulta tan apetitosa com la carn més saborosa.
De segur que haure escoltat la dita que diu:
· Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol.
La dita ens indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols. També ens assegura que tindrem cols molt de temps.
Açò és així perquè podem escalonar la collita, amb un únic moment de sembra, utilitzant varietats amb diversos cicles de cultiu.
Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal.
Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors. I d’aquí ve la dita d’avuí.

CADA DIA UN REFRANY
· Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger.
Que passa, teniu fred? És normal. Estem en la setmana dels barbuts, la més freda de l'any. I vegis per on, a la nostra terra de taronges li ve ni que pintat, sempre que no geli, es clar.

CADA DIA UN REFRANY
· Com sol de gener, que així que surt ja es pon.
Molta és la saviesa del refranyer que descriu a gener com un mes de dies curts.
· El sol de gener, és el menys durador.
· Matiner de gener, que així que surt ja es pon.
Però el poc de temps que ens acompanya s’agraeix. El seu caliu ajuda a combatre el fred:
· El sol de gener emmascara més que un carboner.
· En gener, de dia al sol i per la vesprada al racó del foc. [o al braser]



CADA DIA UN REFRANY
· Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser
· Tos de gener alegra el fosser
Dos dites macabres; però ben certes. I és que el fred no senta bé als vells i als malats; sobretot els delicats de salut.

CADA DIA UN REFRANY
· De gener a gener el diner és del banquer
Va sorgir el refrany en al·lusió als jocs d'atzar, on el que té la banca, a la llarga, sempre porta avantatge. Avui es diu irònicament perquè si bé en els comptes bancaris apareix com a propietari de diners el que l'ingressa, qui ho maneja i muny en el seu profit és el banc.

CADA DIA UN REFRANY
· De gener, ni ovella ni corder
En el ple del fred, es convenient que els animals no crien. Fa referència a l'estació més dura per a l'activitat pecuària, l'hivern. La manca de pastures i la mala qualitat dels pocs que es troben en aquesta època de l'any, farien que l'ovella que parís no tindria prou llet per alletar la seua cria.


EL SANTORAL EN EL REFRANYER
17 de juny: SANT ANTONI ABAD
· Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset
Sant Antoni té un refranyer, ple de dites i refranys que fan referència a la festa.
N’hi ha que parlen de la llegenda del sant i donen especial protagonisme al dimoni, n’hi ha que se centren en la simpàtica figura del porquet i finalment hi ha un tercer grup que tracta de la intensitat de fred, de la setmana dels barbuts i del gradual allargament del dia.
DIMONI:
· L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.
· Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.
· Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u.
· Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.
· Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni.

PORQUET:
La iconografia de sant Antoni el pinta sempre acompanyat d’un porquet, a causa d’un passatge de la seva llegenda, on explica que va guarir un porc i que el va acompanyar sempre en senyal d’agraïment:
· Sant Antoni es va enamorar d’un porc, sant Joan d’un be i jo de vostè’.
· Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música’.
Aquest costum ha donat peu a tota mena de refranys, que fan referència a aquests porquets engreixats col·lectivament que es passejaven de casa en casa:
· Anar més solt que el porquet de Sant Antoni
· Tenir menys vergonya que el porquet de Sant Antoni
· Més brut que el porc de Sant Antoni’.
ORATGE I ALLARGAMENT DEL DIA:
Sant Antoni s’escau en ple mes de gener, una de les èpoques més fredes de l’any, i és un dels sants més destacats de la setmana dels barbuts:
· Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa
· Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
· Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred
· Tot i això, segons el refranyer el fred arriba al zenit:
· Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra
També són molt freqüents els refranys que parlen de l’allargament del dia:
· Des de Sant Anton, una hora més de sol
· Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu el solet
· Per Sant Antoni Abat, s’allarga el dia mitja hora per cap
Tots els refranys de Sant Antoni en aquest enllaç:

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
18 de gener: SANTA PRISCA Verge i màrtir.
   * Santa Prisca, sembradora de mongetes

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
19 de gener: SANT CANUT Rei i màrtir.
   * Si plou per Sant Canut, de tres mesos no veuràs eixut
Diuen que sant Canut és l'encarregat de la pluja i que té al seu càrrec les grans aixetes que obren els dipòsits de l'aigua. En vell català, canut vol dir aixeta. També diuen que el sant, per celebrar la diada, no obre mai les aixetes de la pluja. Però si per un descuit les obre, per poc que sigui, s'enfada i llavors fa ploure a desdir durant molts dies. (Paremiologia Catalana)

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
LA SETMANA DELS BARBUTS.
   * La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any
Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener).
També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).
Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen:
   * Quan venen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, venen els freds cascarruts.
   * Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans.
   * La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”.
Es creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra:
   * La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
21 de gener: SANTA AGNÉS (Verge i màrtir) i SANT FRUCTUÓS (Bisbe).
No s’ha enganyat enguany l’oratge:
   * Per Santa Agnès i Sant Fructuós, els freds majors.
   * Per Santa Agnès i Sant Fruitós, fa el fred més rigorós.
El que no li va tan bé és la pluja:
   * Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita.
   * Si Sant Fruitós passa núvol els sarments no carreguen.
Millor si no plou i fa bon temps:
   * Si per sant Fruitós fa sol, any de fruita, si Déu ho vol.
   * Si Santa Agnès duu bon temps les vinyes aniran bé.
Com que Santa Agnès és la patrona de les joves, les núvies, les promeses en matrimoni i de la puresa, hi ha una dita que diu:
   * Gloriosa santa Agnès, feu que el meu promès pensi en mi i en cap més.
I referent a l’allargament del dia ens diu que:
   * Per Santa Agnès el dia s'allarga una hora més.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
22 de gener: SANT VICENT (Màrtir)
Conegut popularment com Sant Vicent de la Roda, a causa de que el seu cadàver va ser llançat a la mar lligat a una roda de molí que miraculosament va surar tornant-ho a la costa.
Una molt clara sobre la llargària del dia:
   * Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora.
Seguim amb el mal oratge. Es clar estem en gener. Sant Vicent en les seues dites ens fa ressò:
   * Per sant Vicenç, el fred arriba a les dents.
   * Per sant Vicent, comencen els vents.
   * Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.
   * Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar.
   * Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.
   * Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.

EL REFRANYER DE LA PLUJA DE GENER
Ara que ja ha passat el temporal que hem patit els últims dies, amb la presència de la pluja, vaig a fer un repàs als diferents refranys i dites que ens parlen de la pluja de gener. Deixant a banda les conseqüències catastròfiques en alguns llocs, en trobarem que per general ens diuen que és beneficiosa per al camp:
   * La pluja de gener, al camp sempre fa bé.
   * Pluja de Gener, cada gota val diner.
   * Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també.
(Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i les oliveres).
   * El gener obre i tanca el graner (La pluja o la sequedat d'aquest mes és clau per a la futura collita cerealista).
   * La pluja de gener fa ric al vinyater.
   * Si sents tronar pel gener, engrandeix el graner i eixampla el paller
Encara que en excés sol ser perjudicial:
   * Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer (L’excés de pluja en temps fred podreix arrels i afavoreix la proliferació de paràsits i fongs en els vegetals).

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
25 gener: CONVERSIÓ DE SANT PAU APÓSTOL
És important no confondre aquesta festivitat amb la de Sant Pau que es celebra, juntament amb Sant Pere, el 29 de juny.
El temps que fa durant aquesta jornada estableix nombrosos vaticinis i auguris.
   * Si plou per Sant Pau, hivern adéu siau i, si fa sol, ve un hivern nou.
Estarem mirant el cel. Si compta l’aigua dels dies passats sembla que se’n va l’hivern: però si compta en el dia d’avui, sembla que l’hivern no s’ha acabat. I aquesta opció és la que pronostica les perdicions meteorològiques.
No és l’únic:
   * Sant Pau mullat, tot l'any esgarriat.
   * Sant Pau nevat, any de fam assegurat.
   * Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau.
   * Sant Pau ras, de collita omple el cabàs.
   * Sant Pau serè, tot l'any anirà bé; Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat.
   * Sant Pau ventós, fam, guerres i plors.
   * Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana.

LA NEU DE GENER AL REFRANYER
La paraula del mes és “neu'”
Hem passat la setmana dels barbuts més blanca en molts anys.
La neu és considerada com a un bon auguri, sempre que no siga en excés o fora de temporada. Refranys sobre la neu de gener
   * La neu de gener s'asseu com un cavaller. (Vol dir que en aquest me les nevades solen ser fortes i de gran durada).
   * La neu de gener tot l'any va bé, o
   * Amb neu de gener, cap any és groller.
(La neu del gener assaona els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts).
   * Bona és la neu quan ve al seu temps.
   * Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat.
   * La neu de gener, omple la bóta i el graner o
   * La neu de gener, aigua en un paner
(La humitat de la terra en aquest mes és clau per a la futura collita de raïm i cerealista)

CADA DIA UN REFRANY
   * Pel gener, floreix l'ametller.
Ens sorprèn el veure com una espècie com l'ametller s'atreveix a florir a tot drap pràcticament a la meitat de l'hivern, tot i ser extremadament sensible a les gelades.
L'ametller sap perfectament el que fa, per desgràcia dels agricultors que els exploten comercialment.
El clima mediterrani destaca per hiverns temperats i estius càlids i secs, la qual cosa fa que, al contrari d'altres parts d'Europa, l'hivern no sigui la pitjor estació de l'any sinó que ho sigui l'estiu.
És en aquesta circumstància que, coneixent la duresa del clima estiuenc, l'ametller decideix florir d'hora perquè, quan arribi l'època tòrrida, la llavor ja estigui desenvolupada i sigui viable. I això és així, perquè l'arbre prefereix arriscar-se a una possible gelada més que arriscar-se a una més que segura sequera.
En definitiva, l'ametller dóna preferència a la vida de l'arbre a la del fruit, mentre que l'ésser humà que els conrea prioritza el fruit a l'arbre. Així, mentre que l'ametller segueixi vivint on hi viu, preferirà embadalir amb la seva efímera bellesa floral i arriscar-se a perdre les seves llavors abans que perdre tot l'arbre, encara que per això hagi de posar els pèls de punta als agricultors cada hivern.
Per això:
   * No hi ha cap bon ametller, que no hagi florit el gener

EL SANTORAL EN EL REFRANYER
28 de gener: SANT TOMÀS D’AQUINO
   * Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
Aquesta dita ve com a conseqüència de que Sant Tomàs és el patró dels estudiants. I abans, tal dia com avui les aules eren tancades i els estudiants feien festa. De fet, la vigília ja començava la gresca i acabava l'endemà del dia del patró.

CADA DIA UN REFRANY
   * Quan el gat miola, el gener s'acosta
   * Gat miolador, gener a la porta.
   * Pel gener els gats cerquen muller
Els miols amorosos insistents i els marrameus de les baralles solen produir-se en gener.
   * Pel gener bodes de gats i marrameus pels terrats
Una nota típica del mes de gener són les noces dels gats. les converses dels gats que ronden per les teulades durant les fredes nits anuncien l’època de cel.
D’aquí l’expressió:
   * Estar més mogut que un gat pel gener (Estar excitat sexualment)
També es creu que els gatets nascuts aquest mes són molt fins i bons caçadors de ratolins
   * Gat de gener, ratador i mioler.
   * Gat de gener, val molt diner.


LA PAU EN EL REFRANYER
30 de gener: DIA MUNDIAL DE LA NO VIOLÈNCIA.
Vaig a mencionar una sèrie de dites, refranys i frases fetes que parlen de la pau i que moltes d’elles són encara de gran aplicació avui en dia.
Dites i refranys:
   * Allà on no hi ha pa, no hi ha pau. (Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desordre a les famílies)
   * Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita. (Significa que sense esperit de caritat i de bona harmonia és difícil ser bons)
   * Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra.
   * En temps de pau, fan [o compren] armes (Vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència)
   * La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau. (Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desordre).
   * La clau és la pau. (Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe) 
   * La pau, Déu la vol. (Significa que convé molt estar en pau)
   * Més val u en pau, que dos en guerra. (Vol dir que és millor obtenir poc guany però sense discòrdia, que obtenir-ne molt a base de barallar-se)
   * Porta'm pau i em donaràs or (Significa que la pau és el bé més preuat)
   * Tinguem pau i morirem vells (Més clar aigua)
Frases fetes:
Començaré en una molt típica del meu benvolgut amic Vicent Martínez Guzman
   * Fer les paus. (Posar-se en pau amb algú, ser amics).
i que malauradament ja ens ha deixat i com es sol dir:
   * EN PAU DESCANSI
Frase feta que junt a altres es diu piadosament en anomenar una persona difunta:
   * La pau eterna (La mort)
   * Descansar en pau. (Ser mort en gracia de Déu).
Seguint en altres frases fetes tenim:
   * Ací pau i allí glòria (Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!)
   * Anar-se'n amb la pau de Déu. (Anar-se'n tranquil·lament).
   * Deixar en pau (Deixar tranquil, no molestar o importunar).
   * En pau amb l'amo ( Es diu per a remarcar que en un assumpte o situació ja està tot clar)
   * Enterrar la destral (Posar pau)
   * Estar en pau. (Considerar-se satisfet i compensat respecte d'un altre).
   * Posar pau o Posar en pau. (Acabar les hostilitats o baralles).
   * Remetre's un la pau amb l'altre. (Passar-se d'un a un altre, successivament, la petició d'un favor, la culpa d'un fet, etc).
   * Tindre [o acabar] la festa en pau (Es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat)
   * Venir de pau o Venir en so de pau. (Arribar a un lloc sense intencions bel·licoses).


CADA DIA UN REFRANY
S'acaba el mes... Com s'ha allargat el dia!
   * Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar, hora i mitja hi trobarà. o
   * A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també
Una manera irònica de determinar la llargària del dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada